Plantequilla Tulipán
Aquest greix per untar es presenta com una alternativa més sostenible a la mantega i el baix impacte climàtic és el seu principal valor diferencial. De debò ofereix res de diferent d’altres greixos vegetals per untar com les margarines?
Què és la “plantequilla”?
Aquest nom comercial, que podríem traduir per ‘plantega’, recorda la “mantega”, però ni legalment ni per la seva naturalesa ni per les seves característiques organolèptiques s’assembla a aquest producte, encara que l’ús gastronòmic sí que pot ser semblant. Legalment tampoc no és una margarina, que ha de tenir un contingut en matèria grassa igual o superior al 80% i inferior al 90%. Realment, com indica la seva denominació de venda, és una matèria grassa per untar del 79%. La normativa obliga a indicar el percentatge de greix. Aquest producte està en el segment de matèries grasses per untar amb més contingut: superior al 62% i inferior al 80%.
Quins ingredients conté?
Al frontal de l’envàs destaca: “100% ingredients vegetals i naturals”. Quins són? Al lateral els resumeix en “sis ingredients naturals”, que destaca en la seva forma de matèries primeres, no en la forma en què es fan servir en el producte. D’aquesta manera, destaca “faves” quan porta un “preparat de faves”, o “llavors de gira-sol”, quan del gira-sol conté oli i lecitina que es fa servir com a emulgent. En concret, els ingredients principals són els olis de gira-sol, nabina i el greix de coco, a més de l’aigua.
Té un impacte climàtic més baix?
Segons la seva publicitat, el valor diferencial d’aquest producte és que té un 73% menys d’impacte climàtic que la mantega. Tanmateix, altres productes d’aquesta marca, com Tulipán original, declaren tenir un 86% menys d’impacte climàtic que la mantega. És a dir, des del punt de vista de la sostenibilitat, l’elecció de la versió clàssica seria millor. Aquest impacte més baix de la versió clàssica és lògic. La composició de Tulipán original i la de Plantequilla Tulipán és molt semblant: en totes dues, els ingredients principals són olis vegetals, però la versió clàssica té menys olis (un 59% de matèria grassa) i més aigua que la Plantequilla; per tant, per elaborar-la es fan servir menys matèries primeres.
Sense oli de palma, però amb greix de coco
Es destaca voluntàriament l’absència d’oli de palma, un ingredient que té mala reputació. El greix de palma es fa servir en aquesta mena de productes perquè, al contrari que altres greixos vegetals, es troba en estat sòlid, i això facilita la presentació final del greix per a untar, i a més triga més a enrancir-se. Aquestes propietats tecnològiques també s’aconsegueixen amb el greix de coco, un greix vegetal que té més bona fama que el de palma malgrat que conté igualment una gran quantitat de greixos saturats (al voltant d’un 92%), dels quals, la major part –aproximadament un 63%– es comporten com a àcids grassos de cadena llarga, que són els que impliquen més riscos per a la salut. Els greixos saturats suposen el 39% de tots els greixos d’aquest producte i, per tant, de l’energia que aporta.
Aquest greix vegetal per untar vol destacar el baix impacte climàtic, però les opcions clàssiques de la mateixa marca tenen un impacte climàtic inferior. La Plantequilla és un 51% més cara que el Tulipán original. Les diferències nutricionals fonamentals deriven del tipus de “greix per untar”, ja que la versió original té un contingut inferior en greix i, per tant, en greixos saturats, i una proporció d’aigua més alta. És un producte en aparença nou, però que realment no ofereix avantatges comparat amb altres versions.