Els experts nutricionistes de Consumer EROSKI responen

1 Juliol de 2013
Img alimentacion 2 listado 288

Els experts nutricionistes de Consumer EROSKI responen

M’agradaria saber quines característiques nutricionals, positives o negatives, tenen els pots de conserva de llegums o de verdures. Els solc utilitzar per comoditat i falta de temps

/imgs/20130701/nutricionistas1.jpgLes conserves més recomanables per a un ús racional ?no diari- són les més senzilles, sense més ingredients en la seva elaboració que aigua i sal. D’aquesta manera, es respecta al màxim el valor energètic i la qualitat nutricional original d’aquests aliments. La sal s’utilitza com a conservant en aquestes preparacions, per la qual cosa caldrà tenir en compte aquest detall, en particular en les dietes de control de sodi; s’aconsella escórrer la conserva i rentar-la lleugerament amb aigua. L?ús de materials que entren en contacte amb els aliments està regulat, però el més segur i inert és el vidre. En el recobriment de les llaunes es fa servir el bisfenol A, un producte químic la seguretat del qual està en continu debat fins i tot per l’EFSA, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. De fet, el seu ús en la fabricació de biberons es va prohibir al juny de 2011 pel seu possible risc per a la salut. Aquest plàstic transparent i rígid s’utilitza sobretot per a fer envasos d’aliments, com ara ampolles de begudes, i utensilis de vaixella, com plats i tasses.

Solc menjar de manera bastant saludable entre setmana, encara que algun cap de setmana menjo pizzes o hamburgueses. En general, cuido molt el que menjo i també faig exercici. L’any passat, en una analítica de sang em va sortir el colesterol alt. Durant aquest any, he cuidat més la dieta, però quan he tornat a fer-me les anàlisis, els nivells han augmentat. No sé quins aliments he de menjar

/imgs/20130701/nutricionistas2.jpgLa dieta té un paper essencial en la prevenció primària i secundària dels trastorns cardiovasculars, associat a uns nivells elevats de colesterol i/o triglicèrids mantinguts en el temps.

L’evidència en dietoteràpia en el control de la malaltia a través de la dieta suggereix la presència diària i/o habitual dels aliments següents per al control del colesterol elevat:

  1. Oli d’oliva verge extra. Començar el dia amb un pa natural de llevat mare amanit amb oli d’oliva verge és una idea sana per al cor.
  2. Alvocat. Comparteix amb l’oli la riquesa en greixos monoinsaturats, encara que en menys quantitat.
  3. Un grapat de nous diari.
  4. Suc de taronja i llimona, reforça l’aportació dietètica d’antioxidants que frenen l’oxidació dels lípids en les artèries.
  5. Peixos blaus petits: anxoves, seitons, sardines, verat, sorell, etc. Esdevenen una font molt interessant d’àcids grassos Omega-3, cardioprotectors. s’alternaran amb peixos blaus de mida superior (tonyina, bonítol, salmó, etc.) i peixos blancs i carn magra.
  6. Civada, en flocs per esmorzar o com a espessidora de sopes i cremes de verdures.
  7. Llegums, mínim 2 vegades a la setmana com a plat principal.

Encara que és evident que els determinants genètics influeixen en l’aparició de la hipercolesterolèmia, la majoria de casos són d’origen alimentari.

Aliments rics en iode durant l’embaràs

/imgs/20130701/nutricionistas3.jpgUns estudis recents a Espanya han demostrat que hi ha una ingesta insuficient de iode en una proporció significativa en dones embarassades. L?embaràs augmenta les necessitats de l’hormona tiroïdal, per la qual cosa es necessita una ingesta adequada de iode. Només l’11% de les dones embarassades consumeixen més de 250 micrograms (μg) de iode al dia i el 24% consumien menys de 100 micrograms diaris, tal com ha constatat un estudi de l’Hospital Universitari Central d’Astúries a Oviedo. El iode és elemental per al funcionament correcte de les hormones tiroïdals que intervenen en el creixement del nadó i en el desenvolupament del cervell durant el procés de la gestació i els primers anys de vida. La ingesta de iode més elevada durant aquest temps és essencial per evitar el retard físic i intel·lectual en el nen. Davant d’aquesta evidència, la comunitat científica recomana un complement de iode durant l’embaràs i fins al final de la lactància. A més, s’aconsella prendre sal iodada i incloure en la dieta diària aliments rics en iode.

  • Peixos marins: preferència pels de mida petita: anxoves, sardines, maires, verat o cavalla, sorells, etc.
  • Vegetals: de tota mena. La quantitat de iode dels vegetals depèn de l’acumulada a les terres de cultiu i a les aigües de reg. Per això, amanir els vegetals amb sal iodada és una manera d’aportar-hi una dosi segura d’aquest oligoelement.
  • Algues com a acompanyament. N?hi ha prou d’afegir-ne poca quantitat (2-8 grams) a guisats, estofats, etc. per beneficiar-nos de l’alta concentració de nutrients d’aquests vegetals marins. Suggeriments: llegums guisats amb alga kombu; amanides amb alga dulse; estofat de verdures i algues hiziki…

ABC de la nutrició: cetosi

És una situació metabòlica en la qual l’organisme, davant de la falta de carbohidrats (glucosa) com a substrat energètic, utilitza els greixos i provoca després de la digestió i el metabolisme acetona i altres cossos cetònics. Si aquesta situació es manté durant dies, els cossos cetònics s’acumulen en la sang i es genera una condició de cetosi, que s’acompanya de pèrdua de la gana (de vegades també de nàusees). Són moda diverses pràctiques dietètiques basades en una alimentació més proteïca i amb absència o gairebé de carbohidrats (arròs, pasta, cereals, pa, llegums…) com a mètode per a baixar de pes. Malgrat això, és una manera poc segura i molt arriscada d’aprimar-se si no es fa amb control mèdic pels efectes secundaris derivats: marejos i maldecaps, halitosi, orina amb olor molt accentuada, pèrdua de la gana, nàusees, vòmits, dolor abdominal, desmineralització, pèrdua de massa muscular i possibles arítmies.

Un refresc ensucrat al dia pot augmentar fins a un 22% el risc de diabetis

/imgs/20130701/nutricionistas4.jpgAixí ho revela un estudi en el qual ha participat el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn).

Es tracta d’un estudi europeu que ha constatat la relació directament proporcional entre el consum de refrescs ensucrats i el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2.
En aquesta recerca, coordinada per la doctora Dora Romaguera, es va analitzar el consum de sucs, refrescs ensucrats i refrescs edulcorats artificialment en 350.000 persones de vuit països europeus, inclòs el nostre. Els resultats van corroborar que per cada 336 ml de refresc ensucrat diaris (equivalent a una llauna), augmenta fins a un 22% el risc de patir diabetis de tipus 2. ‘Si algú considerava que un got o una llauna al dia era poc, estava equivocat, el consum ha de ser pràcticament excepcional’, destaca la investigadora del CIBERobn.

Encara que aquest és el primer gran estudi europeu, als Estats Units ja se n’havien efectuat altres de similars en els quals es va detectar un augment del 25% en el risc de patir diabetis del tipus 2 per cada beguda ensucrada ingerida diàriament.

Tomàquets de temporada, en la justa mesura

/imgs/20130701/nutricionistas5.jpgL’estiu és la temporada natural dels tomàquets. Aquestes hortalisses reuneixen en la seva composició tots els nutrients interessants per a la protecció i la nutrició de la pell, més castigada pel sol i el clor de l’aigua de bany. Els tomàquets contenen una bona combinació de substàncies antioxidants com les vitamines A, E i C i carotens, entre les quals destaca el licopè, el pigment que els proporciona el cridaner color vermell. Amb tan sols 20 calories per cada 100 grams, els tomàquets permeten fer receptes suculentes, lleugeres i saludables, que es poden prendre com a entrant:

  • Suc de tomàquet i pastanaga
  • Amanida de tomàquet amb anxoves en oli i cebes tendres
  • Granissat de suc de tomàquet
  • Tomàquet empolvorat amb ametlles mòltes al forn

Per la particular composició del tomàquet, no és convenient fer-ne un consum diari ni habitual, per molt bé que estigui durant la temporada estiuenca, en persones sensibles que pateixen malalties articulars. Un consum més alt d’aquesta hortalissa i d’altres de la mateixa família botànica (pebrots, patates i albergínies) pot elevar les molèsties osteoarticulars com ara espasmes musculars, debilitat, dolor i rigidesa, etc.