Aplicacions que demanen permís: els el donem?

Els seus creadors estan obligats a demanar permís per a accedir a algunes funcions del mòbil, però l'última paraula la té l'usuari
1 Febrer de 2014

Aplicacions que demanen permís: els el donem?

/imgs/20140201/internet.jpg
Els últims mesos tots hem pogut llegir o sentir que la nova moda en telefonia mòbil és utilitzar l'”aplicació X”, ja que ens posa en contacte amb tots els nostres amics, permet conèixer els bars de moda de qualsevol zona de la ciutat o compartir les fotos i els vídeos gravats amb el nostre telèfon. Tanmateix, en el moment de descarregar aquestes aplicacions ens sorgeixen els dubtes, sobretot quan surten finestres emergents a la pantalla que indiquen que el programa, per poder funcionar o per treballar millor, necessita conèixer sempre la nostra ubicació o accedir a la nostra llista de contactes de Facebook o a la carpeta de fotos i vídeos. Per què passa això? Què hem de fer davant dels permisos que ens demanen les apps? Dependrà de cada circumstància, però és molt important saber que aquestes sol.licituds surten per imperatiu legal i amb la finalitat de protegir la nostra privacitat. Amb això, se’ns dóna la potestat de decidir quines funcions permetem i quines no. Tot seguit es detallen els tipus de permisos que requereixen les aplicacions i si convé accedir a les seves peticions.

Les empreses tenen l’obligació, per una directiva de la Comissió Europea, d’informar clarament que volen conèixer dades privades de l’usuari i que aquestes es puguin utilitzar per a finalitats de màrqueting o publicitat. Cada vegada que l’aplicació vulgui accedir a una carpeta o funció del nostre telèfon, haurà de demanar-nos-en el permís. Per la nostra banda, podrem negar-nos-hi o no, però cal tenir en compte que en alguns casos, sense la concessió del permís reclamat, l’aplicació no podrà fer les seves funcions.

De tota manera, la majoria de telèfons tenen un apartat d'”Ajustos” on es pot regular el nivell de privacitat que s’atorga a les diferents apps, de manera que si ens interessa habilitar l’accés temporal d’una aplicació a un determinat arxiu o funció, li’l puguem permetre per després restringir-lo de nou.

Permís d’ubicació

Situar l’usuari en tot moment s’ha posat de moda en moltes aplicacions per a les quals, en principi, no és una condició imprescindible. Des de WhatsApp fins a Facebook demanen permís per conèixer la nostra ubicació. Potser als nostres contactes els agradarà saber des d’on els parlem, o a nosaltres presumir que som en un lloc exclusiu, però, en general, no té sentit mantenir-la activada per a funcions de missatgeria.

En el cas de xarxes socials com Instagram, podria tenir algun interès si donen significat al material que compartim. Així, una foto d’un paisatge a Instagram s’explica millor coneixent el lloc on s’ha fet. Pot ser que, per contra, no vulguem que se sàpiga on som. A Twitter o Facebook, la geolocalització en la majoria dels casos no té cap valor, tret que ens importi rebre publicitat contextualitzada per la nostra posició.

Ara bé, hem de tenir en compte que aquestes dades privades també passen a formar part d’estudis de màrqueting que s’utilitzaran després per a l’enviament de publicitat. Però no sempre es pot negar el permís. En el cas d’aplicacions com Foursquare, és evident que han d’utilitzar la nostra ubicació per a donar-nos un bon servei. Si s’utilitzen aquests programes cal ser conscients del que impliquen.

Per a accedir als arxius fotogràfics i de vídeo

La Comissió Europea obliga les aplicacions a demanar permís per a accedir als arxius emmagatzemats al nostre telèfon. Ocorre així a Instagram. Molts usuaris que s’hagin comprat fa poc un telèfon, que siguin nous en aquesta xarxa social o bé que s’hagin actualitzat a iOS7, es veuran en situacions com aquesta: quan tractin d’accedir des de l’aplicació als arxius fotogràfics, se’ls demanarà permís.

Què implica negar-s’hi? En principi, tendim a no donar permís, però si és així amb aquest tipus d’aplicacions només podrem compartir les imatges que fem directament des de l’aplicació, però no les que tinguem emmagatzemades.

Per a activar el permís de manera temporal, només caldrà anar al menú d'”Ajustos” del telèfon i a l’apartat de “Privacitat”, fer-ho amb les opcions del programa que desitgem.

Amb els contactes del telèfon

De la mateixa manera que Foursquare o Instagram funcionen millor si poden activar el GPS o accedir als arxius d’imatges, algunes aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Line necessiten l’accés als nostres contactes per funcionar. El motiu és que treballen amb els números de telèfon i no amb comptes de correu, i necessiten veure quins d’aquests ja utilitzen l’aplicació per a informar-nos-en. No donar permís en aquests casos significa que l’experiència d’ús empitjora.

Tot i això, altres vegades, una app pot demanar permís per accedir als contactes amb la finalitat de convidar-los al servei. El seu accés no és fonamental per al bon funcionament, sinó que el que busca és la promoció. En aquests casos convé valorar si als nostres contactes els agradarà que els fem publicitat no desitjada d’un nou servei.