L'Administració pública també s'equivoca

La Constitució espanyola estableix que tots els ciutadans poden reclamar pels danys i perjudicis que es produeixin en el funcionament dels serveis públics
1 Abril de 2016
Img economia domestica 2 listado

L'Administració pública també s'equivoca

/imgs/20160401/cono.jpg

Un accident ocorregut al carrer com a conseqüència d’una mala conservació del paviment, un error produït en un centre de salut… Tots els ciutadans tenen dret a reclamar davant l’Administració pública i, també, que aquesta els indemnitzi si els causa un perjudici. Ho estableix la Constitució espanyola en l’article 106.2.

Malgrat això, molt sovint, els accidents i errors no són fàcils de demostrar i, al final, cal acudir a la Justícia. Per això, és important saber quan i com s’ha de reclamar i en quin moment cal acudir als tribunals.

  1. És possible reclamar davant qualsevol Administració pública? L’obligació recau sobre qualsevol tipus d’entitat pública, ja sigui l’Administració General de l’Estat, els governs autonòmics, les diputacions, els ajuntaments i qualsevol entitat vinculada o dependent d’altres administracions públiques.
  2. Quan es pot reclamar? Els perjudicis que pot causar l’Administració són de naturalesa molt diversa i tenen la consideració de “funcionament anormal” d’un servei públic. Quan es produeix i l’acció o la inactivitat de l’Administració pública afecta béns materials de la persona, els seus drets o la seva integritat física, el ciutadà ha de reclamar. Els ciutadans han d’adreça la queixa contra l’òrgan administratiu que els hagi perjudicat, ja sigui un ajuntament, una diputació, etc.
  3. Quins passos cal fer per a reclamar?
  • En primer lloc, cal presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial davant l’organisme administratiu que es consideri el responsable del dany. Només si aquest denega la indemnització, es podrà passar a sol.licitar davant la Justícia.
  • El termini per a presentar aquesta reclamació és d’un any des que es produeix el fet. Si hi ha un dany físic o psíquic, aquest període comença a comptar-se des de la curació o des del moment en què es determini l’abast que tenen les seqüeles del dany.
  • En la reclamació, s’ha d’identificar amb claredat la persona que va patir la lesió i especificar quin va ser el dany o la lesió concrets que va patir. Juntament amb la queixa, cal adjuntar totes les proves de què es disposi, segons el tipus de dany que hagi causat l’Administració. Si, per exemple, l’afectat es va trencar una cama en caure perquè la vorera estava en mal estat, ha d’incloure fotografies, l’informe mèdic d’urgències, la declaració d’alguns testimonis presencials, etc.; és a dir, totes les proves possibles que demostrin les males condicions de la calçada.
  • L’Administració ha de resoldre l’expedient en el termini màxim de sis mesos des que l’escrit de la reclamació entra en el registre. És molt important tenir en compte que, si l’Administració no resol l’expedient en aquest termini, s’ha d’entendre que la pretensió de la persona ha estat desestimada, fet que s’anomena “silenci administratiu”.
  • Si des de l’Administració es denega la indemnització, es pot interposar un recurs davant dels jutjats i tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta interposició requereix que l’interessat estigui representat i assistit tècnicament per un advocat. El termini per a fer-ho serà de dos mesos des que es produeix la notificació de la resolució.
  1. On s’ha de presentar la reclamació? Es pot presentar en els registres de qualsevol òrgan administratiu de l’Administració General de l’Estat. També en els de qualsevol administració de les comunitats autònomes o d’una entitat integrant de l’administració local (si han subscrit un conveni amb l’administració de l’Estat). Així mateix, es pot presentar la reclamació a les oficines de Correus i, des de fora d’Espanya, a les representacions diplomàtiques o a les oficines consulars a l’estranger.
  2. Quins requisits cal complir per a reclamar? El dany o perjudici sofert per un ciutadà ha de ser avaluable econòmicament i individualitzat en una persona o grup de persones. S’ha de produir un dany en el patrimoni, en els drets o en la integritat física del ciutadà, incloent-hi els danys morals. I és necessari que es pugui valorar i quantificar per a poder indemnitzar l’afectat. Ara bé, per a tenir dret a una indemnització, sempre s’ha de provar la relació de causalitat entre el dany i l’Administració pública. Això comporta presentar informes mèdics, fotografies, testimonis, etc., i tota mena de documents que puguin provar la connexió entre el dany i el funcionament de l’Administració.
Com podem reclamar un deute a l'Administració?

/imgs/20160401/firma.jpg

La crisi ha incrementat els impagaments entre les empreses i l’administració pública. Per a reclamar un deute, cal seguir una sèrie de passos:

  • Les administracions han de pagar en un termini màxim de 30 dies. Passat aquest temps, es produeix formalment l’impagament.
  • S’ha de reclamar per escrit a l’Administració deutora perquè pagui, incloent-hi els interessos de demora.
  • L’Administració ha de contestar en el termini d’un mes. Si ho fes en aquest termini, finalitza el procediment.
  • Si l’Administració no contesta en un mes, s’entén reconegut el venciment del termini de pagament i es pot formular un recurs contenciós administratiu contra la seva inactivitat.
  • Es pot sol·licitar, com a mesura cautelar, el pagament immediat del deute, mesura que el jutge adopta gairebé sempre. No ho farà si l’Administració acredita que no concorren les circumstàncies que justifiquen el pagament o que la quantitat reclamada no correspon a la que és exigible.
  • Si el recurs arriba al final i la sentència és favorable al creditor, l’Administració demandada haurà de pagar les costes del procés.