Desar informació de forma segura a la Xarxa
Perdre la informació del nostre ordinador pot ser una tragèdia: documents importants, factures escanejades, fotografies, informació sobre contactes, contrasenyes, missatges de correu electrònic, vídeos… Tot pot desaparèixer i deixar-nos en una situació d’extrema vulnerabilitat. Evitar-ho és responsabilitat nostra, ja que hem de ser conscients que els ordinadors no són immunes a les avaries i a la degradació del seu disc dur intern. Per això, cal estar previnguts per a aquest moment i efectuar còpies de seguretat de les nostres dades periòdicament.
Aquesta és una pràctica habitual en els ordinadors de les empreses, on cada dijous a la nit els tècnics fan una còpia de tota la informació generada durant la setmana i la guarden en uns servidors externs; és el que es coneix com “back up” dels dijous. En l’àmbit domèstic, sense arribar a aquest extrem, convé que en períodes fixos substituïm les còpies de seguretat antigues per altres de noves. D’aquesta manera, si se’ns espatlla l’ordinador, n’hi haurà prou de bolcar la informació de la còpia per seguir treballant com si no hagués passat res.
Fins ara, la manera d’efectuar aquestes còpies era a través d’un disc dur extern connectat per un cable USB a l’ordinador. Aquests discs solen ser de la mida d’un llibre de butxaca o una mica més grans, i són bastant pesants. També n’hi ha de més petits i lleugers, però són significativament més cars, ja que impliquen tecnologies que optimitzen l’espai d’emmagatzematge.
En general, són un “trasto” més sobre la taula i no sempre la transferència dels arxius és ràpida. Mentre es fa aquesta operació, que pot durar hores, no és possible treballar en altres tasques amb tota la comoditat.
Amb la finalitat de facilitar aquests processos, van aparèixer uns serveis que ofereixen discs durs virtuals, dins dels seus servidors, on es poden fer els “back up” de manera automàtica, contínua i sense haver de preocupar-se de la data en què toca fer la còpia. No ocupen lloc al nostre escriptori, amb la qual cosa es guanya espai per a altres elements i es pot retirar el disc dur físic. A més, la taxa de transferència no depèn d’un cable sinó de l’ample de banda, i aquesta discorre de manera discreta en un segon pla mentre nosaltres continuem amb el nostre treball.
Els discs durs virtuals es basen en les anomenades aplicacions FTP segures, que s’instal.len en l’escriptori dels nostres ordinadors. Així, obren un canal protegit entre aquests i els servidors de l’empresa. Per aquest canal, que funciona amb protocols segurs de xifratge, de manera que cap programa espia o delinqüent informàtic no pugui veure el que hi passa, enviem les dades de la nostra còpia de seguretat als servidors de l’empresa que alberga el disc dur virtual. Una vegada allà, la informació es desa de nou amb protocols de xifratge de nivells iguals, i fins i tot superiors, als que fan servir els bancs en línia per a desar els nostres comptes.
Una vegada que instal.lem l’aplicació, aquesta defineix una carpeta concreta que portarà el nom que vulguem donar-li i on podrem arrossegar els arxius que desitgem guardar. Cada vegada que movem un arxiu a aquesta carpeta, les dades es desaran també en el disc dur virtual del servidor. I no solament això: cada vegada que fem un canvi en un arxiu que estigui en la carpeta del nostre escriptori del disc dur virtual, el mateix es farà en la còpia del servidor. Si no ens interessa que aquest canvi es repliqui en determinats arxius, podem indicar-ho al servei i col.locar aquests perquè no sincronitzin els canvis.
També podem fer còpies de seguretat virtuals diferenciades dels nostres ordinadors, de manera que les modificacions es faran només sobre les dades de l’ordinador corresponent, o tenir una sola còpia que aculli les dades de tots aquests, de manera que des de qualsevol ordinador podrem accedir al total de les dades. D’altra banda, tant la transferència d’arxius com l’emmagatzematge tenen uns nivells de seguretat molt alts, almenys en els principals serveis, de manera que s’eviten interferències, robatoris o espionatge de dades. Aquests serveis funcionen tant per a l’àmbit domèstic com per al corporatiu.
EROSKI CONSUMER ha triat tres discs durs virtuals: Dropbox, Wuala i Mozy. Es poden utilitzar tant en el sistema operatiu Windows com en Mac OS X.
Dropbox (https://www.dropbox.com) és el més popular de tots, amb abundant finançament de fons de capital i una extensió global que implica donar servei a empreses de primera magnitud. No obstant això, per a l’àmbit domèstic també resulta un servei apropiat per l’entorn gràfic molt intuïtiu. Regala fins a dos gigaoctets d’espai d’emmagatzematge gratuït en els seus servidors, sense restriccions d’ús en totes les funcions. Per a aquells usuaris que necessitin més espai, aquest es pot ampliar a 50 gigaoctets amb un cost mensual de 9,99 dòlars. Altres opcions són 100 gigaoctets per 19,99 dòlars al mes. La velocitat de transferència per a arxius grans és lenta, però per als menors de 10 megaoctets és instantània.
Wuala (http://www.wuala.com/) és un servei adquirit pel fabricant de discs durs Lacie que fa les mateixes funcions que Dropbox. Destaca pels nivells de seguretat més alts i per l’oferta més variable de serveis. L’espai gratuït és de dos gigaoctets, però després té diferents capacitats a preus semblants dels de Dropbox. També Mozy (http://mozy.ie/) és interessant per a fer còpies de seguretat, perquè ofereix per cinc dòlars al mes i ordinador un servei il.limitat de pujada d’arxius.
L’empresa Apple ha llançat pel seu compte, i per als seus ordinadors i dispositius portàtils, el servei de còpies de seguretat anomenat iCloud, que permet sincronitzar les dades de qualsevol ordinador, telèfon iPhone o tauleta iPad amb els servidors d’Apple. Ofereix 5 gigaoctets gratuïts als seus usuaris, i després es pot aconseguir més espai a uns preus molt més avantatjosos que en els altres serveis comentats: 10 gigaoctets per 16 euros a l’any; 20 per 32 euros a l’any, i 50 gigaoctets per 80 euros a l’any.