La llet de fórmula i la de continuació són el mateix?
No. Cadascuna està pensada per cobrir les necessitats dels lactants abans i després d’iniciar l’alimentació complementària.
Encara que totes dues es refereixen a productes elaborats totalment a partir de les proteïnes de la llet de vaca o de cabra, cadascuna té les seves particularitats. La denominació “llet de fórmula” és una adaptació de la terminologia anglosaxona per referir-se a la “llet per a lactants”, que és la que està destinada a l’alimentació especial dels menors d’un any, durant els primers mesos de vida. S’identifica amb un 1 a l’etiquetatge i ha d’aportar per si mateixa tots els nutrients que el nadó necessita fins que se li introdueixin aliments complementaris, cosa que no s’ha de fer abans dels sis mesos, segons l’Organització Mundial de la Salut.
La “llet de continuació”, identificada amb un 2, és la que està destinada als lactants, però s’ha de prendre quan ja comencen a menjar aliments diferents de la llet materna o de les llets de fórmula; és a dir, quan els nadons ja han començat l’alimentació complementària.
A què es refereix el percentatge de cacau en l’etiqueta?
La xocolata que inclou fruita seca o fruita fresca sol portar dues xifres diferents a l’etiquetatge.
La normativa obliga que els diferents tipus de xocolata (en pols, en rajola, amb llet o desfeta) indiquin el contingut mínim de cacau, és a dir, la quantitat de cacau en pols que contenen. El cacau en pols és el producte obtingut de la transformació dels grans de cacau torrats i conté, almenys, un 20% de mantega de cacau. Algunes xocolates que inclouen altres ingredients, com ara fruita fresca o fruita seca, destaquen un percentatge de cacau al frontal de l’envàs i un altre a la part posterior. El primer sol ser molt superior al segon. Això és perquè al frontal de l’etiqueta indiquen la quantitat de cacau que hi ha tenint en compte exclusivament la xocolata i excloent-ne la resta dels ingredients, cosa que fa que el percentatge sigui proporcionalment superior. En aquests casos, el percentatge de cacau real en la rajola serà el que surt a la part posterior.
El calci en suplement prevé les fractures?
El calci és un mineral indispensable per als ossos, per això es creu que prendre suplements de calci redueix el risc de patir fractures. Tanmateix, la ciència no abona aquesta idea. És la conclusió del portal d’anàlisi d’evidència científica Nutrimedia després de revisar què en diu la ciència i trobar que, en relació amb la prevenció de les fractures, no hi ha diferència entre prendre suplements de calci i no fer-ho. La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària indica que, ara com ara, els suplements de calci no han demostrat tenir beneficis en la reducció de fractures. D’altra banda, aquests complements poden tenir efectes secundaris, com ara restrenyiment, càlculs renals o fins i tot increment del risc d’infart. Per això, només es recomanen sota prescripció mèdica.
Per què podem trobar una vespa dins d’algunes figues?
Les figues són petits fruits individuals units. Les varietats comercials de figues fresques, d’un sabor dolç i textura suau, poden formar el fruit sense que hi hagi pol·linització, generant llavors que no tenen embrió a l’interior. En canvi, altres varietats com les esmirna, que se solen comercialitzar seques, sí que necessiten ser pol·linitzades. En aquest procés participa un tipus de vespa que s’introdueix en la figa per pol·linitzar les flors. En alguns casos aquesta vespa es queda atrapada i pot aparèixer a l’interior del fruit.
Com podem reduir l’amargor de les albergínies
L’amargor és deguda, sobretot, a la presència de solasonina, un alcaloide que apareix en quantitats més altes quan l’hortalissa ha patit estrès durant el cultiu (per exemple en episodis de sequera) i es concentra sota la pell. Si volem millorar-ne el sabor i reduir l’amargor, l’hem de pelar emportant-nos una petita part de la polpa. La cocció no destrueix aquest compost, però la sal sí que pot reduir una mica l’amargor.
La pell dels préssecs es pot menjar?
Sí, sempre que la rentem bé. A més, és molt interessant des del punt de vista nutricional. A la pell es concentren més compostos bioactius que a la polpa. Els compostos fenòlics, com l’àcid clorogènic i els flavonoides, poden arribar a multiplicar-se per tres en la pell dels préssecs o les nectarines, i són interessants per a la salut perquè tenen capacitat antioxidant.
La cervesa “sense alcohol” està lliure d’alcohol?
Les cerveses “sense alcohol” i les “0,0” no són el mateix. Segons la legislació, la “sense alcohol” ha de contenir menys d’un 1% d’alcohol; per tant, en pot incloure fins a un 0,9% i no és obligatori que ho declari en l’etiqueta. En la “cervesa 0,0”, el contingut d’alcohol ha de ser, com a màxim, d’un 0,04%, ja que a partir de 0,05% s’hauria d’arrodonir a 0,1% i la declaració “0,0” seria incorrecta.