Llums i ombres de les xarxes socials
El fenomen de les xarxes socials és molt recent; amb prou feines se superen els deu anys d’activitat en els quals s’han desenvolupat una sèrie d’hàbits i dinàmiques en aquestes plataformes que són, en essència, els mateixos que portem a terme en el món real. Malgrat això, circulen no poques concepcions equivocades sobre l’activitat en xarxes com Twitter o Facebook i, en canvi, altres qüestions importants s’ignoren de manera sistemàtica.
- El ciberassetjament campa al seu gust. És probable que hi hagi pocs llocs més segurs que una xarxa social de primer nivell per a defensar-se d’assetjadors de tota mena. Tot el que s’hi diu queda enregistrat i qualsevol expressió ofensiva o intimidadora pot ser denunciada amb immediatesa als responsables per mitjà dels procediments a l’abast de l’usuari. En la majoria dels casos, aquests actuen de forma taxativa amb assetjadors, amenaçadors o calumniadors. A més, hi ha agents dels diferents cossos policials destinats a vetllar per la seguretat de les xarxes i a investigar-hi comportaments delictius.
- A dins, la llibertat d’expressió és absoluta. De la mateixa manera que els responsables d’una xarxa social estan obligats per llei a vigilar les expressions ofensives i amenaçadores que altres puguin tenir envers nosaltres, les nostres opinions i accions també estan subjectes a la seva supervisió. A les xarxes socials no podem dir el que vulguem; si ho fem, és sota la nostra responsabilitat. Per a les xarxes regeix la mateixa llei que fora d’aquestes: llibertat d’expressió dins dels límits del respecte a la integritat física i moral dels altres.
- Els seus responsables ens espien per vendre les nostres dades. Aquest és un mite molt recurrent sobre Facebook. És cert que aquesta xarxa recull dades sobre nosaltres en funció de les opinions que pengem i els continguts que compartim, però ho fa per millorar la publicitat que ens ofereix. No s’ha pogut demostrar que Facebook i Twitter venen tota la informació que tenen sobre nosaltres a xarxes de traficants de dades i professionals de l’spam. Si ho haguessin fet, haurien incorregut en un greu delicte.
- El que hi diem ho pot llegir tothom. El límit a la repercussió de les nostres paraules en una xarxa social, i fora d’aquest, el posem nosaltres. En totes les xarxes hi ha eines per a acotar la privadesa de la nostra activitat. Per això, abans d’utilitzar una xarxa és important informar-se sobre les seves condicions d’ús i les eines per a controlar-ne la privadesa.
- Com més contactes, millor. El nombre de contactes no defineix necessàriament la qualitat de la nostra experiència en una xarxa social. Hi acudim per motius molt diferents: per ser més prop de la gent que apreciem i comunicar-los les nostres inquietuds i activitats, per rebre el major nombre d’informació possible… El millor és centrar-se en la qualitat del que compartim, no en la quantitat. A més, les xarxes també són un bon instrument per a ampliar el cercle de les nostres amistats i conèixer gent nova.
- A les xarxes es comparteix, no es competeix. Les xarxes socials ens han d’enriquir com a persones perquè ens apropen més a uns altres i ens permeten arribar a una informació de més qualitat, tant humana com intel.lectual. Però no són un lloc per demostrar que som els millors. Si prenem aquest últim enfocament, ens hi acabarem sentint molt sols.
- Com més privadesa, més limitacions d’ús. En totes les xarxes socials, el límit de la nostra privadesa el posem nosaltres. És a les nostres mans decidir tant qui seguim en una xarxa social com qui ens segueix o qui pot llegir les nostres informacions. També podem limitar-les a àmbits més o menys tancats i fins i tot evitar la difusió pública dels nostres missatges. És important definir bé els graus de privadesa que volem imposar en les nostres comunicacions.
- Les xarxes no són un lloc per demostrar que som millors que ningú. S’ha d’assumir, però, que l’essència d’una xarxa social és posar en contacte el major nombre de persones, per la qual cosa, com més abast tingui el que es comparteix, més possibilitats d’interacció hi haurà.
- Les xarxes no són gratis. Encara que pugui semblar-ho, a les xarxes es paga un preu per l’ús que no és petit. Posem a disposició de la xarxa un gran volum d’informació personal, encara que anònima, que s’utilitza per fer estudis de mercat o per l’enviament de publicitat personalitzada. L’alternativa a no cedir aquestes dades és no fer servir la xarxa social.
- A les xarxes, cal entrar-hi amb formació digital, però també personal. Una xarxa social, encara que amplifiqui molt els missatges dels usuaris, o els doni possibilitats molt creatives, es guia pels mateixos codis que el carrer. Cal ser exquisits i no ofendre els altres, ni compartir continguts il.lícits o emetre opinions que incitin l’odi racial, de gènere, ideologia o religió. En aquest sentit la llei regeix igual que en el món real i, fins i tot, tendeix a endurir-se. Som responsables de les nostres accions i Internet no és, ni ho ha estat mai, un refugi anònim.
- Darrere de cada contacte s’amaga una persona, per bé i per mal. Un dels objectius d’estar en una xarxa social és la de contactar amb noves persones i mantenir amistats a distància. Però la cerca de nous contactes significa tractar amb individus als quals podem gratificar o ofendre amb les nostres opinions o amb els continguts que compartim. També són persones que podrien fer-nos mal si ens exposem massa a elles sense conèixer-les, per la qual cosa convé ser cauts.