Ricard Ruiz de Querol, director d'Impact Hub Barcelona, una xarxa internacional d'espais de treball col.laboratiu

"A les xarxes socials, tendim a perdre el control de la nostra personalitat"

1 febrero de 2015
Img entrevista 2 listado 189

Les xarxes socials ens fan menys intel.ligents?

Les xarxes socials no fan res per si mateixes, sinó que són instruments que podem fer servir d’una manera intel.ligent o no. Però això és una cosa que depèn de l’usuari que es troba davant seu. Dit això, és innegable que en les xarxes impera, per la mateixa immediatesa del mitjà electrònic, un hàbit de la satisfacció immediata. És a dir, un “vull això i ho vull ara mateix”, que és una cosa que Internet moltes vegades et concedeix. En aquest sentit, les xarxes socials ens fan ser més impacients, més ansiosos per anar saltant d’un contingut a un altre sense aturar-nos a agafar aire i reflexionar sobre el que estem veient o llegint.

Hi perdem massa temps?

És una cosa que ha de jutjar cada persona. Més enllà de les xarxes, a Internet hi ha moltes altres coses interessants per descobrir, però que reclamen un esforç, un “posar-se la jaqueta i sortir al carrer”. Són coses que, molt sovint, són incompatibles amb el fet d’estar activament dins d’una xarxa social moltes hores al dia. Cal triar.

Diuen que ara estem més informats que abans gràcies a les xarxes socials; però, ho fem amb la mateixa profunditat?

En l’era anterior, podies llegir articles extensos i profunds sobre els temes més variats perquè tenies temps, ja que la quantitat d’informació que rebies era limitada a la tecnologia i a la capacitat del paper. Ara ja no veus articles d’aquesta mena perquè el devessall informatiu ens fa tenir la sensació que sempre hi ha alguna cosa nova per llegir. No obstant això, aquest nou signe dels temps, que és l’era digital, no és incompatible amb els textos llargs i profunds. Simplement no hi són perquè vivim aclaparats per la “sobreinformació” i aquesta és una sensació que les xarxes socials, lluny de dissipar, han fet créixer.

Aquesta “sobreinformació” ens fa més manipulables com a individus a les xarxes socials que al carrer?

Sí, perquè la informació no ens arriba d’una sola direcció, sinó amplificada des de diversos punts i contactes. Això fa que, moltes vegades, la sobrevalorem per oblidar-la després de seguida i anar a buscar altres coses. Actuem d’una manera molt superficial, sempre en cerca de la satisfacció immediata i sense contrastar, i això ens fa més vulnerables.

Perdem el control del nostre destí i la nostra personalitat, a les xarxes socials?

Una vegada més, cal subratllar que tot depèn de l’actitud de l’usuari davant de la xarxa social on sigui. Ell decideix què diu i què es guarda per a si o per a un altre àmbit, ja sigui públic o privat. Però, en general, la majoria dels usuaris sí que tendim a perdre el control de la nostra personalitat per la simple raó que les xarxes socials estan pensades per a aquest fi. És a dir, serveixen per a moure les dades d’un individu d’un lloc a un altre, de manera que generin dades i estadístiques que després serveixin al negoci publicitari. Així, resulta que et fan una foto en un esdeveniment social al qual vas una tarda i, l’endemà, la foto surt a Google, via Instagram, sense que tu ho sospitessis. Pot ser que et faci gràcia, però el fet objectiu és que tu no has controlat un contingut que et concerneix com a persona.

El valor de la privacitat ha perdut força a causa de l’ús de les xarxes socials?

Va a la baixa. Això es deu al fet que el negoci de les xarxes està a conèixer la privacitat dels usuaris per a generar dades i millorar l’eficàcia de la publicitat que ofereixen.

Això es pot controlar?

Es poden fer servir xarxes socials més segures quant a la privacitat. Per exemple, Whatsapp, on els continguts no són mai públics. Facebook va comprar l’any passat Whatsapp i també ho va intentar amb Snapchat, una plataforma on els missatges es destrueixen. Sabien el que compraven, ja que la gent cada vegada passa més estona en aquests llocs perquè valoren la seva privacitat.

Les xarxes socials més populars tenen la mateixa voluntat de servei que al principi?

Tant ara com al principi la seva única intenció és guanyar diners, la qual cosa no vol dir que siguin dolentes. És un negoci del qual som clients i on paguem amb la nostra privacitat. Ara bé, no ens creguem que fan les coses per amor a l’art.