Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen

1 Febrer de 2015
Img alimentacion 2 listado 336

Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen

ABC de la nutrició: Restrenyiment

/imgs/20150201/papelwater.jpg

La població tendeix a pensar que pateix restrenyiment quan presenta dificultats per a evacuar, quan les deposicions tenen una consistència dura o si es produeixen rampes abdominals en defecar. Els consensos mèdics, en canvi, aconsellen diagnosticar restrenyiment en un pacient quan es registren com a mínim dos dels símptomes següents durant almenys una quarta part de les evacuacions: dejeccions grumolloses, dures o que requereixen un gran esforç per a evacuar-les; sensació d’evacuació incompleta; sensació d’obstrucció en l’anus o en el recte; necessitat de maniobres manuals per a facilitar l’excreció; o menys de tres deposicions a la setmana. El tractament del restrenyiment, una vegada instaurat (i ben diagnosticat), a més de centrar-se en l’estil de vida, pot comptar tant amb fàrmacs com amb suplements de fibra dietètica. Ha de quedar, en tot cas, en mans d’un professional sanitari. La prevenció és, sens dubte, més avantatjosa que el tractament. Passa per evitar el sedentarisme i seguir una dieta amb una quantitat de fibra dietètica suficient, un component característic dels aliments d’origen vegetal, com ara fruites senceres, hortalisses, llegums, fruites seques o cereals integrals.

Evitar la cafeïna pura en pols

L’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, en les seves sigles en anglès) adverteix els consumidors que no adquireixin cafeïna pura en pols. Ho ha fet en constatar que aquest producte es pot comprar amb facilitat i després de la defunció d’almenys dos adolescents a causa de la seva ingesta. La cafeïna pura en pols és un extracte compost al 100% per cafeïna. Segons la FDA, una sola culleradeta de cafeïna pura equival a unes 25 tasses de cafè, fet que dóna una idea de la seva perillositat: una quantitat molt petita pot causar una sobredosi accidental. En paraules d’aquesta entitat, «resulta gairebé impossible mesurar amb exactitud la cafeïna pura en pols amb els mesuradors comuns de la cuina i és fàcil consumir-ne una quantitat letal». La FDA està preocupada, sobretot, pels joves i els adolescents, atès que «poden sentir-se atrets pels seus suposats avantatges», que inclouen millores en el rendiment físic o intel.lectual, cosa que en absolut es produirà si es consumeix aquest producte. En realitat, els coneguts efectes secundaris de l’excés de cafeïna es multipliquen quan es consumeix aquest producte, que genera un pols accelerat o perillosament erràtic, convulsions, vòmits, diarrees, estupor i desorientació i fins i tot la mort.

Dormir suficient per a no comprometre la dieta

Des de fa anys, existeix una discussió en l’àmbit científic sobre la relació entre les hores de son i el risc de patir obesitat. Mentre que per a alguns autors dormir poc contribueix de forma clara a l’increment de pes, uns altres hi mostren els seus dubtes i reticències. Aquests últims indiquen que no hi ha una relació «causal», és a dir, l’absència de son no originaria el sobrepès, sinó que les dues condicions es produirien alhora. És possible, fins i tot, que l’obesitat sigui la que generi dificultats per a agafar el son. Per a sortir de dubtes farien falta estudis en què s’obligués alguns voluntaris a no dormir durant el temps suficient per a estar segurs que una condició causa l’altra. Ara bé, del que no hi ha dubte és que dormir poc es relaciona amb un pitjor perfil dietètic i amb un consum més alt d’aliments. De nou, no se sap amb certesa si les persones que es queden despertes ho fan per menjar més, si mengen per mantenir-se despertes o si la falta de son els predisposa a empitjorar la dieta. En tot cas, les dades disponibles ens donen un motiu més per a dedicar les hores suficients a dormir, un hàbit imprescindible per a la salut.

Com més televisió, pitjor patró d’alimentació

/imgs/20150201/Mtj-TeleAlim.jpg

Veure massa la televisió predisposa a menjar pitjor. Ho assegura un estudi publicat pel doctor Temple Northup en la revista The International Journal of Communication and Health. Vista la manca d’estudis que hagin avaluat la relació hores de televisió-dieta insana, Norghup ha aprofundit en les possibles raons psicològiques subjacents. En un estudi dut a terme amb 591 voluntaris, aquest investigador va trobar que, a més del conegut efecte de la publicitat abundant d’aliments malsans (que pot determinar tant una ingesta més gran com un pitjor perfil dietètic), la televisió també inunda la població amb multitud de missatges contradictoris sobre el que s’ha de menjar o no. Aquests missatges, que canvien al llarg del temps, poden determinar unes actituds perjudicials per part de la població cap als conceptes ben establerts del que és una alimentació saludable. Així, veure molt sovint la televisió pot generar pensaments com «la nutrició és massa difícil d’entendre», cosa que es traduirà que moltes persones deixin d’intentar alimentar-se de forma saludable. En línia amb aquest raonament, Northup va revelar que els voluntaris que més hores de televisió veien presentaven una pitjor comprensió sobre els fonaments d’una bona alimentació. La seva visió sobre la dieta saludable va ser, a més, més «fatalista».

Tinc dos fills de 3 i 6 anys i he sentit que una de les causes principals d’ennuec en nens es produeix amb les crispetes de blat de moro. Als meus fills els encanten i solc comprar-los-en paquets preparats per fer al microones. Però ara tinc por. Em podrien aclarir aquest assumpte?

Les crispetes de blat de moro, efectivament, suposen un risc d’ennuec en menors de tres anys. El seu fill petit ja té tres anys complerts, així que aquest risc és menor. A més, vostè ens indica que els seus fills ja han menjat crispetes, la qual cosa ens fa pensar que ja tindran l’habilitat suficient per a mastegar-les i empassar-se-les de forma adequada. En qualsevol cas, hi ha entitats, com el servei NHS Choices, el portal sanitari més gran del Regne Unit, que consideren que el risc que un nen s’ofegui amb certs aliments (cacauets, raïm, grans trossos de pastanaga, patates xip, etc.) s’allarga fins als cinc anys. Per això, convé que un adult estigui sempre a prop vigilant el moment en què els menors de cinc anys mengen aliments. De fet, aquest últim consell és vàlid també per a altres situacions que poden suposar un risc, com ara creuar el carrer o pujar unes escales empinades.

De qualsevol manera, les crispetes de microones suposen una font important d’àcids grassos denominats “trans”, i el seu consum habitual està totalment desaconsellat per les entitats de referència en nutrició humana i dietètica. També contenen molta sal, que si l’ingerim de manera elevada predisposa, a llarg termini, al risc d’hipertensió. És millor que elabori a casa les crispetes (només s’han d’escalfar amb un raget d’oli en una paella amb tapa, perquè quedin delicioses. Una vegada fetes, els pot afegir un polsim de sal iodada).

Tinc un dubte relacionat amb els productes light. M’encanta la maionesa i la consumeixo en molts plats, encara que sempre utilitzo la light. A casa, em diuen que al final consumeixo les mateixes calories que si consumís una maionesa normal. És així? No són els productes light menys calòrics?

És cert que els productes light són menys calòrics, encara que a casa seva també tenen raó. El Reglament 1924/2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, estableix: «Només podrà declarar-se que s’ha reduït el contingut d’un o més nutrients, així com efectuar-se qualsevol altra declaració que pugui tenir el mateix significat per al consumidor (per exemple, light), si la reducció del contingut és de, com a mínim, el 30% en comparació d’un producte similar». Així doncs, la maionesa light que vostè consumeix ha de tenir, per llei, un 30% menys de calories que una versió d’aquesta mateixa maionesa que no sigui light.

De tota manera, no podem oblidar que aquest 30% de menys s’aplica sobre un producte molt calòric i amb molta palatabilitat com és la maionesa. Per tant, encara que vostè consumís la mateixa quantitat que consumia abans d’utilitzar la maionesa light, continuaria prenent moltes calories. A més, és molt probable que estigui afegint més maionesa de la que hauria afegit si no fos light, amb la qual cosa acabarà prenent més calories. Això incrementarà de forma notable el risc de guanyar pes amb el pas dels mesos. En conclusió, no convé que afegeixi de forma habitual maionesa als seus plats, sigui o no baixa en calories.