Només un 11% dels enquestats canvia la seva dieta per malalties cròniques
Com és la nostra alimentació? Prenem decisions alimentàries correctes? O, per contra, posem en risc la nostra salut perquè triem malament? Malgrat la seva importància, els hàbits dietètics i l’estat nutricional de la població general encara són una incògnita. Tot i que s’han realitzat estudis variats sobre el tema, cap d’aquests no inclou la informació suficient per a crear un mapa fiable i representatiu que ajudi a dibuixar un panorama real sobre aquest assumpte. La Fundació EROSKI, preocupada per aquesta qüestió, va decidir elaborar una recerca completa sobre aquest tema amb els màxims estàndards possibles de qualitat i suport. Per això, va encarregar l’Estudi Nutricional de la Població Espanyola (ENPE), dirigit pel Dr. Javier Aranceta, professor associat del departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra, director científic de la Fundació per a la Recerca Nutricional (FIN) i president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). Aquesta recerca té com a finalitat avaluar, d’una manera exhaustiva, els hàbits alimentaris, les tècniques culinàries, l’estat ponderal i uns altres determinants de la situació nutricional en una mostra representativa de la població espanyola. Aquest treball es va iniciar al setembre de 2013 amb la previsió d’enquestar un total de 6.800 individus en tot el territori nacional (400 per comunitat autònoma). Per bé que el treball global encara no ha finalitzat, ara mateix ja és possible fer un avanç dels resultats obtinguts amb les dades proporcionades per 1.700 persones de tot el país.
Els problemes de salut crònics estan molt relacionats amb el patró d’alimentació. Als països desenvolupats, les malalties cròniques suposen la primera causa de mort i de discapacitat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, el 2015, dels 64 milions de persones que preveu que morin, 41 milions moriran per una malaltia d’aquest tipus. A Espanya, per la seva banda, les malalties cròniques estan darrere de vuit de cada deu consultes d’Atenció Primària i sis de cada deu ingressos hospitalaris. També són la primera causa de despesa sanitària al nostre país (representen dues terceres parts del total). Segons l’Estudi ENPE, un 29% dels entrevistats pateix alguna malaltia crònica. Les més prevalents són les relacionades amb la tensió arterial i el colesterol en nivells superiors als valors considerats normals (les dues malalties manifesten que les pateixen entorn del 10% dels enquestats). En concret, un 12% de les dones i un 9% dels homes declaren que tenen nivells de tensió arterial elevada. En el cas de la hipercolesterolèmia, aquesta malaltia afecta el 9% de les dones i el 10% dels homes. Per grups d’edat, un 31% de la població entrevistada per sobre dels 65 anys té nivells alts de tensió arterial i un 27% pateix hipercolesterolèmia. A més, un 13% presenta diabetis i un 12%, problemes cardíacs. És comú pensar que les persones que pateixen un problema crònic de salut modifiquen el seu patró d’alimentació com a part del tractament o per prevenir problemes associats. Segons l’Estudi ENPE, només l’11% dels enquestats afirma que ha canviat la seva dieta habitual els últims 6 mesos com a conseqüència de problemes crònics de salut. Les dones ho fan en més gran manera que els homes. També els més grans de 65 anys. I quins canvis són aquests? Tenint en compte que la variació d’hàbits nutricionals va d’acord amb els problemes de salut més prevalents (tensió arterial alta i colesterol alt), la major part de les persones entrevistades assegura que han reduït la ingesta de sal. També hi ha un alt percentatge d’enquestats que han modificat el contingut en greix de la seva dieta a partir de la reducció del consum d’aliments rics en greixos o de la reducció de la ingesta de greix animal. També és freqüent disminuir els aliments rics en sucre i la quantitat d’aliments consumits en general.
Quants àpats fem? Com mengem?
A hores d’ara, l’alimentació és un tema fonamental que està en boca de tothom. I no només entre la població i la comunitat científica, també és un tema al qual es recorre amb especial freqüència en els mitjans de comunicació (digitals o tradicionals). Cada avanç, cada descobriment i cada pas que es fa en les ciències de l’alimentació i de la nutrició, en les últimes dècades, revela la importància que té portar una alimentació adequada com una de les millors vies de promoció de la salut i del benestar físic i emocional.
Una de les recomanacions principals dels nutricionistes per a seguir una alimentació saludable és distribuir les ingestes del dia en 5 preses. L’objectiu és aconseguir que el cos disposi, durant tota la jornada, de l’energia suficient per a afrontar l’activitat diària. També facilita la digestió i evita els afartaments en arribar al dinar o al sopar amb molta gana. Tanmateix, segons ENPE, malgrat aquest consell, els enquestats continuen distribuint les seves ingestes diàries en tres àpats principals: esmorzar, dinar i sopar. Només el 33% fa diàriament l’esmorzar de mig matí i un altre 37% també berena cada tarda. Així, l’esmorzar mereix una atenció especial. La seva importància es troba en el fet que aporta els nutrients i l’energia que l’organisme requereix en despertar. Després de 10 o 12 hores de dejuni, el cos necessita “gasolina” per a realitzar bé les activitats diàries. En l’estudi, el 90% dels enquestats van assegurar que esmorzaven tots els dies, però un 10% va indicar que no sempre duu a terme aquesta rutina (d’aquests, el 2% admet que mai no pren res quan es lleva). Per etapes d’edat, s’observen diferències importants. Entre els menors, mentre que el 94% dels més petits (de 3 a 8 anys) esmorzen tots els dies, aquesta proporció descendeix fins al 89% quan pertanyen al període de 9 a 18 anys. També es perceben diferències en l’edat adulta: un 88% dels entrevistats d’entre 19 i 64 anys esmorzen diàriament, una proporció que augmenta fins al 98% quan són més grans de 65 anys. Amb tot, hi ha determinats factors que influeixen en les conductes alimentàries de la població. Entre d’altres, elements geogràfics, socioculturals i econòmics. La disponibilitat d’un determinat aliment circumscrit a una regió facilita la tradició en el seu consum: en regions costaneres el consum de peix serà més freqüent que en les de l’interior. També les particularitats del clima, l’orografia i el tipus de terra, entre d’altres, són elements que han condicionat la disponibilitat d’aliments concrets en una regió determinada i, per tant, el seu consum. De la mateixa manera, aspectes religiosos i culturals han promogut des de fa anys diferents hàbits alimentaris: la prohibició d’alguns productes per part de determinades creences, la seva forma de preparació o de presentació o els horaris estableixen una sèrie de criteris que defineixen els costums d’un grup.
La durada de l’àpat, menjar acompanyat o no, el caràcter d’aquesta companyia, l’entorn més o menys sorollós, menjar mentre es veu la televisió, la presentació del menjar en el plat i, en general, l’entorn condicionen la forma de menjar i la salut del comensal a llarg termini. L’estudi ENPE també ha analitzat algun d’aquests aspectes. En concret, la durada, la companyia i les activitats que es fan mentre es menja.
En primer lloc, un 49% de les persones entrevistades triguen habitualment menys de 10 minuts a esmorzar. Un altre 40% allarga aquest període fins als 20 minuts. Al dinar, se li dedica més temps. Un 47% hi dedica entre 20 i 30 minuts i un altre 20%, entre 30 i 45 minuts. El sopar, en canvi, dura menys. El 35% hi dedica entre 10 i 20 minuts i el 42% entre 20 i 30 minuts. Tots aquests temps s’allarguen lleugerament durant el cap de setmana. En segon lloc, l’esmorzar és l’àpat del dia que se sol fer en solitari amb més freqüència: el 41% dels enquestats assegura que ho fa així. En canvi, durant el cap de setmana, sol estar acompanyat de la família (en el 31% dels casos). Tant el dinar com el sopar es fan de manera més freqüent en família (ho indica el 37% dels enquestats i el 45%, en els seus moments respectius). Per descomptat, durant els caps de setmana, aquest costum augmenta. Finalment, es va consultar els individus de l’enquesta sobre els seus hàbits a taula. La majoria afirma que, mentre esmorza, dina o sopar sol veure la televisió (el 43% en l’esmorzar i al voltant del 65% en el dinar i el sopar) i també sol conversar amb els seus acompanyants (el 40% en l’esmorzar i al voltant del 52% en el dinar i en el sopar). Així mateix, hi ha l’hàbit d’escoltar la ràdio durant l’esmorzar en aproximadament el 10% de les persones enquestades.
Del total de 1.700 individus entrevistats, el 57% són dones. Per grups d’edat, el 71% té entre 19 i 64 anys, el 17% té 65 anys i més, i la resta són menors d’edat (un 8% entre 9 i 18 anys i un 4% entre 3 i 8 anys). Les dues variables, sexe i edat, són representatives de la població espanyola. A més, el 51% dels entrevistats tenen estudis mitjans o superiors, el 32% té una educació obligatòria i un altre 17% no ha completat Primària, EGB o el graduat escolar. En matèria laboral, és destacable que el 26% no té feina. Tot i això, el 67% estudia o treballa: el 18% es dedica a les feines domèstiques o és cuidador, el 14% és professional o empleat estable, el 11% és treballador manual qualificat i el 7% no qualificat, el 8% és autònom, l’1% treballa en el negoci familiar i, finalment, un 8% és estudiant. D’altra banda, un altre 7% és pensionista. Finalment, pel que fa al tipus de llar, només un 10% viu sol. El 37% ho fa amb el cònjuge o la parella i el 51% amb familiars (el 26% amb fills, el 16% amb pares i el 9% amb germans). La resta, un 2% conviu amb altres persones que no són família o parella.
Sabem el que mengem?
Indicar en l’etiqueta el contingut nutricional dels aliments adquireix cada vegada més importància. I és que el consumidor té dret a saber què contenen els aliments que compra, una informació que li permet fer tries alimentàries correctes i seguir una dieta saludable i equilibrada, segons el Consell Europeu d’Informació sobre Alimentació (Eufic). En l’Estudi ENPE, només el 36% dels enquestats manifesta que llegeix sempre o gairebé sempre l’etiqueta nutricional d’aliments i begudes. Els participants de la recerca revisen amb més freqüència altres aspectes de l’etiquetatge; concretament, la data de caducitat (el 80% ho fa). Així i tot, és menys habitual revisar la informació gràfica sobre l’aportació nutricional per cada ració (només ho fa un 13%) o el semàfor nutricional (l’11%). Finalment, el 56% dels enquestats afirmen que entenen sempre o gairebé sempre la informació facilitada en l’etiquetatge.
L’alimentació i la nutrició generen dubtes en el dia a dia. Segons l’Estudi ENPE, el metge és el professional a qui es recorre amb més freqüència per a resoldre aquestes inquietuds. Així ho assegura el 36% dels enquestats que es dirigeix a aquest professional sempre o gairebé sempre amb aquesta finalitat. També se sol consultar amb freqüència els infermers (el 12%) i els dietistes (el 11%). D’altra banda, el 24% pregunta a familiars i el 12% a amics sempre o gairebé sempre. Quant als mitjans de comunicació, Internet destaca com a font d’informació habitual per al 16% dels entrevistats, les revistes per al 15% (el 41% accedeixen a aquest mitjà de forma ocasional) i la televisió per al 12%. Principalment, solen consultar sobre el tipus d’alimentació destinada a solucionar i a millorar problemes de salut i també sobre l’alimentació per a nens. També busquen informació sobre dietes d’aprimament.