El desenvolupament insostenible d'Espanya
Nacions Unides va aprovar l’any passat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que plantegen als països de tot el món 17 metes per al 2030. Aquest organisme internacional reconeixia per primera vegada que el desenvolupament humà o es fa de forma sostenible o no serà possible.
En aquest sentit, l’Observatori de Sostenibilitat (OS) ha publicat un informe, “SOS’16”, on s’analitza per primera vegada la sostenibilitat a Espanya segons el nou esquema dels ODS. El treball fa servir 55 indicadors quantitatius ambientals, econòmics i socials, amb dades de diverses institucions i organitzacions, i fa una radiografia exhaustiva de la sostenibilitat del nostre país. Conclou que el desenvolupament a Espanya és insostenible en l’actualitat.
Aquesta radiografia de la sostenibilitat espanyola es pot resumir en 12 punts:
- Ocupació del sòl i la costa. Entre el 1987 i el 2011 s’han transformat en superfície artificial unes 600.000 hectàrees, gairebé la mateixa extensió urbanitzada en mil.lennis d’història, segons dades de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN). L’ocupació de la costa és especialment cridanera, on en aquest mateix període es van urbanitzar cada dia una mitjana de més de dues hectàrees als primers 500 metres de litoral. Així, en 22 anys s’ha passat de 58.000 hectàrees de superfície artificial a prop de 76.000. També s’observa un augment de superfícies forestals i una disminució de les agràries en gairebé 200.000 hectàrees anuals.
- Canvi climàtic. El 2015, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) es van incrementar un 4% en relació amb el 2014, mentre que les de gairebé tots els països de la Unió Europea (UE) van presentar fortes reduccions. I això malgrat les evidències i els estudis que demostren la severitat del canvi climàtic a Espanya.
- Qualitat de l’aire. El 2015, uns 10 milions de ciutadans al nostre país van sofrir un Índex de Qualitat de l’Aire (IQA) deficient, dolent o molt dolent, segons dades del Barcelona Supercomputing Center (BSC). El diòxid de nitrogen (NO2) i l’ozó van ser els contaminants principals amb implicacions per a la salut.
- Aigua. Com a dada positiva, el volum total consumit ha disminuït un 5,7% entre el 2010 i el 2013. Això revela una millor eficiència i també més aigua per als ecosistemes. Malgrat això, la UE ha interposat denúncies successives (l’última, el 2015) per falta de depuració d’aigües residuals urbanes (només es depuren el 84% del total). A més, en el 60% de les demarcacions hidrogràfiques la proporció de masses d’aigua en bon estat no arriba a la meitat, segons l’anàlisi de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA).
- Economia i societat. Els indicadors assenyalen una situació molt complicada per als ciutadans. L’atur, si bé s’albiren millores incipients, continua oferint dades preocupants, especialment el juvenil i el de llarga durada. També inquieten altres elements, com són la renda disponible neta o l’increment de la desigualtat i la pobresa. Per la seva banda, en sanitat i en educació s’observa una forta disminució de la inversió i en habitatge, s’ha comprovat la dificultat del primer accés, malgrat l’important parc de cases buides. La proporció d’habitatge protegit resta molt lluny de la mitjana europea. Finalment, l’índex de percepció de la corrupció continua sent molt elevat i la inversió en ajuda i cooperació continua sent molt baixa.
- Energia. L’ús del carbó va créixer el 2015 més d’un 23% en relació amb el 2014 (va ser la segona font d’energia més utilitzada després de la nuclear), fet que ha incrementat les emissions de GEI. A més de tenir una dependència energètica elevada, les energies renovables fotovoltaica i eòlica han experimentat una frenada. La pobresa energètica ha augmentat un 22% entre el 2012 i el 2014 i s’ha situat per sobre de la mitjana de la UE27.
- Residus. Les taxes de recuperació i reciclatge de residus d’envasos són acceptables, no així d’altres com els perillosos, que no es tracten adequadament. L’economia circular, un dels ODS, comporta la reducció dels residus i l’augment de la recuperació i el reciclatge, a més d’apel.lar a una major participació social. Així i tot, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 78,7% de les persones que declaraven que reciclaven de forma habitual el 2013 van passar a 70,8% el 2015.
- Mobilitat. El transport modal continua basat en el cotxe i el camió. S’oblida el transport de mercaderies per ferrocarril i s’han construït infraestructures com les radials sense cap finalitat.
- Felicitat. Segons l’índex Better Life de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), Espanya és per sota de la mitjana, mentre que en l’indicador de la felicitat de Nacions Unides figura en el lloc 37è de 149, encara que és el novè país del món que més felicitat ha perdut.
- Agricultura, ramaderia i pesca. Tot i que la producció agroramadera ecològica augmenta (des de 2014 Espanya és el primer exportador de productes agrícoles ecològics de la UE), s’envia a altres mercats que els poden pagar. D’altra banda, es continua incrementant l’ús de fertilitzants i pesticides. Quant a la pesca, l’informe reclama més anàlisi, especialment per a la pesca extractiva.
- Malbaratament d’aliments. El 2015, les llars espanyoles van llençar cada setmana 25.500 tones d’aliments, segons el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA). El nostre país se situa en el setè lloc de la UE.
- Naturalesa. L’informe destaca la diversitat i la quantitat d’Espais Naturals Protegits, com la Xarxa Natura 2000. Malgrat això, els incendis forestals són la amenaça principal per als ecosistemes forestals i la biodiversitat. El foc ha devastat 7,7 milions d’hectàrees els últims 50 anys. Segons el MAGRAMA, hi ha hagut 223.783 incendis forestals entre el 2001 i el 2014 (1,5 milions d’hectàrees cremades).