Gestions immediates quan es mor un familiar
Pensar en la mort i en els tràmits que comporta no és un hàbit comú. Per això, quan arriba el moment, es desconeix com cal actuar i quines són les gestions que s’han de realitzar. A això, se suma el dolor per la pèrdua d’un ésser estimat, un sentiment que impedeix raonar amb claredat. De vegades, les funeràries o una persona pròxima a la família s’encarreguen d’aquests tràmits necessaris per a fer un enterrament o una incineració.
És el document oficial que acredita la mort d’una persona i és imprescindible tramitar-lo per a inscriure la defunció en el Registre Civil. L’encarregat d’estendre’l és el metge que va tractar el difunt o qualsevol altre que reconegui el cos, i s’ha de fer en el formulari que edita el Consell General de Col.legis Oficials de Metges, que fixa el seu preu de venda. En general, aquest certificat, el facilita la funerària. Hi ha de figurar:
- La identitat del metge que l’ha expedit i les circumstàncies de la seva col.legiació.
- La identitat del difunt, amb esment dels documents oficials de què hagi disposat el metge per a comprovar-la o de la persona que els hagi facilitat. Aquesta persona també ha de signar el document.
Quan s’inscriu la defunció, es dóna fe de la defunció d’una persona (data, hora i lloc on succeeix). Encara que la defunció té efectes civils des que té lloc, per al seu ple reconeixement cal inscriure-la en el Registre Civil, que després comunica d’ofici la baixa del difunt al padró.
La declaració s’ha de fer en el Registre Civil del municipi on s’hagi produït la mort, dins de les 24 hores següents a la defunció. Cal aportar el certificat mèdic de defunció. Si no es fa, no s’expedirà la llicència per a l’enterrament o la cremació. En general, són els agents funeraris els qui s’encarreguen d’efectuar aquests tràmits en el Registre Civil, en nom de la família, però també hi poden anar els parents del difunt.
La llicència és l’autorització expedida pel Registre Civil que permet donar sepultura o incinerar el difunt. L’enterrament ha de tenir lloc transcorregudes, almenys, 24 hores des del moment de la mort. Després d’obtenir el certificat de defunció i inscriure l’òbit en el registre, ja es pot enterrar o incinerar el cos.
Escollir el fèretre, traslladar el difunt al tanatori i al cementiri, triar les flors i els recordatoris… Les funeràries són les encarregades de prestar molts d’aquests serveis, que poden estar o no inclosos en l’assegurança -si en tingués- del difunt. També cal tenir en compte que el cementiri cobra una taxa municipal per l’enterrament o la cremació del cadàver.
Cal obtenir aquest document quan hagin passat 15 dies hàbils de la defunció. És imprescindible per a saber si hi ha testament i per a conèixer el nom del notari responsable. El seu lliurament triga uns 10 dies i per a poder-lo aconseguir s’ha de portar una còpia del certificat de defunció.
És necessari per a saber si el difunt tenia contractada una assegurança de vida i accidents, que també es pot obtenir una vegada transcorreguts 15 dies des de la mort. Després de localitzar la pòlissa d’assegurança i comprovar qui en són els beneficiaris, cal contactar amb la companyia d’assegurances corresponent amb la finalitat que iniciï els tràmits per al compliment de les garanties. En aquest cas també cal presentar el certificat de defunció.
Cal sol.licitar la còpia del testament al notari. Per a fer-ho, s’ha de presentar el certificat de defunció i el de les últimes voluntats. Si no hi ha testament, s’ha d’estendre una acta de declaració d’hereus davant d’un notari (si es tracta de la mare, del pare, del cònjuge o dels fills) o en el jutjat (un altre tipus d’hereus). Una vegada fet això, es pot repartir l’herència.
L’herència es pot acceptar expressament o tàcita, a benefici d’inventari (si es tenen dubtes sobre la solvència del mort) o renunciar-hi. Si hi ha acord entre tots els hereus, s’ha de documentar i formalitzar l’herència, inventariar els béns, valorar-los i repartir-los conforme al que es disposa per part del causant en el seu testament o, si no n’hi hagués, en la forma legal que sigui més aconsellable. Si no hi hagués acord entre tots els hereus, caldrà sol.licitar la divisió judicial de l’herència.
Cal liquidar l’impost de successions en un termini de sis mesos. En el cas que hi hagi béns immobles, també és necessari liquidar l’impost sobre l’increment dels béns de naturalesa urbana. El pagament s’haurà de fer també en els sis mesos següents a la defunció.
Una vegada hagi estat tramitada l’herència, sempre que sigui possible, cal inscriure els béns en el Registre de la Propietat corresponent, a fi d’acreditar-ne la titularitat actual.
Per a obtenir la pensió de viduïtat, les gestions es realitzen als Centres d’Atenció i Informació de la Seguretat Social. Cal emplenar el model de sol.licitud de Prestacions de Supervivència i presentar la documentació que s’hi especifica. A més de la de viduïtat, hi ha pensions d’orfandat, auxili per defunció, subsidi a favor de familiars i prestació familiar per fill a càrrec.