Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

L'ós bru: La recuperació del rei dels boscos

Les institucions aposten per la conservació i la defensa d'una espècie en vies

  Fa segles, l'ós bru s'estenia per tot Europa. Però aquesta situació ha canviat de forma dràstica a les últimes dècades. Tant és així que Espanya, juntament amb Itàlia i França, alberga les poblacions més amenaçades del món d'aquesta espècie en perill d'extinció. La ja de per si preocupant situació s'agreuja en el cas dels óssos espanyols, ja que són els únics representants purs d'una de les tres línies evolutives de l'ós bru a Europa i de les cinc que sembla que hi ha al món.

A hores d'ara, segons la Fundació Ós Bru, hi ha tres poblacions, dues a la Serralada Cantàbrica, amb uns 100 óssos, i una altra als Pirineus, amb uns 17 exemplars dividits en dos nuclis, un al Pirineu Central, a les valls d'Aran i del Pallars i zones contigües a França, i un altre al Pirineu Occidental, entre l'Aragó, Navarra i la veïna Bearn, a França. La població del Pirineu Central procedeix de tres óssos portats d'Eslovènia que es van introduir sense problemes a França el 1996 i 1997. Aquesta correcta adaptació també s'està produint a altres llocs d'Europa, com recentment al Trentino (Itàlia), fet que demostra que el trasllat d'óssos des de zones amb gran quantitat d'exemplars a altres amb nuclis reduïts es pot dur a terme amb èxit.

Protecció legal

L'ós bru i el seu hàbitat estan protegits per la llei. La caça de l'ós va ser prohibida de forma temporal el 1952 i de forma definitiva a totes les reserves nacionals el 1967. Des del 1973, l'espècie està protegida i la seua caça està prohibida a tot el territori espanyol. La Llei de Conservació de la Naturalesa del 1989 va exigir la posada en marxa de mesures per a millorar la situació en què viuen. El1995, el nou Codi Penal va establir un càstig de fins a dos anys de presó per matar un ós i el va tipificar com a delicte ecològic. Ara per ara, matar un ós pot ser penat amb multes fins de 300.000 euros.

Les administracions també estan prenent un paper actiu en la conservació d'aquest mamífer. Les comunitats de Cantàbria, Astúries, Castella i Lleó i Galícia disposen de plans de recuperació, amb mesures contra el furtivisme, el manteniment dels hàbitats naturals, l'augment i millora de projectes d'investigació i de programes de sensibilització entre la població, a més de compensacions als sectors agrícoles o ramaders que viuen en zones d'óssos i el pagament de danys produïts per aquests animals.

Així mateix, està previst que durant la tardor es pose en marxa un pla coordinat entre els governs d'Espanya, França i Andorra per a la recuperació de l'ós bru al Pirineu amb accions semblants, entre les quals destaca l'alliberament de cinc femelles pel govern francès, després que al novembre de l'any passat Cannelle, l'última óssa autòctona de la vessant francesa, fos abatuda per un caçador. L'alliberament d'aquests cinc exemplars forma part d'un projecte que pretén duplicar la població d'ós bru abans del 2008.
A més de la implicació institucional o dels sectors que poden estar afectats directament per la presència de l'ós bru, la col.laboració de la població en general també és molt important. Així, es pot ajudar amb treballs de millora del seu hàbitat com ara repoblacions forestals o plantacions de fruiters, amb l'avís a les autoritats o ONG en cas de veure un ós perquè extremen la seua vigilància o amb la denúncia de qualsevol dany o amenaça cap a ell o el seu hàbitat.

Amenaces per a l'ós bru

L'ós bru necessita amplis territoris en bon estat i amb les menors interferències humanes possibles. Els problemes estan relacionats amb els danys al sector ramader, la interacció amb la caça o la fragmentació del seu hàbitat per la construcció d'infraestructures i aprofitaments forestals. Les seues amenaces més importants són:

  • Furtivisme: Es tracta de la principal amenaça. La mort d'un sol exemplar en poblacions tan petites és una pèrdua irreparable. Els óssos poden ser víctimes de paranys -encara que estiguen dirigits a altres animals-, ceps, batudes de caça en zones i èpoques crítiques, etc.
  • Destrucció i alteració de l'hàbitat, ja siga per desforestació, incendis, mineria a cel obert, ampliació de la xarxa viària, instal.lació de línies elèctriques, construcció d'infraestructures de subministrament energètic, pistes d'esquí, etc., que constitueixen barreres que augmenten la fragmentació de les seues poblacions i la pèrdua de la seua diversitat genètica.
  • Pressió turística i molèsties en àrees sensibles. Especialment delicades són les molèsties a les ósses amb cries, encara que també són molt negatives les batudes en èpoques crítiques, com ara la hibernació.

L'ós bru ibèric

  L'ós bru ibèric (Ursus arctos pyrenaicus) és l'animal terrestre més gran de la fauna ibèrica, encara que és l'espècie d'ós més petita del món, ja que els mascles poques vegades sobrepassen els 180 quilograms i les femelles voregen els 130 quilograms. Els pocs óssos bruns que viuen en llibertat a Espanya són molt difícils de veure. Tot i això, algunes vegades s'acosten quan hi ha bresques, prats o bosquines amb baies, i el més habitual és trobar-se amb les empremtes i marques que van deixant. La coloració del seu pelatge varia des d'un crema pàl.lid fins al bru fosc, però sempre amb un peculiar to més fosc, gairebé negre, a les potes i grogrós a la punta dels pèls. Es tracta d'un animal plantígrad perquè en caminar recolza tot el pes sobre les plantes dels peus i és un dels pocs animals capaços de posar-se a dues potes, si bé només ho fan en determinades ocasions, com ara en baralles per les femelles o quan se senten amenaçats. La fama d'agressivitat que l'envolta és immerescuda, ja que poques vegades culminen l'atac.

La recerca de l'aliment determina la seua forma de vida i els seus moviments, i necessita extensions prou àmplies per a moure's a gust, descansar, refugiar-se i hibernar durant l'hivern. A la Serralada Cantàbrica, la hibernació se sol donar de gener a març, encara que depèn de la rigidesa de l'hivern i la disponibilitat de menjar. Durant aquest repòs hivernal, l'ós deixa de menjar, beure, defecar i orinar, i manté les seues constants funcionals gràcies als greixos acumulats durant la tardor. L'ós s'ha definit com un carnívor penedit, amb una alimentació basada en el consum massiu de fruits i les parts més digeribles de les plantes, i completada amb matèria animal, des de formigues fins a carronyes de grans mamífers. És capaç de caçar preses silvestres, encara que només de forma ocasional i en situacions favorables, atacant cries de cabirols i cérvols o adults esgotats o malalts.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto