Com més pasta, més netes estaran les dents | Fals
La publicitat té molta culpa del costum que tenim de cobrir tota la superfície del raspall de dents amb pasta. La quantitat que se n’hi mostra és excessiva. Els adults només necessiten la quantitat de pasta equivalent a un cigró, mentre que els nens d’entre tres i sis anys en necessiten la quantitat d’un pèsol, i els menors de tres anys, l’equivalent a un gra d’arròs.
Els col·lutoris substitueixen el raspallat | Fals
L’ús de col·lutoris és sempre complementari i no substitueix mai el raspallat. Dins de la professió, hi ha odontòlegs que opinen que no són necessaris, ja que a penes tenen efecte sobre els bacteris que causen el mal alè i, a més, la seva eficàcia respecte de les patologies que es deriven de la placa dental també és molt qüestionada. Els que contenen clorhexidina se solen receptar per a la gingivitis, perquè són els que han mostrat un millor efecte antibacterià. Aquests col·lutoris cal usar-los sota prescripció de l’odontòleg i per un període de temps limitat (setmanes), ja que poden causar algun efecte secundari, com ara tintar les dents.
El fil dental és imprescindible | Veritat
Enfront del col·lutori, que és prescindible, els odontòlegs consideren que el fil dental és obligatori. Ja sigui la seda dental o els raspalls interproximals (o irrigadors bucals), el seu ús és necessari per a treure les restes de menjar que es queden entre les dents i que són impossibles d’eliminar amb el raspall. La tècnica habitual i que més recomanen els dentistes és passar el fil dental després del raspallat, ja que arrossega tot allò que el raspall no ha pogut treure.
Els dentifricis més cars no són sempre els millors | Veritat
La clau no es troba en la marca ni en com de cara sigui la pasta de dents, sinó en la quantitat adequada de fluor, en la tècnica i en la durada del raspallat. A partir dels sis anys tots hem de fer servir una pasta de dents amb 1.450 ppm (parts per milió) de fluor (en menors de sis anys es recomana de 1.000 ppm). Per sota d’aquesta concentració és com si no utilitzéssim pasta. En casos de tenir malalties, com la gingivitis (amb sagnat i inflamació de genives), l’especialista pot receptar alguna pasta que, a més de fluor, contingui algun antisèptic, encara que normalment no es poden fer servir més de dues setmanes seguides. També hi ha pastes de 2.500 ppm i 5.000 ppm, que estan reservades a persones que tinguin un especial risc de càries.
La tècnica del raspallat influeix en la neteja | Veritat
El raspallat ha de fer-se durant dos minuts, amb un raspall que no estigui deteriorat (cal canviar-lo cada 3-4 mesos) i almenys dues vegades al dia. La tècnica ha de ser senzilla i eficient, amb moviments rectes. Per a eliminar la placa bacteriana és important començar sempre pel mateix lloc i seguir el mateix ordre, netejar totes les cares de les dents (externa, interna i masticatòria), raspallar també la geniva en sentit vertical cap a la dent i, finalment, repassar la llengua i la mucosa dels queixos.
El mal alè es deu sempre a un mal raspallat | Fals
En el 80% dels casos, l’halitosi es produeix per causes intraorals; és a dir, per una mala higiene bucal que fa que proliferin bacteris en la boca i en la llengua. També poden provocar-la les càries, la gingivitis i la periodontitis (per inflamació de les genives), i la sequedat bucal o el tabac, ja que la nicotina s’adhereix a la mucosa de la boca, la llengua i les dents. En aquests casos, cal reforçar la neteja (rentar-se les dents i la llengua correctament), tenir una bona hidratació i acudir a les revisions per solucionar-ho. Encara que també pot tenir causes extraorals, com ara problemes respiratoris (sinusitis, laringitis, bronquitis), estomacals (mala digestió), hepatitis, diabetis o la ingesta d’alguns fàrmacs.
Cal raspallar-se sempre les dents de seguida després de menjar | Fals
Depenent del que hàgim menjat, a vegades és millor esperar. La boca té una acidesa neutra (pH 7) i, quan es prenen uns certs aliments –com ara llimona, taronja, begudes ensucrades, refrescos, vi, cafè, salses de tomàquet o quètxup– l’acidesa puja i, en conseqüència, s’estova l’esmalt. Encara que la saliva neutralitza aquesta acidesa i l’esmalt torna a endurir-se al cap de 20-30 minuts, rentar-nos les dents quan encara està tou pot ser perjudicial, ja que pot accelerar un desgast de l’esmalt que portaria com a conseqüència sensibilitat dental o desmineralització. Per això alguns especialistes recomanen esperar. Si se segueix una dieta sense tants sucres i l’esmalt està sa no cal esperar abans de rentar-nos les dents.
És normal que les genives sagnin | Fals
Es pensa que un sagnat mínim després de rentar-se les dents és normal, per la fricció que exercim amb el raspall. Però una geniva sana no sagna mai quan la raspallem, de manera que caldrà acudir al dentista perquè la revisin. Normalment sol ser causat per una malaltia periodontal (gingivitis o periodontitis) i es genera quan s’acumulen els bacteris al marge de la geniva, la qual cosa les inflama i les torna més sensibles. Però, si es detecta a temps, no sol ser un problema.
Mastegar xiclet sense sucre ajuda a netejar les dents | Veritat
Quan acabem de menjar, els bacteris aprofiten les restes de menjar que es queden a la boca per alimentar-se. Si no es neteja correctament la placa bacteriana, poden aparèixer càries o altres malalties bucals. Per això, com menys temps passi aquesta placa en contacte amb les dents, més gran serà la possibilitat de mantenir la boca sana. La placa s’elimina amb un raspallat complet, però a vegades no tenim a mà el raspall, la pasta o el fil dental. En aquests casos, i mai com a substitut del raspallat, podem mastegar un xiclet sense sucre, ja que afavoreix la formació de saliva, que té un efecte protector per a neutralitzar els àcids després de menjar carbohidrats.
Els raspalls elèctrics són més eficaços | Fals
Sempre que es faci servir la tècnica de raspallat adequada que permeti eliminar bé les restes de placa, són igual d’eficaços un raspall elèctric i un altre manual. No obstant això, per a la majoria de les persones és més fàcil aconseguir una bona tècnica amb els elèctrics gràcies a la forma que tenen, amb el mànec llarg i el capçal estret, que els fa més manejables i que permet arribar a tots els racons. A més, el capçal pot envoltar tota la peça dental i cal afegir-hi el moviment que fan les serres. Però són més cars i no estan recomanats per a les persones que acaben de passar per una intervenció a la zona i que tinguin punts de sutura. A més, a vegades es recomana el raspall manual a les persones amb ortodòncia. Els menors d’edat, d’altra banda, poden fer servir tant el manual com l’elèctric, però en nens o nenes molt petits el manual pot ajudar-los a agafar l’hàbit de la neteja oral, ja que hi ha més models manuals (formes i mides) adaptats a ells.
No en necessita. La caputxa impedeix que l’aire assequi el raspall després de cada ús, ja que amb la humitat proliferen els bacteris. Per això és important no tapar-lo i deixar-lo sempre amb el capçal cap amunt.