Gasolina, gasoil, elèctric… El debat és al carrer. Vostè què recomana?
La millor opció és la que s’ajusti millor a les necessitats, el pressupost i els gustos del conductor, així com a l’ús que li hagi de donar. Recomano un cotxe de gasolina a algú que no recorri més de 15.000 quilòmetres a l’any, la meitat en ciutat i la meitat en carretera. Un de dièsel i fins i tot un de gas (natural comprimit o liquat de petroli) a qui faci entre 20.000 i 30.000 quilòmetres, en recorreguts majoritàriament interurbans.
I si hem de fer un ús sobretot per ciutat?
Llavors, l’elèctric pot ser una bona opció. Però el cotxe de combustible encara és econòmicament molt més rendible. I si és nou, cap de les restriccions de circulació que s’anuncien no l’afectarien, almenys durant els primers vuit o deu anys, que és el seu període d’amortització.
Un dels principals reptes del cotxe de combustible és reduir-ne les emissions.
Sens dubte. Però la reducció ha de ser real, i a més, el consumidor ha de recuperar la confiança perduda després dels escàndols del dieselgate manipulació dels mesuraments de contaminació de diverses marques de vehicles.
A què atribueix la caiguda de les vendes de dièsel a Espanya?
D’una banda, a la pèrdua de confiança dels consumidors en aquest tipus de vehicles. D’una altra, a la incertesa generada per la difusió de notícies que anunciaven increments importants dels impostos que graven aquest combustible. Però, sobretot, a les declaracions imprudents de responsables polítics que anunciaven la fi del dièsel sense fixar dates ni establir plans de reconversió. També a les restriccions de circulació que pretenen implantar diversos ajuntaments i comunitats sense aclarir que el problema de la contaminació no són els dièsel, sinó els cotxes antics i mal mantinguts.
De fet, les principals ciutats espanyoles i europees han limitat l’ús dels cotxes més contaminants, especialment gasolina i dièsel antics.
Soc favorable a aquestes mesures, perquè cal perseguir sense excuses l’objectiu de reduir al màxim els nivells de contaminació i millorar la qualitat de l’aire. Però han d’anar acompanyades d’uns plans clars de reconversió, que ho posin fàcil al consumidor.
Vostè creu que es mantindrà la tendència creixent de l’elèctric i arribarà a desbancar les opcions de gasolina o dièsel?
Sí, però encara trigarà uns anys. Encara no es donen les condicions necessàries per a fer més atractiu un cotxe elèctric enfront d’un de combustió. Perquè això passi, han de ser més assequibles. Un vehicle elèctric resulta un 80% més car que els seus equivalents de combustió; l’usuari ha de disposar d’una plaça d’aparcament (a Espanya només en té un 30%) i la recàrrega és ineficient. Amb un minut de proveïment d’un cotxe dièsel es poden recórrer 100 quilòmetres, mentre que un d’elèctric només recorreria un quilòmetre. A més, la xarxa de punts de recàrrega públics és insuficient i la inversió per a la instal·lació d’electrolineres resulta poc atractiva perquè el gestor de càrregues no obté un retorn adequat del seu capital. En canvi, el cotxe elèctric té a favor seu una tecnologia de 150 anys i un cost de manteniment un 40% inferior als de combustió: per exemple, no es trenquen ni la corretja de distribució, ni el catalitzador, els filtres de partícules, la caixa del canvi o l’embragatge. I el cost per quilòmetre resulta entre tres i sis vegades més barat que un de dièsel o gasolina.
Els defensors de l’elèctric asseguren que, encara que comprar-lo sigui més car, amb el temps s’amortitza pel baix preu del manteniment i del combustible. Per a ells, el cotxe tradicional suposa una inversió més gran.
Els càlculs que fan els serveis econòmics de l’Associació d’Automobilistes Europeus no evidencien aquesta afirmació i demostren que el cost per quilòmetre d’un vehicle de gasolina (incloent-hi els costos d’amortització) surt més rendible que el del seu equivalent elèctric. I això sense incloure-hi el preu d’una plaça de garatge, que cal tenir.
Creu que ja ha arribat el moment de comprar un cotxe elèctric?
Sí, però per a un sector del mercat encara minoritari: conductors de recorreguts netament urbans, així com per a empreses i autònoms de petit repartiment.
Llavors, creu que el cotxe elèctric no està preparat per a substituir per complet el cotxe tradicional.
Ara com ara, no. Perquè això passi, ha de donar-se el mateix fenomen que Henry Ford va desencadenar el segle passat amb la producció en sèrie: el 1909, un Ford T costava 600 dòlars; 15 anys més tard, el seu preu s’havia reduït a 250. A més, ha d’ampliar-se la durada de les bateries, la xarxa pública de recàrregues i unificar els tipus de connector.
Quins són avui els avantatges de triar un cotxe tradicional de combustible, gasolina o dièsel enfront de l’elèctric?
El preu, l’autonomia i els punts de subministrament. Són molt més barats, poden recórrer molts més quilòmetres sense recarregar i hi ha una gasolinera en qualsevol punt d’Europa.
Li demano una mica d’autocrítica. Quin és el principal problema de comprar avui un cotxe de combustible en comptes d’un elèctric?
Sens dubte, la contaminació, però també la incertesa de no saber fins quan es podrà fer servir, fet que provoca una depreciació injustificada del seu valor en el mercat d’ocasió.
Vostè recomana els cotxes de gas?
Sí, per a un tipus d’usuari que faci uns 30.000 km i tingui a prop una estació de servei on n’hi subministrin. A més, si et quedes sense gas perquè no tens a prop un punt de recàrrega, només has de fer servir el segon dipòsit de gasolina.