Salut cardiovascular: l'alimentació sí que importa

Salut cardiovascular: l'alimentació sí que importa

Cada any, 17 milions de persones moren a causa de malalties cardiovasculars. Per als experts en salut pública està fora de dubte la relació entre l’estil de vida i el risc de patir aquest tipus de malalties. Hi ha recerques que aporten raons sobrades per a tenir molt en compte l’alimentació saludable.

Per exemple, la guia clínica de l’Associació Americana del Cor, publicada al desembre de 2014 en la revista Stroke, va revelar els deu factors connectats de forma més palesa amb les possibilitats de patir un accident cerebrovascular. Set d’aquests estaven relacionats amb l’estil de vida i s’identifiquen com a “modificables”: el tabaquisme, el sedentarisme, la hipertensió, l’obesitat abdominal, la qualitat de la dieta, la diabetis i la ingesta d’alcohol.

D’aquests set factors, només el sedentarisme i el tabaquisme no mantenen una relació directa amb un bon patró d’alimentació. Per la seva banda, la “qualitat de la dieta” i la “ingesta d’alcohol” influiran de forma determinant sobre les possibilitats de patir hipertensió, obesitat o diabetis.

Una altra percepció

/imgs/20150201/Corazon.jpg

Malgrat això, la població no té tan clar que patir una malaltia cardiovascular estigui relacionat amb l’estil de vida. Hi ha diverses enquestes que mostren aquesta percepció. Un exemple és la duta a terme el 2010 per la Comissió Europea, en la qual nou de cada deu participants van indicar que una mala alimentació no perjudicaria la seva salut.

O també la recerca feta aquest mateix any i avalada per la Federació Mundial del Cor, en la qual el 63% dels 175.000 espanyols entrevistats va considerar que el tabac no suposava un risc cardiovascular. Res més lluny de la realitat: el tabaquisme determina en gran manera l’aparició d’episodis cardiovasculars molt freqüents a Espanya, com ara l’infart agut de miocardi, l’angina inestable o l’accident cerebrovascular.

Directrius alimentàries

Però la realitat és una altra. Per a una de les entitats de referència en nutrició, la Societat Americana de Nutrició, no hi ha dubte que una dieta saludable exerceix un impacte marcat en la disminució del risc cardiovascular. La seva última trobada anual, duta a terme a l’abril a San Diego (Califòrnia), va rebre per títol “Idees i perspectives sobre les modificacions dietètiques per a reduir el risc de malaltia cardiovascular”. D’aquí van sorgir sis directrius alimentàries importants que ha de tenir en compte tota la població:

• Consumir una àmplia varietat de verdures i fruites.
• Triar “grans sencers”; és a dir, cereals integrals com l’arròs integral o el blat integral (que trobem en la farina integral, el pa integral o la pasta integral).
• Augmentar el consum de llegums i fruites seques no salades.
• Prioritzar els lactis baixos en greix.
• Disminuir la ingesta de carns vermelles i substituir-les per carns blanques i peix.
• Limitar la ingesta de dolços i begudes ensucrades.

Però gairebé més important que els sis consells anteriors és la insistència que es va fer de recordar a la població “la base de les recomanacions dietètiques contemporànies”, és a dir, que s’ha de posar èmfasi en la millora del conjunt de la dieta i no en un nutrient aïllat (per exemple, l’omega-3) o en un aliment concret (per exemple, la llet desnatada).

I és que els estudis que han intentat relacionar millores en l’estat de salut atribuïbles a vitamines, minerals, àcids grassos, antioxidants o altres components dels aliments no han revelat resultats esperançadors. Sí que és cert que hi ha proves sòlides que relacionen el consum de fruites, hortalisses, integrals, llegums i fruites seques amb disminucions en el risc cardiovascular, però fins i tot en aquest cas el tot és més que la suma de les seves parts.

No es pot oblidar que moltes persones sucumbeixen a l’anomenat “efecte talismà” que, en l’àmbit dietètic, es tradueix a confiar en excés en els beneficis per a la salut d’un aliment (per exemple, en les fruites seques) i desatendre, de forma conscient o inconscient, la resta de l’alimentació o fins i tot altres hàbits de vida perquè es compta amb un “talismà protector”. Aquest efecte és més perillós, sens dubte, quan es produeix amb el consum de complements alimentaris, atès que molts d’ells no compten amb proves clares de beneficis i, fins i tot, poden suposar un risc per a la salut a causa de factors com els següents:

• No sempre contenen el que indica l’etiqueta.
• No s’ha avaluat si interaccionen amb fàrmacs que pugui estar prenent el consumidor.
• No és clara la dosi en què exerceixen els seus suposats beneficis.
• Falten estudis que avaluïn la seva seguretat a llarg termini.