Economia d'impressió
La tinta d’impressora és un producte car: el cost d’un litre supera, de mitjana, els 1.400 euros. Els seus fabricants fan servir en general un sistema de negoci molt conegut, pel qual es ven un objecte a baix preu (en aquest cas, la impressora), mentre que el bé complementari (els cartutxos de tinta) té un cost proporcionalment superior. Els fabricants justifiquen aquest preu elevat pel cost que els suposa investigar per millorar la tecnologia i desenvolupar les funcionalitats dels articles que venen als seus clients.
Per tant, l’opció més ecològica i econòmica per al consumidor és no imprimir. No obstant això, quan no es pot evitar, convé aplicar una sèrie de passos que es traduiran en un estalvi real en tinta i paper.
Abans d’enviar un document a imprimir, el primer pas és assegurar-se que tot és correcte. D’aquesta manera, s’evita haver d’imprimir de nou (amb la consegüent despesa extra de paper i tinta) perquè hi havia un error en el text o la maquetació no era l’adequada.
La funció “vista prèvia”, present en processadors de text i altres aplicacions d’ofimàtica, permet revisar el text, el disseny, la maquetació, etc. abans d’enviar-lo a imprimir, a fi de comprovar que tot està bé.
Una funció interessant de les opcions de configuració de la impressora és la possibilitat d’imprimir en qualitat “esborrany” o “baixa”. És un format destinat a textos que no es considerin importants, no per a documents valuosos, com un treball de classe o una presentació professional.
El menú de configuració de la impressora amaga trucs interessants amb els quals es pot estalviar paper. En el menú d’impressió es poden trobar opcions per a imprimir en un sol full per les dues cares o, si la mida de la lletra ho permet, ajustar el text per a incloure dues pàgines en un sol full.
Alguns processadors de text, com Microsoft Word, deixen reduir el text quan hi ha unes poques línies en una pàgina, per a poder ajustar-les a la pàgina anterior. Així, s’estalvia paper sense perdre qualitat d’impressió ni haver de fer grans modificacions en el document.
Algunes tipografies permeten estalviar tinta gràcies al seu disseny més estilitzat. El 2014, un estudiant nord-americà va demostrar que, en canviar la font de Times New Roman a Garamond, es podia reduir el consum de tinta un 24%, fet que comporta un estalvi de 21.000 dòlars (uns 18.600 euros) a l’any.
La majoria de processadors de text i altres aplicacions d’ofimàtica deixen imprimir només certes pàgines d’un document o únicament les línies que s’hagin seleccionat.
Si el que es busca és imprimir un article d’una pàgina web, es pot evitar l’irrellevant (menús, publicitat, gràfics, etc.). Hi ha pàgines com PrintFriendly o PrintWhatYouLike amb les quals es poden eliminar tots aquests elements. L’extensió de Chrome CleanPrint també serveix.
Hi ha programes que poden ajudar a reduir la despesa de tinta. Un d’aquests és InkSaver, que controla l’ús de tinta que fa la impressora amb més precisió que el controlador estàndard, la qual cosa serveix per a aprofitar al màxim els cartutxos.
A més de la font Garamond, n’hi ha d’altres que poden ajudar a reduir la despesa de tinta:
- Ryman Eco. Una font “sostenible” (segons els seus creadors) que, gràcies a un disseny basat en línies molt fines, pot arribar a utilitzar un 33% menys de tinta que una altra tipografia estàndard, i sense perdre llegibilitat.
- Ecofont Sans. Els seus caràcters contenen petits forats que permeten estalviar tinta, però que no molesten a l’hora de llegir el text. A més, els seus creadors han desenvolupat també el programa (Ecofont), amb el qual és possible introduir aquests foradets en tipografies estàndard com ara Arial, Verdana o Times NewRoman.
- Courier. És una tipografia amb una gran llegibilitat i que, gràcies al seu disseny fi, consumeix poca tinta. El seu estil, una mica retro, potser no és el més adequat per a certs documents, però això és precisament el que la fa tan apropiada: va ser dissenyada per a estalviar tinta en les màquines d’escriure.
- Century Gothic. És una tipografia clàssica que pot ajudar a estalviar tinta gràcies a un disseny pensat per a màxima llegibilitat i mínim consum de tinta. El seu únic desavantatge és que, com que és una mica més ampla que altres fonts de text, pot acabar consumint més paper.
- Brush Script. Encara que sembli estrany, tenint en compte el seu disseny recarregat, aquesta tipografia gasta menys negra que la Times NewRoman. Pot no ser molt popular (i tampoc molt llegible), però si es busca donar un toc original a un logo o titular sense gastar gaire tinta, és una bona opció.