Jardins ecològics: Recolzar la tendència de la mateixa naturalesa
Termes com biodiversitat, adob natural, control biològic o maneig integrat de plagues conviuen en la idea de jardí ecològic. Un corrent que cada vegada té més èxit i que consisteix a aprofitar la tendència de la naturalesa mateixa per a aconseguir que el nostre jardí sigui un espai en què puguin conviure les espècies en perfecta harmonia. Tot això sense recórrer a elements químics que destrossen el terreny i la biodiversitat.
Encara que sembli complicat, és possible convertir un jardí convencional en un jardí ecològic, i a més de forma ben senzilla. Per a fer-ho hem de reciclar els elements naturals i fer ús dels productes biològics que ens permeten destruir els organismes nocius, sense recórrer a pesticides o a elements químics. Així, valent-nos de la naturalesa mateixa, podem generar una zona verda en la qual totes les espècies de plantes creixin en harmonia.
- La biodiversitat del jardí: buscar-se bons aliats
En els jardins convencionals el més habitual és la preponderància d’una o de poques espècies. En reduir la biodiversitat a aquests extrems es desestabilitza l’ecosistema i resulta més fàcil que alguns insectes que estaven en equilibri amb els seus enemics naturals es transformen en plagues. A falta de mecanismes naturals de control, recorrem a pesticides, i així contaminem i danyem encara més el sistema.
Però hi ha alguns aliats que ens poden ajudar molt. La combinació d’alguns cultius evita l’aparició de plagues i de malalties. Per això es recomana emprar herbes aromàtiques com ara l’espígol, el romaní, la sàlvia, la ruda, la menta, l’alfàbrega, l’estragó i la farigola per a voltar el perímetre on es troben les plantes o per a intercalar-les amb les hortalisses. /imgs/20031001/medioambiente.02.jpg Maneig integrat de les plagues: insectes que també ajuden
Per por que destrueixin les nostres plantes, tractem d’eliminar qualsevol insecte que veiem en el jardí. Tanmateix, molts d’ells són útils perquè s’alimenten d’altres de més petits que sí que poden resultar perjudicials. Aquestes són, precisament, les espècies que cal preservar. Els centpeus, per exemple, s’alimenten de diversos tipus de plagues que viuen en el terra.
Els pesticides controlen les plagues, però també els seus enemics naturals, amb la qual cosa es destrueix l’equilibri natural. Com que la plaga mai no és eliminada totalment, es provoquen forts rebrots vista l’escassetat d’enemics naturals, i així ens obliguen a dependre contínuament d’elements de control artificials.- Comprendre el terreny: ens toca treballar
Un terra sa produeix plantes sanes, resistents i productives. La comunitat d’organismes que hi viuen (bacteris, fongs, algues, cucs, etc.) exerceix un paper important en el seu bon estat. D’aquesta forma, tenint cura d’ells, el nostre terra gaudirà de la salut necessària. Aquestes són algunes de les tasques que convé seguir per a enriquir el terra de forma natural:- Remenar la terra, però no a més de 20 centímetres de profunditat. D’aquesta manera s’aconsegueix una textura esponjosa i airejada. Una bona ajuda són els cucs, que ventilen i drenen la terra, a més d’elaborar grans quantitats d’humus.
- Petites petxines aplicades arreu són font de minerals, absorbeixen la humitat i emmagatzemen substàncies nutritives.
- Cal reservar un lloc en el jardí per al compost o adob. Per a generar-lo es pot utilitzar una bossa negra o bé una caixa. S’hi ha de mesclar terra amb fem, cucs, cendres de llenya, arena i peles de fruites i verdures. Després d’una espera d’entre quatre i vuit mesos, podrà utilitzar-se.
- Adob natural: oblidar-nos dels productes químics.
Les restes eliminades per les plantes, juntament amb tots els residus vegetals de cuina i de jardí, reciclats per a produir compost, constitueixen el millor aliment per al sòl. A més, és una bona manera de produir menys fem pudent, de reduir les necessitats de fertilitzants i aigua de reg i d’ajudar-nos a tenir cura dels nostres recursos naturals. En els jardins i els horts orgànics, la palla i les restes de vegetals es poden utilitzar per a fer el mulching, un matalàs que cobreix els terrenys acabats de cultivar i que serveix per a evitar l’erosió i protegir el terra del sol, la pluja, el fred i el vent.
Passos per a crear un jardí ecològic
- El primer: preparar el terreny. PPicar i moldre bé el terreny. Les plantes necessiten terra ben solta per a desenvolupar-hi en bona forma les arrels.
- Enriquir bé el terreny. És la clau de la jardineria orgànica. Hem d’agregar-li els productes naturals que les plantes necessiten per a créixer, per a això cal preparar l’adob o compost. Serà fonamental per al manteniment del nostre jardí en el futur.
- Per a generar un creixement vigorós de les nostres plantes, aquestes necessiten nutrients adequats, microorganismes útils del terra i una estructura del terreny que els permeti conservar la humitat i una bona quantitat d’aire. Per a això cal recobrir el terreny amb fulles seques o estelles per a millorar la seva fertilitat, per conservar així la seva textura i humitat.
- Mantenir el jardí lliure d’elements que atreguin les plagues. Arrencar les males herbes abans que facin llavors. Cal recollir les fruites o hortalisses que hagin caigut o que estiguin massa madures. També cal podar dràsticament les parts malaltes de les plantes.
- Dissenyem l’horta o jardí de manera que hi hagi àrees amb espècies perennes, que no requereixin una preparació del terreny anual. Com menys remenem la terra més rica es farà, conservarà millor la humitat i tindrà menys pestes.
- Plantar espècies que donin flors; atreuen molts insectes beneficiosos.
- És recomanable usar com a portatestos la base plàstica d’envasos de les begudes de dos litres. Algunes porten fins i tot els clotets fets perquè s’hi escorri l’aigua.
- Convé plantar arbres de fulla caduca (les que cauen durant l’hivern) a la part de ponent de la casa. Durant l’estiu tindrem ombra que ens protegirà de la calor i durant els mesos del fred entrarà el sol que farà més tèbia la llar.
- Fomentar la vida silvestre en el jardí: instal·lar-hi nius per a pardals, construir-hi un estany i plantar-hi una gran varietat de flors.
- Instal·lar un barril per a recollir l’aigua de pluja en el jardí.