Seguretat vial als col.legis: acceptable
De casa a l’escola, de l’escola a casa o al parc o a les activitats extraescolars i tornar a començar. Segons l’última enquesta de mobilitat del Ministeri de Foment, cada nen de fins a 14 anys es desplaça una mitjana de 3 vegades al dia: la majoria d’aquests viatges són per a anar o venir del centre educatiu i quan fan les activitats quotidianes i gairebé sempre es desplacen caminant. Els nens formen un dels col.lectius més vulnerables dins de l’espai públic. La baixa alçada i les seves reaccions de vegades imprevisibles augmenten el risc de sofrir un accident. La visió i el nivell d’audició que tenen tampoc no estan desenvolupats completament, per la qual cosa la seva percepció de l’espai públic i dels vehicles de motor que circulen és diferent de la dels adults.
Per tot això, EROSKI CONSUMER ha volgut llançar una mirada analítica a l’entorn dels col.legis amb la finalitat d’observar si perilla la seguretat dels nens a l’entrada i la sortida dels centres educatius. Per dur-ho a terme, al final del mes de setembre va comprovar la seguretat i el tipus d’infraestructures de la zona escolar que envolta un total de 100 col.legis situats en 10 ciutats espanyoles: la Corunya, Barcelona, Bilbao, Logronyo, Madrid, Pamplona, Sant Sebastià, Sevilla, València i Vitòria. Com a conclusió, la seguretat vial de l’entorn dels col.legis analitzats només es pot valorar amb un “acceptable”. I és que s’hi van observar algunes mancances destacables. No tots els accessos específics per als alumnes estaven senyalitzats clarament (en dues de cada tres ocasions) i en un de cada tres casos no es va trobar una zona d’espera segura abans d’entrar a l’edifici. A més, en el 55% dels casos no hi havia senyalització de limitació de velocitat i en el 45% ni tan sols un senyal vertical de zona escolar o freqüentada per menors.
Per ciutats, les zones escolars més ben valorades van ser les analitzades a la Corunya, Bilbao, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria (van obtenir un “bé”). La resta (Barcelona, Logronyo, Madrid, Sevilla i València) es van qualificar amb un “acceptable”.
En transport públic
Els usuaris dels centres educatius han de poder triar l’alternativa de transport que els vagi millor: a peu, amb bicicleta o utilitzant el transport escolar, públic o privat (el cotxe). Tanmateix, a mesura que augmenta la distància, es van restringint les possibilitats d’anar a peu i es van imposant unes altres.
En primer lloc, es va parar atenció als mitjans de transport urbà públics. En gairebé una de cada cinc zones escolars estudiades no es van trobar parades situades prop dels voltants del col.legi: ocorria en cinc casos a Logronyo, quatre a Barcelona i València respectivament, tres a Sevilla, un a Pamplona i un altre de Vitòria. Per contra, a les 82 zones escolars visitades on sí que se’n van trobar dominaven les d’autobús urbà: es van comptabilitzar una mitjana de 2 parades d’aquest sistema de transport molt properes al col.legi en quatre de cada cinc ocasions. Així mateix en un 15% de les ocasions es van veure parades de tramvia (a Bilbao, Madrid, Barcelona, Sevilla i València) i en un 10% de metro (a les ciutats de Vitòria, Madrid, Barcelona, Bilbao i València).
En aquest sentit, la seguretat dels més petits s’ha de contemplar també des del moment en què esperen a la parada. Es va voler comprovar si les parades se situaven en carrils rectes on hi hagués prou visibilitat per als vianants. En el 97% dels casos era així, però no a les parades situades prop de dos centres de Madrid i de Sant Sebastià.
La mobilitat es compagina també amb el transport amb bicicleta. Disposar d’una bona xarxa de carrils bici ajuda a potenciar una mobilitat sostenible. Tanmateix, en dues de cada tres zones properes a centres estudiantils no s’oferia aquesta possibilitat. Hi destacaven de manera negativa tots els voltants escolars analitzats a la Corunya i a Madrid. Per contra, aquesta infraestructura es va trobar en vuit de les deu zones analitzades a Vitòria.
D’altra banda, l’alta presència de cotxes privats en zones escolars és un fet. Tot i això, durant l’estudi es va comprovar que només en el 66% de les zones observades hi havia places d’aparcament gratuïtes, però no a la resta, on l’estacionament era zona regulada. Malgrat això, en aquest últim cas es van trobar llocs on s’oferia la possibilitat d’aparcar 15 minuts gratis: a Bilbao, Logronyo, Sant Sebastià (només en carrers comercials) i Vitòria.
Finalment, també es va voler saber si hi havia aparcaments reservats per al transport privat i escolar col.lectiu. Es van observar només en una de cada cinc ocasions: en set entorns escolars de Pamplona, cinc de la Corunya, quatre de Sant Sebastià, dues de Vitòria i una respectivament de Bilbao i Sevilla.
Els accessos, segurs
Els 100 centres educatius observats disposaven d’un perímetre totalment tancat, ja fos amb tanques o amb els murs del mateix edifici. De mitjana, cadascun disposava de dues entrades específiques per als alumnes. En tres de cada quatre ocasions, es va considerar que aquests accessos tenien l’amplària suficient (una mitjana de 4 metres) per a evitar aglomeracions, però no alguns trobats en el 26% dels centres analitzats (sobre els 2 metres).
A més, un 70% dels centres estudiats disposaven d’una zona d’espera al costat d’aquests accessos perquè els alumnes poguessin esperar de forma segura a entrar al centre. Els que van fallar en aquest sentit eren la meitat dels col.legis estudiats a Sant Sebastià, quatre a Bilbao, Madrid, Sevilla i València respectivament, en tres de Barcelona i Pamplona respectivament; un de Vitòria, un altre a la Corunya i un últim a Logronyo.
Durant l’estudi, es va comprovar que en el 90% dels casos el centre està senyalitzat correctament amb un cartell identificatiu amb el nom i el tipus de centre que és, però no passava el mateix amb tots els accessos específics de l’alumnat. Tan sols en un de cada tres col.legis seleccionats estaven senyalitzats. Sobresurten en aquesta matèria, de manera positiva, tots els col.legis visitats a València, sis a Bilbao, sis a Pamplona i cinc a Logronyo i Sant Sebastià. El tipus de senyalització sempre eren plaques o rètols en la façana.
Els més joves són dins i fora del col.legi eminentment vianants. EROSKI CONSUMER va dirigir la mirada cap a l’espai públic més proper als col.legis seleccionats, un lloc de trànsit, estada i també de joc.
El 68% de les voreres més properes al centre tenien l’amplària suficient per a recórrer-les amb comoditat sense que es produïssin aglomeracions (més de 5 metres de mitjana), i en la majoria el paviment no relliscava. En aquest sentit destaca Pamplona, on al voltant d’un dels col.legis estudiats es van observar tanques que separaven la vorera de la calçada. L’ajuntament d’aquesta localitat va instal.lar el 2009 aproximadament 500 tanques d’aquest tipus al voltant de 37 centres educatius amb la finalitat de millorar la seguretat dels nens i joves que es desplacen diàriament als centres d’ensenyament. A més, al voltant de 300 disposen de cartells que indiquen l’accés als passos de vianants i a les parades d’autobús més properes.
Finalment, és freqüent que el mobiliari o els senyals de trànsit se situïn sense parar gaire atenció a l’espai per als vianants, i que entorpeixin o dificultin el pas. Tanmateix, durant l’observació, en el 80% no hi havia elements que dificultessin el trànsit dels vianants (escocells dels arbres, contenidors, papereres, bústies…). Sí en un de cada cinc casos, especialment a Pamplona (en set) i a Sevilla (en la meitat). L’impediment més repetit era mobiliari urbà, especialment els escocells dels arbres. També hi havia vehicles que barraven el pas: una motocicleta a Sevilla i vehicles en doble o triple fila a València.
Els encreuaments són els llocs de fricció entre el trànsit rodat i el trànsit per als vianants. En aquests, vianants i conductors comparteixen espai.
Durant l’estudi, per a accedir a gairebé tots els centres seleccionats (el 93%) calia creuar la calçada en algun moment.
En tres de cada quatre zones escolars estudiades, hi havia passos de vianants col.locats en aquests encreuaments que derivaven els alumnes a l’interior del centre. No ocorria, per exemple, en cinc zones escolars respectivament de València i de Logronyo, quatre de Bilbao, tres de la Corunya, dues de Barcelona i Madrid respectivament i una de Vitòria (es trobaven lluny de l’accés, tot i que calia creuar la calçada).
Malgrat això, pràcticament en tots els passos de vianants estudiats hi havia bona visibilitat a l’hora de creuar. Únicament en cinc casos hi havia alguna cosa que els restava visibilitat, amb el perill que això comporta per als alumnes: estar situats en corba o diagonals, la presència de vehicles aparcats o haver-hi mobiliari urbà obstaculitzant el pas (en aquest cas, es tractava de contenidors).
Un altre dels perills que pot sorgir en caminar per les voreres és travessar l’accés d’un aparcament. Això únicament passava en la meitat dels casos i d’aquests, només en el 43% hi havia miralls de visualització en tots o en alguns dels aparcaments observats (ocorria sobretot a Vitòria, en sis d’aquests).
Més senyalització, més seguretat
La senyalització és una altra eina molt útil per a evitar riscos als encreuaments. En primer lloc, en els passos de vianants se senyalitzen bàsicament amb les marques vials, generalment ben pintades (en el 88% dels casos). No sempre estan acompanyades de senyals verticals (tan sols ho estaven els passos de vianants del 51% dels casos), ni tampoc amb semàfors (això ocorria en el 45% de les vegades). I finalment, només en un 28% dels casos els passos de vianants tenien il.luminació, en un 14% eren elevats i en un 12% disposaven de bandes rugoses.
Els encreuaments seran més segurs com més baixa sigui la velocitat d’aproximació dels vehicles. En aquest sentit, en el 87% de les zones escolars analitzades la velocitat d’aproximació dels vehicles als passos de vianants es considerava l’adequada. Tot i això, per al trànsit de la zona no hi havia una senyalització de velocitat que recordés als vehicles en quin lloc són i a quina velocitat han d’anar. Tan sols en el 40% dels casos es van observar i la limitació era, de mitjana, 30 km/h. Un altre dels senyals imprescindibles és el que anuncia que es tracta d’una zona escolar. Només en la meitat dels entorns analitzats hi havia una senyalització vertical. A les ciutats on més es va trobar va ser a Logronyo i Madrid (en nou entorns escolars estudiats respectivament) i a Bilbao (en set casos).
És a l’hora punta d’entrada o sortida del col.legi quan coincideixen els que van a peu, amb bicicleta o els que utilitzen el transport escolar públic o privat. De manera al moment que es converteix en el lloc on es poden produir més situacions de perill.
Durant la inspecció, en una de cada cinc ocasions es van produir retencions i embussos de cotxes als accessos als col.legis. Va ocórrer en quatre centres de València, tres respectivament de Madrid, Pamplona, Sevilla i Vitòria, dos de la Corunya i un respectivament de Logronyo i Sant Sebastià. A les interseccions es va ser testimoni de dues situacions de perill. Una a Bilbao (la produïa un vehicle de càtering que tractava de sortir pel mateix accés de l’alumnat en el moment d’entrada al centre) i una altra a Sevilla (en aquest cas, van ser els vianants que ocupaven el carril bici mentre circulaven les bicicletes). Durant l’accés o sortida del centre en hora punta també es van observar situacions de perill només en vuit ocasions: tres a Vitòria, dues a Sevilla, altres dues a Bilbao i una a la Corunya. Normalment en el problema intervé un vehicle (bé per circular per una zona on i quan no ho hauria de fer o bé per estar aparcat de forma incorrecta i restar visibilitat) o per la proximitat d’altres vies a la dels vianants sense tanques de protecció (via del tramvia i carril bici).
Durant l’observació, únicament es van veure autobusos privats d’on en baixessin o hi pugessin alumnes en una de cada cinc zones escolars estudiades. Un 27% d’aquests no aparcaven a l’estacionament destinat a aquest tipus de transport (va ocórrer en quatre ocasions a la Corunya i una respectivament a Sant Sebastià i a Vitòria) i en el 14% ni tan sols podien perquè no n’hi havia (un a Bilbao i un altre a Pamplona).
D’altra banda, es van observar policies o personal voluntari a la rodalia del centre educatiu únicament en 25 centres del centenar de zones escolars analitzades. En concret, es van veure agents municipals en 23 casos (en nou de València, tres respectivament de Logronyo i Pamplona; i dos respectivament a la Corunya, Sant Sebastià, Sevilla i Vitòria) i dos voluntaris (a Barcelona i a Pamplona). Aquests últims, identificats amb una armilla reflectora.
Alguns ajuntaments espanyols promouen els ?camins escolars? amb l?objectiu d?augmentar l?autonomia infantil entre els escolars. Entre les localitats espanyoles més veteranes se situa Sant Sebastià, encara que també es poden trobar iniciatives similars a Barcelona, Madrid, Getafe, Segòvia, Sevilla, Terrassa o Saragossa, entre d?altres.
Però què és exactament? És un projecte de mobilitat sostenible dirigit a facilitar que els nens i nenes puguin anar sols a escola. Això implica convertir els carrers en itineraris segurs amb prioritat d?ús per a la població infantil i juvenil. A títol individual, els pares, les persones que acompanyen els més petits al col·legi i ells mateixos també poden aplicar els consells pràctics següents:
- Al carrer: no s?ha de creuar mai davant de l?autobús, cal prendre precaucions; el més segur és, sens dubte, el pas de vianants. Màxima atenció: mirar a un costat i a l?altre i després passar amb cura i sempre amb el semàfor en verd. Cal fixar-se també en les sortides i entrades dels garatges; de vegades, poden ser molt perilloses.
- Amb bicicleta: es tracta d?aconseguir millors conductors de bicicletes, treballant l?aspecte normatiu i del respecte al proïsme. Sense auriculars: no és un hàbit segur circular sobre les dues rodes proveïts d?auriculars. Cal respectar sempre els senyals i les normes de circulació.
Amb autobús: esperar sempre a la parada és l?opció més segura. En el moment de pujar o baixar, cal respectar el torn, sense empènyer i en ordre d?un. - Amb cotxe: la seguretat vial s?estén quan el nen puja a un cotxe particular: l?ús del cinturó o el sistema de retenció que li correspongui, segons la talla i el pes, és primordial.