Fruites d'aparença llustrosa
L’aspecte exterior d’aliments com les fruites és fonamental per als consumidors en el moment de la compra. Es busquen peces que tinguin una pell fina, sense deformacions i gairebé perfecta.
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), els aspectes externs com la presentació, l’aparença, la uniformitat, la maduresa o la frescor són components fonamentals que es consideren en el moment de la compra.
D’entre tots els factors externs, el color, tant en intensitat com en uniformitat, és un dels aspectes més fàcilment avaluats pel consumidor i decisiu en productes com les hortalisses de fulla, on color s’associa a més frescor. L’encerat permet donar a aquest tipus d’aliments un aspecte brillant i abellidor, a més de disminuir la transpiració de la fruita i prevenir la pèrdua d’aigua.
Amb tot, també es valora cada vegada més la qualitat interna com el sabor, l’aroma, la textura o l’absència de contaminants.
La majoria de les fruites i les verdures formen la pròpia capa de cera natural per a ajudar a retenir la humitat, millorar la fermesa i reduir la degradació natural de l’aliment. S’ha de tenir en compte que són productes amb una quantitat d’aigua important i que, després de la collita, continuen amb el procés de maduració.
Un dels processos als quals se sotmet la fruita després de recol.lectar-la és un rentat minuciós per treure’n la brutícia. Aquest rentat elimina la cera natural que pugui tenir el producte. Per aquest motiu, s’aplica cera en algunes fruites, amb la finalitat de reemplaçar la cera natural que es perd durant aquest procés.
En alguns casos, l’encerat s’aplica en fruites com cítrics, cogombres o plàtans en els tractaments postcollita per a allargar-ne la vida útil i preservar-les de fongs i de bacteris. Són els agents de recobriment, substàncies innòcues per complet.
L’ús d’additius alimentaris en aliments respon a una finalitat tècnica específica. A la Unió Europea, la legislació en aquest camp és molt rigorosa. Per tant, els additius aprovats són segurs per a l’ús alimentari i es designen amb un nombre precedit per la lletra E. D’entre els nombrosos additius autoritzats i utilitzats hi ha els agents de recobriment o agents de setinat, que s’apliquen a la superfície dels aliments per donar-los un aspecte brillant i revestir-los d’una capa protectora. Els agents més comuns són la cera d’abella (E-901) o la cera de carnauba (E-903).
Algunes de les raons principals per a fer servir aquestes ceres en algunes fruites són per disminuir la transpiració, prevenir la pèrdua d’aigua -per tant, inhibir la deshidratació- i millorar l’aparença dels aliments. Aquesta tècnica, utilitzada des de fa molts anys, va començar a fer-se servir per a estendre la vida útil de fruites com els cítrics. Els agents de recobriment, per això, formen part d’un procés industrial en el qual s’aplica una substància sobre la superfície d’un aliment per millorar-ne, sobretot, les propietats sensorials.
S’utilitzen sobretot en pomes, melons, cogombres, taronges, carbasses, tomàquets o albergínies. L’encerat no millora la qualitat ni el sabor d’aquestes fruites o verdures, però sí l’aparença, i manté la frescor de l’aliment mitjançant la protecció contra la pèrdua d’humitat i possibles contaminacions.
Només es pot fer servir en dosis quantum satis; és a dir, en una dosi adequada per a aconseguir l’efecte desitjat, però sense que sigui més de la necessària. L’ús en quantitats justes és molt important en aquests casos perquè un excés seria contraproduent per a la fruita: dificultaria l’intercanvi gasós de l’aliment amb l’ambient i es generarien olors i sabors estranys, a més que també poden aparèixer taques blanques en la pell.
Si bé es té consciència de la importància del rentat dels vegetals, no ocorre el mateix amb les fruites. Potser perquè creixen en els arbres i no estan tant en contacte amb el terra i perquè tenen una coberta externa (la pell) que les aïlla dels agents externs. Tot i això, s’ha de tenir en compte que algunes fruites com les maduixes creixen molt a prop del sòl, i això implica que estan en contacte amb la terra i els insectes. També és important no oblidar que són moltes mans les que toquen les peces de fruita abans de comprar-les; una pràctica que obliga a plantejar-se la necessitat d’un bon procés de neteja i higienització a casa.
El rentat de fruites té com a objectiu eliminar possibles restes de terra, fitosanitaris, adobs, bacteris, virus i, fins i tot, insectes. Rentar la fruita és una de les millors maneres de reduir riscos de malalties transmeses per aliments, sobretot si es té en compte que una de les particularitats d’aquest aliment és que es consumeix cru i, per tant, no se sotmet a cap procés de cocció que n’elimini els patògens.
Encara que la pell d’algunes fruites com la síndria o el meló no es mengin, és recomanable rentar-les quan la peça està sencera, abans de partir-la. El rentat es farà sota el raig d’aigua de l’aixeta, es deixarà escórrer bé i s’eixugarà amb un drap net o paper de cuina.