Anàlisi documental per a conèixer els sistemes nacionals i internacionals de control i vigilància de la innocuïtat i qualitat dels aliments

Xarxes que salven vides

600 milions de persones al món emmalalteixen cada any per ingerir aliments contaminats, d'on ve la importància dels sistemes de control dels aliments
1 Abril de 2016
Img tema de portada listado 191

Xarxes que salven vides

/imgs/20160401/pimientos.jpg

Només han passat 2 mesos des de l’última alerta alimentària. L’empresa multinacional Mars va sol.licitar la retirada d’alguns dels seus productes en 55 països (entre els quals Espanya), després que una consumidora alemanya va trobar un tros de plàstic de mig centímetre a l’interior d’una xocolatina Snickers, fabricada en una planta d’Holanda. Va ser la mateixa companyia la que va prendre la iniciativa de retirar aquests productes del mercat, per considerar que hi havia risc d’asfíxia; encara que, segons les autoritats alemanyes, tenia l’obligació legal de fer-ho.

Aquest tipus d’alertes generen inquietud en el consumidor. Cada vegada amb més freqüència, es pregunta de quina forma es produeixen, s’elaboren i es comercialitzen els productes que ingereix, així com el tipus de control que s’hi exerceix per a garantir-ne la innocuïtat i la qualitat, tant dels aliments exportats com dels que es produeixen a l’interior del país. I no és qüestió d’estar-se’n, ja que, segons dades de l’Agència Espanyola de Consum i Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), “els aliments que contenen bacteris, virus, paràsits o substàncies químiques nocives causen més de 200 malalties, que van des de la diarrea fins al càncer”.

EROSKI CONSUMER ha volgut efectuar una anàlisi sobre el funcionament del sistema de gestió d’alertes alimentàries (tant a Espanya com a escala comunitària), la finalitat última del qual és protegir la salut pública, prevenir el frau i l’engany, evitar l’adulteració dels aliments i fomentar el comerç. Objectius que ho són tots de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per dur-ho a terme, s’han fet servir les fonts següents: OMS, FAO, EUFIC (Consell Europeu d’Informació sobre l’Alimentació, en les sigles en anglès), Comissió Europea, AECOSAN, FIAB (Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes), ELIKA (Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària) i OCU (Organització de Consumidors i Usuaris).

La petjada de les infeccions alimentàries

Impacte
/imgs/20160401/tomates.jpg

Una de cada deu persones al món emmalalteix cada any per ingerir aliments contaminats; en total, fins a 600 milions de persones. 420.000 moren i, d’aquestes, 125.000 són infants menors de 5 anys (gairebé un 30% del total d’aquest tipus de defuncions, encara que aquest grup només representa el 9% de la població mundial). Són dades d’un informe elaborat per l’OMS sobre l’impacte dels aliments contaminats en la salut i en el benestar, i titulat “Estimació de la càrrega mundial de les malalties de transmissió alimentària”.

Les persones que habiten en països d’ingressos baixos i mitjans són, segons l’entitat internacional, els qui tenen un risc més alt de patir malalties de transmissió alimentària. Es tracta d’un perill vinculat a la preparació d’aliments amb aigua contaminada, la falta d’higiene i condicions inadequades en la producció i l’emmagatzematge d’aliments, el baix nivell d’alfabetisme i educació, i la insuficiència de lleis en matèria d’innocuïtat dels aliments o la seva falta d’aplicació.

L’OMS explica que, per regla general, les malalties transmeses pels aliments són de caràcter infecciós o tòxic. Les causen bacteris, virus, paràsits o substàncies químiques que penetren en l’organisme a través de l’aigua o els aliments contaminats. Els símptomes d’una malaltia de transmissió alimentària poden ser de curta durada (nàusees i diarrea) o malalties més llargues (càncer, insuficiència renal o hepàtica i trastorns cerebrals i neuronals).

Així doncs, l’OMS recorda que “la innocuïtat dels aliments és una responsabilitat compartida” i insisteix en “la necessitat que els governs, la indústria alimentària i la gent facin més per assegurar la innocuïtat dels aliments i prevenir les malalties”. Per això, assegura, “és necessari educar i capacitar els productors d’aliments, els proveïdors, les persones que manipulen aliments i el públic en general sobre la prevenció de les malalties de transmissió alimentària”.

Infeccions a Europa

Segons l’informe de l’OMS, la regió europea és la menys afectada per les malalties de transmissió alimentària arreu del món. Així i tot, més de 23 milions de persones emmalalteixen cada any per prendre aliments malsans i 5.000 persones moren.

Les malalties més comunes provocades per aliments insalubres són les diarreiques. Uns 15 milions de persones es veuen infectades per norovirus (un grup de virus que són la causa més comuna de la gastroenteritis) i 5 milions per campilobacteriosi (malaltia infecciosa produïda per bacteris del gènere Campylobacter i que, generalment, es transmet a l’ésser humà per mitjà d’ocells infectats). A més, segons l’OMS, la salmonel.losi tifoide (infecció causada pel bacteri Salmonella typhi) causa a la regió europea el nombre més alt de morts, gairebé 2.000 a l’any.

A més, la toxoplasmosi transmesa per aliments (una malaltia parasitària greu que es propaga per mitjà de carn crua o mal cuita, així com verdures i fruites mal rentades) afecta més d’1 milió de persones a la regió cada any. Finalment, l’OMS destaca la listeriosi (infecció greu que generalment es propaga quan es consumeixen verdures crues contaminades, menjars preparats, carns processades, peix fumat o formatges tous), que causa al voltant de 400 morts a l’any.

Perills i importància de la vigilància

Els perills
/imgs/20160401/huevos.jpg

En el document “Garantia de la innocuïtat i la qualitat dels aliments: directrius per a l’enfortiment dels sistemes nacionals de control dels aliments”, la FAO i l’OMS recorden que protegir la innocuïtat i la qualitat dels aliments és una qüestió de salut pública i de gran importància per als consumidors.

L’informe destaca una sèrie de factors que contribueixen a posar-la en risc: pràctiques agrícoles inadequades, manca d’higiene en totes les fases de la cadena alimentària, absència de controls preventius en les operacions d’elaboració i preparació dels aliments, ús inadequat de productes químics, contaminació de matèries primeres, ingredients i aigua o emmagatzematge insuficient o inadequat, etc.

A més, s’enumeren altres riscos: microorganismes patògens (com E.coli o salmonel.la), residus de plaguicides alimentaris, contaminants de metalls pesants i ambientals, contaminants químics (incloses les toxines biològiques), adulteració, organismes modificats genèticament (canvis genètics dels aliments), al.lèrgens i residus de medicaments veterinaris i hormones promotores del creixement, utilitzats en la producció animal.

Aquesta llista de perills alimentaris és una conseqüència d’experiències reals que s’han succeït al llarg de la història de l’alimentació. Si mirem enrere, fa tan sols unes dècades van tenir lloc algunes de les crisis que van suposar un punt d’inflexió a l’hora de legislar i enfortir la seguretat alimentària. Per exemple, els mètodes il.legals d’engreix dels ramaders europeus, la crisi de les “vaques boges”, la contaminació amb dioxines d’aviram i ous de corral belgues, la grip aviària o la “crisi del cogombre” (que en realitat es devia a brots de soia alemanys contaminats amb E.coli). I, relacionades amb productes espanyols, també es poden esmentar altres crisis, com la de l’oli de colza o la pesta porcina.

“De la granja a la taula”

Segons la FAO, el comerç internacional d’aliments és una indústria que genera 200.000 milions de dòlars a l’any i en la qual es produeixen, es comercialitzen i es transporten milers de milions de tones d’aliments. El seu volum i la seva importància no deixen de créixer, tal com explica l’OMS, com a conseqüència de l’expansió de l’economia mundial, de la liberalització del comerç d’aliments, de la demanda creixent de consum, dels avanços de la ciència, de la tecnologia i de les millores del transport i les comunicacions.

I, en paral.lel a l’augment de la globalització de la producció i el comerç d’aliments, també creixen els perills que es produeixin incidents internacionals relacionats amb aliments contaminats. Per això, els consumidors exigeixen protecció en tota la cadena alimentària. Tal com explica l’OMS, “des del productor primari fins al consumidor (un tot continu que aniria “de la granja a la taula”)” perquè “la protecció només tindrà lloc si tots els sectors de la cadena actuen de forma integrada”.

D’aquí ve la importància dels sistemes de control dels aliments i no només a escala nacional, sinó també internacional. Perquè la col.laboració entre els diferents països i la fluïdesa de la informació és bàsica a l’hora d’evitar qualsevol crisi alimentària.

Precisament, amb aquesta filosofia, s’ha creat una xarxa internacional de vigilància i control dels aliments amb ramificacions internacionals, regionals i nacionals. Una “xarxa d’alerta alimentària” que la FIAB, en el seu manual “Gestió d’alertes de seguretat alimentària”, defineix com un sistema de comunicació entre punts de contacte que permet a les autoritats competents transmetre ràpidament informació crucial sobre els possibles riscos que alguns aliments podrien tenir per a la salut humana. Això permet, segons l’entitat, prendre les decisions oportunes, com ara immobilitzar el producte o retirar-lo d’una forma àgil.

Prevenció

Per a la FAO, el coneixement científic de les malalties transmeses per aliments ofereix una base preventiva per a establir mesures reglamentàries i aconseguir la innocuïtat dels aliments. En aquesta prevenció, hi ha tres eines que tenen un paper fonamental en una gestió correcta de la seguretat alimentària. La FIAB les defineix d’aquesta manera:

  • APPCC (Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític): ajuda els operadors alimentaris a identificar, avaluar, prevenir i controlar els perills que poden afectar un producte o una línia de producció. Es basa en 3 principis: detectar perills, establir límits i mesures correctives i elaborar documents i registres.
  • Prerequisits: són les condicions bàsiques de la producció que es necessiten perquè els aliments siguin segurs. Formen part de les bones pràctiques d’higiene i fabricació. Un exemple de prerequisit és el disseny de les instal.lacions segons les necessitats d’higiene, la qualitat de l’aigua, la gestió de residus i els subproductes.
  • Traçabilitat: es tracta d’un sistema per a obtenir tota la informació disponible sobre la història d’un aliment. Aquesta història posseeix unes implicacions molt importants en termes de qualitat, seguretat i prevenció. L’aplicació de la traçabilitat requereix tecnologia que permeti la interpretació de codis a un llenguatge més comprensible per al consumidor final.

Els vigilants

La xarxa internacional

A escala internacional, qui orienta les accions de control i coordina els requisits de qualitat i innocuïtat dels aliments és la Comissió del Codex Alimentarius. La FAO i l’OMS van crear aquest organisme intergovernamental el 1963 per “elaborar normes alimentàries internacionals harmonitzades i protegir així la salut dels consumidors i fomentar pràctiques lleials en el comerç dels aliments”. Avui, les normes del Codex garanteixen, segons la FAO, que els aliments siguin saludables i es puguin comercialitzar.

EUFIC explica que, encara que les normes del Codex no són vinculants des d’un punt de vista jurídic, tenen un gran pes i una base científica sòlida. Quan hi ha conflictes comercials sobre productes alimentaris, l’Organització Mundial del Comerç (OMC) recorre a aquestes normes, i també serveixen com a punt de partida per a les legislacions i normatives nacionals i regionals.

El Codex reuneix milers de normes. Poden ser generals (sobre higiene, etiquetatge, residus de pesticides i medicaments utilitzats en veterinària, sistemes d’inspecció i certificació de les importacions i exportacions, mètodes d’anàlisi i mostratge, additius alimentaris, contaminants i nutrició i aliments per a usos dietètics especials) i específiques per a certs aliments (fruites i verdures fresques, congelades o processades; sucs de fruita, cereals i llegums, greixos i olis, peix, carn, sucre, cacau i xocolata, i llet i altres productes lactis).

Els agents patògens o les substàncies contaminants presents en els aliments no respecten les fronteres entre països i es poden propagar sense control. Per aquest motiu es considera bàsic enfortir les relacions entre les autoritats sanitàries de tots els països. L’organisme garant de l’intercanvi ràpid d’informació en situacions d’emergència és INFOSAN, la Xarxa Internacional d’Autoritats d’Innocuïtat dels Aliments. Desenvolupada conjuntament per l’OMS i la FAO, es tracta d’una xarxa de punts de contacte o centres d’enllaç, que ajuda els estats membres (181 el 2012, 53 dels quals a Europa) a gestionar els riscos relacionats amb la innocuïtat dels aliments.

La xarxa europea

La Comissió Europea, a través de la Direcció General de Salut i Consumidor, gestiona el RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed). Igual que INFOSAN, és un sistema format per punts de contacte en tots els països i organitzacions membres del RASFF, que intercanvien informació sobre qualsevol risc per a la salut. Però el RASFF també col.labora a escala internacional amb INFOSAN i tots dos sistemes comparteixen informació de cada cas.

I com funciona el sistema RASFF? En el moment en què un dels seus membres té informació sobre un risc sanitari greu procedent d’aliments o pinsos, n’ha d’informar ràpidament la Comissió Europea a través del sistema RASFF. Aquesta avalua la informació i la tramet a la resta de membres del sistema europeu perquè prenguin les mesures oportunes. I ho fa mitjançant 4 tipus de notificació:

  1. Alerta: s’envien en el cas que estiguin a la venda aliments o pinsos que presentin un risc greu i s’hagin d’emprendre accions de forma ràpida.
  2. Informació: s’utilitzen en la mateixa situació que les alertes, però quan els altres membres no han d’adoptar mesures de forma ràpida perquè el producte no es troba al mercat o el risc no es considera greu.
  3. Rebuig a la frontera: afecta les remeses d’aliments i pinsos que s’han examinat i rebutjat a les fronteres exteriors de la UE i de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) quan es detecta un risc sanitari.
  4. Notícies: és qualsevol informació relacionada amb la seguretat dels aliments i els pinsos que no s’hagi comunicat com una notificació d’alerta o d’informació, però que les autoritats de control hagin considerat interessant.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) acompleix un paper important en el RASFF. Com a braç científic de la Comissió Europea, avalua, comunica els riscos associats a la cadena alimentària i assessora des d’un punt de vista científic perquè la Comissió i els estats membres de la UE puguin prendre decisions efectives.

En funció del tipus de notificació, els membres del RASFF prenen mesures i informen la Comissió. En el cas dels rebutjos a la frontera, per exemple, es comuniquen a tots els llocs fronterers; és a dir, als dels 27 estats membres de la UE, més Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. D’aquesta manera, es garanteix que els productes rebutjats no tornaran a entrar a la UE a través d’un altre lloc fronterer.

La xarxa espanyola

La Unió Europea obliga els seus estats membres a crear un pla nacional de control per mitjà del Reglament (CE) núm. 882/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, sobre els controls oficials per a garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre sanitat animal i benestar dels animals.

A Espanya, existeix el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària (PNCOCA), on es descriuen de forma detallada els sistemes de control oficial al llarg de tota la cadena alimentària espanyola: des de la producció primària fins als punts de venda al consumidor final. Es revisa anualment per tal d’actualitzar-ne els continguts, entre altres motius, per la introducció de canvis en la legislació (tant en la comunitària com en la nacional o autonòmica) o també perquè es poden haver produït nous problemes sanitaris o patologies.

A més, a Espanya, existeix el Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI), que s’encarrega de gestionar la xarxa d’alerta alimentària. Manté una vigilància constant contra possibles riscos relacionats amb aliments i permet l’intercanvi ràpid d’informació entre les diverses autoritats competents, perquè prenguin les decisions oportunes en cas de risc alimentari.

L’AECOSAN és la coordinadora del SCIRI, a més de constituir-se com a punt de contacte en el RASFF i a INFOSAN. El seu paper principal consisteix a avaluar i comunicar els riscos associats a la cadena alimentària, com una font independent d’assessorament científic i tècnic en matèria d’aliments i pinsos.

Però el sistema espanyol d’alerta alimentària (SCIRI) té altres punts de contacte: les autoritats competents en matèria de seguretat alimentària de les comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes, organitzacions sectorials com són FIAB, ANGED (Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució, ASEDAS (Associació Espanyola de Distribuïdors, Autorserveis i Supermercats) i ACES (Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats); el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (per a riscos relacionats amb la importació de determinats productes alimentosos procedents de països tercers) i el Ministeri de Defensa.

Per tant, el SCIRI s’utilitza per a comunicar informació sobre riscos relacionats amb els aliments. Els tipus de notificacions es classifiquen de forma semblant al sistema del RASFF: alerta, informació, rebuig i diversos.

Info es