Neurodrets. Qui protegeix el que pensem?
Els últims anys, els avanços en neurotecnologia combinats amb algorismes d’intel·ligència artificial, internet dels cossos (IOB, per les sigles en anglès), sensòrica, d’aprenentatge automàtic i profund, nanomaterials i la creació de xarxes neuronals artificials han permès fer innovacions mèdiques que semblen haver sortit de pel·lícules de ciència-ficció. Pacients que recuperen la mobilitat gràcies a exoesquelets o cadires de rodes motoritzades controlades per la ment, o persones que han perdut la capacitat de la parla i tornen a comunicar-se gràcies a implants cerebrals. D’una banda, el benefici mèdic és evident, però, d’una altra, cada cop hi ha més neurocientífics, juristes, biotecnòlegs i experts en intel·ligència artificial que assenyalen la urgència de crear, protegir i legislar sobre un concepte innovador: els neurodrets.
Què són els neurodrets?
“Els neurodrets són el conjunt de drets que s’encarreguen de protegir les dades procedents de les interfícies cervell-ordenador (sistemes que estableixen la comunicació directa entre el cervell i una computadora). Una vegada les neurotecnologies saben com funciona el cervell per raons de caràcter terapèutic, com ara el tractament de l’Alzheimer, la depressió o el Parkinson, hi ha la possibilitat que es facin servir per a altres finalitats no tan terapèutiques”, adverteix Tomás de la Quadra-Salcedo, catedràtic emèrit de Dret Administratiu de la Universitat Carles III de Madrid i coordinador del grup d’experts que van contribuir a l’elaboració de la Carta de Drets Digitals d’Espanya de 2021. “Mitjançant les neurotecnologies i la interfície cervell-ordenador, es pot arribar a conèixer i desxifrar les idees, els pensaments, els desitjos, el subconscient de la persona. Es poden registrar les dades elèctriques i saber què signifiquen, però també es poden induir aquests mateixos pensaments creant sensacions o idees o inserint-ne unes altres, i alterar així la ment mateixa. És una de les raons per les quals cal protegir els neurodrets”, afegeix.
El neurocientífic Rafael Yuste, catedràtic de Ciències Biològiques i Neurociència, director del NeuroTechnology Center (NTC) de la Universitat de Columbia, membre del Grup de Treball de Neuroètica del Morningside Group i de la Neuro Rights Foundation, va impulsar la definició de cinc neurodrets fonamentals.
- Dret a la privacitat mental. L’objectiu és protegir el contingut del cervell, pel que fa les emocions, els pensaments o els records. Ja hi ha grups d’investigació que experimenten amb mamífers per entendre l’activitat cerebral que hi ha darrere de les percepcions visuals i poder manipular-les. És a dir, si avui es pot fer creure a ratolins que estan veient alguna cosa que no existeix, el dia de demà es podrà fer amb humans.
- Dret a la identitat personal. Protegir la consciència, la personalitat i el “jo” dels ciutadans. Aquest dret s’ha plantejat perquè hi ha evidència científica d’aplicacions mèdiques de neurotecnologies que no només compleixen la seva finalitat clínica –detectar precoçment atacs epilèptics o mitigar idees suïcides, per exemple–, sinó que també han modificat la percepció que els pacients tenen de si mateixos: hi ha pacients amb implants cerebrals que reconeixen que han canviat aspectes de la seva personalitat.
- Dret al lliure albir. En anglès, aquest dret es defineix com “l’agència” o “the agency”. Aquest dret vol protegir la capacitat de decisió i de pensament dels humans, perquè les seves accions no es vegin influïdes per les interfícies intel·ligents a què puguin connectar-se. Tampoc és ciència-ficció, perquè aquesta manera d’influir i canviar les decisions en l’àmbit cerebral ja s’ha experimentat amb ratolins, manipulant percepcions sensorials que els fan canviar les decisions.
- Dret a la neuromillora. La connexió del cervell a una computadora, que al seu torn està connectada a intel·ligència artificial i a milions de dades, pot permetre, en un futur, la millora cognitiva de l’ésser humà, per a fer operacions matemàtiques complicades, per exemple, o aprendre idiomes. Aquest neurodret vol evitar la desigualtat entre dues espècies: els humans neuroaugmentats i els que no tinguin aquesta possibilitat.
- Dret a la protecció contra els biaixos. Si assumim que cada cop tenim més a prop que la neurotecnologia podria “escriure” en la ment de les persones i introduir-los idees que poden acceptar com a pròpies, els ciutadans s’hauran de protegir de biaixos discriminatoris de qualsevol tipus, que es podran introduir mitjançant algorismes esbiaixats.
Possibilitats de ciència-ficció
El 2017, un grup d’investigadors, neurocientífics i experts en bioètica i intel·ligència artificial, conegut com el Grup Morningside, va descriure per primera vegada el terme que definia i defensava els drets cerebrals davant els possibles avanços de la neurotecnologia i la intel·ligència artificial. El manifest va iniciar el debat, al qual s’afegiria posteriorment la reflexió que els neurodispositius haurien d’avançar cap a un risc mínim, no invasiu, amb una implementació més econòmica que els procediments actuals.
“El problema d’aquests avanços és que podrien permetre neuromillores, i hi haurà persones que vulguin ser més llestes, més intel·ligents. Això planteja el dilema de crear dues espècies humanes: una de més llesta i una altra de menys, i per tant crea desigualtats. Com ho resoldrem? Amb ajudes o subvencions per a posar l’implant?”, reflexiona De la Quadra-Salcedo. A més a més, aquests dispositius que podrien millorar les capacitats cognitives també requereixen l’ús d’intel·ligència artificial, que desxifri els impulsos cerebrals o que faciliti informació, com si fos una “enciclopèdia humana”. En aquest cas, quin organisme prestarà aquest servei i on es custodiarà aquesta quantitat de dades i informació? I com es podran evitar els biaixos ideològics o discriminatoris que poden transmetre als humans sense adonar-se’n? També hi ha el risc que governs en guerra híbrida, ciberterroristes o grans multinacionals puguin accedir als pensaments més íntims dels ciutadans, llegir-los els records i les intencions, elaborar patrons o dirigir i fins i tot manipular la ment de la població.
Avançar-se al problema
A parer del catedràtic, a diferència d’altres sectors on el Dret ha arribat després de les circumstàncies que van fer que fos necessària aquesta regulació, per primer cop s’estan avançant possibles escenaris, aspectes i dispositius que encara no es troben al mercat, ni en el dia a dia dels ciutadans. “El problema és que, d’una banda, aquestes tecnologies són indispensables i cal avançar-hi. Europa s’està quedant enrere respecte dels Estats Units i a la Xina quant a investigacions. Però, d’altra banda, fer-ne una regulació que sigui vinculant, quan encara no es poden conèixer els assoliments i els riscos, ens pot portar a no saber aplicar-ho”, assenyala.
Per aquesta raó, en alguns països –com Espanya, Portugal, Xile o els EUA– es comencen a fer els primers passos per protegir la ment dels ciutadans en el futur mitjançant declaracions d’intencions, a manera de soft laws (regulacions suaus), on encara no és clar quins seran els mecanismes que faran servir.
Els beneficis de la neurotecnologia
Des de l’empresa Neuralink d’Elon Musk fins a l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa (DARPA) dels Estats Units, més de 1.200 empreses innovadores en neurotecnologia, més de 90 grans corporacions i 50 inversors capdavanteres en el sector fan inversions milionàries en aquest àmbit, segons un informe del 2021. Més enllà del risc de fer servir de manera poc ètica la informació que s’extreu de les connexions i els patrons neuronals o la intenció de “llegir i escriure” sobre la ment connectada a una interfície, l’ús terapèutic de la neurotecnologia també suposa grans avanços per a la ciència.
- Recuperació de la parla. L’any 2012, Pat Bennet, ciutadana estatunidenca, va ser diagnosticada amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i, a la progressiva feblesa física i paràlisi, s’hi va unir la pèrdua de la parla, quan la malaltia li va impedir moure els músculs de la laringe, la llengua, els llavis i la mandíbula per comunicar-se. Deu anys més tard, el neurocirurgià Jaimie Henderson i el seu equip, investigadors del Departament de Neurocirurgia de la Universitat de Stanford (EUA), van inserir dos sensors al cervell de Bennet i van crear el que es coneix com una “interfície intracortical cervell-computadora” (iBCI), que és un dispositiu que permet la connexió ment-màquina per a traduir els intents de parla en paraules a l’ordinador. D’aquesta manera, la neuropròtesi, combinada amb un algorisme d’intel·ligència artificial que interpreta l’activitat cerebral per formular els fonemes, permet avançar en la comunicació de pacients que han perdut la parla.
- Escriptura mental. El mateix equip de científics de la Universitat de Standford va publicar el 2021 els descobriments del seu treball per a convertir el pensament d’un pacient que es va quedar immobilitzat des del coll per una lesió medul·lar que va patir el 2007. Mitjançant dos xips, amb 100 elèctrodes cadascun, que es van inserir al cervell del pacient, van aconseguir crear una interfície cervell-computadora per registrar els senyals neuronals responsables del moviment de la mà. Aquests senyals, interpretats per un algorisme d’intel·ligència artificial, identificaven els moviments d’escriptura que hauria fet la mà i els dits del pacient per a escriure. Els autors de l’estudi van descobrir que els moviments intencionals complexos, que impliquen diferents velocitats de traç i trajectòries corbes, com l’escriptura a mà, són més fàcils d’entrenar i d’ensenyar a la IA. Després de diverses repeticions del “pensament” de l’escriptura de lletres de l’alfabet en un quadern amb un bolígraf imaginaris, aquesta recerca va aconseguir que el programari “aprengués” a quina lletra corresponia cada senyal neuronal. Aquest dispositiu només està permès en investigació, perquè encara no se n’ha aprovat l’ús comercial.
- Implants per a estimular els sentits. Les pròtesis neuronals es distingeixen per diferents tipus d’utilitat: motores, sensorials, sensoriomotores, cognitives i xarxes cerebrals. A més dels implants que faciliten el moviment d’extremitats creades en 3D o cadires de rodes motoritzades, també poden intervenir en els sentits mitjançant estimulació elèctrica o optogenètica del teixit nerviós. D’aquesta manera, quan s’estimulen elèctricament els nervis sensorials perifèrics i les àrees sensorials del cervell, es poden recuperar sentits perduts. Alguns exemples són l’implant coclear per a persones sordes o l’estimulació elèctrica de l’escorça visual en pacients cecs, que els permetria distingir formes i moviments, introduint la percepció de petits punts de llum en l’escorça visual primària.
- Exoesquelets per a recuperar la mobilitat. Científics de la Facultat d’Enginyeria i Ciències de la Computació de la Universitat Atlàntica de Florida han dissenyat un guant robòtic amb intel·ligència artificial, que pot fer que alguns pacients que han perdut la coordinació de les mans per algun dany cerebral puguin recuperar les habilitats de motricitat fina. La investigació no només va aconseguir que recuperessin la mobilitat, la destresa i la coordinació a les mans, sinó que també va poder “entrenar” l’exoesquelet creat en 3D mitjançant algorismes d’aprenentatge automàtic perquè el pacient pogués tornar a tocar el piano.
En l’actualitat, l’Organització de Nacions Unides estudia la possible creació d’un tractat internacional sobre la neurotecnologia; això requeriria la creació d’una comissió especial i l’aprovació per part del Consell de Seguretat. D’altra banda, la Unió Europea ha publicat unes directrius ètiques per a una intel·ligència artificial fiable que serviran com a directrius a una possible legislació futura. Aquesta és una aproximació a l’avanç de la neurotecnologia i a la creació dels neurodrets.
- 1924. El psiquiatre alemany Hans Berger va inventar l’electroencefalografia (EEG) com una manera de registrar i mesurar les ones elèctriques del cervell. Ho va fer amb filferros de plata inserits al cuir cabellut dels pacients, i posteriorment, per làmines de plata connectades a un galvanòmetre.
- 1973. El científic informàtic Jacques J. Vidal, de la Universitat de Califòrnia, va encunyar per primera vegada el terme “interfície cervell-computadora” (Brain Computer Interface, BCI). Les seves recerques van establir les bases per a controlar objectes fent servir senyals cerebrals.
- 1974. Conscient de les opcions militars i de seguretat nacional que podrien implicar els avanços científics en BCI, l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa (DARPA) comença a finançar aquest tipus d’estudis. L’objectiu de Biocybernetics era mesurar senyals cerebrals mitjançant EEG i analitzar les mostres de fatiga, emocions, estat de vigilància, capacitat cognitiva i presa de decisions. De llavors ençà, manté el seguiment i el finançament d’investigacions científiques amb dues aplicacions en l’àmbit militar: la utilitat de BCI per a restaurar la funció neuronal i conductual dels soldats i la possibilitat de fer servir BCI per millorar l’entrenament i el rendiment humà.
- 1988. Es fan els primers passos a Europa d’experiments amb la interfície cervell-computadora (BCI) no invasiva per controlar objectes físics amb la ment, que fins llavors s’anomenava psicoquinesi. Els primers assajos van incloure el control rudimentari d’un robot amb el parpelleig dels ulls: el robot iniciava el moviment quan tancava els ulls i els aturava quan els obria.
- 2013. Neix la iniciativa BRAIN (Brain Research Through Advancing Innovative Neurotechnologies), afavorida per l’administració de Barack Obama als EUA i liderada pel professor Rafael Yuste. L’objectiu era investigar les possibilitats de la neurotecnologia per a mesurar i manipular l’activitat cerebral.
- 2017. El grup Morningside, de la Universitat de Columbia, publica el primer document que defensava la urgència de protegir els drets cerebrals.
- 2021. Xile promulga una normativa pionera de neuroprotecció, la llei 21383. Encara que no regula la prohibició o la sanció del mal ús de neurodispositius, sí que planteja una intenció: “La llei regularà els requisits, les condicions i les restriccions per a fer servir aquesta tecnologia en les persones, i haurà de resguardar especialment l’activitat cerebral, i també la informació que prové d’aquesta”.
- 2021. Espanya presenta la seva Carta de Drets Digitals, un document que estableix les bases de possibles legislacions futures sobre aquesta matèria.
- 2023. En l’anomenada Declaració de València es proposa oficialment incloure els cinc neurodrets en la Declaració Internacional de Drets Humans.
- 2023. La Unió Europea promulgar la Declaració de Lleó sobre la Neurotecnologia Europea el 2023, que fomentava aquests avanços orientats a l’ésser humà, sense perdre de vista els drets fonamentals.