VERITATS I MITES DEL NOU ETIQUETATGE
Des del gener de 2019, els establiments d’Eroski, que comptaven amb el seu semàfor des de fa 11 anys, ja tenen implantat el sistema d’etiquetatge frontal Nutri-Score. Aquesta qualificació nutricional que combina lletres i colors, per la qual s’ha decantat el Govern espanyol, té la finalitat de posar fre al consum d’aliments amb un contingut alt en greixos saturats, sucre o sal i facilitar d’un simple cop d’ull l’elecció més saludable. Juntament amb el seu equip, Jordi Salas, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Universitat Rovira i Virgili, ha elaborat un informe que dona suport a l’elecció del Ministeri de Sanitat i d’Eroski. Salas contesta als dubtes que desperten aquests etiquetatges.
Hi ha una gran diversitat d’etiquetatges que s’apliquen en diversos països del món. Tanmateix, l’avantatge de triar aquesta modalitat se sustenta a disposar de l’aval de l’evidència científica, que justifica la seva eficàcia. Les recerques demostren que tant la població general com els grups desfavorits i les persones afectades per patologies cròniques com l’obesitat o la diabetis comprenen millor Nutri-Score que altres logotips. “En un estudi recent elaborat en 12 països, inclòs Espanya, s’ha constatat que aquest sistema és el que més ajuda els consumidors a jutjar els aliments en funció de les seves qualitats nutricionals, per davant del semàfor britànic, del sistema australià d’estrelles, del sistema d’advertiments de Xile i de les Ingestes de Referència”, assenyala Salas. Altres estudis han demostrat que hi ha una associació directa entre la puntuació que serveix de base a Nutri-Score i el risc de patir patologies com el càncer o malalties cardiovasculars.
Un tret essencial de l’algorisme d’aquest sistema és que es basa en 100 grams de producte, i no en el càlcul per porció, que defensa una gran part del sector agroalimentari. “Tots els organismes nacionals i internacionals, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les associacions de consumidors, recomanen calcular el logo nutricional per 100 g d’aliment per a permetre al consumidor comparar la qualitat nutricional dels productes amb el mateix criteri”, subratlla Salas. El còmput per porció, impulsat per un consorci de multinacionals de l’alimentació, pot conduir el consumidor a minimitzar la quantitat real de nutrients desfavorables com el sucre, els greixos saturats o la sal.
És freqüent atribuir a l’etiquetatge nutricional la missió de classificar els aliments en dos grans grups: els saludables i els que no ho són. Nutri-Score permet als consumidors comparar, sobre una mateixa base i amb els mateixos criteris, la qualitat nutricional entre aliments, del menys favorable al més favorable, i orientar les eleccions de compra d’un sol cop d’ull. “Però no només contrasta productes d’una mateixa família; també un mateix tipus d’aliment proposat per marques diferents i d’articles que pertanyen a famílies diferents, però amb un mateix consum o ús”, explica Salas. Per exemple, si parlem dels cereals de l’esmorzar, Nutri-Score no només compara els flocs de civada i els que van farcits de xocolata. També equipara els cereals de l’esmorzar d’una certa marca amb el producte equivalent d’una altra, i diferents famílies d’aliments que es poden prendre per a començar el dia.
La flexibilitat d’aquesta modalitat d’etiquetatge per a confrontar productes ha obert la porta a comparacions que abans eren impensables, però que han acaparat l’interès dels mitjans de comunicació. Així, missatges com que en la classificació de Nutri-Score, les begudes ensucrades com el suc de taronja envasat surten més afavorides que l’oli d’oliva, un dels estendards de la dieta mediterrània, plantegen dubtes entre els consumidors. Per a Jordi Salas, aquesta crítica ha estat utilitzada pels grups de pressió que no accepten la implantació per la informació precisa i objectiva que aporta sobre la qualitat nutricional dels productes. S’intenta centrar l’interès sobre aspectes molt específics i condemnar l’eficàcia global del mètode.
“Qualsevol sistema existent classifica malament l’oli d’oliva per l’alt contingut en calories i greixos saturats, i cataloga com a saludables els refrescos sense sucre. En canvi, ningú es va ofuscar per aquest problema de classificació del sistema britànic”, afegeix. “Facilitar als consumidors la comparativa entre categories diferents constitueix l’essència de Nutri-Score. Durant la compra, els consumidors no es plantegen comparacions entre un oli d’oliva o un suc de taronja envasat, ja que cada producte obeeix a necessitats diferents, sinó que qüestionen la qualitat entre diferents tipus d’olis o sucs envasats”, conclou Salas.
Els trucs dels fabricants
Un dubte que ha aflorat amb la implantació d’aquest etiquetatge és que puntuaria millor alguns productes amb un contingut elevat en sucres -per exemple, alguns cereals de l’esmorzar- si se’ls enriquís amb fibres o si continguessin fruita. Per a Salas, es tracta d’un argument erroni. “La manera de calcular de Nutri-Score garanteix que un aliment que sigui massa ensucrat, gras, salat o calòric no en rendibilitzi els aspectes positius. Els cereals de l’esmorzar massa ensucrats i/o grassos no es poden beneficiar per contenir fibra dietètica, i únicament es tindran en compte la fruita, la verdura, la fruita seca i els llegums quan suposin, com a mínim, el 40 % del seu contingut. A partir d’aquest límit, els punts positius que dona aquest sistema són proporcionals”, assenyala aquest expert.
Els productes que tinguin aquests elements en el 80 % del seu contingut podran gaudir de la puntuació màxima d’aquest etiquetatge frontal, sense perdre de vista que l’aliment en origen no es passi de sucres, greixos o sal. Així, Nutri-Score garanteix que no s’alteri la classificació de cap aliment amb quantitats importants de components negatius per ingredients positius, tant naturals com afegits.
El color verd de Nutri-Score aixeca inquietuds en el sector alimentari pel fet que, implantant-lo en productes industrials, pugui fer que els compradors substitueixin la compra d’aliments frescos per productes etiquetats amb l’A o B. “Els estudis realitzats en supermercats en línia o convencionals francesos manifesten que el cistell d’anar a comprar és més saludable, amb menys presència de productes D i E (els menys favorables), a favor d’una proporció més alta de fruita i verdura. A França es preveu ampliar aquest etiquetatge a aquests productes, classificant-los com a A”, descriu Salas.
Una de les notícies falses entorn de Nutri-Score que circulen per les xarxes socials denuncia que França, pionera a implantar-ho, hauria adaptat el càlcul de l’algorisme com un vestit a mida per al cas dels formatges, un dels productes estrella de la gastronomia gal·la, amb la finalitat de millorar la seva imatge. Per a Salas es tracta d’una afirmació falsa: “Després de l’anàlisi de l’Agència Francesa de Seguretat Sanitària, es van efectuar unes adaptacions mínimes per als formatges, les matèries grasses i les begudes, que no van modificar els elements implicats en la puntuació de base. Els elements negatius del càlcul figuren en la declaració nutricional obligatòria a escala europea, en la part posterior de l’envàs (calories, greixos totals, greixos saturats i sodi). Aquestes categories d’aliments, encara que van plantejar problemes específics, no han compromès la selecció nutricional de l’algorisme”, descriu aquest expert.
La major part dels formatges se situen en la categoria E, malgrat el seu contingut variable en greixos, sal i calci. El càlcul adaptat distingeix entre els menys elevats en greixos saturats i sal (agrupats com a D) i els més grassos o salats (qualificats com a E). En el cas de les matèries grasses afegides, Nutri-Score en diferencia dos grups: els greixos d’origen animal (crema, mantega), més rics en greixos saturats i qualificats com a E; i els greixos d’origen vegetal (olis i margarines), menys rics en greixos saturats (menys l’oli de coco i de palma). Per a les begudes, l’ajustament respon a la diferència entre els productes sòlids i líquids. “També es va pretendre que l’aigua fos l’única beguda classificada com a A, per a evitar que les begudes amb edulcorants i els sucs de fruites fossin classificats en la mateixa categoria”, afegeix l’expert. Encara que no es pot alterar el càlcul de Nutri-Score fixat el 2015, les autoritats deixen la porta oberta al fet que es pugui tornar a definir en uns anys per a adaptar-se als avenços científics. “Tot amb la finalitat de donar resposta a determinats punts de millora, com ara tenir en compte els sucres afegits en lloc dels totals, que també requereix una modificació de la legislació europea que obligués a afegir aquesta dada a l’etiquetatge obligatori”, conclou Jordi Salas.
“A causa del marc legislatiu de la UE, les empreses poden aplicar la mesura només si ho desitgen”, explica Salas. Així, els productors d’oli d’oliva, un dels productes que ha aixecat més controvèrsia, poden renunciar a utilitzar el semàfor de Nutri-Score sense por de ser acusats de saltar-se la legalitat. Una altra alternativa, com deixa caure l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), consistiria a no incloure en el decret productes amb un sol ingredient en la seva composició, com l’oli d’oliva.
Etiquetatge tradicional
- Informa sobre cinc components l’excés dels quals suposa un risc per a la salut: quilocalories, greixos, greixos saturats, sucres i sal.
- Calcula per ració estipulada pel fabricant.
- El consumidor ha de concloure per si mateix la qualitat nutricional de l’aliment.
Nutri-Score
- Té en compte set paràmetres: 4 de negatius (quilocalories, greixos saturats, sucres i sal) i 3 de positius (fibra, proteïna i contingut en fruita fresca, verdura, fruita seca i llegums).
- Com que es calcula per 100 grams se’n facilita la comparativa, i és més objectiu que fer-ho per ració, ja que la mida de la ració no està regulada i hi ha diferències entre marques.
- El sistema ofereix al consumidor la valoració de la qualitat nutricional de l’aliment d’una forma visual i fàcilment comprensible (lletra i color).