Operar la miopia: del làser a les lents intraoculars
Alliberar-se de les ulleres sense perdre gens de visió és el somni de molts miops que han vist créixer la graduació des de la infància i que en depenen per complet. En l’actualitat, la cirurgia amb làser està consolidada com un tractament per a la miopia i, a més, han sorgit altres alternatives, com la col.locació de diferents lents intraoculars, per a resoldre aquest problema de visió. Un trastorn que afecta bona part de la societat; en concret el 25% de la població de més de 40 anys és miop.
Veure les siluetes difuminades, les cares borrosos, no captar les seves expressions i no poder llegir rètols pel carrer són algunes de les dificultats més comunes amb què conviuen les persones miops. Fa uns anys es definia amb la frase col·loquial “tenir la vista curta”, ja que els miops hi veuen molt bé de prop, però no de lluny. Les ulleres o les lents de contacte es converteixen en un objecte indispensable per a ells. Per això, molts decideixen operar-se per no haver de dependre de les ulleres o les lentilles.
La miopia es relaciona amb la mida de l’ull, amb la curvatura de la còrnia o amb una combinació dels dos factors. Així, un ull tipus mesura uns 24 mil.límetres de diàmetre; si és més gran, es pateix de miopia i, si és més petit, d’hipermetropia. També es pateix de miopia quan la còrnia, la lent principal de l’ull, és més corbada, o d’hipermetropia si és més plana. De fet,l’objectiu de la cirurgia amb làser és aplanar la curvatura de la còrnia per a eliminar la miopia o bombar-la més per a corregir la hipermetropia.
La cirurgia amb làser (LASIK) dóna molt bons resultats en persones amb miopies baixes, amb una graduació de fins a 6 diòptries, encara que s’ha aplicat en casos de fins a les 8, 9 o 10 diòptries com a màxim. No obstant això, els últims anys, s’ha imposat la tendència de practicar-la per sota de les 8 diòptries ja que, com més alta és la miopia, pitjor és la qualitat de visió resultant. En aquests moments, per a les graduacions altes hi ha altres alternatives quirúrgiques.
El LASIK, la finalitat del qual és modelar la superfície de la còrnia per corregir la miopia, es pot practicar a partir dels 18 anys -encara que és preferible fer-ho a partir dels 20-, ja que si es fa abans la curvatura de la còrnia es troba subjecta al desenvolupament i la graduació pot anar en augment. Encara que no hi ha una edat màxima per aplicar el làser, el més habitual és practicar-la fins als 50 anys i que, a partir d’aquesta edat (els 50-55 anys), es considerin altres opcions quirúrgiques més resolutives.
- El preoperatori: per a sotmetre’s al LASIK el pacient ha de fer-se uns exàmens on s’estudia si compleix els requisits per a operar-se i minimitzar els riscs d’aquesta cirurgia, ja que, encara que en té pocs, són menys si se selecciona bé els pacients adequats. No se’n poden beneficiar les persones amb la còrnia molt prima o amb moltes diòptries.
- L’operació: consisteix a aplicar un làser de femtosegon primer i l’excímer després. De primer, amb el làser de femtosegon es practica un tall per a aixecar l’epiteli corneal (també anomenat flap corneal), que és la pell de la còrnia. Després, amb el làser excímer es modela la superfície corneal que, en el cas de la miopia, es rebaixa. El làser no toca l’ull, que es manté obert. La intervenció només dura cinc minuts per ull i se solen operar els dos alhora, per això l’acte quirúrgic dura deu minuts. Perquè el pacient no senti dolor durant el procés, se li administra una anestèsia tòpica (gotes).
- El postoperatori: dues hores després de concloure la cirurgia, el pacient rep l’alta i pot anar-se’n a casa, amb els ulls tancats per a evitar molèsties i estar més còmode. Al cap de dues o tres hores, pot obrir-los, encara que és possible que tingui la visió borrosa i sensació de coïssor durant cinc o sis hores. No obstant això, a poc a poc es recupera la visió nítida fins a fer vida normal.
Pros i contres de LASIK i PRK
L’èxit de la cirurgia amb LASIK depèn de les expectatives dels pacients però, en línies generals, el 95% aconsegueixen una visió similar a la que tenien amb ulleres. Les reintervencions degudes a una diòptria o graduació residual són escasses, tan sols un 1% o 3% del total; i les complicacions greus són anecdòtiques entre milers de persones gràcies a les proves preoperatòries.
El LASIK ja porta dues dècades d’aplicació i, en fer balanç, s’hi han detectat certs inconvenients perquè els qui es van operar de poques diòptries no han experimentat canvis al cap de 20 anys. En canvi,els que es van operar d’una miopia alta, de 12 o 14 diòptries, en els primers moments d’aquesta tècnica al cap d’un temps han pogut tenir de nou 1 o 2 diòptries. També s’ha constatat que, si s’aprima molt la còrnia, aquesta s’afebleix i tendeix a bombar-se, fet que tornaria a provocar miopia, encara que és molt rar que aquesta sigui la mateixa que tenia el pacient abans d’operar-se.
Amb la finalitat d’evitar aquests efectes adversos, els últims anys s’han perfilat molt millor les indicacions del LASIK. D’una banda, s’ha reduït el límit de diòptries que s’operen a 8 (fa solament dos anys, s’operaven fins a 10), per no produir un excessiu debilitament de la còrnia. I, de l’altra, s’ha decidit no operar les còrnies molt fines. Però les persones miops amb moltes diòptries o la còrnia molt prima ara també poden lliurar-se de la miopia al quiròfan amb altres tècniques.
Entre aquestes figura la PRK (de queratectomia fotorefractiva), que va ser una de les primeres tècniques de làser a utilitzar-se per corregir defectes refractius, abans que es conegués bé la tècnica LASIK. La PRK també es val d’un làser excímer per remodelar la còrnia i aplanar-la. Es tracta d’un procediment segur i igualment ambulatori però, en certa manera, ha quedat eclipsat pel LASIK a causa del postoperatori, ja que el temps de recuperació dels pacients és més lent: mentre que les persones que s’operen amb LASIK hi veuen bé unes hores després i poden fer vida normal al cap de poc -un dels principals avantatges del LASIK-, amb la PRK la recuperació de la visió és més gradual.
No obstant això, cada tècnica té avui el seu lloc, els seus pros i contres, i l’elecció d’una o l’altra depèn de les característiques de l’ull i del problema de refracció de cada persona.
Altres tècniques alternatives al LASIK i la PRK per a corregir la miopia consisteixen en la implantació de diferents tipus de lents intraoculars, l’elecció de les quals depèn de l’edat del pacient i de l’estat del seu cristal.lí. Així, si la còrnia és la primera lent de l’ull,el cristal·lí és la segona lent, que es troba dins de l’ull, darrere de la pupil·la. Aquesta lent permet enfocar de prop, però amb els anys s’endureix i perd elasticitat, fet que causa vista cansada (presbícia) a partir dels 45-50 anys. A partir dels 60 anys, aquesta lent endurida, a més de rígida, esdevé opaca, de manera que apareixen les cataractes als 70 o 80 anys. Hi ha disponibles dos grans tipus de lents intraoculars:
- Lents fàquiques o ICL (de “Intraocular Contact Lens”, per les sigles en anglès). S’implanten en persones joves, no candidates al LASIK per tenir moltes diòptries o la còrnia molt prima. L’objectiu d’aquestes lents és conservar el cristal·lí.
- Lents intraoculars (LIO). Destinades a gent gran que necessita una cirurgia de cataractes i vol corregir la miopia. Les LIO es col.loquen després d’extreure el cristal·lí que ha perdut l’elasticitat i s’ha fet opac. Per això,a diferència de les lents fàquiques (dissenyades per a preservar el cristal.lí), les LIO el substitueixen per complet i són multifocals. Aquestes lents poden portar qualsevol tipus de graduació (fins a 20 diòptries), i així la persona amb cataractes i miopia pot lliurar-se dels dos problemes alhora.
Aquest conjunt d’intervencions (tant el LASIK com les cirurgies amb implant d’una lent) costen entre 900 i 3.000 euros per ull, segons informació del Centre d’Oftalmologia Barraquer. L’elecció d’una o l’altra i el preu final sempre depenen de cada cas, ja que en aquests moments la cirurgia de la miopia es personalitza de manera habitual.
/imgs/20120201/salud2-3.jpg
Un dels principals requisits és tenir la miopia estable.- Estar un mínim de dues o tres setmanes sense les lents de contacte per a poder fer-se les proves i els mesuraments de la còrnia, ja que les lentilles poden modificar aquests mesuraments.
- La decisió ha de ser meditada. No hi ha urgència per a sotmetre’s a la cirurgia: pot fer-se en el moment que més convingui.
- Cal saber que, en algun cas, encara que la persona quedi sense graduació, és possible que necessiti ulleres per a conduir de nit,encara que no sigui el més freqüent.
- Anar a un professional prestigiós perquè l’aconselli dels pros i els contres d’operar-se la miopia i, si es dóna el cas, si ha d’operar-se o no.
Font: Andrés Picó, cirurgià oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer, de Barcelona