Cert o fals

Lactosa. No l’hem d’evitar sense motiu

Tot i que els productes sense lactosa són fins a un 46% més cars, prop de 10 milions d’espanyols els consumeixen de manera ocasional i més de 4,5 ho fan habitualment. Però tenir dificultat per a absorbir aquest sucre no significa ser-hi intolerant ni haver de suprimir-lo per a sempre. Si es fa sense diagnòstic, pot ser un error.
1 Juny de 2024

És perjudicial per a la salut. Fals

La lactosa és un sucre natural que es troba en la llet de tots els mamífers. Està formada per la unió de glucosa (que es pot trobar en altres aliments) i galactosa (exclusiva de la lactosa), dos sucres simples que el cos fa servir com a font d’energia. És un nutrient de vital importància per als nounats, ja que el 7,2% de lactosa que conté la llet materna aporta al nadó fins al 50% de l’energia que necessita. Però, a més a més, aquest nutrient té un paper fonamental en l’absorció del calci i el ferro, afavoreix el creixement dels infants i evita malalties com el raquitisme. La lactosa, juntament amb altres sucres de la llet, també afavoreix la colonització de l’intestí, de manera que manté a la zona un ambient àcid i evita el creixement de fongs, paràsits o bacteris.

La llet sense lactosa no té sucre. Fals

Té la mateixa quantitat de sucre que la llet normal (1 g equival a 4 kcal), simplement es tracta d’una altra mena de sucre. Per a poder digerir la lactosa fa falta l’acció d’un enzim anomenat lactasa, que es troba a l’intestí prim. La lactasa trenca la unió que formen els dos sucres de la lactosa (glucosa i galactosa), perquè es pugui digerir. Per elaborar llet sense lactosa s’hi afegeix l’enzim lactasa.

Després de la lactància disminueix la producció de lactasa. Veritat

Aquesta és la raó per la qual moltes persones tenen problemes per a digerir la lactosa. Després de la lactància hi ha una disminució normal de l’activitat de la lactasa, però unes persones en tenen més deficiència que d’altres. Normalment els símptomes de la intolerància a la lactosa no solen aparèixer fins que l’activitat de la lactasa se situa per sota del 50%. Per això, algunes persones continuen tenint capacitat per a digerir la lactosa després de la lactància i unes altres, en canvi, van perdent aquesta capacitat amb l’edat. Depenent de la quantitat de lactosa que prenguin, tindran més molèsties intestinals o menys.

Una dieta sense lactosa és més saludable. Fals

Segons un estudi de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, el 61% de les persones que segueixen una dieta sense lactosa ho fan sense que li ho hagi recomanat un metge. Però si no s’hi té intolerància, eliminar la lactosa de la dieta no aporta cap benefici extra: no millora la digestió, ni és bo per a l’asma o per a aprimar-se. Encara més, la lactosa és fonamental per a absorbir el calci; per tant, si l’eliminem sense consultar-ho al metge i, sobretot, en els nens, pot suposar un dèficit de nutrients que són fonamentals per al creixement i el desenvolupament dels ossos i els músculs.

Eliminar-la sense motiu pot fer-nos-hi intolerants. Veritat

Per bé que els científics reconeixen que encara falta molt per estudiar, ja hi ha recerques que suggereixen que la producció de lactasa a l’intestí depèn del consum habitual de lactosa. Per això, prendre de manera habitual productes sense lactosa sense tenir-hi intolerància podria fer que el nostre organisme deixés de produir lactasa progressivament i, al final, convertir-nos en intolerants.

No només els lactis en contenen. Veritat

La lactosa és present en altres aliments que no són la llet i els seus derivats. Per la textura i el sabor que tenen, la indústria també la fa servir com a additiu. Per exemple, se sol afegir a la cervesa per reduir-ne l’amargor, també es fa servir en l’elaboració de pans, brioixeria, sopes preparades, purés, salses, carns processades (pernil dolç, gall dindi, llonganissa o mortadel·la) i en alguns fàrmacs (en certs comprimits, pólvores o càpsules).

Si es fa bullir la llet, desapareix. Fals

Fa anys es pensava que quan es feia bullir la llet, esdevenia més digestible, però la calor no separa els components de la lactosa, per tant no l’elimina.

Els formatges curats no tenen lactosa. Fals

La lactosa és en la llet, però també en els seus derivats, com el iogurt o el formatge. La gran majoria de les persones intolerants poden ingerir petites quantitats de lactosa, per això poden tolerar un tros de formatge. Per a aquestes persones, els formatges curats –com ara cheddar, comté, idiazàbal o manxego– són una bona opció, ja que durant el procés de curació s’elimina gran part d’aquesta lactosa. Però en queda una mica, per tant no es recomanen a les persones que tenen una intolerància més severa.

El iogurt és un aliat per als intolerants. Veritat

Per a la majoria de les persones intolerants, no és el mateix prendre’s un iogurt (que conté 4 g de lactosa) que un got de llet (12 g). Per això no es recomana suprimir els lactis íntegrament, ja que les llets fermentades es toleren millor i poden ser una alternativa per a les persones amb una intolerància lleu.

La intolerància
  • No és una al·lèrgia. No s’ha de confondre amb l’al·lèrgia a les proteïnes de la llet (lactoglobulines, lactoalbúmina i caseïna).
  • Quan ocorre. La intolerància arriba quan els nivells de lactasa no són suficients per a digerir la quantitat de lactosa que s’ha consumit. Això fa que la lactosa arribi íntegra al còlon, i suposa que els bacteris del còlon comencin a descompondre-la i es generin gasos i àcids procedents d’aquesta fermentació, que poden provocar dolor, inflor, flatulències, vòmits o diarrees.
  • Dos tipus. Pot ser primària o secundària. La primera té una causa genètica i és crònica. És a dir, que a mesura que passen els anys disminueix la capacitat per a digerir la lactosa. La segona apareix de manera transitòria i sol ser reversible. Per exemple, pot aparèixer per virus, bacteris, l’ús d’alguns fàrmacs o malalties cròniques.
  • Diferents graus. La intolerància a la lactosa afecta les persones en diferents graus. Per això, els experts aconsellen no eliminar tots els lactis, sinó que és convenient que cada afectat conegui el seu nivell de tolerància, els lactis que se li assenten més bé i en quina quantitat.
  • Diagnòstic. Es fa per mitjà de la prova de l’hidrogen en l’alè, en què s’ofereix al pacient una dosi de lactosa i es detecta l’hidrogen que produeix la flora intestinal.