Webs per a perdre pes: ni segures ni fiables
Per a fer la compra, contractar un viatge, comprar unes entrades… Internet s’està convertint en un gran aliat en la nostra vida. Fins i tot hi ha qui recorre a la Xarxa per a aconseguir perdre uns quilos. No obstant això, cal preguntar-se si és segur posar en mans d’un “suposat” professional sanitari la nostra salut, el nostre comportament alimentari i els nostres hàbits de vida i d’alimentació.
Per comprovar-ho, EROSKI CONSUMER va crear quatre perfils de persones amb característiques diferents interessades a sotmetre’s a un tractament d’aprimament en línia en deu pàgines web dedicades a fer-ho: dietadukan.es, dietasnet.com, aleadiets.es, dietasonline.com, dietamedica.es, dietaon.com, sanita-online.com, lediet.es, centrodenutricionydietetica.com i dietikus.com. Els quatre perfils corresponien a dues dones de mitjana edat amb obesitat i restrenyiment, una de les quals amb diabetis mellitus tipus 2 i hipertensió arterial; i dues persones (dels dos sexes) amb un pes saludable (ell amb la tensió una mica alta i al.lèrgia al tomàquet i ella amb colesterol elevat en l’última analítica). Per a crear aquests perfils es va tenir en compte l’Índex de Massa Corporal (IMC), la referència objectiva més utilitzada per a determinar on se situa el pes saludable (normopès) i el baix pes, el sobrepès o l’obesitat.
Una vegada creats, els quatre perfils es van registrar entre l’octubre i el novembre en aquestes pàgines web per sol.licitar un tractament d’aprimament. Després d’obtenir, en general amb pagament previ, un total de 38 dietes en línia (a dietadukan.es i a lediet.es no van plantejar cap dieta a la dona sense problemes d’obesitat per tenir un IMC adequat), es va comprovar si es consultava pels antecedents patològics, la possible medicació i els hàbits de vida i d’alimentació; si s’oferia a l’usuari una informació correcta sobre el seu estat nutricional; i si el tractament s’adaptava a les necessitats i circumstàncies de cada perfil, i es va fer una anàlisi dietètica de dues setmanes dels menús sota els criteris de la “Guia de l’Alimentació Saludable” (Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, SENC, 2004), que és el document de referència quant a racions d’aliments i freqüència de consum recomanada.
En línies generals, s’ha comprovat que no és segur ni fiable accedir a Internet per a aprimar-se per diverses raons. En primer lloc, perquè en tres de les deu pàgines web avaluades s’ofereixen dietes enganyoses (és a dir, que venen informació falsa) i, en segon lloc, perquè en la majoria de casos, els menús proposats durant dues setmanes suspenien l’examen dietètic d’EROSKI CONSUMER (tret de dietadukan.es i lediet.es, que no van plantejar cap dieta a la dona sense problemes d’obesitat per tenir un IMC adequat): un 35% amb un “regular”, la meitat amb un “deficient” i el 17% es va qualificar amb un “molt deficient”.
Dietes enganyoses
Per a aprimar-se, Internet és un arma de doble tall: pot proporcionar una informació bona i valuosa si se sap on buscar, però, alhora, el risc de caure en mans inexpertes i indocumentades o de confiar en falses referències és molt alt. En l’estudi, s’ha comprovat que el 26% de les dietes en línia avaluades són enganyoses, per la qual cosa el client n’ha de desconfiar tant de la seguretat com de l’eficàcia. Per a detectar-les, s’han considerat els criteris que estableix l’Associació Americana de Dietètica (ADA, American Dietetic Association), confirmats al seu torn per l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AEDN): si prometen resultats ràpids, profetitzen resultats sorprenents o màgics, prohibeixen el consum d’un aliment o d’un grup, contenen llistes d’aliments “bons” o “dolents”, exageren o distorsionen la realitat científica d’un nutrient, aconsellen productes dietètics als quals s’atribueixen propietats extraordinàries (i en molts dels casos, ven qui promou el tractament dietètic), inclouen relats, històries o testimoniatges per aportar credibilitat i contenen afirmacions que contradiuen la comunitat científica. L’AEDN adverteix que si una dieta o un mètode dietètic compleix una o diverses d’aquestes característiques cal desconfiar-ne. D’aquesta manera, es van penalitzar dietamedica.es, lediet.es i dietadukan.es. Les tres inclouen relats, històries o testimoniatges per aportar credibilitat. A més, dietamedica.es i dietadukan.es prohibeixen el consum d’un aliment o grup d’aliments i, també, dietadukan.es exagera la realitat científica d’un nutrient, conté llistes d’aliments bons i dolents i aconsella productes dietètics als quals s’atribueixen propietats extraordinàries.
Convé desconfiar també si la web no ofereix informació sobre els creadors, informació de contacte i no facilita un telèfon d’atenció. També s’ha de sospitar si no és una web homologada; és a dir, quan un organisme autoritzat en reconeix el contingut. Cosa de la qual sí que disposen alguns dels portals analitzats.
Una de les dades més impactants de l’estudi és que el 80% de les dietes en línia prescrites no s’ajusten o no estan dissenyades de manera correcta d’acord amb les necessitats i les circumstàncies del client. Això ocorre perquè abans d’oferir el tractament, no es fa un diagnòstic correcte de la situació del client per mitjà de l’avaluació de l’estat nutricional i de l’estil de vida i els hàbits dietètics del pacient. Perquè una dieta es prescrigui correctament cal conèixer els antecedents de la persona, si pren medicació, els seus hàbits de vida i d’alimentació, el seu patró alimentari de menjars i begudes, etc. Tot això és imprescindible perquè el servei dietètic sigui personalitzat.
Durant l’estudi, s’ha comprovat que en dues de cada cinc consultes fetes qui atén no es preocupa per conèixer el patró alimentari del client (tipus de menjars, preferències i aversions alimentàries, lloc de consum i freqüència de consum d’aliments), ni tampoc l’informen correctament sobre la seva situació de pes (baix pes, normopès, sobrepès i grau d’obesitat) o sobre el pes saludable per a la seva situació individual.
Així, entre els errors detectats en aquest sentit destaca el que cometen algunes pàgines en relació amb els perfils joves amb normopès. Tot i que no necessiten un tractament per a aprimar-se perquè el seu IMC (Índex de Massa Corporal) és l’adequat, en la majoria dels llocs web els n’ofereixen un (no els convé una dieta hipocalòrica, però sí unes orientacions sobre hàbits alimentaris correctes). Solament dietadukan.es i lediet.es no el plantegen a la dona jove que no necessita aprimar-se (perfil 4), encara que sí al jove amb normopès (perfil 3).
Aquesta és l’era de la informació. Els consumidors estan més informats que mai, encara que de vegades en excés. Per això, encara que l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AEDN) no recomana a la població dirigir-se a Internet per trobar informació sobre com aprimar-se, en cas d’accedir a la Xarxa és fonamental conèixer algunes pautes per a identificar les dietes enganyoses. Convé desconfiar-ne si a la pàgina web:
- Prometen resultats ràpids.
- Profetitzen amb resultats sorprenents i màgics.
- Prohibeixen el consum d’un aliment o d’un grup d’aliments.
- Contenen llistes d’aliments bons i dolents.
- Exageren o distorsionen la realitat científica d’un nutrient.
- Inclouen o es basen en el consum de preparats que, casualment, ven qui promou el tractament dietètic i als quals s’atribueixen propietats extraordinàries.
- Els preparats (productes dietètics o similars) tenen un preu elevat si es comparen amb el cost d’obtenir els mateixos resultats menjant aliments comuns.
- Inclouen relats, històries o testimoniatges d’uns altres per aportar credibilitat.
- Contenen afirmacions que contradiuen la comunitat científica.
La salut hi passa de puntetes
Qui elabora una dieta també ha de tenir en compte les diverses patologies que pot sofrir el pacient. En l’estudi, s’ha comprovat que tan sols el 25% de les dietes investigades adapta de manera correcta el tipus d’aliments, les quantitats, la forma d’elaboració i els consells dietètics a l’estat de salut del client.
Aquest problema es deu a la poca informació que demanen al pacient en el moment de registrar-se a la pàgina web. Solament en el 32% de les consultes realitzades pregunten de manera exhaustiva pels problemes de salut, i en la meitat dels casos no es preocupen de si es prenia algun medicament. Tot això va desembocar en el fet que en set de les pàgines estudiades (dietasnet.com, centrodenutricionydietetica.com, sanita-online.com, dietamedica.es, dietaon.com, dietikus.com i dietadukan.es) s’inclogués en la dieta tomàquet per al perfil 3, quan la persona tenia al.lèrgia a aquesta hortalissa.
A més, en dos de cada cinc casos no comuniquen al pacient amb obesitat quina és la pèrdua estimada saludable. Encara més, només a dietadukan.es, dietasnet.com, dietasonline.com, dietamedica.es i lediet.es concretaven el nombre de quilos estimats que es perdrien i el termini de temps per a rebaixar-los. Però hi ha diferències importants fins i tot en els mateixos perfils: a les dones de mitjana edat amb obesitat (perfils 1 i 2) els recomanaven aprimar-se des de 10 quilos en 20 setmanes (dietasonline.com) fins a 20,8 quilos en 30 setmanes (dietamedica.es), mentre que a l’home i a la dona jove els aconsellaven des d’1 quilo en 2 mesos (lediet.es) fins a 2,2 quilos en 2 setmanes (dietamedica.es).
El client es posa en mans de suposats professionals de la salut. No obstant això, no tots ho són o, almenys, no ho demostren. Per exemple, a aleadiets.com, centrodenutricionydietetica.com, dietasonline.com, dietamedica.es i dietaon.com aporten proves de les especialitats dels professionals que elaboren les dietes: inclouen els números de col.legiats, pengen els seus currículums o esmenten que són membres de l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AEDN). En canvi, la resta tan sols indica que són nutricionistes, sense concretar-ne el nivell d’estudis ni altres detalls importants. A dietasnet.com assenyalen que estan formats per la mateixa empresa i a dietikus.com són cinc enginyers informàtics amb assessorament de nutricionistes els qui acompleixen aquesta tasca.
En l’anàlisi dietètica, es va comprovar que la qualitat dietètica del 65% dels menús es valorava amb un deficient o un molt deficient (exceptuant-ne dietadukan.es i lediet.es, perquè no van plantejar cap dieta a la dona sense problemes d’obesitat per tenir un IMC adequat): un 17% d’aquelles es va valorar amb un “molt deficient”, la meitat amb un “deficient” i un 35% amb un “regular”. Malgrat tot, encara que es tracti de menús molt desequilibrats, no necessàriament el client desenvoluparà una deficiència nutricional si se cenyeix solament a les dues setmanes de menús proposades. Això sí, aquestes qualificacions denoten una falta d’educació en bons hàbits alimentaris i poden implicar carències nutritives a llarg termini si el client segueix la dieta més temps.
L’avaluació s’ha basat en les recomanacions de la “Guia de l’alimentació saludable” (SENC, 2004), que s’han adequat als requisits calòrics dels quatre perfils. El 40% de les dietes rebudes (pertanyents a sanita-online.com, centrodenutricionydietetica.com, dietamedica.es i dietadukan.es) no han pogut ser analitzades des d’un punt de vista dietètic per no incloure dades concretes i exactes sobre quantitats d’aliments (en grams, unitats o racions) d’acord amb les necessitats individuals, o bé perquè la dieta que oferien (sanita-online.com) no incloïa a penes carn, peix i ous (el que es coneix com una dieta “ovolactovegetariana”), com a norma sense valorar les necessitats i les preferències del client. Això indica que no es dóna al client una informació precisa que afavoreixi un seguiment adequat i ajustat de la pauta dietètica prescrita.
Les deficiències principals es van trobar en els menús proposats per dietikus.com, dietasonline.com i lediet.es. En el primer cas, es tracta d’una base de dades amb un nombre determinat de receptes que, de manera aleatòria, s’assignen als diferents perfils: la mateixa recepta, la mateixa forma de preparació, quantitats i llista d’ingredients per a tots els perfils amb independència de les necessitats especials i concretes de cada client. En general, les receptes pequen de ser energètiques i amb tècniques culinàries com ara fregits, empanats, etc.
En segon lloc, els menús de diestasonline.com ofereixen menys calories de les necessàries per a cada perfil. Per exemple, un menú aportava 622 Kcal i un altre 878 Kcal, quan els requeriments mínims del client (en aquest cas era el perfil 2) són de 1.200 Kcal. I finalment, en lediet.es es van avaluar tres menús setmanals en comptes de quatre (no es facilita una dieta a la jove sense problemes de sobrepès perquè estima que no necessita aprimar-se, però no fa la mateixa recomanació per al jove amb característiques semblants) i tots són deficients en qualitat dietètica. També es van detectar errors comuns en la resta de les dietes analitzades, bé per l’absència o l’escassetat d’aliments bàsics o just pel contrari, per la presència excessiva d’altres aliments. Per exemple, a dietasnet.com hi havia una absència de fruites seques i gairebé d’ous, però un excés proteic principalment de carn (una quantitat fins a tres vegades més alta de la recomanada), aspecte que també es donava en dietikus.com, dietasonline.com i dietaon.com.
De vegades, sembla que a Internet impera el “tot s’hi val”. I més si es tracta de mètodes per a aprimar-se. Tanmateix, falsejar informació i convèncer el gran públic amb frases grandiloqüents quan és en joc la salut és una actitud que col.lideix frontalment amb la normativa vigent. En concret, amb el Reial Decret 1907/1996, del 2 d’agost, sobre publicitat i promoció comercial de productes, activitats o serveis amb pretesa finalitat sanitària, que estableix el següent: “Queda prohibida qualsevol classe de publicitat directa o indirecta, massiva o individualitzada, de productes, materials, substàncies, energies o mètodes amb pretesa finalitat sanitària en els casos següents”:
- Que suggereixin propietats específiques aprimadores o contra l’obesitat.
- Que proporcionin seguretats d’alleujament o curació certa.
- Que proporcionin seguretats d’alleujament o curació certa. [….
- Que pretenguin aportar testimoniatges de professionals sanitaris, de persones famoses o conegudes pel públic o de pacients reals o suposats, com a mitjà d’inducció al consum. […]
En l’estudi realitzat es van trobar aquests tipus de frases enganyoses en quatre pàgines web analitzades. Aquests en són alguns exemples:
- www.sanita-online.com: En la portada de la web apareixen publicades afirmacions com “Aprima’t fàcil i ràpid”, “Pes ideal garantit”.
- www.dietasnet.com”: En la portada de la web, s’observen afirmacions com “Descobreix com perdre pes amb la dieta adequada per a tu. Et garantim que en 10 setmanes obtindràs els resultats esperats per una nutricionista assignada especialment per a tu”.
- www.dietamedica.com: S’hi afegeixen opinions d’usuaris o suposats pacients.
- www.lediet.es: Hi destaquen afirmacions com “Aprimar-se de forma definitiva!” o “Lediet: la solució per a perdre pes”. A més, inclouen testimoniatges dels usuaris o suposats pacients.
Recomanacions perilloses
Malgrat la perillositat que comporten, en dues de cada deu dietes analitzades encara es prescriuen complements dietètics (sense indicacions ni advertiments) o recomanen complements sobre els quals s’atribueixen propietats extraordinàries que bé podrien aconseguir-se amb uns hàbits alimentaris correctes. Per exemple, a dietamedica.es s’aconsella per al restrenyiment qualsevol laxant, sense més indicacions ni advertiments. D’altra banda, a dietadukan.es recomana un tipus específic de “segó de civada” que només comercialitza aquesta pàgina i que assegura reduir el colesterol, prevenir la diabetis, protegir contra el càncer de còlon i de recte i afavorir el trànsit intestinal. Convé recordar que l’AEDN la considera una dieta “miracle”.
Queda demostrat que fer una dieta d’aprimament a Internet pot passar factura: a la salut i a la butxaca. En l’estudi, tots els tractaments analitzats van ser de pagament, tret del de dietikus.com, que era gratuït. Així, si una persona vol fer una dieta per Internet, ha de pagar una mitjana de 43,4 euros al mes. Entre les deu escollides, la més cara de l’informe va ser la dieta oferta per centrodenutricionydietetica.com, que va cobrar a cada perfil estudiat 100 euros el mes (50 euros per la dieta en línia, l’estudi i la pauta, i 50 euros més per dues revisions al mes recomanades), nou vegades més que lediet.es, on es van pagar 9,4 euros de mitjana al mes.
Després de lediet.es, les pàgines més econòmiques següents van ser sanita-online.com (14,9 euros de mitjana al mes) i dietamedica.es (20 euros al mes per cada perfil analitzat). En els llocs intermedis, es troben dietadukan.es, dietasonline.com, dietaon.com i dietasnet.com, que cobraven una mitjana d’entre 37 euros i 56 euros al mes. Finalment, aleadiets.com es posiciona entre les dietes més cares perquè els quatre perfils creats van pagar 60 euros cadascun al mes (40 euros per una dieta de dues setmanes i 20 euros per les dietes successives de les dues següents setmanes).
Malgrat les diferents característiques de cadascun dels quatre perfils que es van registrar, en cinc de les pàgines van cobrar el mateix import per la dieta: a aleadiets.com, centrodenutricionydietetica.com, dietasonline.com, dietamedica.com i dietaon.com. En aquest sentit, si s’analitzen els preus en funció de cada perfil analitzat destaquen aquests resultats: a sanita-online.com es va haver de pagar el mateix per una dona de mitjana edat amb obesitat, diabetis i hipertensió (perfil 2) que per un home jove amb normopès (perfil 3); i en dietasnet.com van cobrar un 39% més (28 euros enfront de 39 euros) a una dona jove sense obesitat que a un home jove sense sobrepès. A més, també destaca que a la dona i al jove amb normopès els cobressin una dieta hipocalórica per a aprimar-se en gairebé totes les pàgines, malgrat no necessitar baixar de pes.
Un servei dietètic apropiat ha de ser també pedagògic i proporcionar les claus suficients perquè l’usuari pugui cuidar la seva salut de manera autònoma. Tanmateix, l’estudi demostra que en més de la meitat de les dietes avaluades no inclouen informació bàsica sobre alimentació equilibrada, tampoc un apartat amb consells dietètics específics sobre les possibles patologies, ni aconsellen sobre les tècniques culinàries més indicades.
També s’ha de recomanar fer exercici físic. Ho fan en vuit dels portals en línia analitzats: dietadukan.es, centrodenutricionydietetica.com, aleadiets.com, lediet.es, dietasnet.com, sanita-online.com, dietasonline.com i dietaon.com. D’aquests, només en dos les pràctiques esportives esmentades s’ajusten a cadascun dels perfils; en quatre faciliten, a més, taules d’exercicis concrets; i en tres fan un seguiment durant el temps que dura el tractament d’aprimament del pacient.