Apps en benefici de la salut
Les aplicacions mòbils i els seus accessoris també s’han integrat al món de la salut. En l’actualitat hi ha més de 165.000 apps relacionades amb aquesta matèria, segons l’últim informe de l‘Institute for Healthcare Informatics (IHM), “Patient Adoption of mHealth: Use, Evidence and Remaining Barriers to Mainstream Acceptance”: un 70% correspon a aplicacions de benestar i exercici físic i l’altre 30% es dirigeix a professionals de la salut i als seus pacients.
La publicació de l’IHM afegeix que una de cada deu aplicacions es pot connectar a un dispositiu o sensor que en facilita l’ús i que permet a l’usuari recollir dades. Encara més, els últims dos anys, el percentatge d’aplicacions de salut amb la possibilitat de connectar-se a les xarxes ha augmentat d’un 26% a un 34%.
Des de la perspectiva de salut pública, aquest escenari suposa una oportunitat en la promoció d’hàbits de vida saludables, alhora que potencia la cultura de la prevenció i de la responsabilitat individual, tant en la salut com en el control de malalties.
Endomondo, Strava, Runtastic, Pedometer, MySwimPro o Google Fit són algunes de les aplicacions més populars per a portar un control de l’activitat física regular. La majoria són gratuïtes, encara que disposen també d’opcions avançades de pagament. Al mercat també hi ha diferents accessoris -com les polseres de fitness o els rellotges intel·ligents- que faciliten la tasca de posar-se o de mantenir-se en forma.
Aquest tipus d’aplicacions mòbils, dirigides a l’esport en general o especialitzades en una modalitat esportiva, registren dades com el temps, la distància, la velocitat i l’altitud i, si l’activitat ho permet, fan un mapa del recorregut. D’altres disposen de plans d’entrenament o rutines establertes. Per a aconseguir que l’usuari es mantingui actiu, inclouen elements de motivació com ara missatges d’ànim -mitjançant veu o missatge escrit-. La majoria, a més, permet compartir el rànquing personal en xarxes socials o enviar-los mitjançant altres aplicacions com WhatsApp o correu electrònic. Alguns estudis científics destaquen la utilitat d’aquestes aplicacions i dispositius. És el cas de la revisió “L’ús de podòmetres per a incrementar l’activitat física en la població adulta” (2015), duta a terme per experts de la Universitat de València, la Xarxa d’Excel.lència de Promoció de la Salut Mental (PROMOSAM), la Universitat Jaume I de Castelló i el CIBER de Fisiopatologia, Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) de l’Instituto Carlos III, que conclou que són una eina eficaç en la lluita contra el sedentarisme i l’obesitat, a més que faciliten l’autocontrol i augmenten la motivació de l’usuari per a aconseguir objectius.
Així mateix, s’han desenvolupat aplicacions que ajuden a adquirir o mantenir un altre tipus d’hàbits saludables diferents de la pràctica d’exercici físic. Un exemple són aquelles que animen a deixar de fumar o que consciencien sobre la importància d’un bon descans nocturn -controlen quant i com es dorm i calculen el millor moment per a despertar-se-. D’altres ajuden a mantenir a ratlla l’estrès, com Checking Stress, a través de la qual l’usuari pot visualitzar el grau d’estrès que té.
Per la seva banda, les aplicacions dissenyades per a portar una alimentació sana i controlar el pes tenen molta acceptació. Si bé cal tenir clar que no substitueixen les pautes dietètiques dels dietistes nutricionistes o altres professionals de la salut, sí que són útils per a portar un control diari dels àpats. Això sí, s’ha de fugir d’aquelles que prometen perdre pes de forma fàcil i en pocs dies, ja que aquestes dietes miracle poden comprometre la salut.
En definitiva, la llista d’aplicacions que poden ser beneficioses per a cuidar la salut és interminable. N’hi ha per a totes les edats i condicions: per a l’embaràs, la lactància materna -de l’Associació Espanyola de Pediatria- i, fins i tot, per a estimular la higiene dental entre el públic infantil.
Els professionals de la salut i les societats científiques mostren cada cop més interès per aquests programes per ser eines útils, sobretot, en aspectes de control i tractament de malalties cròniques. Això sí, cal tenir en compte que, malgrat el valor afegit que suposen, mai no reemplacen el paper dels professionals de la salut.
Així, la Societat Espanyola d’Alergol·logia i Immunologia Clínica ha creat Polen Control i Pólenes Móvil, que permeten saber en tot moment la quantitat de pol·len que hi ha en l’ambient i evitar els atacs d’al·lèrgia. Al seu torn, el professional mèdic pot seguir l’evolució dels símptomes dels pacients i relacionar-los amb els nivells pol·línics.
Per a la diabetis, s’han desenvolupat algunes aplicacions -com SocialDiabetes -que permeten controlar, entre altres aspectes, les ingestes, el nivell de glucèmia i les pautes d’insulina. D’aquesta manera, l’usuari pot tenir més control i autonomia.
N’hi ha d’altres, com Instant Heart Rate, que són capaces de mesurar la freqüència cardíaca a través de la pantalla i analitzar-la. A més, moltes ofereixen l’opció que el registre quedi inclòs en la història clínica del pacient.
En l’àmbit de la pediatria també s’han creat programes adreçats a la salut infantil, com les desenvolupades per professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona) o les recomanades per l’Acadèmia Americana de Pediatria: iPediatric -amb un identificador pràctic de símptomes del nadó- o Kids Doc.