Al mal temps, bones defenses
L’hivern és car. Cada casa necessita un desembossament econòmic més alt per fer front a les factures de la calefacció, la llum i el gas. Fins i tot les peces d’abric són més cares. A més, l’organisme també ha de fer un esforç més gran per suportar el fred. Els canvis bruscs de temperatura, per exemple, quan sortim d’un lloc calent cap a la intempèrie, posen a prova les defenses del cos, alhora que augmenten la presència de microbis a l’atmosfera, fet que incrementa la vulnerabilitat, sobretot de nens petits i ancians, a contreure les malalties típiques d’aquesta època. S’estima que el refredat i la grip representen el 50% de totes les infeccions respiratòries de la població, segons dades de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC), a les quals cal sumar faringitis, laringitis, bronquitis o pneumònia.
Però no hi ha motiu per a emmalaltir si se segueix un estil de vida saludable i s’adopten algunes mesures addicionals durant els mesos freds. Entre els joves i la població adulta, les malalties “estrella” de l’època hivernal són les infeccions respiratòries, sobretot el refredat i la grip, mentre que entre els ancians són les descompensacions de les seves patologies cròniques, com la insuficiència cardíaca, la diabetis, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o l’asma. La seva prevenció es basa a mantenir estils de vida saludables durant tot l’any i altres mesures puntuals per a la tardor i l’hivern.
La propagació de la grip A a l’hivern de 2009 va portar a recordar la importància de rentar les mans per a prevenir la transmissió de gèrmens. Això s’ha de fer amb fruïció, aigua abundant i sabó. En canvi, no hi ha prou evidència sobre la utilitat de les tovalloletes higièniques per a retirar els microorganismes patògens. Però sí que s’aconsella utilitzar mocadors d’un sol ús, en comptes de reutilitzar-los, després d’esternudar, tossir i sonar-se. Les mascaretes, que en les cultures orientals s’utilitzen molt, es recomanen per a evitar la transmissió de les infeccions respiratòries en determinades situacions, com la d’una mare lactant amb grip perquè no contagiï el nadó i pugui seguir amb la lactància, ja que li permet subministrar els seus anticossos.
Una alimentació sana fonamentada en els puntals de la dieta mediterrània, rica en fruites i verdures, un consum abundant de líquid (que a l’hivern es pot prendre calent en sopes i infusions), fruites riques en vitamina C, com els cítrics, i verdures de fulla, ajuden a mantenir el sistema immunitari. Tanmateix, a Espanya la població té prou vitamines i no necessita una aportació extra de suplements vitamínics per a l’hivern. Quant als aliments funcionals, enriquits amb substàncies per a elevar les defenses, el màrqueting ha tingut un gran impacte en els consumidors, però manquen més evidències sobre la seva eficàcia amb la finalitat de prevenir les malalties d’hivern.
L’hivern no ha de ser necessàriament sinònim d’hibernació. En un clima com el mediterrani, on el fred no és extrem, i un territori tan assolellat com l’espanyol, es pot i s’ha de sortir al carrer, ben abrigats, per a caminar i fer exercici físic, ja que s’ha demostrat que amb la seva pràctica de forma regular, millora el sistema immunitari.
Des de la tardor, en moltes farmàcies apareixen remeis homeopàtics, el principal reclam dels quals és que ajuden a reforçar el sistema immunitari durant l’època d’exposició a la grip i els refredats. Però, des de la medicina convencional, s’adverteix que no hi ha evidències científiques que en donin per bona l’eficàcia. Quant als fàrmacs antivirals, no serveixen com a substituts de la vacunació per a prevenir la grip, però ajuden a escurçar-ne els símptomes o a disminuir-ne les complicacions. Tot i això, l’antiviral denominat amantadina sí que ha aconseguit un efecte profilàctic en nens, segons un estudi de revisió d’Alves Galvão i altres autors, de The Cochrane Library.
Oblidar-se la medicació o no prendre-la d’acord amb les indicacions del metge (a les hores i amb la posologia establerta), el que es coneix com manca d’adherència o de compliment terapèutic, pot ser la causa de les aguditzacions dels malalts crònics i de la gent gran a l’hivern.
La grip és un motiu important de baixa laboral en la població activa i pot ser el desencadenant de la mort en persones ancianes, amb una salut precària per una malaltia crònica. Per això, es recomana la vacuna antigripal a la població de risc: malalts crònics, ancians, dones embarassades i professionals de serveis públics. Aquesta s’ofereix cada any gratis als centres de salut a partir dels mesos d’octubre i novembre per fer front a l’epidèmia de grip que, al nostre país, sorgeix al voltant del Nadal i durant els mesos d’hivern. Si alguna persona no se l’ha posat a la tardor, es pot “rescatar” a l’hivern i, si es viatja, cal posar-se-la per a l’hivern d’altres latituds. Tot i això, a Espanya només es vacunen el 67,7% dels més grans de 65 anys, per la qual cosa encara hi ha un ampli marge de millora.
A l’hivern és molt important evitar les aglomeracions de persones i llocs tancats, poc ventilats, on pugui haver-hi una gran quantitat de virus. També és fonamental ventilar bé el domicili, de manera que l’ambient quedi net de patògens.
/imgs/20140201/defensas4.jpg
Posar-se la vacuna de la grip si es pertany a col.lectius de risc o de professionals de serveis públics.- Rentar-se les mans amb freqüència.
- Practicar exercici de forma regular, encara que no intensa.
- Evitar l’automedicació i els antibiòtics en processos virals.
- No fumar i evitar barrejar alcohol amb la medicació, ja que potencia els efectes secundaris.
Font: Montserrat Romaguera, coordinadora del Grup d’Activitat, Exercici Físic i Salut de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc) i de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).