Solidaris tot l'any
La impulsivitat pot amb nosaltres i ens movem amb rapidesa per respondre amb generositat davant d’una emergència mediàtica. El 2015, Espanya va encapçalar l’enviament d’ajuda humanitària al Nepal al cap de 24 hores de produir-se el terratrèmol, per posar-ne un exemple. També destaquem com a donants. El 2017 vam revalidar, per vint-i-sisè any consecutiu, el lideratge mundial en trasplantaments, amb una taxa de 47 donants per milió de població. I ens agrada el compromís.
Com reconeix Marca Espanya, som el país amb més missioners i cooperants pel món (uns 15.000) i el segon que més aportacions fa a les missions (18 milions d’euros cada any per a uns 700 projectes en 35 països). Per això, la solidaritat és un valor innegable per aquestes terres.
Així i tot, no som tan solidaris. L’estirada d’orelles arriba del World Giving Index, un informe que cada any analitza el nivell de solidaritat mundial. Espanya ocupa un lloc intermedi en la classificació del 2017: figura en el lloc 71 de 139 països. Per a elaborar-la es fixen en tres paràmetres: l’ajuda a desconeguts, les donacions econòmiques i la participació en activitats voluntàries. És en aquest últim punt on més coixegem, perquè ens trobem en el número 101 de la llista.
Tot i que el 37 % dels espanyols col·labora amb una ONG, només el 5,8 % de la població (2,2 milions de persones) fa feines de voluntariat, apunta l’informe anual de l’Observatori de la Plataforma del Voluntariat d’Espanya. El seu perfil a Espanya és el d’una dona, de nivell socioeconòmic alt i resident en un municipi de 10.000 i 200.000 habitants. També compta amb formació i suma uns 56 anys, afegeix l’Associació Espanyola de Fundraising per a definir el soci actiu de les ONG.
Però què és ser voluntari? La llei del voluntariat, en vigor des de l’octubre de 2015, estableix que per a ser considerat com a tal cal fer aquesta tasca dins d’una ONG i amb certa periodicitat. Per descomptat, prestar qualsevol tipus d’ajuda solidària compta, encara que no s’ajusti a aquesta definició. Ja sigui com a voluntaris oficials o no, com a socis d’ONG amb aportacions monetàries contínues o com a donants puntuals de diners o en espècie, no hi ha excuses per a no ser solidaris, sinó tot el contrari.
De causes, n’hi ha moltes: fam i pobresa, infància, educació, crisi i emergències, salut i recerca, discapacitat i exclusió. Però és que, a més, quan es viu en solidaritat es compleix allò que “qui dona en abundància rep més del que va donar”. Involucrar-nos ens ajuda a socialitzar, ens fa més humans, fomenta en nosaltres qualitats i valors positius i millora la nostra autoestima. Aquests efectes es noten només lliurant una mica del que es té per a donar suport a d’altres que tenen molt menys.
En el voluntariat que promou des de fa 30 anys Solidaris per al Desenvolupament, el canvi és bidireccional. “Busquem una implicació personal i relacional perquè la persona en exclusió vagi adquirint habilitats, eines i capacitats per a iniciar el seu procés de recuperació. I els voluntaris tenen un coneixement directe dels col·lectius, i això els permet viure una transformació personal i reflexionar sobre les causes d’aquestes situacions d’exclusió i voler fer una societat millor”, recorda Alfonso Fajardo, el seu director.
Estrena't per Nadal, continua al gener
Aquest Nadal tens l’oportunitat de comprovar el poder de la solidaritat, i, si et contagia, començar l’any abocat a qui més ho necessita, que en són molts: a Espanya, 12,8 milions de persones estan en risc de pobresa o d’exclusió social, mentre que al món més de 800 milions viuen amb menys d’un euro al dia.
Prova de donar joguines a famílies a través de Creu Roja (jocs nous, però no bèl·lics ni sexistes). Les bicicletes són benvingudes a Bicicletes Sense Fronteres i repartides per a millorar la qualitat de vida dels seus usuaris. Les consoles de videojocs que els teus fills no utilitzin poden servir a nens d’hospitals. Envia’ls per Envialia de forma gratuïta i Juegaterapia els ho farà arribar.
També pots aprofitar aquestes vacances per fer un viatge solidari en família i conèixer la feina d’una ONG. Tumaini o AIPC Pandora et poden ajudar. Com que tindràs més temps, potser és el moment d’oferir ajuda com a voluntari en un menjador social de Caritas parant taules, servint i recollint plats o acompanyant els seus usuaris. La iniciativa “Te invito a cenar” (sopar solidari a Madrid per a 500 persones en situació de vulnerabilitat) podria ser una altra ocasió. Amics de la Gent Gran també necessita voluntaris per a estar unes hores amb persones grans. Posa’t en contacte amb ells.
I no t’oblidis de comprar els regals (moda, cosmètica, aliments, etc.) en botigues de comerç just o d’Oxfam Intermón o adquirir una felicitació nadalenca d’Unicef (10 per 12 euros). Pots ser un “Rei Majo” per a adults en situació desfavorable des de la Fundació Miaportación i, per mitjà de Worldvision, adquirir mosquiteres, vitamines o aigua neta com a regals solidaris per als qui en necessiten en altres països.
Naixem solidaris. Segons un estudi japonès, les persones més disposades a ajudar registren una activitat més alta en l’amígdala del cervell. Però, tot i que la solidaritat té una base neurològica des de la infantesa, les conductes solidàries també s’aprenen i es poden potenciar per mitjà de l’empatia, de posar-se en la pell de l’altre. Com?
“Els fills aprenen no tant pel que els diem o els expliquem, sinó sobretot per l’exemple dels pares. No és qüestió d’ensenyar-los a ser solidaris, sinó de ser-ho nosaltres mateixos”, assenyalen des de l’Escola per a Famílies de la Fundació Maior. “Tots pertanyem a una comunitat: la família, el grup d’amics, el nostre barri, ciutat… i, per tant, sempre es rep ajuda d’uns altres igual que els altres necessiten la nostra. Transmetem als nens aquest pensar en els altres, en què és el que els altres necessiten i jo puc aportar”, insisteixen.
Poden ser coses (compartint amb els altres les joguines que porten al parc; oferint el menjar de l’esbarjo…), però també coneixements que serveixin a uns altres (un nen pot ajudar un company de classe explicant-li alguna matèria) o simplement temps (si hi ha algun amic que està sol o té alguna malaltia, podem acompanyar-lo). Petits gestos com cedir el lloc a l’autobús o donar la moneda del carro de la compra a qui demana a la porta del supermercat els aniran inculcant aquest valor.
També serveixen altres gestos més quotidians, com ara parar la taula, cuidar la mascota, no llençar el menjar, veure pel·lícules o llegir-los contes amb rerefons solidari o parlar-los de les persones o els actes solidaris més destacats del dia. I entre els “extraordinaris” pot haver-hi donar les joguines que no fan servir als encants de l’escola, col·laborar en la recollida d’aliments o apadrinar un nen en família. Tampoc no estaria malament fer esport, gaudir de jocs col·laboratius o participar en tallers educatius -com ser Agent Antimalbaratament Alimentari, feina que duu a terme Aunar en escoles de primària-.
Idees per a un compromís de 12 mesos
Ni existeix una sola manera de ser solidari ni ajudar implica sempre gastar diners. Hi ha més maneres:
Pots gratar-te la butxaca o ser més generós. Tu veuràs. En qualsevol cas, des de la Fundació Lleialtat, perquè la donació sigui eficaç aconsellen: veure el perfil d’aquelles ONG que s’ajusten a les nostres inquietuds, conèixer bé l’organització, fer rendició de comptes de la nostra col·laboració, donar sempre a nom de les ONG i sol·licitar el certificat fiscal per a incloure-ho en la declaració de l’IRPF. Des de 10 euros pots col·laborar amb Ajuda en Acció. Amb 21, apadrinar un nen amb Global Humanitària. Teaming recapta fons en línia per a causes socials a través de microdonacions d’un euro.
Per a posar fi a la fam, l’ONU estima que es necessiten 160 dòlars (140 euros) anuals per cada persona que viu en la pobresa extrema durant 15 anys. Ajudes? L’ONG Acció contra la Fam treballa contra la desnutrició en 50 països, i podem col·laborar amb ells o amb Mans Unides donant, sent soci o voluntari. Més a prop, amb 50 euros pots sufragar el cost mensual d’una beca menjador Educo per a un nen. Els Bancs d’Aliments (FESBAL) no només recullen productes abans de l’estiu o de Nadal. Necessiten menjar i mans tot l’any! A Alonsotegi (Biscaia), Aunar Elkartea aprofita “l’excedent de menjar elaborat, produït en cuines col·lectives i professionals per a reduir la desigualtat alimentària de persones en risc d’exclusió”, al mateix temps que evita el malbaratament alimentari. Posa el teu granet de sorra en aquest tàper solidari.
Algunes Caritas parroquials lliuren peces a les persones que atenen. Si tens roba en bon estat en desús, porta-la al contenidor més proper. Les botigues de segona oportunitat i les de comerç just d’Oxfam Intermón també recullen roba i la venen. Tens els 5.000 contenidors de la Fundació Humana i les seves 46 botigues per a dipositar-hi també calçat i tèxtil de la llar. Li donaran una segona vida amb una finalitat social.
ONG com Acnur, Unicef, Plan, Aldees Infantils, Save the Children, Aliança per la Solidaritat, Metges sense fronteres, Anesvad, Metges del Món o SOS Àfrica treballen perquè a ningú no li falti educació, salut, menjar o casa, mentre que d’altres, com Amnistia Internacional, lluiten per l’accés a la justícia o contra la vulneració dels drets bàsics. Hi ha molt per fer aquí i en altres països.
Tens bona salut? Doncs comparteix-la. Qui dona sang salva tres vides. Fins als 65 anys pots anar cada dos mesos als punts de donació més propers de Creu Roja o als autobusos d’extracció pròxims als centres sanitaris. I fins als 40 anys, la teva medul·la pot fer miracles. Contacta amb el centre de referència de la teva Comunitat. A la Fundació Josep Carreras te n’informaran. I si has de ser mare, no dubtis a donar la sang del cordó umbilical del teu nadó als bancs públics (Barcelona, Màlaga, Madrid, Santiago, València i Galdakao) perquè es pugui utilitzar en el trasplantament de qualsevol malalt compatible que ho necessiti. Informa-te’n al teu hospital. Comprometre’s amb la recerca de malalties estranyes també és a les teves mans.
De segur que tens llibres de text, de lectura o diccionaris dels quals et vols desfer, però no saps com. A la Fundación Melior (Madrid) en volen. Els poden donar a famílies que els necessitin o aprofitar per a vendre’ls a librosmelior.org a preus més econòmics -des de 50 cèntims-, per a poder comprar els títols i el material escolar que faci falta als nens, expliquen des de l’organització. A Euskadi, l’ONG Creando Futuros treballa per l’educació dels menors al Senegal. Amb més donacions i voluntaris poden aconseguir-ho.
La solitud davant les dificultats de la malaltia, l’estigma, la discapacitat, l’edat… es poden superar amb la companyia que dispensen els voluntaris d’Amics de la Gent Gran, Red Madre (embarassades), Ana 7 5 Bella (dones maltractades), CEAR (refugiats), Cocemfe (discapacitats), AECC (càncer), Aladina (nens amb càncer), etc. Contacta amb ells per a oferir-te com a voluntari.
Tens 18 anys, 3 hores a la setmana lliures i vius a Andalusia, Madrid o Múrcia? Solidaris en Desenvolupament busca voluntaris per a “crear espais de relació” amb presos i exreclusos, gent sense sostre, persones amb discapacitat mental greu o persones grans que viuen soles. Et formaran per a fer-ho. Només demanen compromís amb l’acció i implicació personal. “Un Corte Una Historia” (Madrid) puja l’autoestima de les persones sense recursos. Si t’agrada la perruqueria, aquesta pot ser la teva acció. I si la teva passió és ensenyar, a Cooperació Social pots ser necessari per a formar altres persones gratis. Tantaka, a la Universitat de Navarra, té el propi banc de temps solidari. Passa per l’edifici central del campus i coneix els seus projectes. Els nens malalts esperen les teves pallassades si t’uneixes a Payasospital.
Si ho prefereixes, munta un mercat ambulant solidari amb el qual aconsegueixis que et donin i destina la recaptació per a la finalitat que estimis oportuna a la teva ciutat o barri. Organitza una recollida d’escombraries al riu o una sortida per a veure ocells a la muntanya del poble. També pots passar per una residència d’ancians i acompanyar algun dels seus usuaris. Ajuda en un club esportiu o en una protectora d’animals. Què esperes?