Cuidar el planeta de nens... per a viure millor d’adults

Cuidar el planeta de nens... per a viure millor d’adults

Crear records al voltant del medi ambient i hàbits sobre el bon ús de recursos com l’aigua o l’energia, cuidar la naturalesa o donar importància al reciclatge des de nens farà més fàcil mantenir-los quan es facin grans i tinguin descendència. Aquesta és la premissa de l’educació ambiental, un procés necessari en qualsevol etapa de la vida, però que adquireix una rellevància especial en els més petits, perquè seran els que prenguin les decisions del demà.

El model actual de desenvolupament, basat en un consum desmesurat i en una gran generació de residus, posa contra les cordes els recursos d’un planeta limitat, que no té prou marge de temps per a reposar-se. Encara que les conseqüències ja són més que evidents i notòries, els pròxims anys seran decisius per a mitigar els efectes del canvi climàtic i intentar que no vagin a més. I les generacions més joves són les que més s’hi juguen, en aquest repte, perquè seran les que patiran més els efectes d’aquest model insostenible.

En aquest sentit, l’educació ambiental, definida al Llibre blanc de l’Educació Ambiental a Espanya com a “educació per a l’acció”, ens pot ajudar a reorientar el model actual de desenvolupament per a prendre el camí cap a la sostenibilitat.

Conscienciats des de petits

La Universitat de Stanford (EUA) va analitzar el 2017 com beneficia l’educació ambiental als escolars des de l’etapa infantil fins al batxillerat. Després de revisar més d’un centenar d’estudis científics publicats entre el 1994 i el 2013 per altres institucions sobre aquest tema, va concloure que el 83% dels escolars va millorar el comportament ecològic i que el 98% va ampliar el coneixement en altres matèries com les matemàtiques i les ciències.

A Espanya, José Domingo Villarroel, professor de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals a l’Escola de Magisteri de Bilbao, va publicar un estudi basat en les dades de 118 alumnes d’entre 4 i 7 anys. L’estudi assenyalava que la gran majoria considerava més incorrecte el dany causat a altres éssers vius que la desobediència de determinades normes socials, i va demostrar que la consciència ambiental es desenvolupa des de petits.

Ensenyar amb l’exemple

L’educació ambiental és un instrument a favor d’una forma de vida més sostenible, que contribueix amb un model de societat basat en els principis de la sostenibilitat. Tot i que pot semblar que només els qui prenen les decisions, ja sigui a casa, a la ciutat o al país, són els únics que tenen un paper rellevant, el ben cert és que el rol dels nens i dels joves “és crucial pel que significarà de millora en el futur, i també per la gran influència que exerceixen sobre els familiars i adults pròxims en el present”, assegura el Llibre blanc.

Per la seva banda, la Unesco estableix quatre objectius principals de l’educació ambiental per a nens: conscienciar i sensibilitzar sobre els problemes ambientals, fomentar l’interès per cuidar l’entorn, ampliar els coneixements ecològics i desenvolupar la capacitat d’aprendre sobre el mitjà que els envolta. Però, com s’inculquen aquests valors? Està demostrat que una de les maneres principals d’aprenentatge dels nens és la imitació, per això hem d’educar amb l’exemple, tant a casa com a l’escola i en qualsevol altre context possible.

Un pati “verd”

El Llibre blanc de l’Educació Ambiental a Espanya inclou com a objectiu la presència real en el sistema educatiu d’un model d’educació ambiental integrat, global, permanent i emmarcat en l’educació en valors.

Segons el parer de Federico Velázquez de Castro, president de l’Associació Espanyola d’Educació Ambiental (AEEA), hi ha dues motivacions principals per a portar l’educació ambiental als nens. En primer lloc, perquè és una part de la seva formació. “No s’hauria de parlar ni tan sols d’educació ambiental, ja que l’ambiental ha de ser una dimensió integrada”, assegura. I, en segon lloc, perquè, quan el nen assumeix uns valors, “esdevé un agent dinamitzador dins de la família, assenyalant les accions errònies i ensenyant les correctes”, afegeix.

A diferència d’altres matèries escolars o ensenyaments, “l’educació ambiental no té com a objectiu principal simplement aprendre, sinó generar consciència, per la urgència de la situació”, assegura Velázquez de Castro. Així, el mètode més efectiu en la seva opinió és aquell que involucra els nens i els fa partícips. Per fer-ho possible, el president de l’AEEA proposa activitats que es poden fer tant en família com a l’escola, com ara sortides freqüents a la natura. “Es pot fer l’activitat dels mapes sonors, que consisteix a dibuixar no només pel que es veu, sinó pel que se sent”, recomana. També suggereix que els patis escolars es transformin en llocs més amables, on predominin els arbres en lloc del ciment, per a desenvolupar activitats com els horts escolars.

Aprendre participant

Per la seva banda, el Centre Nacional d’Educació Ambiental (Ceneam) compta amb la iniciativa “Ceneam a l’Escola”, un programa educatiu amb activitats al bosc de Valsaín (Segòvia). “L’objectiu és capacitar als alumnes com a ciutadans crítics i responsables i acostar-los a un ús racional dels recursos naturals”, expliquen Pedro Llorente i Carmen García, portaveus del centre. Entre les activitats, hi ha tallers de petjades i rastres per a descobrir els animals del bosc, jocs de simulació per a debatre sobre els models de desenvolupament i una anàlisi d’aigua al rierol del bosc.

En aquesta metodologia d’educació ambiental, la participació dels nens és molt alta. “Són ells els que fan les pràctiques, es formulen els dubtes, generen hipòtesis i discuteixen les solucions. Són els protagonistes del seu aprenentatge”, asseguren Llorente i García. Segons el parer d’aquests experts, amb els alumnes és útil fer servir mètodes lúdics per a comprendre problemes complexos i abstractes, com són els ambientals. “Fer aquesta educació amb els nens inicia el procés per a actuar de manera conscient al llarg de tota la vida i com més aviat comencem, sempre serà millor”, asseguren.

Estima pel medi ambient

Al País Basc, famílies i escoles poden gaudir del programa didàctic escolar de la Xarxa Ekoetxea, que inclou activitats per a analitzar i gaudir del medi natural basat, també, en l’ensenyament orientat a l’acció, expliquen fonts d’Ihobe, la Societat Pública de Gestió Ambiental del Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc. “Una de les activitats que més demanda té és la de Cetacis a les 10, que consisteix en sortides amb vaixell de quatre i sis hores des del port de Bermeo per observar la gran varietat de cetacis que transiten per les costes basques, al mateix temps que sensibilitzem sobre la necessitat de conservar el medi marí. Una activitat també oberta a les famílies”, detallen. També organitzen visites guiades per l’entorn natural dels centres, tastos de productes locals, observació d’ocells i rondallaires.

Els resultats d’aquestes activitats són molt positius. “Cada any rebem uns 25.000 alumnes que deixen una valoració de 9,2 sobre 10, a la qual cosa se sumen més de 100.000 visites anuals, sobretot de famílies”, asseguren. Després d’anys d’ensenyament, el seu mètode més eficaç se centra en el contacte directe amb la natura. “Durant molt de temps s’ha pensat que les actituds proambientals estan influïdes principalment pel coneixement dels problemes, però ara sabem que passar temps en la natura durant la infància genera un sentiment d’estima pel medi natural que dona lloc a comportaments més sostenibles”, reflexionen des d’Ihobe.

Assignatura curricular?

Per portar la natura a l’aula, n’hi ha que defensen la creació d’una assignatura sobre aquest tema que formi part del currículum dels estudiants. Segons l’Enquesta d’Educació Ambiental 2019, el 73% dels professors aposta per una presència transversal del tema i el 17%, per una assignatura específica. “L’educació ambiental, pel seu caràcter global, hauria de ser transversal i impregnar totes les matèries. Encotillar-la en una assignatura ens treu la possibilitat d’ambientalitzar el currículum, i això impediria percebre la cura del medi ambient com una part important de la formació integral de les persones”, expliquen Llorente i García, de Ceneam.

“No som partidaris que a l’escola arribi un professor de medi ambient perquè hi ha una tendència a etiquetar i catalogar les coses. Haurien de ser totes les figures pròximes a l’alumnat les que traslladin el missatge. Defensem una educació ambiental transversal”, coincideix Velázquez de Castro.

Per a Raquel Marín, portaveu de Naturalitza, un projecte d’Ecoembes per a impulsar la presència del medi ambient en el sistema educatiu, la finalitat última de l’educació ambiental és “que es converteixi en una competència”. Per això, es mostra contrària a establir una assignatura puntual, amb contingut determinat, perquè ho considera insuficient. “Ha d’haver-hi una part teòrica, però s’ha d’integrar en la gestió dels centres i arribar a tots els racons, des de l’alimentació, el consum o la gestió dels residus”, opina l’experta d’Ecoembes.

Una escola molt sostenible

Un altre punt de vista és el de Joaquín Ruiz, director de l’Escola Miralmonte a Cartagena (Múrcia). Aquest centre integra des que es va fundar, fa 10 anys, una gran varietat d’activitats per a acostar el medi ambient a l’alumnat. “No el tractem com a complementari, sinó com a essencial i troncal en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Amb aquesta finalitat, intentem que l’alumne estigui en contacte directe amb la natura i, especialment, que ho pugui aplicar a la vida diària”, explica Ruiz.

Els alumnes més petits fan activitats de reciclatge i s’encarreguen de l’hort escolar. A Primària i Secundària continuen amb l’hort i treballen la sostenibilitat i l’economia circular, amb experiències com una cooperativa escolar d’oli. Per treballar l’agricultura ecològica, han de construir un galliner on els alumnes aprendran a cuidar els animals i elaboraran compostatge. Aquesta iniciativa Desplastifica’t vol que els alumnes deixin de fer servir envasos i plàstics d’un sol ús, que tornin als hàbits que van viure els seus pares i avis, per exemple, portar ampolles tèrmiques reutilitzables o carmanyoles per a l’esmorzar. I a la bústia El Racó d’Ecoescoles, els alumnes i les famílies poden dipositar denúncies escrites o fotografies per a reportar situacions de contaminació o desforestació del municipi. “Volem que l’alumne sigui el protagonista de les activitats perquè així interioritza més bé els coneixements”, assegura Ruiz.

La participació tant d’alumnes com de les famílies és molt alta. “Els joves apliquen a casa el que han après i en fan partícips les famílies, que s’involucren en activitats com la bústia de queixes, ajuden a replicar els horts urbans a casa i fan servir l’oli ecològic que produeixen els mateixos alumnes”, explica el director.

Passar a l’acció

“L’educació en valors i el compromís cap a la societat per un planeta millor és essencial com a ciutadans i alumnes, per això l’educació no els pot girar l’esquena”, adverteix el director de l’escola Miralmonte. Al seu parer, aquestes activitats motiven els alumnes, que comencen a conscienciar-se que són part del procés de canvi, encara s’involucren més i aconseguim ciutadans amb comportaments actius, que no només observen, sinó que passen a l’acció. “S’eduquen, ho absorbeixen i ho traslladen a l’entorn familiar”, indica Ruiz. Com reflexiona Velázquez de Castro, de l’Associació Espanyola d’Educació Ambiental, i atès que el nen aprèn de l’adult, “de poc valdria una escola i una formació escolar molt bona si la societat té actituds contràries al que s’hi ensenya”. Per això, el que els nens veuen a casa o quan surten al carrer és una part imprescindible del seu aprenentatge.

En aquest sentit, el Ceneam té una iniciativa per portar l’educació ambiental a casa. Llars Verdes proposa a les famílies dos reptes: reduir les emissions domèstiques de CO2 un 10% en dos anys i disminuir el consum domèstic d’aigua entre un 6% i un 10%. Per a aconseguir-ho, acompanyen i assessoren les famílies participants i els ofereixen informació sobre qüestions bàsiques i pràctiques de l’impacte ambiental i social que tenen les seves decisions i hàbits quotidians. A més, ofereixen atenció personalitzada, via presencial, telefònica o per correu, per a resoldre els dubtes que sorgeixin.