Informació nutricional de compliment obligat
Més del 67% dels compradors a Espanya afirma que llegeix la informació de l’etiquetatge dels productes alimentaris que adquireix, segons el Baròmetre AECOC Shopper View (l’associació de fabricants i distribuïdors), que el 2015 va analitzar els hàbits de compra dels consumidors espanyols. I una de les informacions a les quals presten més atenció és a la nutricional. També EROSKI CONSUMER va consultar sobre aquest tema un miler de persones majors d’edat el 2013 i, entre altres conclusions, va poder verificar que el 81% dels qui afirmaven que es fixaven en l’etiquetatge llegia sempre la informació nutricional.
Aquestes dades proven l’interès dels consumidors pel valor nutricional de tots els aliments que s’emporten a casa. Tant és així que, a partir del 13 de desembre d’aquest any, el Reglament Europeu sobre Etiquetatge d’Aliments (Reglament (UE) Núm. 1169/2011) obligarà a incloure aquesta informació en les etiquetes dels productes alimentaris, si bé alguns fabricants ja l’han incorporat de forma voluntària.
EROSKI CONSUMER ha analitzat la normativa en profunditat amb l’objectiu de proporcionar als consumidors una guia sobre el que trobaran en relació amb la informació nutricional en les etiquetes dels productes alimentaris que adquireixin a partir de l’últim mes de l’any. Per a fer-ho, s’han utilitzat diverses fonts: l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), la Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària (Elika) i la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU).
En línies generals, els aliments, també aquells destinats a una alimentació especial, hauran d’incloure informació nutricional en les etiquetes.
Ara bé, la llei incorpora algunes excepcions: les aigües minerals i els complements alimentaris, perquè ja disposen de la seva pròpia normativa, i també les begudes amb un grau alcohòlic volumètric superior a 1,2%. Altres aliments lliures d’incorporar la informació nutricional obligatòria són:
- Productes sense transformar que incloguin un sol ingredient.
- Productes transformats l’única transformació dels quals hagi consistit a ser curats i que incloguin un sol ingredient.
- Aigua destinada al consum humà, inclosa aquella a la qual s’ha afegit anhídrid carbònic o aromes.
- Una herba aromàtica, una espècia o la barreja d’aquestes.
- Sal i succedanis de la sal.
- Edulcorants de taula.
- Extractes de cafè i de xicoira, grans de cafè sencers o mòlts i grans de cafè descafeïnats sencers o mòlts.
- Infusions d’herbes i fruites, te, te descafeïnat, te instantani o soluble, extracte de te o extracte de te descafeïnat que no continguin més ingredients afegits que aromes que no modifiquin el valor nutricional del te.
- Vinagres fermentats i els seus succedanis, inclosos aquells que tinguin com a únics ingredients afegits les aromes.
- Aromes, additius, enzims alimentaris i coadjuvants tecnològics.
- Gelatines.
- Compostos per a espessir melmelades.
- Llevat.
- Xiclet.
- Aliments en envasos que tinguin una superfície màxima inferior a 25 cm2.
- Aliments subministrats directament pel fabricant en petites quantitats al consumidor final o a establiments minoristes.
Per la seva banda, encara que en les begudes amb contingut alcohòlic i en els aliments no envasats la informació nutricional no serà obligatòria, els fabricants podran incorporar-la si així ho desitgen. Fins i tot se’ls permet limitar-se al valor energètic o, en el segon cas, afegir a aquesta dada la quantitat de greixos, àcids grassos saturats, sucres i sal.
Les dades
A partir del 13 de desembre, serà obligatori indicar el valor energètic i també les quantitats de greixos, greixos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal. Fins i tot els fabricants podran repetir algunes d’aquestes dades en la cara frontal de l’envàs (només el valor energètic o aquest i els greixos, els greixos saturats, els sucres i la sal).
Ja no es podrà indicar la quantitat de sodi, únicament la de sal. Encara que, si el contingut de la sal es deu exclusivament a la presència de sodi naturalment present en l’aliment, els fabricants podran assenyalar-ho prop de la informació nutricional. Pot ocórrer per exemple en la llet, les hortalisses, la carn i el peix; però no en el pernil, el formatge, les olives o les anxoves, als quals s’ha afegit sal durant el procés de transformació.
D’altra banda, en el cas que es faci una declaració nutricional o de propietats saludables, s’haurà d’incloure la quantitat d’aquesta substància en qüestió, sempre que no formi part de la llista de nutrients obligatoris o voluntaris. Un exemple en poden ser els àcids grassos Omega-3 o els betaglucans. Això sí, no es podrà incloure en la mateixa taula nutricional que els nutrients obligatoris i voluntaris, sinó que haurà d’anar a banda.
A més dels nutrients obligatoris, es podran indicar de forma voluntària els greixos monoinsaturats i poliinsaturats, els polialcohols, el midó, la fibra alimentària i algunes vitamines (A, D, E, K, C, tiamina, riboflavina, niacina, B6, àcid fòlic, B12, biotina, àcid pantotènic,) i minerals (potassi, clorur, calci, fòsfor, magnesi, ferro, zinc, coure, magnesi, fluorur, seleni, crom, molibdè i iode) que hi siguin presents en quantitats significatives.
Això últim significa que hauran de suposar el 15% dels valors de referència de nutrients (VRN) especificats en el reglament per 100 g o 100 ml en el cas dels productes que no siguin begudes i el 7,5% si ho són.
La normativa estableix una sèrie de factors de conversió. Per exemple, 1 gram d’hidrats de carboni (excepte els polialcohols) és igual a 17 kJ o 4 kcal i 1 gram de greixos és igual a 37 kJ o 9 kcal.
Les unitats de mesura que s’utilitzaran per a l’energia seran els quilojoules (kJ) i les quilocalories (kcal), i el pes anirà en grams (g), mil.ligrams (mg) i micrograms (µg).
Sempre s’hauran d’indicar els valors del producte tal com es vengui. També en productes alimentaris en pols o deshidratats (com les sopes), pastes per fer pastissos o pa i te i infusions. En aquests exemples, a més, s’haurà d’aportar informació respecte de l’aliment ja preparat, sempre que es donin les instruccions de preparació amb detall suficient i la informació es refereixi a l’aliment llest per al consum. En aquest sentit, cal afegir que en tots aquells aliments que necessitin preparació és obligatori assenyalar la forma de preparació.
Les xifres declarades hauran de ser valors mitjans que es basin en una anàlisi de l’aliment dut a terme pel fabricant, en un càlcul efectuat a partir de valors mitjans coneguts o efectius dels ingredients utilitzats o en càlculs a partir de dades generalment establertes i acceptades.
El valor energètic i tots els nutrients (els obligatoris i els voluntaris) que es declarin s’hauran d’expressar per 100 g o per 100 ml. Les vitamines i els minerals hauran d’incloure, a més, el percentatge dels valors de referència de nutrients (VRN) per 100 g o 100 ml.
Els fabricants també podran indicar el percentatge de les ingestes de referència (IR) tant del valor energètic com dels nutrients que són obligatoris (fins i tot si es repeteixen en un altre lloc de l’envàs). En aquests casos, s’inclourà per 100 g o 100 ml i per ració.
Quan incorporin aquesta dada, hauran d’afegir aquest esment: “Ingesta de referència d’un adult mitjà (8400 kJ/2000 kcal)”. La norma estableix que les ingestes de referència diària són: 8400 kJ o 2000 kcal d’energia, 70 g de greixos totals, 20 g d’àcids grassos saturats, 260 g d’hidrats de carboni, 90 g de sucres, 50 g de proteïnes i 6 g de sal.
Expressar els nutrients per ració o unitat de consum serà voluntari. Es podrà fer amb el valor energètic, els greixos, els greixos saturats, els sucres i la sal.
Això sí, si s’hi inclou, s’hauran de complir unes condicions: que el consumidor reconegui fàcilment la porció o unitat de consum (per exemple, un tall o llesca, mig envàs, cada barreta, etc.), que es quantifiqui en l’etiquetatge i que s’indiqui el nombre de porcions o unitats de consum contingudes en l’envàs.
Els nutrients que s’hagin de declarar de forma obligatòria i voluntària s’hauran d’incloure en el mateix camp visual. També s’hauran de presentar en un format clar i amb un ordre concret: primer el valor energètic i després els greixos, els greixos saturats, els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes, la sal, i les vitamines i els minerals.
Els nutrients de declaració obligatòria s’hauran de presentar en una taula i només en envasos reduïts es permet un format lineal.
A més, el valor energètic i la quantitat de nutrients podran expressar-se mitjançant formes o símbols gràfics, a més de mitjançant textos o nombres, a condició que es compleixin aquests requisits:
- Que es basin en estudis rigorosos i vàlids científicament sobre els consumidors i no indueixin a engany al consumidor.
- Que el seu desenvolupament sigui el resultat de la consulta d’un ampli ventall dels grups treballadors.
- Que estiguin destinades a facilitar la comprensió del consumidor sobre la contribució o la importància d’un aliment en relació amb l’aportació energètica i de nutrients d’una dieta.
- Que estiguin recolzades en proves científiques vàlides que demostrin que el consumidor mitjà comprèn les formes d’expressió i presentació.
- En el cas d’altres formes d’expressió, que estiguin basades en les ingestes de referència harmonitzades o, si no en tenen, en dictàmens científics generalment acceptats sobre ingestes d’energia o nutrients.
- Que siguin objectives i no discriminatòries.
- Que la seva aplicació no suposi obstacles a la lliure circulació de mercaderies.
Si el valor energètic o les quantitats de nutrients són insignificants, en lloc d’indicar la informació sobre aquests elements, es podrà posar: “Conté quantitats insignificants de…”.
