Els experts nutricionistes de Consumer EROSKI responen
L’evidència en dietoteràpia en el control de la malaltia a través de la dieta suggereix la presència diària i/o habitual dels aliments següents per al control del colesterol elevat:
- Oli d’oliva verge extra. Començar el dia amb un pa natural de llevat mare amanit amb oli d’oliva verge és una idea sana per al cor.
- Alvocat. Comparteix amb l’oli la riquesa en greixos monoinsaturats, encara que en menys quantitat.
- Un grapat de nous diari.
- Suc de taronja i llimona, reforça l’aportació dietètica d’antioxidants que frenen l’oxidació dels lípids en les artèries.
- Peixos blaus petits: anxoves, seitons, sardines, verat, sorell, etc. Esdevenen una font molt interessant d’àcids grassos Omega-3, cardioprotectors. s’alternaran amb peixos blaus de mida superior (tonyina, bonítol, salmó, etc.) i peixos blancs i carn magra.
- Civada, en flocs per esmorzar o com a espessidora de sopes i cremes de verdures.
- Llegums, mínim 2 vegades a la setmana com a plat principal.
Encara que és evident que els determinants genètics influeixen en l’aparició de la hipercolesterolèmia, la majoria de casos són d’origen alimentari.
- Peixos marins: preferència pels de mida petita: anxoves, sardines, maires, verat o cavalla, sorells, etc.
- Vegetals: de tota mena. La quantitat de iode dels vegetals depèn de l’acumulada a les terres de cultiu i a les aigües de reg. Per això, amanir els vegetals amb sal iodada és una manera d’aportar-hi una dosi segura d’aquest oligoelement.
- Algues com a acompanyament. N?hi ha prou d’afegir-ne poca quantitat (2-8 grams) a guisats, estofats, etc. per beneficiar-nos de l’alta concentració de nutrients d’aquests vegetals marins. Suggeriments: llegums guisats amb alga kombu; amanides amb alga dulse; estofat de verdures i algues hiziki…
És una situació metabòlica en la qual l’organisme, davant de la falta de carbohidrats (glucosa) com a substrat energètic, utilitza els greixos i provoca després de la digestió i el metabolisme acetona i altres cossos cetònics. Si aquesta situació es manté durant dies, els cossos cetònics s’acumulen en la sang i es genera una condició de cetosi, que s’acompanya de pèrdua de la gana (de vegades també de nàusees). Són moda diverses pràctiques dietètiques basades en una alimentació més proteïca i amb absència o gairebé de carbohidrats (arròs, pasta, cereals, pa, llegums…) com a mètode per a baixar de pes. Malgrat això, és una manera poc segura i molt arriscada d’aprimar-se si no es fa amb control mèdic pels efectes secundaris derivats: marejos i maldecaps, halitosi, orina amb olor molt accentuada, pèrdua de la gana, nàusees, vòmits, dolor abdominal, desmineralització, pèrdua de massa muscular i possibles arítmies.
Es tracta d’un estudi europeu que ha constatat la relació directament proporcional entre el consum de refrescs ensucrats i el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2.
En aquesta recerca, coordinada per la doctora Dora Romaguera, es va analitzar el consum de sucs, refrescs ensucrats i refrescs edulcorats artificialment en 350.000 persones de vuit països europeus, inclòs el nostre. Els resultats van corroborar que per cada 336 ml de refresc ensucrat diaris (equivalent a una llauna), augmenta fins a un 22% el risc de patir diabetis de tipus 2. ‘Si algú considerava que un got o una llauna al dia era poc, estava equivocat, el consum ha de ser pràcticament excepcional’, destaca la investigadora del CIBERobn.
Encara que aquest és el primer gran estudi europeu, als Estats Units ja se n’havien efectuat altres de similars en els quals es va detectar un augment del 25% en el risc de patir diabetis del tipus 2 per cada beguda ensucrada ingerida diàriament.
- Suc de tomàquet i pastanaga
- Amanida de tomàquet amb anxoves en oli i cebes tendres
- Granissat de suc de tomàquet
- Tomàquet empolvorat amb ametlles mòltes al forn
Per la particular composició del tomàquet, no és convenient fer-ne un consum diari ni habitual, per molt bé que estigui durant la temporada estiuenca, en persones sensibles que pateixen malalties articulars. Un consum més alt d’aquesta hortalissa i d’altres de la mateixa família botànica (pebrots, patates i albergínies) pot elevar les molèsties osteoarticulars com ara espasmes musculars, debilitat, dolor i rigidesa, etc.