Purés de fruites. No són equivalents a una peça de fruita
Fins fa uns quants anys pràcticament no hi havia purés de fruita en bossetes al nostre entorn. L’habitual era comercialitzar aquests productes en un format més gran i envasats en pots de vidre, per a menjar-los amb cullera: els potets famosos. Però, a poc a poc, les bossetes han anat guanyant terreny i avui ja es troben entre els productes més consumits d’esmorzars i berenars infantils.
L’èxit d’aquestes bossetes es deu, sobretot, a la comoditat que presenten: es tracta d’un producte fàcil de transportar i de consumir. A més, gaudeixen de bona imatge, atès que es perceben com un producte segur i saludable. Sembla que tot són avantatges, però realment és així? Analitzem els pros i els contres d’aquests productes per poder prendre millors decisions de compra. Quan es tracta de triar bossetes de purés de fruita, la tasca es pot complicar força perquè, a primera vista, tots semblen iguals.
De què estan fets?
Com és evident, entre els ingredients d’aquesta mena de productes hi abunda la fruita. Però no es troba sempre en la mateixa forma ni en la mateixa proporció. A més, alguns contenen altres matèries primeres, com ara llet o farina. És important llegir l’etiqueta per saber-ne la composició amb detall.
Així, podem començar per la denominació de venda, que generalment es mostra al costat de la llista d’ingredients. Aquesta informació és especialment útil en alguns tipus d’aliments, perquè ens permet saber fàcilment si pertanyen a una determinada categoria comercial o a un grup específic.
Per a aquests purés no hi ha categories comercials des del punt de vista legal, però sí que s’inclouen en un grup de productes especial: els aliments infantils. Així s’especifica en tots els productes analitzats; per exemple, “Aliment infantil a base de puré de fruita” (Eroski) o “Aliment infantil. Llet fermentada amb puré de plàtan” (Nestlé Yogolino). Això significa que estan subjectes a una legislació específica, que estableix unes condicions relatives determinades, com ara el límit màxim de nutrients que poden tenir.
La composició al detall
A la llista d’ingredients s’indiquen tots els elements que componen l’aliment. A partir d’aquesta llista podem saber la proporció aproximada en què es troba cadascun dels ingredients, perquè s’han d’enumerar en ordre, segons el pes. A més, si n’hi ha algun que destaca d’alguna manera a l’envàs –amb paraules o amb imatges–, cal indicar-ne la quantitat expressament. Això és particularment útil en aquests purés de fruita, perquè una de les característiques que tenen en comú és precisament aquesta, que als envasos es mostren imatges o noms d’algunes de les fruites que els componen.
Per fer aquesta guia s’han seleccionat purés de fruites envasats en bossetes i elaborats per marques capdavanteres al mercat, en les quals s’ha analitzat:
- La informació comercial. Analitzem si aporta informació de valor o si pot resultar confusa o enganyosa per al consumidor.
- Els ingredients. Per conèixer la qualitat comercial, especialment pel que fa a la proporció de fruita o de llet.
- Preu. No és un criteri per a avaluar-ne la qualitat, però la relació qualitat-preu s’ha tingut en compte per a les posicions del rànquing.
- L’etiquetatge. S’ha analitzat si compleix la legislació vigent.
Quanta fruita contenen?
La majoria dels productes que s’han analitzat contenen una proporció de fruita molt alta, fins al punt que molts estan compostos gairebé exclusivament per aquest ingredient. És el que passa amb les bossetes d’Smileat, Hero Solo, Eroski i Gerber. Totes tenen una proporció de fruita d’entre el 99% i el 100%. També hi destaca Hero multifruites amb galetes, amb un 93% de fruita. En altres casos la proporció de fruita és més baixa perquè el producte està constituït per altres ingredients; concretament, Nestlé poma, plàtan i civada (amb un 76% de fruita), Nestlé Party Fruits, Hero Nutriflora (amb una proporció de fruita aproximada del 45%) i Nestlé Yogolino (30%).
Però a l’hora de triar aquests productes no n’hi ha prou de llegir la proporció total de fruita que contenen. També convé comprovar si les fruites que es destaquen a l’envàs són les més importants i en quina proporció es troba cadascuna. Per exemple, Hero Solo poma, maduixa, plàtan i nabius sí que conté aquestes fruites i, a més, s’enumeren en ordre a la part frontal de l’envàs, segons el pes. Però en altres productes això no és tan clar. Per exemple, a la part frontal de Nestlé Party Fruits fruita i galeta es destaquen les imatges d’uns trossos de plàtan i de taronja i, tot i que el plàtan s’hi troba en una quantitat significativa (40%), el segon ingredient en importància és la poma, que ni tan sols s’esmenta a la part frontal. A més, la taronja que conté és en forma de suc concentrat i en una proporció de tan sols el 5,5%. Un altre exemple és el d’Hero Multifruites, que mostra imatges de préssec, plàtan i taronja a la part frontal, però si ens fixem a la llista d’ingredients veurem que no s’especifica la proporció en què es troba cadascun. En aquest cas solament s’indica la suma total de les proporcions d’aquestes fruites i d’altres que també hi són presents, com ara poma i sucs de taronja i de llimona (93%), que s’especifica que es troben “en proporció variable”. Aquesta manera de mostrar els ingredients està permesa per la legislació, però la informació que s’ofereix no és tan completa com seria recomanable.
Sembla iogurt, però no ho és
La baixa proporció de fruita en dos dels productes analitzats s’explica, sobretot, per la presència d’ingredients lactis. Es tracta de Nestlé Yogolino, amb un 65% de llet fermentada, i d’Hero Nutriflora, amb un 25% de iogurt pasteuritzat després de la fermentació. En els dos productes s’inclouen missatges que poden confondre. Per exemple, en el de Nestlé es fa servir la marca “Yogolino”, que pot fer pensar que el producte conté iogurt, quan no és així. A Hero Nutriflora es mostra la paraula iogurt a la part frontal, amb un asterisc que remet a una anotació al peu en què s’aclareix, amb lletres de mida petita, que es tracta de iogurt pasteuritzat després de la fermentació.
En cap dels dos casos es tracta de iogurt, perquè des del punt de vista legal només es pot dir iogurt l’aliment elaborat a partir de la fermentació de llet amb dos tipus de bacteris concrets (Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus), que en el producte acabat es troben en forma viable i, almenys, n’ha de contenir una quantitat d’1×107 colònies per gram o mil·lilitre. Cap dels dos productes compleix aquestes condicions, perquè durant l’elaboració se sotmeten a un tractament tèrmic de pasteurització, i això impedeix que hi quedin ferments viables. Per això, a la llista d’ingredients d’Hero Nutriflora no s’indica “iogurt”, sinó “iogurt pasteuritzat després de la fermentació”. A més, a Nestlé Yogolino probablement no es van fer servir aquests bacteris per a fermentar la llet, cosa que explicaria que s’indiqui “llet fermentada” a la llista d’ingredients en comptes de “iogurt pasteuritzat després de la fermentació”.
En definitiva, es tracta d’ingredients lactis que no contenen ferments vius, per tant no són equiparables al iogurt i no es poden dir d’aquesta manera.
Acostumem a pensar que aquests tipus de productes són molt còmodes perquè no s’han de refredar, es poden consumir en qualsevol lloc sense coberts, són fàcils de transportar, barats, saludables i equivalents a la fruita fresca. Però no són tan saludables com de vegades pensem i tampoc són equiparables a la fruita fresca. Posats a fer comparacions, la fruita fresca (una pera, per exemple) també és fàcil de transportar i de menjar, no s’ha de refredar i es menja sense coberts, és molt més saludable i també molt més barata. Una pera pesa entorn de 250 g i costa prop de 50 cèntims: és a dir, 20 cèntims per cada 100 grams, una quantitat molt més baixa que el producte més barat dels que s’han analitzat en aquesta guia (69 cèntims/100 g).
Què tenen els productes amb menys fruita?
La resta dels productes que, en principi, semblen contenir menys quantitat de fruita són Nestlé poma, plàtan i civada i Nestlé Party Fruits. En el primer s’especifica que conté un 60% de poma, un 16% de plàtan i un 2,4% de civada integral, però, a més, conté quantitats significatives de suc de raïm i aigua. Els dos ingredients s’hi troben en proporcions indeterminades, en el rang del 16% al 2,5%.
D’altra banda, a Nestlé Party Fruits només s’indica la proporció de plàtan (40%) i la de suc de taronja (5,5%), però la quantitat total de fruita és més del 45,5% perquè també conté poma, tot i que no s’indica la proporció en què es troba, ja que aquest ingredient no es destaca a l’envàs. Només podem saber que es tracta d’una xifra indeterminada compresa entre el 40% i el 5,5%. A més, aquest producte també conté una quantitat destacada d’aigua afegida, encara que tampoc podem saber-ne la proporció concreta. Entre els ingredients també s’inclou la galeta (4%), composta per farina de blat de moro, farina d’arròs i llet.
Informació nutricional
La informació nutricional és el tercer element de l’etiquetatge que convé consultar a l’hora de fer la compra. Com que es tracta de productes que estan constituïts bàsicament per fruita, el més destacable és el contingut en hidrats de carboni; i com que es tracta d’aliments infantils, la legislació (RD 490/1998) indica que la proporció d’aquest nutrient en plats elaborats exclusivament a partir de fruita no pot superar el 20%, fet que compleixen tots els productes analitzats. Les xifres van des del 12,5% d’Hero Solo poma, maduixa, plàtan, nabius fins al 18% d’Eroski .
Això implica, a més, que aquests productes a penes contenen sal, proteïnes o greix. En aquest sentit, els que tenen més greix i proteïnes que la resta són Nestlé Yogolino i Hero Nutriflora, ja que contenen lactis entre els ingredients, però de tota manera, la quantitat no és molt alta. A Nestlé trobem un 2,2% de greix i un 2,2% de proteïnes, i a Hero, un 1,6% de greix i un 1,9% de proteïnes. Hero Multifruites amb galetes i Nestlé Party Fruits fruita i galeta també contenen proteïnes, un 1,4% i 1%, respectivament, perquè la farina forma part dels ingredients, tot i que són quantitats molt petites.
No són productes equiparables a la fruita fresca sencera, molt més recomanable, especialment per a la població infantil, tant des del punt de vista nutricional com des de l’educatiu. Des de la perspectiva purament nutricional, contenen sucres lliures i, com que no s’han de mastegar, no assacien, sinó que tan sols satisfan la gana. Però més enllà d’això, és fonamental tenir en compte altres aspectes. Durant els primers 12 mesos de vida, l’aliment més important és la llet materna o, si no se’n té, la de fórmula. La resta forma part del que es coneix com a alimentació complementària.
Una de les funcions dels aliments que hi incorporem és la d’aportar nutrients progressivament i aquí és important que siguin calòrics. Així doncs, malgrat que sempre és una bona idea oferir fruita, convé prioritzar altres aliments. A més, un dels objectius més importants quan incorporem aquests aliments és que el bebè s’hi familiaritzi: que descobreixi gustos nous i els tasti, textures, aromes…, que comenci a mastegar (tot i que encara no tingui dents) i, en definitiva, que eduqui el paladar. Per fer-ho, podem oferir-li fruita que pugui menjar, fins i tot ell mateix (sempre sota supervisió), és a dir, fruita amb la qual no es pugui ofegar. Convé evitar el raïm sencer o la poma crua, però es pot optar per altres peces, com ara la pera o el plàtan. No hi ha una edat concreta per a començar a donar-li menjar. Es considera que el bebè està preparat quan és capaç de mantenir-se dret mentre està assegut, quan no té reflex d’extrusió (no rebutja els sòlids amb la llengua) i pot posar-se la mà a la boca.
Si optem pels purés de fruita en bosseta en comptes de la fruita fresca, no notarà el gust real de cada fruita. En aquests productes estan barrejades i el gust no és el mateix que el d’una peça de fruita, perquè se sotmeten a un tractament tèrmic i, a més, de vegades s’hi incorporen altres ingredients, com ara farines o suc de llimona. Tampoc es familiaritzarà amb la textura dels aliments sòlids; és a dir, no només és una qüestió de nutrició, sinó també d’educació alimentària.
De nou, el sucre
El que més destaca de tots aquests productes és el contingut en sucres. En els productes amb una proporció de sucre més baixa (Hero Nutriflora, Nestlé Yogolino i Nestlé poma, plàtan i civada), les xifres van des del 6,5% fins al 8,8%. Els que en tenen una proporció més alta (Smileat plàtan i maduixa, Gerber i Eroski), la quantitat és d’entre el 13% i el 14%.
Les diferències es deuen sobretot a la quantitat de fruita, de manera que, generalment, com més quantitat de fruita hi hagi, més alta serà la proporció d’aquest nutrient. Per exemple, Hero Nutriflora, Nestlé Yogolino i Nestlé poma, plàtan i civada són els que tenen menys proporció de fruita (30-76%) i de sucres (entre el 6,5% i el 8%), mentre que Smileat plàtan i maduixa, Gerber i Eroski, amb proporcions de fruita que s’acosten al 100%, són els que contenen més sucres (13-14%). També hi influeix lleugerament el tipus de fruita, cosa que explica que altres productes, en què la proporció de fruita també està prop del 100%, com Hero Solo de maduixa i plàtan, tinguin una mica menys de quantitat de sucres (11%).
En certa manera, trobem una contradicció a l’hora de triar, perquè el fet que un producte d’aquest tipus contingui molta fruita sembla una cosa positiva, però això significa que conté molts sucres, i això sembla negatiu. En aquest sentit, cal aclarir que no tots els sucres d’una dieta són iguals. Sabem, per exemple, que els sucres afegits no són recomanables. Però no és el cas dels purés. Els sucres que contenen els productes analitzats no els ha afegit el fabricant, sinó que es troben naturalment presents en els aliments que s’hi fan servir com a ingredients; és a dir, provenen sobretot de la fruita. Per això als envasos de molts d’aquests productes es destaca el missatge “sense sucres afegits”. Ara bé, no és el mateix ingerir aquests sucres a partir d’una fruita sencera que ingerir-los a partir d’un puré de fruita.
Els sucres de la fruita sencera es troben dins la matriu de l’aliment; per exemple, a l’interior de les cèl·lules. Per tant, els metabolitzem i els absorbim de manera més lenta i consumir-ne no representa un risc per a la salut. Es coneixen com a sucres intrínsecs. D’altra banda, en els purés de fruita, els sucres es troben en forma lliure perquè, com que la fruita es tritura, surten de les cèl·lules i de la matriu de l’aliment, i els absorbim i els metabolitzem de manera més ràpida que en el cas anterior. Per això, si consumim sucres lliures de manera habitual o abusiva, poden representar un risc per a la salut. Per tant, es recomana evitar-los tant com sigui possible.
A diferència del que passa amb els sucs, en els purés es conserva més quantitat de fibra, per això alguns científics consideren que només la meitat dels sucres es troben en forma lliure, tot i que uns altres no fan aquesta distinció. En qualsevol cas, el que queda clar és que no són la millor opció per a la població infantil i, sobretot, no són equiparables a la fruita fresca sencera. No només pel contingut en sucres, sinó també per altres aspectes (per exemple, com que no s’han de mastegar, assacien molt menys). Dit d’una altra manera: és molt més recomanable menjar una peça de fruita que consumir-la en forma de puré.
En qualsevol cas, si optem per consumir purés, és recomanable triar els que contenen una proporció alta d’ingredients nobles (fruita o llet fermentada, per exemple), i intentar que tinguin un contingut de sucres tan baix com sigui possible.
Edulcorants disfressats?
Ja hem esmentat que, en principi, els productes analitzats no contenen sucres afegits. Però n’hi ha dos que criden l’atenció. El primer és Nestlé poma, plàtan i civada, que conté suc de raïm. Alguns fabricants fan servir aquest ingredient habitualment per a substituir el sucre comú (sacarosa) per tal d’endolcir els productes i, d’aquesta manera, mantenir una bona imatge. En realitat, el que es fa és afegir sucres lliures al producte, tot i que en forma de suc de fruita. Per això, quan es fa servir aquest tipus d’ingredient amb aquesta finalitat, la legislació no permet incloure a l’envàs el missatge “sense sucres afegits”, cosa que sí que es fa en aquest producte. Però no hi ha cap manera de demostrar que el fabricant fa servir aquest ingredient amb aquesta finalitat, per això no podem determinar si incompleix la legislació o no.
En aquest sentit, un altre producte que crida l’atenció és Hero Nutriflora, en què es fa servir fibra de xicoira, presumptament per a aportar fibra al producte. Molts fabricants també acostumen a fer servir aquest ingredient per a endolcir el producte, ja que conté inulina, una substància que té gust dolç. La inulina, juntament amb la fruita i la civada, fan que aquest producte tingui un 3% de fibra, la quantitat més alta de tots els productes analitzats. En la resta, el contingut de fibra va des del 0,5% d’Smileat plàtan i maduixa fins al 2% de Gerber. Perquè ens en fem una idea, fruites com la poma, la taronja o el kiwi contenen entre un 2,5% i un 3% de fibra.
- Revisa les proporcions. És important comprovar la posició que ocupen els ingredients més valorats i en quina proporció, si és que s’especifica. Ens referim a la fruita i als ingredients lactis.
- Evita els ingredients menys recomanables. Consulta la llista d’ingredients per comprovar que no incloguin compostos com ara farines refinades o sucs de fruita.
- Fixa’t en la quantitat de sucres. En la informació nutricional es detalla la quantitat de sucre; com més baixa sigui, millor.
Nutri-Score i productes infantils
El sistema Nutri-Score no està adaptat a aliments infantils, perquè els infants de poca edat (entre 0 i 3 anys) tenen requeriments nutricionals diferents dels de la resta de la població, especialment pel que fa a la ingesta de greix. És per això que, en aquesta ocasió, la qualificació de Nutri-Score no és un paràmetre que s’hagi inclòs en el rànquing final d’aquesta secció.
No obstant això, també hem de tenir en compte que hi ha persones d’edats més avançades que també consumeixen aquestes bossetes (per exemple, nens més grans o ancians); per tant, per tal d’aportar informació a aquests sectors de la població, analitzem les puntuacions que obtindrien aquests productes a Nutri-Score. Tots obtenen una nota A, tret de Nestlé Yogolino i Nestlé Party Fruits, que obtenen una B. Aquestes puntuacions s’expliquen, sobretot, pel contingut en fruita d’aquests productes, ja que puntua de manera positiva en el sistema Nutri-Score. Per això compensen amb escreix la valoració negativa que aporta la presència de sucres. Tampoc contenen altres elements que puntuïn negativament: pràcticament no tenen calories, no aporten sal i no contenen greixos saturats, tret dels productes amb llet, en què la quantitat d’aquest últim nutrient no és gaire alta.
Relació qualitat-preu
El preu mitjà dels productes analitzats és d’1,14 € per cada 100 grams, però hi ha notables diferències entre si. Per exemple, entre els més barats es troben Eroski (0,69 €) i Nestlé Party Fruits (0,91 €), mentre que entre els més cars estan Smileat plàtan i maduixa (1,31 €) i Hero Nutriflora (1,49 €). No hi ha cap justificació aparent d’aquesta diferència d’import, per això, si considerem el preu en relació amb la quantitat de fruita i d’ingredients lactis, els millors productes són Eroski, Gerber i Nestlé Yogolino, mentre que els menys valorats en aquest sentit són Hero Nutriflora, Nestlé Party Fruits i Nestlé poma, plàtan i civada.
Entre els productes analitzats podem distingir-ne de tres tipus: un grup en què predomina la fruita, com ara Eroski, Hero Solo o Gerber; un segon grup en el qual hi ha més ingredients lactis, com ara Hero Nutriflora i Nestlé Yogolino, i un tercer grup que inclou galetes, com ara Nestlé Party Fruits o Hero multifruites amb galetes.
Cap dels productes analitzats conté sucres afegits, ni tan sols els d’aquest tercer grup. En aquests últims, la proporció de galeta és relativament petita (4% i 6,5%, respectivament), però contenen farines refinades i, sobretot, poden transmetre la idea errònia que les galetes són saludables, perquè s’associen a les fruites. Per això, aquests productes són els menys recomanables.
Entre els productes que tenen lactis, la millor opció és Nestlé Yogolino, que conté més quantitat d’ingredients lactis i és més barat que Hero Nutriflora. En principi, des del punt de vista nutricional, els que contenen lactis són preferibles si els comparem amb els purés elaborats exclusivament a partir de fruita, perquè contenen menys sucres lliures (els sucres dels lactis no es consideren lliures). Des del punt de vista econòmic, són lleugerament més cars.
Entre els productes elaborats només amb fruita, els més recomanables són Eroski i Gerber, que, a més de contenir una quantitat de fruita molt alta, prop del 100%, són els més barats. Aquests productes també són les millors opcions, si valorem els purés de fruites en conjunt.
Més enllà de les diferències en la composició (per exemple, en el contingut de sucres), el que importa de veritat de tots aquests productes és l’aspecte educacional, tant des del punt de vista organolèptic com d’hàbits. És a dir, aquesta mena de purés poden fer que els nens s’allunyin d’una dieta saludable, ja que substitueixen els gustos i les textures de les fruites; i també poden reemplaçar l’hàbit de menjar fruita fresca pel de consumir productes processats i envasats.