Què ocorre amb els residus després de deixar-los al contenidor?
Els del contenidor groc, els recull el camió del nostre ajuntament i els porta a una de les 94 plantes de tractament repartides per tot Espanya. Els del contenidor blau van a una paperera, on s’aprofiten (el 80% del paper premsa o paper periòdic diari comercialitzat a Espanya ve d’aquest paper reciclat), i el vidre va a les vidrieres, on es generen envasos nous. En aquests dos últims casos, els residus van directament als recicladors. No fa falta el pas intermedi del groc (les plantes de tractament) per a separar els tres tipus de materials dels envasos recuperats: plàstic, metall (alumini i acer) i brics.
En què consisteix aquest pas intermedi?
En aquestes plantes de tractament se separen els materials i després es porten al reciclador corresponent (n’hi ha més de 250 homologats) per convertir-se en nova matèria primera i començar una altra vegada el cercle del reciclatge. Per això, no m’agrada parlar d’escombraries, sinó de residus com a recursos que es transformen en el que eren o fins i tot en alguna cosa millor. La gran idea que sona ara des d’Europa, l’economia circular, ens assenyala a empreses i governs que els residus ja no s’han d’enterrar.
Com funcionen aquestes plantes classificadores?
És com una habitació desordenada que cal ordenar en paquets. En aquestes plantes molts treballadors s’encarreguen que el reciclador rebi els materials perfectament organitzats. Allí hi ha operaris, tècnics, responsables de qualitat, “triadors” o encarregats de separar els materials, etc. Es revisen els materials per si tenen alguna minva o impuresa, es renten i es fonen perquè puguin aprofitar-se una altra vegada. En algunes plantes es fa de forma manual i, a mesura que es modernitzen, de forma automàtica.
Quantes persones treballen en el reciclatge?
Només els que tenim comptabilitzats al voltant del contenidor groc i el blau són 9.600 llocs de treball directes i uns 42.000 d’indirectes. En l’actualitat és una indústria molt potent i professionalitzada, que ha creat llocs de treball que abans no existien. No és com abans, quan es veia aquest sector com una cosa informal. Ara hi ha gent treballant en innovació per a fer materials biodegradables, sensors en els contenidors per a saber si estan plens i fer la recollida més eficient, etc. És un nínxol d’ocupació verda que continua creixent.
S’aprofita tot el que es recull als contenidors?
Sí, en cas contrari no hi hauria tants camions pel carrer, tantes plantes de selecció i reciclatge, tants llocs de treball i infraestructures. Els processos s’optimitzen perquè, per exemple, una planta de reciclatge de plàstic PET recuperi fins i tot els taps que no són d’aquest material per a generar altres aplicacions.
Són freqüents els errors en la recollida dels contenidors, com ara barrejar en els camions els diferents residus?
No. Pot haver ocorregut en algun cas aïllat, hi ha molts camions i mig de milió de contenidors. Si en algun moment algun ajuntament o alguna contracta no ho fa bé, ho hem de denunciar entre tots. És la típica excusa de qui no vol reciclar per ocultar la seva mala consciència, però no té sentit perquè tot està ben organitzat.
Què hem de fer si veiem alguna cosa que no es fa bé?
Qualsevol situació, com ara contenidors desbordats o insuficients, camions que no passen freqüentment, etc., hem de comunicar-ho al nostre ajuntament, que és normalment el responsable de la recollida. Per a fer-ho es poden utilitzar els canals clàssics o fins i tot les xarxes socials. Veure una ciutat neta anima la gent a participar més.
Els crítics amb el reciclatge argumenten que aquest és un negoci que beneficia unes empreses i que els ciutadans els fem la feina.
El reciclatge serveix per a tots, també per al medi ambient, i és de les millors coses que podem fer per a cuidar una ciutat. No és un negoci, és una necessitat social que serveix per a aconseguir materials nous, estalviar energia, aigua, crear llocs de treball, etc. Tots volem una ciutat neta i el reciclatge hi contribueix . Els seus primers beneficiaris són els ciutadans.
Què podem fer els ciutadans perquè millori el reciclatge?
Creure-hi i que es converteixi en un hàbit automàtic, com quan ens posem el cinturó de seguretat al cotxe. I, quan ho fem tots, avergonyir el qui no recicla, que s’assumeixi com un gest de bon ciutadà. Aquesta consciència és cada vegada més gran, mai abans el medi ambient havia importat tant. Cal assentar-ho i seguir empenyent.