SOMRIU, PER FAVOR (I PER SALUT)
La cultura de la higiene bucodental encara és una assignatura pendent. Segons l’últim estudi elaborat per la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració (SEPA), el 80 % dels espanyols reconeix la importància de la neteja bucal per a prevenir càries i malalties en les genives, però només una minoria la practica correctament (tres vegades al dia, i amb fil dental). Malgrat això, hi ha raons per a l’optimisme: les visites a l’odontòleg a Espanya s’han incrementat un 30 % entre el 2003 i el 2015, segons una recerca de Mercados Key-Stone i Fenin. Això suposa que sis de cada deu acudeixen a revisar-se la boca almenys una vegada a l’any, encara que continuï havent-hi gairebé un 40 % que no ho fa mai.
Els diners tampoc són sempre el factor determinant per a retardar la visita a l’especialista. L’odontofòbia (o por al dentista) és la causa de més pes per a eludir les consultes bucals, sovint per una mala experiència prèvia i per l’ansietat que genera la possibilitat d’experimentar dolor durant la visita. Una fòbia universal que, segons proclama l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta més d’un 15 % de la població, i que pot tenir conseqüències no només estètiques, sinó també de salut, com les càries o la gingivitis.
L’essència d’un somriure sa comença amb la neteja. Tres vegades al dia, durant dos minuts, incloent en el ritual fil i raspallets interdentals. Només ho fan bé 17 de cada 100. Per aquest motiu acudir almenys una vegada a l’any a fer-se una neteja bucal professional s’ha convertit en un gest que garanteix una boca sana per a tota la vida. Hi ha casos extrems en què la neteja tradicional no serveix, especialment quan les peces dentals estan afectades amb el que es coneix com “erosió àcida”. Un problema que està relacionat íntimament amb el consum d’aliments i begudes àcides, “que desmineralitzen i estoven la superfície dental i la fan més susceptible a l’abrasió, en particular al raspallat”, explica l’especialista Carlos Seoane.
En les primeres fases no és excessivament nociva, però, si es deixa progressar, pot generar hipersensibilitat dentària, pèrdua de la forma i del color de la dent i poden requerir una intervenció de reconstrucció complexa. Segons aquest expert, tot té solució. Si és incipient, es recomana fer servir dentífrics amb un alt contingut en fluor i mastegar xiclet sense sucre per a estimular la producció de saliva, escut natural de l’esmalt; si aquest ja està danyat, es pot cobrir amb compòsit.
Molts dels aliments que ingerim diàriament ens poden provocar erosió àcida. Per això, cal estar atents quan mengem:
- Dolços i productes amb sucres afegits: nodreixen els bacteris responsables de les càries per a generar àcids, i aquests són els que van erosionant i afeblint l’esmalt.
- Els cítrics: el pH àcid pot provocar l’erosió de l’esmalt dentari. El pH crític en el qual es dissol l’esmalt està al voltant de 5 o 5,5, però la majoria dels sucs de fruites tenen un pH per sota d’aquest punt.
- Refrescos amb gas i begudes energètiques. A més dels sucres afegits, pràcticament totes tenen un pH molt àcid (entre 1,5-3), cosa que provoca erosió de l’esmalt i la dentina i l’aparició d’hipersensibilitat. També ocorre amb les begudes light o baixes en sucres.
Per a prevenir aquest problema, els especialistes recomanen incorporar els hàbits següents en les nostres rutines diàries:
- Reduir o eliminar la ingesta de begudes carbonatades.
- Mastegar xiclet o pastilles sense sucre.
- Menjar un tros de formatge després d’un menjar àcid.
- No raspallar-se almenys fins una hora després de menjar. Quan ingerim aliments es produeix una pujada de l’acidesa, cosa que estova l’esmalt. La saliva neutralitza aquesta acidesa i l’esmalt es torna a endurir, però triga entre 20 i 60 minuts depenent de l’aliment. El temps d’espera és especialment recomanable si els aliments que hem menjat tenen molt de sucre o si mengem més de sis vegades al dia. Si fem una dieta sana, n’hi ha prou de raspallar-se 2/3 vegades al dia. El que és molt recomanable per a neutralitzar el pH és rentar-se la boca amb un col·lutori suau abans de cada higiene.
El que la teva boca diu de tu
Si la cara és el mirall de l’ànima, la boca i les dents són el reflex del nostre organisme. Un dels problemes bucals més freqüents és l’excés de càries. La raó principal passa per una dieta probablement poc equilibrada, rica en sucres o begudes àcides ensucrades (refrescos). De vegades es pot tractar de persones que mengen massa de pressa, sense donar temps que el pH es reguli i contraresti la capacitat cariogènica dels bacteris, que s’alimenten de les restes que queden en la nostra boca. De fet, 9 de cada 10 adults tenen càries sense curar-se, una xifra que s’ha disparat els últims anys per la mala alimentació i la ingesta de determinats medicaments (com antibiòtics, inhaladors o pastilles per a xuclar). Poques vegades, entre els efectes secundaris dels prospectes, s’assenyalen els que tenen a veure amb la salut bucodental. No és una ciència exacta i no afecta totes les persones per igual.
Malgrat això, aquests fàrmacs poden alterar el pH de la nostra boca, i fan que la saliva sigui més àcida i, per tant, més agressiva per a l’esmalt dental. La càries és un problema que també afecta els nens menors de 8 anys: al 75 % no se’ls tracta perquè els pares no saben que s’hereten de les dents de llet a les definitives. Això és així perquè qualsevol infecció que arribi a l’arrel afectarà les peces permanents en forma de malformacions o de taques. Prevenir, millor que curar, és el primer manament. Però per a arreglar allò que, per genètica o estil de vida, amarga i amaga el somriure, avui dia hi ha tècniques i tecnologies avançades que ens ajuden a ensenyar les dents sense por als complexos: el blanquejament dental, el làser odontològic, els bràquets invisibles, les lents de contacte dentals de Cerinate o compòsit o els implants de càrrega immediata, que esquiven el dolor i són capaços d’aconseguir unes dents perfectes en una sola sessió.
Els avenços tècnics en odontologia han introduït protocols i aparells amovibles cada vegada més ràpids, que redueixen les sessions dentals tedioses d’abans i limiten les oportunitats d’esgrimir una suposada falta de temps com a motiu per a no cuidar-nos la salut i l’estètica bucodental. Aquests en són alguns exemples.
Diuen que és el secret de les dents perfectes de moltes celebritats com Eva Longoria o Brad Pitt. Les anomenades pròtesis Snap On Smile estan fabricades a partir d’una resina cristal·litzada molt fina, resistent i flexible, i es col·loquen sobre les peces fixes sense més esforç que fer un clic. Ni coles, ni ganxos, ni fixacions. Es posen quan un vol i es treuen sense esforç quan cal. Són una solució adequada per a camuflar taques, descoloracions i tincions dentals, restauració de cosmètiques dentals antigues (fundes), dents mal alineades i desgastades, pèrdua d’estructura dental provocada per problemes com el grinyolament continu del bruxisme, somriure gingival (quan les genives es veuen en excés en riure), diastemes (peces separades), reposició de dents i queixals o pèrdues de retracció vertical. En una sola sessió es prenen mesures i es dissenya la pròtesi; al cap de 15 dies, en una nova consulta, l’especialista indica la manera de posar-les i de treure-les. Tenen una durabilitat de 3 i 5 anys, i el preu està al voltant dels 1.200 euros per arcada.
Una altra de les possibilitats per a dissenyar estèticament el somriure d’una manera mínimament invasiva. Són de resina (compòsit) o lumineers (una capa fina de porcellana d’alta resistència), i es col·loquen una a una sobre les peces que es volen enlluir, sense necessitat de tallar-les. Tenen una durada de 20 i 25 anys i només requereixen un manteniment a l’any. Es col·loquen en una o dues sessions, depenent del material triat, i el procés és indolor. Els resultats s’assemblen a un lifting bucal immediat. El preu, des de 300 euros, varia depenent del nombre de peces.
És un bon recurs per als més precipitats. Permeten reposar qualsevol peça en un sol acte, ja que el pacient abandona la consulta amb una altra peça provisional de resina mentre el protètic elabora la peça a mida en forma i color. Un altre avantatge: a les clíniques més avançades es fa servir el làser i la sedació per a minimitzar el dolor, l’ansietat i les tensions emocionals que solen comportar aquest tipus d’intervencions. El preu, des de 1.000 euros la peça.
6 preguntes essencials sobre la moda dels blanquejaments
És una tècnica que se sol efectuar en dos passos, un a la clínica i un altre al domicili. Abans de començar, es fa una neteja profunda per a eliminar qualsevol resta de brutícia o placa. Un cop acabada, s’aplica sobre la superfície de les dents un gel blanquejador a base de peròxid d’hidrogen o de carbamida, i un protector gingival en la geniva. Es comprova que tota la zona està ben aïllada i es projecta una llum làser que serveix per a activar el blanquejament, que al mateix temps remineralitza i enforteix l’esmalt. A casa, el pacient s’emporta una fèrula a mida en la qual posa, cada nit, una dosi de blanquejador sobre les dents netes, i ho deixa actuar mentre dorm. Al matí següent es renta les dents i fa una vida normal. El procediment dura entre 15 i 30 dies i els seus preus varien entre els 300 i els 500 €.
Malauradament, no. Aquest tipus de tractament d’estètica dental no funciona amb la mateixa eficàcia en totes les dentadures. “On menys efectes s’aconsegueixen és en les que pateixen una tinció [tenyit] de tetraciclina -un antibiòtic que, ingerit en la infància, impregna les dents de l’adult d’un to groguenc per a tota la vida, que deixa una mena de bandes molt peculiars sobre les peces-“, explica l’odontòloga Débora Reuss. Aquestes tincions són intrínseques de la dent, és a dir, que no són taques creades amb el pas del temps com les que fa el te, el cafè, el vi i altres aliments, i són més complicades de corregir (però no impossibles). Dependrà de si són més o menys fosques i del color que tinguin: marró, gris o groc. Encara que el tractament no està contraindicat, requereix un bon diagnòstic. En qualsevol cas, cada 12 mesos convé fer-se una sessió de manteniment i portar sempre una higiene dental correcta.
“No, ens arrisquem a lesionar les nostres genives per una mala adaptació de fèrules o perquè el tractament sigui ineficaç”, afirma l’estètica dental María Ciudad Cano. Per a blanquejar, necessitem que un agent químic blanquejador estigui en contacte amb la superfície de la dent. Es pot realitzar a altes concentracions en una clínica, protegint correctament la geniva per a evitar cremades, o en concentracions mitjanes amb unes fèrules fetes a mida per a cada pacient. Com que la normativa actual obliga que les concentracions mitjanes i altes dels principis actius encarregats de blanquejar es facin servir exclusivament per un odontòleg, les que es poden adquirir per Internet són d’una concentració molt baixa i per tant no seran capaces de proporcionar els resultats desitjats.
Passa el mateix. Al mercat es fa servir la paraula “blanquejador” de manera incorrecta. Moltes vegades, aquests productes no blanquegen perquè no contenen cap agent amb aquesta capacitat, sinó que són abrasius i només retiren petites taques.
Una pasta de dents pot netejar superficialment. Si pogués eliminar qualsevol tipus de taca seria molt abrasiva i podria danyar les dents i augmentar-ne la sensibilitat.
Igual com passa amb la resta de l’organisme, la dentadura i les genives pateixen amb el pas del temps. Taques, càries, desgast de peces, malalties de les genives, sagnat, trencaments… Prevenir l’envelliment prematur és la millor eina per a mantenir el somriure impol·lut. Com es fa? En primer lloc, fent que la higiene bucodental sigui un hàbit des de ben petits, un ritual diari i preventiu que preservi la salut de la dentadura i de les genives. En segon lloc, corregint els defectes de fàbrica amb l’ajuda de les tècniques odontològiques i mèdiques. Raspallar-se les dents correctament tres vegades al dia (millor amb un raspall elèctric) i fer servir seda interdental són dos gestos senzills i assequibles. A més, cal ser molt estricte amb la higiene si es fuma, si es prenen begudes com el cafè, el te o el vi negre, o aliments com la remolatxa, el bròcoli, la llombarda, els nabius, les mores o la tinta del calamar. Pel que fa a la seda dental, si tenim les genives sensibles, cal consultar l’odontòleg, ja que en molts casos no és recomanable i és millor l’ús de raspalls especials.