Literatura per a tots

Literatura per a tots

/imgs/20031101/internet01.jpg

Hi ha iniciatives a Internet que mantenen intacte l’esperit dels seus pioners. El Projecte Gutenberg, nascut en 1971 del cap de Michael Hart, n’és una. Es tracta, ni més ni menys, d’universalitzar la literatura, publicant a Internet milers de títols accessibles de manera senzilla i gratuïta. Però com tota empresa ambiciosa, ha de salvar molts obstacles. Per començar, els drets d’autor, que obliguen a fer marxa enrere quasi 100 anys per a trobar obres de domini públic. I després hi ha el de trobar un sistema senzill, accessible per a tot el món, compatible amb tot tipus d’ordinadors i programes.

Quan Hart va somniar la biblioteca electrònica universal Internet era només un embrió. De fet, encara es coneixia com Arpanet, i el primer “e-text” que va enviar, la Declaració d’Independència dels Estats Units, anava dirigit a un centenar d’usuaris. Però la xarxa va créixer i amb ella el Projecte Gutenberg, que alberga ja prop de 8.000 llibres digitalitzats i manté les dues premisses fonamentals: els llibres han de ser tan barats que ningú s’ha de preocupar pel seu preu i tan fàcils d’utilitzar que ningú s’ha de preocupar de com manejar-los, llegir-los o buscar-los.

Neix una utopia

Quan el Projecte va fer els seus primers passos els ordinadors disposaven d’un disc dur petit i la xarxa era un instrument universitari reduït. Per això Hart, va escollir per començar textos breus i un format, ASCII (només caràcters de text), intel·ligible per a qualsevol màquina.

I aquella idea inicial continua vigent: els llibres del Projecte Gutenberg estan disponibles en versió “.txt” (només text, sense imatges) i “.zip” (també només text, però comprimits), de forma que en caben uns quants en un disquet i poden ser llegits per l’ordinador més antic que es pugui trobar. Lluny d’intentar distribuir llibres molt ben editats, l’important és que arribin al major públic possible. Tanmateix, el text pla serveix de base per a fer noves edicions en formats més avançats, com Adobe Reader o Microsoft Reader, que poden ser llegides més còmodament en qualsevol dispositiu.

Ben aviat, desenes d’internautes es van prestar a ajudar en la digitalització i l’edició de textos. Perquè Gutenberg és un projecte col·laboratiu i desinteressat que, només ocasionalment, ha rebut ajudes d’alguna empresa o institució.

Llibres populars

Aquesta pretensió d’universalitat va arribar als mateixos textos: el Projecte Gutenberg selecciona els títols sol·licitats pel nombre més gran de lectors i no edita obres de temes marginals ni pretén que les seves versions siguin perfectes, irrebatibles pels experts.

Els llibres electrònics que es poden trobar en www.gutenberg.net són, a grans trets, de tres tipus: literatura ‘lleugera’ (com ara Peter Pan o les Faules d’Esopo), literatura ‘pesada’ (que inclouria des de la Bíblia fins a Moby Dick passant per les obres de Shakespeare) i un tercer grup format per tesaurus, almanacs, diccionaris, etc. I aconseguir-los és tan fàcil com fer clic sobre el seu nom.

Segons les dades de la pàgina oficial del Projecte Gutenberg, durant l’any 2002 es van editar 1.975 nous e-books, per a assolir un total de 6.267 al novembre de l’any passat. Hart s’havia proposat aconseguir els 10.000 el 2001, però, com ell mateix apunta, “sempre fixem objectius més alts dels que podem aconseguir”.

I el futur? Situant de nou el llistó molt alt, Hart pretén “aconseguir el milió de llibres en els pròxims 10 anys”. Bé, no només llibres, perquè en el projecte bullen idees per a completar la biblioteca amb música, art, audiollibres, objectes en 3D, etc. També hi ha en l’horitzó digitalitzar diaris i revistes, així com ampliar els idiomes en què es publiquen els textos, ara majoritàriament en anglès. En espanyol, per exemple, només es poden trobar tres clàssics entre els clàssics: El Quijote, La Celestina, i El Lazarillo de Tormes.

Treball en equip

Qualsevol que desitgi col·laborar, pot fer-ho des de casa seva amb un PC, seguint les directrius que es poden trobar en www.gutenberg.net/vol/wannabe.html.. Els més de 5.000 voluntaris aporten el seu temps de diverses formes. Per a començar, un treball consisteix a esbrinar quines obres estan o han quedat lliures del copyright. En quasi tots els països els drets d’autor s’han anat ampliant, i han passat de 50 a 70 anys després de la mort de l’autor. Així, una obra publicada recentment és poc probable que entre en el domini públic abans de 100 anys.

Una vegada trobat el llibre de domini públic desitjat (i obtingut el permís de reproducció), cal escanejar o teclejar el text per a emmagatzemar-lo en la computadora. Després se’n comproven els possibles errors i s’envia el treball a un altre voluntari, que en farà una segona correcció. Quan es considera que el text està preparat, s’envia a l’equip editor, que l’afegeix a la col·lecció del Projecte.

A més de la limitació del copyright, el projecte Gutemberg ha de bregar amb un obstacle molt més important: la dificultat de llegir llibres en format electrònic. L’usuari ha d’optar per llegir-los en una pantalla o imprimir-los, opció que menyscaba el seu caràcter gratuït.

Els arxius “.txt” del Gutemberg es poden transformar per a adaptar-los a qualsevol dispositiu. Però la tecnologia encara no ha desenvolupat cap mitjà tan lleuger, flexible i fàcil de transportar com el paper que aconsegueixi la mateixa resolució. Els dispositius específics, com el Rocket Ebook o el Softbook Reader, que permeten llegir, subratllar, anotar, buscar paraules, etc. en un format semblant al HTML, no han tingut cap èxit a causa del seu preu elevat i l’escassa oferta editorial.

No obstant això, ja hi ha usuaris acostumats a descarregar un llibre electrònic en la PDA i llegir-lo en la seva petita pantalla. I el futur pròxim promet una gran revolució. La tinta electrònica permet bolcar textos digitals sobre un suport pràcticament igual que el paper.