Intel·ligència emocional

Aprendre a viure les emocions

La major part de les habilitats per a aconseguir una vida satisfactòria són de caràcter emocional, no intel·lectual
1 Juliol de 2003
Img psicologia listado 142

Aprendre a viure les emocions

/imgs/20030701/img.psicologia.01.jpg
Hem après des de petits que el sentimentalisme (així s’ha anomenat l’hàbit de sentir a flor de pell les emocions i a mostrar en públic aquesta forma d’interpretar les vivències) era propi de persones dèbils, immadures, amb dèficit d’autocontrol. A més, s’ha estès en el nostre imaginari col·lectiu el lloc comú, masclista com pocs, que les emocions o -més encara- el plor, pertanyen a l’àmbit femení. No obstant això, tot evoluciona i va guanyant terreny la convicció que viure les emocions és un element insubstituïble en la maduració personal i en el desenvolupament de la intel·ligència.

Tenim molt en compte el nostre espai intel·lectual i no només li hem dedicat temps i esforç, sinó que fins i tot la valoració que fem d’una persona passa, en bona mesura, pels seus coneixements i habilitats intel·lectuals. Des de l’educació, tant reglada com no acadèmica, se’ns ha motivat perquè treiem el màxim partit als nostres recursos intel·lectuals.

Ningú no discuteix la necessitat d’adquirir coneixements tècnics i culturals per a preparar-nos (i reciclar-nos) per a la vida professional, però en una estratègia de prioritats equivocada oblidem a vegades la importància d’educar-nos per a la vida emocional. Aprendre a viure és aprendre a observar, analitzar, demanar i utilitzar el saber que anem acumulant amb el pas del temps. Però convertir-nos en persones madures, equilibrades, responsables i, per què no dir-ho, felices en la mesura que es pugui, ens exigeix també saber distingir, descriure i atendre els sentiments. I això significa contextualitzar-los, jerarquitzar-los, interpretar-los i assumir-los. Perquè qualsevol de les nostres reflexions o actes en un moment determinat es poden veure “contaminats” pel nostre estat d’ànim i interferir negativament en la resolució d’un conflicte o en una decisió que hem de prendre.

Un habilitat molt especial

Cuidar el nostre moment emocional, aprendre a expressar els sentiments sense agressivitat i sense culpabilitzar ningú, posar-los nom, atendre’ls i saber com descarregar-los, és un dels eixos d’interpretació del que ens ocorre. Cada vegada que dubtem davant d’una decisió, que ens proposem comprendre una situació, no fem aquestes operacions com ho faria un ordinador o qualsevol altra màquina d’intel·ligència artificial, sinó que posem en joc, portem a col·lació, tot el nostre bagatge personal (inclòs el que ens ha pogut passar fa una estona o unes hores) i el pesat paquet de la nostra herència cultural. D’aquí ve que viure les nostres emocions sigui una habilitat relacional que ens capacita com a éssers que es desenvolupen en un context social. Només quan connectem amb els nostres sentiments, els atenem i jerarquitzem, som capaços d’empatitzar amb els sentiments i les circumstàncies dels altres. No és més intel·ligent qui obté millors qualificacions en els seus estudis, sinó qui posa en pràctica habilitats que l’ajuden a viure en harmonia amb ell mateix i amb el seu entorn. La major part de les habilitats per a aconseguir una vida satisfactòria són de caràcter emocional, no intel·lectual. Els professionals més brillants no són els que tenen el millor expedient acadèmic, sinó els que han sabut “buscar-se la vida” i esprémer al màxim les seves habilitats.

Aprendre a desenvolupar la intel·ligència emocional

Aquesta societat de les “bones maneres” i el control social han fet de nosaltres autèntics robots de les aparences. En la Universitat de Màlaga, els doctors Fernández Berrocal i Extremera han abordat la intel·ligència emocional com l’habilitat (essencial) de les persones per a atendre i percebre els sentiments de forma apropiada i precisa, la capacitat per a assimilar-los i comprendre’ls adequadament i la destresa per a regular i modificar el nostre estat d’ànim o el dels altres. En la intel·ligència emocional hi ha quatre components:

  • Percepció i expressió emocional. Es tracta de reconèixer de manera conscient quines emocions tenim, identificar què sentim i ser capaços de verbalitzar-les. Una bona percepció significa saber interpretar els nostres sentiments i viure’ls adequadament, cosa que ens permetrà estar més preparats per a controlar-los i no deixar-nos arrossegar pels impulsos.
  • Facilitació emocional, o capacitat per a produir sentiments que acompanyen els nostres pensaments. Si les emocions es posen al servei del pensament ens ajuden a prendre millor les decisions i a raonar de forma més intel·ligent. La manera com ens sentim influirà decisivament en els nostres pensaments i en la nostra capacitat de deducció lògica.
  • Comprensió emocional. Fa referència a entendre el que ens passa emocionalment, integrar-ho en el nostre pensament i ser conscients de la complexitat dels canvis emocionals. Per a entendre els sentiments dels altres, cal entendre els propis. Quines són les nostres necessitats i desitjos, quines coses, persones o situacions ens causen determinats sentiments, quins pensaments generen les diverses emocions, com ens afecten i quines conseqüències i reaccions propicien. Empatitzar suposa sintonitzar, posar-se en el lloc de l’altre, ser conscient dels seus sentiments. Hi ha persones que no entenen els altres no per falta d’intel·ligència, sinó perquè no han viscut experiències emocionals o no han sabut gestionar-les. Qui no ha experimentat la ruptura de parella o el sentiment d’orfandat per la pèrdua d’un ésser estimat, és difícil que es faci càrrec del que sofreixen els que passen per aquesta situació. Fins i tot qui ha viscut experiències d’aquest tipus, si no ha fet l’esforç de viure-les de manera explícita acceptant-les i integrant-les, no estarà prou capacitat per a la comprensió emocional intel·ligent.
  • Regulació emocional, o capacitat per a dirigir i manejar les emocions d’una forma eficaç. És la capacitat d’evitar respostes incontrolades en situacions d’ira, provocació o por. Suposa també percebre el nostre estat afectiu sense deixar-nos atropellar per aquest, de manera que no obstaculitzi la nostra forma de raonar i puguem prendre decisions d’acord amb els nostres valors i les normes socials i culturals.

Aquestes quatre habilitats estan lligades entre si en la mesura en què és necessari ser conscients de quines són les nostres emocions si volem viure-les adequadament.

Gestionar adequadament les emocions suposa:
  • No sotmetre-les a censura. Les emocions no són bones o dolentes, excepte quan per la nostra falta d’habilitat fan mal, a nosaltres o a altres persones.
  • Estar atents als senyals emocionals, tant físicament com psicològicament.
  • Investigar quines són les situacions que desencadenen aquests emocions.
  • Designar de forma concreta els sentiments i assenyalar les sensacions que es reflecteixen en el nostre cos, en comptes de fer-ne una descripció general (“estic trist”, “estic nerviós”…).
  • Descarregar físicament el malestar o l’ansietat que ens generen les emocions.
  • Expressar els nostres sentiments a la persona que els ha desencadenat, sense acusacions ni males formes i detallant quina situació o conducta és la que ens ha afectat.
  • No esperar que es doni la situació idònia per a comunicar els sentiments, prendre la iniciativa.