Torrada de salut i tassa de vitamines per començar el dia

En l'esmorzar convé disminuir la quantitat d'aliments amb sucres i greixos i augmentar la presència d'aliments d'origen vegetal
1 Febrer de 2014

Torrada de salut i tassa de vitamines per començar el dia

/imgs/20140201/desayuno1.jpg
Són molts els estudis que relacionen l’esmorzar amb el fet d’obtenir un bon estat de salut, sobretot, si l’esmorzar és equilibrat. Malgrat això, en l’àmbit de la nutrició humana els matisos són importants i les coses no són tan senzilles. És a dir: els estudis no proven que sumar “esmorzar habitual” amb “menjar sa” sigui una vareta màgica per a obtenir una salut de ferro. En part perquè aquestes investigacions, tot i que observen que les persones que esmorzen bé tenen millor salut, no són capaces de destriar si hi ha una “correlació inversa”, és a dir, si les persones amb bona salut i amb bons hàbits són més proclius a esmorzar, i a esmorzar bé, que la resta. És molt possible que les persones amb bons hàbits de salut, i per tant, més sanes, tendeixin a esmorzar amb més freqüència per ser més coneixedores del repetit “mantra”que indica que “l’esmorzar és el menjar més important del dia”.

Esmorzar i obesitat, a debat

Aquestes reflexions prèvies tenen sentit en una societat com la nostra, en la qual les xifres de sobrepès no deixen d’augmentar. És important tenir en compte, per això, els estudis publicats sobre esmorzar i obesitat. Aquestes investigacions recullen que les persones amb excés de pes eviten, de vegades, l’esmorzar per evitar ingerir calories addicionals, i podríem concloure de forma errònia que el seu excés de pes es deu al fet de saltar-se l’esmorzar, quan ocorre el contrari. El consens espanyol de prevenció i tractament del sobrepès i l’obesitat, publicat el 2011, va concloure que la relació entre l’omissió de l’esmorzar en adults i el risc de sobrepès i obesitat són “controvertides i inconsistents”. De fet, fins i tot hi ha estudis en què s’informa que disminuir les calories ingerides en l’esmorzar es pot traduir en un consum més baix d’energia al llarg del dia, cosa que va contra tota lògica. La raó és que, en teoria, saltar-se l’esmorzar farà que mengem més aliments a l’hora del dinar.

Posar ordre en l’esmorzar

La realitat és que hi ha persones que tenen molta gana de matí, mentre que unes altres, no. Com que els dos grups poden gaudir d’una bona salut i fins i tot realitzar activitats físiques amb una alta despesa calòrica, la clau no està tant en el “quan” ni en el “quant”, sinó en el “com”. I és que en l’àmbit de la nutrició no tot són disconformitats, hi ha una dada en què tots els comitès d’experts estan d’acord: seguir una dieta saludable, sigui a l’hora del dia que sigui, és un hàbit que millora la salut, que contribueix al bon rendiment físic i mental, i que a més pot prevenir una llarga llista de malalties cròniques com ara la diabetis, el càncer, les malalties cardíaques i, per descomptat, l’obesitat.

És saludable l’esmorzar dels espanyols? En general, no. Els estudis que han avaluat la qualitat de l’esmorzar de nens, adolescents i joves espanyols mostren que, a més de la llet i els derivats làctics, abunden aliments el perfil nutricional dels quals no és el recomanable per a un consum habitual: pastes dolces, croissants, galetes, dònuts, etc. En els adults ocorre una cosa semblant: la brioixeria i les galetes figuren dins del grup dels aliments més consumits en l’esmorzar.

Per això és important posar ordre en l’esmorzar: el consum de lactis es pot mantenir, encara que convé triar desnatats més sovint, però ha de disminuir la presència d’aliments elaborats amb sucres i greixos i augmentar la presència d’aliments d’origen vegetal, com ara fruites fresques, fruites seques, cereals integrals i fins i tot hortalisses. Una llesca de pa integral torrat, amanit amb un raget oli d’oliva verge i acompanyat d’uns pebrots acabats de torrar aporta una llarga llista de nutrients protectors, no conté sucre ni colesterol, i el seu contingut en greixos saturats és molt baix. Musli amb llet desnatada, una macedònia, un moniato al forn o al microones, un iogurt desnatat amb panses i fruites seques, unes torrades amb humus (puré de cigrons), trossos d’alvocat sobre pa integral untat amb tomàquet ratllat… i un llarguíssim etcètera poden configurar un esmorzar saludable. Les possibilitats són infinites, només és qüestió d’imaginació, de provar diferents combinacions i de triar la que més ens convenci.

Cereals per a l’esmorzar?

/imgs/20140201/desayuno2.jpg
La pregunta del milió pel que fa a l’esmorzar és si els típics cereals de l’esmorzar formen o no part dels aliments recomanables per a ingerir de bon matí. Encara que no passarà res a curt termini, no són recomanables per a un consum habitual, excepte el musli. La gran majoria de cereals de l’esmorzar presents al mercat presenten un notable contingut en sucre (un nutrient el consum habitual del qual s’ha associat a càries i a un risc més alt de sofrir obesitat), i alguns també en sal, un altre nutrient “conflictiu”, que es pren massa i que augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars. Els cereals que presenten un pitjor perfil són els que tenen xocolata entre els ingredients, perquè contenen més sucre.

Per això, quan llegim les etiquetes d’aquests productes convé tenir en compte que l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició considera que un aliment té molta sal quan iguala o supera l’1,25 grams de sal per cada 100 grams d’aliment, i que aporta poca sal quan té 0,25 grams (o menys) de sal per cada 100 grams d’aliment. Si en l’etiqueta no s’indica la sal, sinó el «sodi», només cal multiplicar la xifra de sodi per 2,5 per a saber quanta sal aporta (la sal és clorur sòdic). Pel que fa al sucre, el recomanable és que una ració de cereals per a l’esmorzar (uns 35 grams) no aporti més de 6,5 grams de sucre (o no més de 18,5 grams de sucre en 100 grams), tal com suggereix el semàfor nutricional.