ON VAN A PARAR LES NOSTRES DEIXALLES ELECTRÒNIQUES?
Cada espanyol genera 20 quilos de deixalles tecnològiques a l’any -uns 820 milions en total-, segons l'”Estudi de les deixalles electròniques globals”, elaborat per la Universitat de les Nacions Unides. Un arsenal de residus format per telèfons intel·ligents, televisors, ordinadors, rentadores, batedores, teclats i altres dispositius similars. Parlem de les anomenades “deixalles electròniques” (“e-waste”), tècnicament conegudes com “residus d’aparells electrònics i elèctrics (RAEE)”.
Si vols comprar un televisor de pantalla plana, acomiadar-te de la teva impressora vella, canviar d’ordinador o substituir el teu mòbil per un altre de més modern (cosa que fem de mitjana cada 20 mesos), has de saber que tots aquests dispositius acabaran formant part de les deixalles electròniques. La manera correcta de desfer-se’n és per mitjà del reciclatge, un procés que és obligatori a Espanya des del 2005. Encara que als productors d’electrodomèstics se’ls exigeix el finançament de sistemes que ho garanteixin, sense la implicació dels consumidors no seria possible portar-ho a terme.
Quan el teu electrodomèstic o aparell electrònic ja no funciona i no es pot reutilitzar, la primera opció és lliurar-lo a la botiga on compris el nou o en qualsevol establiment comercial de més de 400 m2 que vengui aquests dispositius. Aquestes botigues estan obligades a recollir qualsevol aparell de menys de 25 centímetres per al seu reciclatge. A més, els mòbils es poden dipositar en un “Tragamóvil”, d’una fundació sense ànim de lucre que disposa d’una xarxa de reciclatge de telèfons vells que opera al territori espanyol, amb uns 1.000 contenidors desplegats en botigues de telefonia, serveis tècnics, ajuntaments, universitats i superfícies comercials. També es poden vendre a qualsevol empresa privada dedicada a aquest reciclatge, com Zonzoo o MovilBak.
Una altra possibilitat és anar a un punt net municipal i dipositar-lo al contenidor de residus electrònics i elèctrics. Des d’allà, les deixalles tecnològiques es porten a plantes de tractament autoritzades, on es recicla entre el 85 i el 95 % dels materials que hi ha en la ferralla, segons Ecotic, fundació promoguda per les empreses principals del sector, que tenen com a activitat la gestió correcta d’aquest tipus de residus.
Si vols prevenir la generació de residus electrònics i tenir cura del medi ambient, interioritza aquests hàbits senzills i posa’ls en pràctica.
- Fes un consum responsable. Assumeix el teu compromís com a consumidor i no compris més dispositius dels que necessitis. Evita també canviar de mòbil o substituir altres aparells de manera capritxosa i innecessària. Si has de comprar un mòbil, hi ha marques com Fairphone i Wipro que es preocupen per l’impacte social i ambiental dels seus productes.
- Dona-li una segona vida: regala’l o arregla’l. Abans de desfer-te d’un dispositiu que funciona, ofereix-lo a amics o familiars. També es poden donar al mercat de segona mà o a una ONG especialitzada. I si està espatllat, encara hi ha la possibilitat d’arreglar-lo. La iniciativa Alargascencia, de l’associació Amics de la Terra, aplega establiments on es poden reparar objectes electrònics a tot Espanya.
- I si no, recicla. Pots lliurar els teus mòbils o aparells electrònics vells en un establiment comercial o dipositar-los en un punt net.
- Tria dispositius duradors. L’obsolescència programada fa que molts aparells que comprem tinguin una data de caducitat establerta de manera intencionada, per sota del que podrien perdurar si es fessin servir matèries primeres o peces més resistents. Una caducitat que ha estat denunciada per moltes administracions. A Itàlia, per exemple, Samsung i Apple van ser multades per unes actualitzacions que deixaven els seus mòbils inoperatius. L’obsolescència programada ens obliga a entrar en un cicle de consum i desaprofitament sense fi. Per això, els fabricants també són importants per a reduir les deixalles electròniques. Han de fer aparells més duradors i apostar per l’anomenat “ecodisseny”, que facilita el reciclatge dels seus components i fa que sigui més fàcil recuperar-ne molts com a recursos útils. A més, la Comissió Europea prepara mesures que incentivin la comercialització de productes d’alta durabilitat, entre les quals figura un etiquetatge voluntari que indiqui la data de caducitat i la reparabilitat de tots els dispositius, des de la impressora o les tauletes fins a la rentadora. Una etiqueta que farà que sigui més fàcil triar els productes amb una vida útil més llarga.
El que es recicla i el que no
Quan es tracten correctament, bona part d’aquestes deixalles tecnològiques que produïm es pot reciclar. Prop del 65 % de les matèries primeres recuperades de mòbils o ordinadors és plàstic (propilè, poliestierè, ABS i policarbonat) que conforma les carcasses, els teclats i el cos extern dels aparells. D’altra banda, aproximadament un 25 % està compost pels metalls que integren el circuit i els components electrònics, que majoritàriament són alumini, coure i el liti de les bateries. Hi ha aparells com el mòbil que fins i tot contenen -encara que en un percentatge petit- metalls preciosos recuperables i valuosos com or, plata i pal·ladi.
Totes aquestes parts es rescaten i la seva destinació més habitual, després de ser reciclades, són les indústries de l’automòbil i l’electrònica de consum, on continuen la seva vida útil. “De fet, la gestió adequada d’aquests aparells implica un estalvi important de recursos naturals”, explica José Pérez, conseller delegat de Recyclia, una associació que agrupa sistemes finançats per productors que garanteixen la gestió correcta d’aquests residus.
Encara que la carcassa del mòbil o de l’ordinador i la major part dels seus accessoris -carregador, elements per al “mans lliures”, auriculars…- són reutilitzables, altres elements com les bateries i els circuits integrats són més problemàtics des d’un punt de vista mediambiental, afirma un estudi de la Universitat del País Basc. De fet, segons Recyclia, un 10 % dels materials d’aquests dispositius (com la fibra de vidre) són irrecuperables.
Si es gestiona adequadament, la majoria d’aquesta ferralla electrònica és gairebé innòcua. El problema sorgeix quan els residus electrònics no se sotmeten als processos de descontaminació previs al seu tractament en les plantes de reciclatge, ja que molts d’aquests aparells contenen substàncies tòxiques que poden fer mal al medi ambient i també a la salut. Per aquesta raó suposen un perill quan acaben en abocadors barrejats amb la resta de les escombraries, en comptes de reciclar-los correctament.
De fet, més del 60 % dels residus d’aquests dispositius que es generen a Espanya es tracten de manera il·legal, segons estimacions d’Ecotic. I no és estrany trobar tirats en abocadors il·legals frigorífics, rentadores o qualsevol altre electrodomèstic recollit per camions o furgonetes de ferralla. Aquestes deixalles contenen ferro i coure, que té valor com a ferralla, però també desprenen cadmi, plom, clor, mercuri i PVC nocius per al medi ambient, ja que els lixiviats (residus líquids) són inevitables i també les filtracions al subsòl.
Entre les parts més perilloses de les deixalles electròniques hi ha els gasos refrigerants i els olis de frigorífics i aparells d’aire condicionat, ja que, si no es gestionen adequadament, poden alliberar gasos hidroclorofluorocarbònics (HFC, per les seves sigles en anglès), altament contaminants i una de les causes principals del canvi climàtic: són entre 25 i 4.000 vegades més potents que el diòxid de carboni, i responsables del 45 % de l’efecte d’hivernacle atribuïble a l’acció humana, adverteixen els experts.
També és especialment delicada la pols fosforescent dels antics televisors de tub de rajos catòdics -que conté metalls pesants i tòxics com cadmi i fòsfor-, les piles i els condensadors, ja que poden contenir substàncies perilloses com ara plom, mercuri (sobretot, les de botó), níquel i cadmi. A més, les bateries de liti dels mòbils són perilloses pel seu risc d’explosió.
El 80 % de les deixalles tecnològiques que es generen al primer món s’envien a Àfrica, segons un informe del Banc Mundial. Encara que les lleis internacionals prohibeixen la venda o l’enviament d’aquestes deixalles a països en vies de desenvolupament, la trampa rau en la manera de fer-ho: camuflen els dispositius com si fossin de segona mà o destinats per a finalitats socials. Segons Ecotic, això és perquè el 60 % dels residus d’aparells elèctrics i electrònics són tractats il·legalment, i generen una economia paral·lela de 17.700 milions d’euros al nostre país. Aquesta ferralla il·legal és la que viatja posteriorment a països del Tercer Món. Un problema que en molts llocs ha passat a ser una tragèdia. Un exemple: el barri d’Agbogbloshie a Accra (Ghana), considerat l’abocador tecnològic d’Europa, s’ha convertit en un dels llocs més contaminats del planeta.
LA FERRALLA ELECTRÒNICA, EN XIFRES. El problema d'aquestes deixalles és global, però Europa té un paper molt important com a generador de residus tecnològics. Espanya tampoc no es queda enrere: és dels països que tenen més quantitat de ferralla per habitant.
- 60 %: Percentatge dels residus d’aparells electrònics i elèctrics que són tractats de manera irregular o il·legal a Espanya, segons Ecotic.
- 2.800: Nombre d’empreses dedicades legalment a la gestió de residus elèctrics i electrònics a Espanya. Inclouen activitats de recollida, logística i tractament.
- 20 quilos: Quantitat de deixalles electròniques que cada espanyol genera a l’any. Un 17 % més que fa quatre anys.
- 20: Nombre de mesos que ens dura un mòbil, de mitjana, a Espanya, abans de renovar-lo.
- 90 %: Percentatge dels components d’un mòbil i un ordinador de sobretaula que és reciclable. Inclou materials com l’or, la plata, el coure, el pal·ladi i el plàstic.
- 930.000: Nombre de tones de residus elèctrics que es produeixen a l’any a Espanya.
- 37 %: Percentatge d’aparells electrònics i elèctrics venuts a l’any a Espanya que són reciclats.
- 5: Lloc que ocupa Espanya en la llista de països europeus que produeixen més deixalles electròniques.
- 16,6 quilos de deixalles electròniques per habitant a Europa.
- 12,3 milions de tones mètriques de residus electrònics es produeixen a l’any a Europa.
- 4,3 milions de tones d’aquests residus es reciclen a Europa.
- 27,5 % de les deixalles globals es generen a Europa.