Escoles infantils

Continuen faltant places a les guarderies públiques

La situació gairebé no ha canviat els últims 6 anys. Les públiques, en termes generals, són una mica millors que les privades. La dotació i qualificació del personal continua sent satisfactòria.
1 Setembre de 2005
Img tema de portada listado

Continuen faltant places a les guarderies públiques

/imgs/20050901/guarde.jpg
Milió i mig d’infants de fins a 6 anys aniran aquest any lectiu (2005-2006) a les escoles infantils del nostre país, bona part de les quals integrades en centres escolars que imparteixen Primària i ESO. Si es manté la tendència del curs passat, i res no fa pensar que la situació haja canviat, només el 65% d’aquests xiquets i xiquetes seran atesos en una escola pública; els altres es matricularan en una de privada. Les guarderies o escoles infantils s’han convertit no tan sols en una opció recomanada per pedagogs i pediatres, sinó en una necessitat peremptòria per a pares i mares que -gairebé sempre per motius laborals- no poden cuidar dels seus fills menors de 6 anys, edat en què s’inicia l’ensenyament obligatori.

Després de comprovar que els són negades les places al centre públic que els correspon per empadronament, molts pares s’afanyen a buscar guarderies privades, sempre més cares. I és llavors quan més convé conèixer i fixar-se en les qüestions que defineixen una bona escola infantil: infraestructures (aules, lavabos, menjador, pati i/o jardí), nombre d’infants per aula, nombre d’infants que correspon a cada educador, amplitud d’horaris, professionalitat i preparació acadèmica dels educadors, seguretat de les instal.lacions, qualitat hostelera, tarifes (en concepte de matrícula, quota mensual, menjador, hores extra, transport, etc.), informació que transmeten sobre els xiquets i xiquetes o amabilitat i eficiència del personal.

CONSUMER EROSKI ha estudiat 200 escoles infantils no dependents de col.legis o centres escolars (76 de públiques, 113 de privades i 11 de concertades) de Madrid, Barcelona, Múrcia, Màlaga, Sevilla, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, la Corunya, Navarra, Saragossa, Cantàbria i València. Tècnics de la revista, fent-se passar per pares i mares que buscaven guarderia, van visitar els 200 centres i, posteriorment, van completar la informació mitjançant telefonades als responsables de les guarderies.

Guarderies privades, única opció de moltes famílies

La tarifa que cal pagar a les guarderies públiques és diferent en cada cas i depèn dels barems que s’apliquen, molt vinculats als ingressos i a la situació de la família. Les privades, per tant, són l’única opció que queda a molts pares perquè els seus fills passen el dia atesos mentre ells treballen. Els preus de les guarderies privades visitades (la mitjana és de 254 euros al mes per jornada completa, inclosos el dinar i el berenar) són molt diferents: des dels 390 euros al mes de la més cara fins als 117 euros de la més econòmica. I les diferències entre províncies no són menys cridaneres: a Múrcia, les privades cobraven de mitjana 198 euros al mes en aquest supòsit (jornada completa i menjador) enfront dels 309 euros de les navarreses. Però les diferències es donen també en la mateixa província: a Múrcia, la que hi ha entre la més cara i la més barata va ser de 193 euros al mes, mentre que a Madrid i Màlaga es disparava fins als 250 euros.

La seguretat de les instal.lacions va ser deficient en el 12% d’aquestes escoles, a causa de problemes en portes i finestres. D’altra banda, en va destacar la conservació i netedat, satisfactòria en el 90% dels centres estudiats.

Qualitat i preu

/imgs/20050901/guarde2.jpg Pagar més no significa necessàriament rebre un millor servei. En el nombre de xiquets que correspon a cada educador, les públiques queden -parlant sempre de mitjanes- millor en els tres grups d’edat: en xiquets de fins a un any -un educador per cada 5,5 infants en les públiques i un per cada 6,2 en les privades-, d’entre un i dos anys -en les públiques, 8,6 xiquets de mitjana per a cada educador i en les privades 9- i d’entre dos i tres anys, un educador per cada 9,5 xiquets en les públiques i un per cada 11 en les privades. De totes maneres, la dotació de personal va ser en tots els casos satisfactòria, perquè no es va superar el màxim de xiquets que es recomana que atenga cada educador. I quant a les infraestructures, les públiques disposen de pati o jardí en major mesura que les privades (91% enfront del 76%) però és una mica més habitual que les privades disposen de servei de menjador, si bé són immensa majoria les que n’ofereixen.

Com a punt fort de les privades destaquen els horaris, més amplis i amb possibilitat que els petits es queden al centre una hora més que les incloses en l’horari oficial. Altres conclusions són la diversitat en el nombre d’alumnes dels centres (la mitjana és de 64 xiquets per escola, però algunes n’accepten fins a 300 i d’altres es limiten a una desena), la disparitat en el nombre d’infants que corresponen a cada educador (des de 4 fins a 18 xiquets i xiquetes de mitjana, segons els centres) i el molt satisfactori perfil acadèmic (Magisteri, Tècnics Especialistes en Jardí d’Infància o Tècnics Superiors en Educació Infantil) del 70% del personal que atén els xiquets. La resta són puericultors, psicòlegs, pedagogs i estudiants en pràctiques de Tècnic Especialista en Jardí d’Infància o en Magisteri.

Si es comparen aquestes dades amb les publicades el 1999 per CONSUMER després d’una investigació semblant, es comprova que la situació ha evolucionat poc en allò principal, ja que no s’atenua el dèficit de places en guarderies públiques. També es manté invariable el nombre d’infants que correspon de mitjana a cada educador (9 en els dos estudis) en aquestes escoles. El canvi més important és la millora en seguretat: s’ha reduït a la meitat la proporció de guarderies amb deficiències rellevants .

Horaris i criteris d’admissió

La disponibilitat horària mitjana a les escoles infantils privades és de 10 hores i 30 minuts cada dia, gairebé 2,5 hores més de mitjana que les públiques. I n’hi ha algunes (de privades) que arriben a les 12 hores diàries de servei.

L’horari ampliat (es paga a banda, és un extra) s’ofereix en sis de cada deu centres, la immensa majoria privats. Però només el 10% dels estudiats a Àlaba, Navarra i Biscaia disposen d’horari ampliat. El cost mitjà que cal pagar en les privades és de 26 euros al mes si el xiquet està en la guarderia una hora més tots els dies. Una altra opció és l’horari flexible d’entrada i sortida dels infants, de forma que puga adaptar-se als horaris dels pares, que és viable en el 94% de les escoles analitzades, una mica més en la privades. Finalment, set de cada deu romanen obertes 11 mesos a l’any (tanquen només a l’agost). Moltes altres (en major mesura, privades) ofereixen horari reduït a l’estiu i tanquen per la Setmana Santa i el Nadal. D’altra banda, el 82% de les guarderies (una mica més en les públiques que en les privades) admeten infants que no gategen, però només el 17% inscriuen menors de quatre mesos. I tan sols dos de cada deu (gairebé totes, privades) admeten infants no matriculats per a estades en dies solts. Mentre que gairebé totes les escoles públiques n’admeten que tinguen necessitats educatives especials, dos de cada deu privades no ho fan.

Finalment, les condicions d’admissió en les privades són gairebé inexistents, però totes les públiques estableixen requisits i preferències (no superar certa renda familiar, empadronament al municipi, situació laboral de pares i/o mares, característiques familiars, xiquets amb necessitats educatives especials o minusvalideses), segons els quals s’atorguen les sempre escasses places disponibles.

Els educadors, d’altra banda, acostumen a comunicar les seues impressions sobre els infants als progenitors, però és recomanable que queden recollides en informes escrits, que només el 20% de les guarderies (el 1999 n’eren el 33%) lliuren almenys una vegada al mes. Pel que fa a la informació oral, el 64% de les escoles infantils afirma facilitar-ne tots els dies i només un 7% admeten que en proporciona únicament quan ho sol.liciten els pares.

Quant costen les guarderies?

Les tarifes depenen de molts factors: el fonamental és si és pública o privada, però també hi influeix el nombre d’hores que l’infant s’està en el centre, si s’inclou en el preu el dinar i el berenar (fins i tot l’esmorzar) i els serveis que s’utilitzen (transport, piscina, excursions, etc). CONSUMER EROSKI ha partit del supòsit que el xiquet o la xiqueta s’està en la guarderia vuit hores al dia, amb dinar i berenar inclosos (en el cas que siguen oferts pel centre), durant tot el mes. En les privades, la mitjana va ser de 254 euros (42.255 de les antigues pessetes), mentre que en les públiques la quantitat que cal pagar depèn de tants factors que no és procedent trobar-hi mitjanes. Les diferències entre els preus mitjans de les guarderies privades d’unes províncies i les altres i els preus més cars i més barats vistos en cada província es poden veure en els quadres de dades que acompanyen aquests textos. A més de la quota mensual, el 92% de les guarderies privades cobra per la matrícula o inscripció del xiquet o xiqueta. El preu mitjà d’aquesta matrícula és de 86 euros, però mentre que les escoles infantils privades estudiades a Madrid, Barcelona, Àlaba i València superen aquesta mitjana i se situen per damunt dels 100 euros, en la resta (excepte a Sevilla, que es queda just en la mitjana amb 86 euros de mitjana que cal abonar per la inscripció del xiquet), el cost mitjà de la matrícula és inferior. Dins del cost de matrícula, les guarderies inclouen l’assegurança escolar i, només algunes, el material escolar. En d’altres, es cobren a banda conceptes com l’uniforme, les activitats extraescolars, el transport, etc. El preu mitjà del servei de menjador a les guarderies privades va ser de 92 euros mensuals, inclòs el berenar, si bé una de cada cinc inclou aquest servei dins de la quota mensual. En el 5% de les privades es cobra per escalfar i servir el dinar i el berenar que els xiquets i xiquetes porten de casa.

Què passa amb les tarifes de les guarderies públiques?

/imgs/20050901/tema03.jpg
Encara que les tarifes màximes de les guarderies públiques poden ser cares, poques vegades arriben a aplicar-se: l’escassetat de places és tan elevada que queden cobertes per les famílies amb menys ingressos econòmics, que tenen preferència. Els criteris d’admissió (renda per càpita familiar, proximitat al domicili, família nombrosa o amb germà o germans matriculats al centre) serveixen també per a fixar la tarifa d’escolaritat i dels serveis extra . En la majoria de les públiques no es cobra per matrícula, i quan ho fan, el màxim és de 60 euros, mentre que n’hi ha de privades que cobren més de 180 euros per matricular-s’hi. Els preus del menjador poden ser inclosos en la quota mensual o pagar-se a banda. En les tarifes d’escolaritat per jornada completa hi ha diferències: en les públiques de Madrid, Màlaga, Sevilla o València es preveu fins i tot la possibilitat de cost zero si la situació familiar ho exigeix, mentre que en les de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba (180 euros mensuals) i Barcelona (136 euros) la discriminació positiva es limita a l’admissió: la factura és la mateixa. Les més cares es van trobar a Màlaga i Sevilla: fins a 240 euros al mes. El cost de l’horari ampliat (el xiquet o xiqueta s’està en el centre una hora més que l’horari convencional) és econòmic, entorn de 10 euros, si bé és infreqüent que les públiques amplien l’horari convencional, d’entre 7 i 8 hores al dia.

Com hem de triar la guarderiaz

  • Visitem diversos centres per a comparar els serveis que presten, les infraestructures, els horaris, etc.
  • La proximitat del centre a la nostra casa o el lloc del treball és important.
  • Triem una guarderia en què els xiquets estiguen agrupats per edats i formant grups reduïts:
    • Per a infants de menys d’1 any: no més de 8 infants per cada educador
    • Per a infants d’1 a 2 anys, no més de 13 infants per cada educador
    • Per a infants de 2 a 3 anys, no més de 18-20 infants per cada educador
    • Per a infants de 3 a 6 anys, no més de 25 infants per cada educador
  • Avaluem la seguretat de l’escola infantil:
    • Finestres: a una altura que impedisca que els xiquets les puguen obrir.
    • Portes: amb sistemes i proteccions que impedisquen que els xiquets s’hi puguen agafar els dits, i amb pestells.
    • Endolls i aparells elèctrics: a major altura del que és habitual i/o protegits.
    • Productes de neteja i afins: guardats en armaris o estances tancades.
    • Cantons i columnes: protegits amb bandes de goma.
    • Sistemes de calefacció: preferibles els de sòl radiant als radiadors convencionals (han d’estar protegits).
  • Preguntem pel programa educatiu: objectius pedagògics, programa d’activitats…
  • Comprovem la titulació dels educadors. Les més adequades són: Mestre Especialitzat en Educació Infantil, Tècnic Superior en Educació Infantil. També són vàlids cursos d’Educació Infantil homologats. Titulats en Pediatria o Psicologia també són adequats.
  • Convé fixar-se, o demanar referències, sobre la diligència, l’amabilitat i la paciència dels treballadors i el tracte que dispensen als xiquets.
  • Ha de ser un establiment d’ús exclusiu, amb accés propi i independent, i ha de comptar amb una sèrie d’espais mínims. Com a referència, poden servir les següents: aules dividides segons les edats dels infants, amb almenys 20 metres quadrats, ben ventilades i il.luminades, si pot ser amb llum natural; un espai per a usos múltiples almenys de 30 metres quadrats, i un espai ampli per a jocs i un pati, preferiblement a l’aire lliure; lavabo en cada aula amb material sanitari suficient, visible i accessible des de la mateixa aula i amb almenys dos inodors, dues piques i un espill que facilite a l’educador la vigilància de la resta de xiquets mentre un d’ells utilitza el bany; lavabo propi i independent per al personal, separat del dels xiquets i xiquetes, i despatx de direcció o secretaria..
  • Els sòls seran càlids, ben rematats per a evitar entropessades, de material no relliscós i fàcils de netejar. Les parets: llises, sense sortints i fàcils de netejar.
  • És preferible que l’horari siga flexible, que permeta l’entrada i la sortida dels xiquets a diferents hores, encara que s’aconsella que no passen més de 7 o 8 hores diàries en el centre. Moltes guarderies disposen d’horari ampliat (l’infant pot ser recollit una hora més tard, o entrar abans de l’horari habitual). Aquest servei es cobra a banda, de forma mensual.
  • Pel que fa al menjador, cal valorar-ne el preu, la higiene de les instal.lacions i l’adequació dels menús a les necessitats nutricionals dels infants. Exigim que ens informen del que ha dinat i/o berenat cada dia; així, podrem donar-li en el sopar els aliments que millor complementen els ingerits al migdia i la tarda.
  • Preguntem si ens informaran per escrit sobre l’evolució del nostre fill o filla, les activitats que ha fet, el seu comportament, els seus progressos, les incidències amb altres xiquets o amb educadors, si menja bé o no…
  • Exigim un telèfon de contacte al qual puguem telefonar si sorgeix qualsevol incidència.
  • Tinguem en compte altres prestacions, com ara el transport (preguntem-ne el preu, l’horari i els itineraris), l’horari ampliat, si donen esmorzar als petits, etc. Aquestes prestacions solen ser de pagament a banda, però resulten molt útils.
Si al nostre fill o filla li costa adaptar-se a la guarderia...
  • /imgs/20050901/tema4.jpgAl principi, anirà només unes hores a l’escola , i a poc a poc s’anirà ampliant l’horari. En alguns centres, els pares poden quedar-se els primers dies una estona a l’aula amb el fill, per ajudar-lo a familiaritzar-se amb el nou entorn.
  • Cada xiquet o xiqueta exterioritza de forma diferent el que li suposa anar a la guarderia. Alguns ploren, altres es queden sols en un racó, dormen malament… Fins i tot poden perdre la gana o tornar-se nerviosos. Això forma part del procés d’adaptació: cal ser comprensius; aquesta inquietud anirà desapareixent, tot i que el procés no sempre és constant i pot haver-hi alts i baixos; per tant, cal molta paciència.
  • Evitem comparacions amb altres: cada infant és diferent.
  • Portem-los a l’escola sense presses ni nervis, que hi vagen tranquils i relaxats. I no prolonguem els comiats.
  • En acabar la jornada en la guarderia, animem el nostre fill o filla a compartir les seues experiències i mostrem interès, alegria i entusiasme davant dels seus progressos.
  • Compartim dubtes i emocions amb els educadors: ens orientaran i tranquillitzaran.

Què cal tenir en compte...

  • Mantinguem un contacte permanent amb el personal de la guarderia. Aprofitem que anem a recollir-los cada dia per a interessar-nos sobre la seua evolució, participem en les activitats organitzades pel centre, parlem amb altres pares i sol.licitem una entrevista amb els educadors si advertim actituds o comportaments estranys en el nostre fill o filla.
  • La majoria de les escoles infantils públiques no permeten l’estada de l’infant per un període superior a vuit hores diàries. L’horari de les privades és més ampli, però les seues tarifes solen ser més cares.
  • Algunes, sobretot les privades, ofereixen serveis afegits (desdejuni, piscina, ludoteca) de pagament a banda. En moltes privades es cobra també (una o dues vegades a l’any) en concepte de “material escolar”.
  • Per raons de seguretat, els xiquets només poden ser recollits per persones autoritzades prèviament indicades a l’escola. En cas de canvi, avisem-ne amb antelació.
  • Quan el petit necessite que se li administre un medicament en horari lectiu, especifiquem per escrit en l’envàs del medicament la dosi, l’hora d’administració, la durada del tractament i el nom del xiquet. Cal saber que algunes escoles no fan aquesta tasca.
  • Si l’infant es queda a menjar al centre, informem si és al.lèrgic a algun aliment o si segueix una dieta especial.
  • Algunes guarderies apliquen descomptes a les famílies amb més d’un fill al centre. És un element més que cal tenir en compte a l’hora de triar-la.