Abans de res, tranquil·litat
La incidència de contratemps com picades, ferides, contusions o cremades es multiplica a l’estiu. La majoria dels recintes públics disposen de socorristes, diplomats en infermeria o metges que davant de qualsevol eventualitat ofereixen assistència mèdica ràpida i qualificada. Però l’ajuda especialitzada no sempre la tenirm prop. No és sobrer saber com procedir davant de petits accidents que ens poden amargar les vacances.
Segons el grau de lesió que produeixen en la pell i en els teixits, les cremades es classifiquen en tres graus:
- Primer grau: s’enrogeix la part externa de la pell (epidermis) i es produeix una lleugera inflamació, enrogiment, picor i dolor.
- Segon grau: la part interior de la pell (dermis) es crema i s’hi formen bombolles.
- Tercer grau: la pell es calcina per complet i es lesionen els teixits que es troben a sota, i s’arriben a destruir els músculs i altres estructures.
La gravetat d’una cremada depèn més de la seva extensió que del seu grau. Una cremada de primer grau però molt extensa es considera més greu que una de tercer grau més localitzada.
Com cal procedir fins que la cremada sigui atesa per un metge?
Si la cremada és de primer grau i poc extensa, cosa freqüent a l’estiu, el millor és aplicar fred durant una estona sobre la zona i després una pomada per a cremades.
Si la cremada és més seriosa:
- No rebentar les bombolles que s’hi hagin format
- Rentar amb aigua freda i sabó
- No aplicar antisèptics ni cremes ni pols ni antibiòtics
- Tapar la zona amb gases i benes
- Portar el cremat a un centre sanitari
En cas de cremades greus i extenses cal sol·licitar una ambulància medicalitzada i fins que aquesta no arribi cal cobrir el cremat.
Les més freqüents són les picades de vespes i abelles, que claven el seu agulló proveït d’un verí dèbil. Si no són molt nombroses no resulten danyoses i només provoquen inflor i un fort dolor localitzat.
Com cal procedir:
- Treure l’agulló amb una pinça si està clavat
- Aplicar una compreseta empapada en amoníac o bé una pasta feta de bicarbonat i aigua. A les farmàcies hi ha productes específics en forma de pomada, esprai o llapis per a tractar-les.
Les picades de mosquits són més lleus. El millor és prevenir amb un repel·lent de mosquits. Convé vestir roba blanca, perquè la fosca i de colors vius els atreu, el mateix que els perfums.
Com cal procedir:
- Aplicar un glaçó de gel, que ajuda a frenar la inflor.
- Untar sobre la picada un preparat específic de venda en farmàcies. També hi serveixen el vinagre de poma, la llimona, l’all i la ceba.
Les ferides són tot trencament de la continuïtat de la pell. Poden ser de molts tipus: contuses (un colp fort i violent que trenca la pell), incises (talls nets), punxants (un objecte esmolat com un clau s’introdueix en els teixits) o erosives (hi ha arrossegament i erosió, com en caigudes de moto…).
Com cal procedir:
- Netejar-les amb aigua abundant i sabó.
- Aplicar-hi després un antisèptic iodat i col·locar-hi una compresa damunt.
Per a tenir-ho en compte: una ferida ha de curar-se sempre, per petita que sigui. A més, si no s’està vacunat o no s’ha completat la pauta de les dosis de record, és necessari anar al metge perquè valori la conveniència de vacunar-se contra el tètan.
Algunes ferides són especialment perilloses: les punxants en l’abdomen, el tòrax i el pit. Aquestes últimes són molt greus i posen en perill la vida si per la ferida entra i surt aire. En aquests casos cal actuar amb rapidesa: cobrir la ferida amb una compresa seca i gran que taponi la ferida i tanqui el pas d’aire, i traslladar el ferit a un centre sanitari o sol·licitar ambulància medicalitzada.
Hemorràgies i torniquets: en cas d’hemorràgia cal tombar el ferit i descobrir-li la zona afectada.
- Si es tracta d’una extremitat convé elevar-la i aplicar-hi una gasa esterilitzada o un drap molt net i comprimir durant cinc minuts la zona. Si la ferida deixa de sagnar, ja es pot embenar.
- Si l’hemorràgia continua, s’ha de col·locar una altra gasa damunt i comprimir amb més força. Si malgrat tot continua sagnant, cal comprimir amb els dits per damunt de la ferida per a efectuar una compressió de l’artèria.
- Si tot i la compressió digital no cessa l’hemorràgia, cal efectuar-hi un torniquet. Un torniquet és molt perillós tant per a la vida del ferit com per al membre afectat i només s’ha de practicar quan l’hemorràgia és copiosa i no cessa pels altres mitjans. Sempre és preferible la compressió digital aplicant-la el temps que sigui necessari.
- Com es fa un torniquet? Es col·loca per damunt de la ferida una goma elàstica, cinturó o alguna cosa semblant però sempre ampla, mai amb cordes ni amb elements fins que puguin danyar per sempre l’artèria. Cal anotar l’hora en què s’ha col·locat i afluixar-lo cada deu minuts. Si en fer-ho la ferida no sagna, no es col·locarà de nou.
En la contusió la pell no es danya fins a trencar-se, però si els teixits immediats. Es produeix dolor, inflor i la zona afectada adquireix un color vermell fosc que amb el pas de les hores es torna morat. Les contusions no tenen més importància, però si el colp ha sigut molt violent i fort poden ser indici de lesions més serioses.
Com cal procedir:
- Aplicar fred localment per mitjà de compreses amb aigua freda, bosses de gel o glaçons. No s’ha de posar el gel directament sobre la pell durant un temps prolongat perquè pot produir geladures (cremades produïdes pel fred).
- Mantenir la zona lesionada en repòs i després estendre-hi una pomada o gel antiinflamatori. Les contusions múltiples i més severes han de ser valorades i tractades per un metge.
Els torcements de turmell poden ser lleus o constituir un verdader esquinç, és a dir, una estirada dels lligaments que envolten una articulació i que poden esquinçar-se i trencar-se totalment o parcialment. El dolor és immediat i si hi apareix unflor i hematoma el més probable és que s’hagi trencat algun lligament. Els esquinços poden produir-se en qualsevol articulació, però els més freqüents es donen en turmells.
Com cal procedir:
- Aplicar fred en la zona danyada.
- Immobilitzar l’articulació per mitjà d’una bena provisional.
Traslladar l’accidentat a un metge perquè valori la lesió i la tracti correctament. Un esquinç mal atès pot evolucionar cap a un esquinç crònic i produir inestabilitat de l’articulació.