Fins i tot els funerals més econòmics surten cars
Les hores i els dies que segueixen una defunció resulten particularment difícils i emotius per a l’entorn més pròxim a la persona morta. L’eficiència i la rapidesa amb què les funeràries efectuen totes les gestions relacionades amb la defunció permeten a la família concentrar-se a suportar amb enteresa el dol, adoptar les decisions pràctiques relacionades amb aquesta mort i atendre els parents i amics. Però hi ha un aspecte, l’econòmic que, fins i tot en aquests moments tan dolorosos no pot ser deixat de banda. Organitzar uns funerals, o el que és el mateix, contractar els serveis d’una funerària, representa una despesa important que pot desequilibrar l’economia domèstica de moltes famílies. CONSUMER ha estudiat i ha comparat les tarifes d’un centenar de funeràries de 13 ciutats i les províncies respectives en tot el país, i ho ha fet -atès que el servei que es presta és, en general, més que digne- establint un supòsit: el sepeli més econòmic en cada funerària, que inclou el fèretre més barat, el condicionament sanitari del cadàver, el seu trasllat amb cotxe fúnebre, el servei religiós més comú, una corona de flors modesta, les despeses de gestió i tramitació de l’expedient, el certificat de defunció, l’esquela més habitual en el diari de major difusió de la província i la taxa d’inhumació.
La primera conclusió és que fins i tot uns funerals modestos representa una despesa abundant: els del supòsit de CONSUMER arriben, a Espanya, a una mitjana de 1.449 euros. Aquesta xifra voluminosa representa, a més, un encariment del 54% en els últims cinc anys, ja que al novembre de 1998 un informe d’aquesta revista amb un supòsit quasi idèntic (si bé algunes de les ciutats estudiades eren diferents) concloïa que el cost mitjà d’un sepeli modest en el nostre país era de 156.000 pessetes, és a dir, 940 euros. Si tenim en compte que el IPC s’ha apujat en aquests cinc anys el 17,1%, es comprova que les tarifes dels serveis funeraris s’han apujat més del triple que el cost mitjà de la vida.
També cal destacar que les diferències en el desembossament que comporten uns funerals són enormes, i ho són tant si es comparen les tarifes mitjanes de cada ciutat i província (en el nostre país, dues de cada tres funeràries es troben instal·lades fora de les capitals) com si la comparació s’estableix entre les funeràries d’una mateixa ciutat o província. La província més cara -sempre parlant dels funerals més econòmics- és Madrid, on aquest sepeli costa de mitjana 1.808 euros, mentre que la més barata és Barcelona (cap funerària de la capital es va avenir a donar informació a aquesta revista, per la qual cosa aquesta dada només representa les que estan situades fora de la ciutat comtal), amb 880 euros de mitjana. Les províncies següents amb funerals més cars són Múrcia (1.672 euros), Alacant(1.664 euros), Àlaba (1.615 euros) i València (1.610 euros). Entre les més barates, a més de Barcelona, figuren Cantàbria (978 euros), Navarra (1.127 euros) i Màlaga (1.199 euros).
La possibilitat d'estalvi, enorme
Però la disparitat de preus no es dóna tan sols entre províncies diferents. A Madrid, els funerals més cars per a aquest supòsit costen 2.227 euros, mentre que els més econòmics es queden en 647 euros, menys de la tercera part. I a Màlaga, el sepeli més car assoleix els 1.873 euros, també més del triple que els 495 euros del més barat. A Múrcia, la diferència entre el més car i el més barat és de 1.203 euros; a València, de 1.160 euros; a Biscaia, de 970 euros i a Alacant, de 925 euros. És obvi que en aquestes ciutats dirigir-nos a la primera funerària que se’ns ocorre o a la primera que se’ns ofereix en l’hospital pot significar un sobrecost onerós. I el fenomen ocorre en totes les províncies: les diferències entre la funerària més cara i la més barata de cada província (i recordem que en tots els casos es van demanar tarifes per al sepeli més econòmic de cada funerària) van superar els 500 euros en 10 de les 13 estudiades. Només a Almeria la possibilitat màxima d’estalvi en els funerals del supòsit va ser modesta, 71 euros, perquè a Cantàbria representava 254 euros i a Navarra 416 euros. A la Corunya i Guipúscoa vorejava els 600 euros.
Si la família de la persona morta desitja o necessita estalviar en alguna de les moltes despeses de l’enterrament, li serà útil saber que el 75% de l’import total correspon a la suma del preu del fèretre (36%), l’esquela (19%), el cotxe fúnebre (12%) i la corona de flors (8%), per la qual cosa els seus esforços haurien d’encaminar-se a reduir o eliminar el cost d’algun d’aquests conceptes, els més cars. Finalment, s’ha de lamentar que resulta molt difícil comparar entre els preus i els serveis de les funeràries, ja que moltes es mostren poc inclinades a facilitar informació o ho fan de manera poc clara i evitant desglossar els conceptes que inclouen les seves tarifes. Mostra d’aquesta falta de transparència és que CONSUMER va haver de posar-se en contacte amb més de 300 funeràries per a aconseguir dades de només una centena. El mateix va ocórrer en l’estudi de 1998, si bé almenys la meitat van acceptar de col·laborar-hi. Dit d’una altra manera, la competència i la claredat en els preus i els serveis tan assentada en altres sectors no ha arribat encara al de les pompes fúnebres, amb tot el que això suposa de perjudici per als usuaris, que, quan contracten uns funerals, no poden comparar i elegir amb coneixement de causa entre les diverses opcions que els ofereix el mercat.
Es va contactar amb 306 funeràries (totes les que operen en les 13 províncies a estudi) però només 100 van accedir a respondre al qüestionari dels tècnics de CONSUMER que, identificats com a tals, van sol·licitar de l’11 al 21 de setembre les tarifes mínimes de cada funerària. Així, es van comparar els preus d’onze funeràries a València (quatre en la capital i set en la província), cinc de Cantàbria (una en la capital), sis a Almeria (dues en la capital), vuit a Guipúscoa (una en la capital), deu a Biscaia (tres en la capital), vuit a Madrid (dues en la capital), vuit a Barcelona (cap en la capital), nou a Màlaga (dues en la capital), cinc a Navarra (una en la capital), dotze a la Corunya (quatre en la capital), set a Alacant (dues en la capital), set a Múrcia (quatre en la capital) i quatre a Àlaba (tres en la capital). Després d’aconseguir les tarifes, es va calcular per a cada funerària el cost dels seus funerals més econòmics, que incloïa l’adquisició del fèretre, el condicionament sanitari del cadàver, el seu trasllat amb cotxe fúnebre, el servei religiós, la corona de flors més comunes, les despeses de gestió i tramitació de l’expedient, el certificat de defunció, l’esquela més habitual en el diari de major difusió de la província i la taxa d’inhumació.
Per les dificultats que presenta incloure el preu de la tomba (fossa, nínxol o columbari), el cost dels quals varia en funció del temps per al qual es fa la concessió – el més habitual és que no se cedeixin els espais en propietat, sinó en concessió-, i per haver optat a efectes del supòsit per la inhumació i no per la incineració, aquests dos conceptes no s’han tingut en compte en la comparació, encara que els seus preus han sigut igualment estudiats i l’informe en parla.
El fèretre i el cotxe fúnebre
El preu mitjà del fèretre més barat se situa en 517 euros. La província més cara respecte d’això és Múrcia, amb un cost mitjà de 715 euros; i la més barata, Barcelona, de només 184 euros. Aquest és un dels apartats que més repercuteix i explica l’enorme diferència entre els funerals d’unes funeràries i unes altres i entre les d’unes províncies i les altres. El segon fèretre amb preu mitjà més car es va trobar a València (692 euros). Encara que no tant, també resultaven onerosos, per sobre dels 550 euros de mitjana, a Madrid, Àlaba, Alacant i Almeria. Lleugerament per sota apareix Guipúscoa (549 euros). A més de Barcelona, els fèretres més barats es van oferir a Cantàbria (396 euros de mitjana) i Navarra (409 euros). I sortien també un poc econòmics, menys de 500 euros de mitjana, a Màlaga, Biscaia i la Corunya. Comparant totes les funeràries, el fèretre més barat (sempre parlant dels més econòmics que oferia cada una) es va trobar a Barcelona, només 26 euros (el més car en aquesta ciutat costava 461 euros), i el més car, a València, 1.284 euros (el més barat costava 321 euros).
D’altra banda, el cost mitjà del transport del cadàver amb cotxe fúnebre (el més econòmic de cada funerària) és de 243 euros. Només tres províncies s’hi situen molt per sobre: Múrcia (369 euros), Alacant (346 euros), València (310 euros). I en les tres més barates, és realment econòmic: a Cantàbria suposa de mitjana només 65 euros; a Màlaga, 138 euros i a Barcelona, 168 euros. En general, el cotxe fúnebre més barat s’oferia en una funerària de la Corunya (46 euros) i el més car, en una d’Alacant (487 euros), deu vegades més car.
El preu mitjà de la corona de flors més comunes se situa en 112 euros. El més elevat s’ha trobat en les funeràries d’Àlaba (148 euros de mitjana) i el més barat en les de Múrcia (83 euros). El cost mitjà era també elevat a Navarra (135) i Barcelona (130 euros). A més de Múrcia, les corones més econòmiques, a menys de 100 euros de mitjana, es van trobar en les funeràries de Madrid, Màlaga i Almeria. La més barata es va trobar en una empresa de pompes fúnebres de Múrcia, a 58 euros, i la més cara (no oblidem que es tractava de la més comuna en cada funerària) en una d’Àlaba, a 203 euros. En aquesta província, una altra funerària oferia una corona per 102 euros.
Les despeses de gestió varien tant en el preu com en la forma de calcular-les, ja que algunes cobren una taxa percentual (entorn del 5%) del pressupost dels funerals. La mitjana d’aquest cost de les gestions és 89 euros, però s’hi han registrat diferències importants. Les més cares, a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa cobren de mitjana al voltant de 120 euros; a Màlaga, la Corunya i Madrid, prop de 100 euros, i a Cantàbria, València i Navarra, al voltant de 80 euros. Les mitjanes més barates s’han trobat en les de Múrcia (57 euros) i Barcelona, Alacant i Almeria, estes últimes entorn de 65 euros.
Quant a les despeses pel certificat de defunció, una part d’aquest correspon a l’imprès i una altra al que cobra el metge per fer el servei. El preu de l’imprès és únic i fix, 3,48 euros. Sempre que el metge no exerceixi de forma privada, emplenar aquest certificat no ha de suposar un cost addicional. Si és la funerària qui facilita l’imprès i sol·licita l’assistència del metge, probablement el servei serà cobrat específicament. La mitjana, obtinguda per a les cent funeràries, de 5,67 euros demostra que el preu del certificat s’incrementa si recorrem a serveis privats. El preu mitjà més alt d’aquests gestions es va anotar a Màlaga, quasi 14 euros, seguides de Navarra (12,5 euros).
Quant al cost del condicionament sanitari del cadàver, algunes funeràries l’inclouen en el preu del fèretre. De totes maneres, la mitjana representa 75 euros, i en algunes províncies aquesta tasca representa una despesa mitjana important: Àlaba (139 euros), Alacant (112 euros) i Guipúscoa (104 euros) i València (95 euros). Els costs mitjans més econòmics es van registrar a Cantàbria (44 euros) i Barcelona, 40 euros.
És imprescindible l'esquela?
L’esquela en el diari representa un cost molt important per a la família. La de mida més habitual en el diari (en cada un d’ells, perquè no en tots és el mateix) de més audiència surt, de mitjana, a 260 euros. El preu de l’esquela el fixen, com és obvi, els diaris i no les funeràries. La mida més freqüent és la de dues columnes, encara que en alguns diaris el preu s’estableix per mòduls. Segons les informacions facilitades per les funeràries sobre les esqueles que sol·liciten amb més freqüència als diaris de més audiència, el preu més car es paga a Madrid, amb 519 euros de mitjana per esquela, seguida d’Alacant (344 euros), la Corunya (316 euros), Biscaia (312 euros) i Múrcia ( 278 euros). Les més econòmiques es publiquen en els diaris de més audiència de Navarra (175 euros), Cantàbria (174 euros) i Màlaga (112 euros). Si necessitem estalviar, caldria reflexionar sobre la conveniència d’incórrer en aquesta despesa; és a dir, de plantejar-se altres possibilitats d’informar sobre la defunció a les persones properes o conegudes.
La taxa d’inhumació o enterrament l’estableixen els ajuntaments on s’ubiquen els cementeris públics. Els preus varien en funció d’on es faci l’enterrament: no és el mateix fer-ho en una fossa que en un nínxol o en un panteó, encara que alguns ajuntaments han optat per un cost fix, independentment del lloc en què s’efectuï la inhumació. La taxa d’inhumació mitjana més cara s’ha observat a Guipúscoa (160 euros) i la més barata, a Alacant (41 euros), mentre que la mitjana se situa en 80 euros. La segona més cara de mitjana està a Madrid (157 euros) i li segueix Màlaga (150 euros). Són econòmiques les taxes mitjanes d’inhumació a València (43 euros), a Navarra (52 euros) i a Àlaba i Almeria (56 euros).
L’última prestació dels funerals establida per CONSUMER és el servei religiós més comú. Avui en dia, moltes funeràries ofereixen sales multiconfessionals per a la realització d’aquests actes. El servei religiós també pot estar inclòs dins d’un altre apartat del total cobrat per la funerària. Els costs del servei religiós van des dels 13 euros de mitjana a Navarra fins als 132 euros de la Corunya, mentre que la mitjana suposa 65 euros. Ara bé, només a la Corunya se superen de mitjana aquests 65 euros. A Guipúscoa, algunes funeràries incloïen aquest servei dins d’un altre concepte o bé no el facilitaven. Els costs més econòmics per a la missa, a més de Navarra, es van anotar a Cantàbria (33 euros), Barcelona (37 euros), Biscaia (39 euros) i Madrid (41 euros).
Si se sol·liciten serveis no inclosos en el supòsit de CONSUMER, com el tanatori o la taula de firmes, les despeses s’incrementen. I s’ha d’afegir la despesa addicional que suposa l’enterrament en fossa, nínxol o panteó, si no es té un en concessió. I si s’opta per la cremació, s’incorre en una altra despesa no contemplat en el supòsit, el de la incineració mateixa i el de l’urna per a transportar les cendres, encara que s’evita la despesa de l’enterrament.
Gradualment, els tanatoris es van consolidant com un lloc on es pot vetllar el difunt. És més còmode i pràctic per a tots, però suposa un altre desembossament que s’haurà d’afegir als ja esmentats. El preu d’aquest servei, la mitjana del qual en el nostre país és de 243 euros, varia d’una manera extraordinària: la mitjana en les funeràries consultades a Múrcia era de 370 euros, mentre que a Cantàbria només costa, de mitjana, 64 euros. També és relativament barat a Màlaga (139 euros), a la Corunya i Barcelona (178 euros i 168 euros respectivament). I resulta car, a més de la citada Múrcia, a Almeria (303 euros) i, sobretot, a València (311 euros de mitjana) i Alacant (347 euros).
D’altra banda, el cost de la cremació i l’urna estan indissolublement units, d’aquí ve que es presentin a l’usuari de forma conjunta. El cost mitjà és de 417 euros. Les tarifes més elevades s’han trobat a Cantàbria (510 euros), Múrcia (501 euros), Màlaga (476 euros), Alacant (444 euros) i Almeria, seguides de Madrid, amb 439 euros i 433 euros respectivament. I les més econòmiques, a València (226 euros) i a la Corunya (332 euros) i Biscaia (338 euros). Comparar entre el cost global que suposa la inhumació i la incineració (per tenir una dada més per a elegir entre les dues opcions) es fa quasi impossible, perquè caldria repercutir (en el cas de la inhumació o enterrament) el preu molt variable de concessió o compra del nínxol, fossa o panteó en cada província i establir un model-tipus per a fer homologables les diferents realitats. Una altra cosa és que, en cada cas concret, els usuaris sí que puguin fer-ho.
Quant a la taula de firmes, entre les funeràries consultades a Barcelona algunes tenien inclòs aquest servei dins d’un altre apartat i altres no en van facilitar el preu. Les taules de firmes més cares es disposen a Màlaga, amb una mitjana de 70 euros, mentre que les més econòmiques s’ofereixen a Madrid, a 12 euros. A València surten també cares, 64 euros de mitjana, i el mateix es pot dir de les d’Alacant (59 euros), Navarra i Guipúscoa (51 euros). Al costat de Madrid, les més barates són les de la Corunya (19 euros), Cantàbria (28 euros) i Almeria (30 euros).
Recomanacions i taules comparatives
- No contractem el servei a la primera companyia que ens l’ofereixi.
- Sol·licitem diversos pressupostos a més d’una funerària. L’objectiu és tant comparar preus i serveis entre les diverses funeràries com entre les diverses opcions de funerals que ofereixen cada una d’elles.
- Sempre hi ha algun familiar o amic que, per la seva predisposició natural o el seu caràcter, pot efectuar eficaçment aquestes gestions. Deixem-lo treballar. Facilitarà als més directament afectats per la mort un estalvi important.
- Si la mort de l’ésser estimat es pot preveure amb certa antelació, iniciem les gestions amb temps. Serà més senzill, i emocionalment més suportable, trobar la millor relació qualitat-preu.
- Les funeràries que es neguin a facilitar la informació que sol·licitem, descartem-les. N’hi ha d’altres que sí que ho faran, dirigim-nos a aquestes. Aquesta pot ser la forma més adequada perquè les funeràries que encara no ho fan, aprenguin a atendre adequadament els seus clients.
- Recordem que funerària municipal no sempre equival a preus més raonables o serveis de major qualitat.
- Quan es paga una assegurança de mort per a cobrir les despeses que generen els serveis funeraris, el que es contracta és una prestació de serveis i no els d’una companyia en concret. El client té total llibertat (encara que l’asseguradora tingui concertats els serveis amb una determinada empresa funerària) per a triar la funerària que prefereixi.
- La liberalització del sector, molt recent en algunes ciutats, no s’ha completat del tot, la qual cosa perjudica l’usuari. De totes maneres, exigim informació sobre tarifes i preus, i escollim el que més ens convé.