Com de saludable és la nostra dieta?
Moltes de les persones que afirmen que és bona o excel·lent s’alimenten pitjor del que pensen.
La majoria de nosaltres donem respostes optimistes a la pregunta de si la nostra dieta és saludable, que van des de “més o menys saludable” fins a “excel·lent”. És el que es desprèn d’un estudi recent en el qual es va preguntar a 9.700 persones sobre la qualitat de la seva dieta. El que sorprèn més és que el 99% dels que consideraven que era saludable eren massa positius, perquè quan es va analitzar detalladament què menjaven es va descobrir que sobreestimaven la qualitat de la seva alimentació. En canvi, les persones que van respondre que la seva dieta era dolenta sí que van fer una valoració que coincidia amb la realitat i eren més conscients de com era la seva alimentació. Aquesta falta de sincronia entre com pensem, què mengem i com ho fem en realitat es reforça amb una altra investigació publicada a American Journal of Human Biology. En la recerca es va preguntar als participants pel nombre de quilocalories (kcal) que ingerien al dia. Es va concloure que subestimaven aquesta quantitat en unes 900 kcal, independentment del seu pes. Ser conscients de com mengem en realitat pot servir per a establir objectius realistes que ens portin a una alimentació millor.
Són segurs els suplements elaborats amb cohosh negre?
El consum d’extractes d’aquesta planta en complements alimentaris es relaciona amb danys hepàtics.
El rizoma (tija subterrània) de la planta Cimicífuga racemosa –coneguda com cohosh negre– està autoritzat a la Unió Europea com a medicament per a tractar els símptomes del període premenstrual i la menopausa. També es pot fer servir en complements alimentaris, però la seva eficàcia no està provada quan es pren en aquest format. Un altre desavantatge dels suplements és que, mentre que el medicament té una composició perfectament establerta i tant la producció de la planta com la fabricació del producte estan absolutament controlats, els complements tenen una composició variable i no estan sotmesos a controls tan exhaustius. Hi ha dades que apunten al fet que el consum d’extractes d’aquesta planta a partir de suplements –no de medicaments– es relaciona amb danys hepàtics. És per això que l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició recomana que les persones que tinguin qualsevol problema de fetge no els consumeixin i que la resta de gent informi immediatament el seu metge si apareix qualsevol efecte advers.
També mengem per les orelles
Tenim clar que el gust, l’olfacte i, fins i tot, la vista o el tacte (ja sigui a la mà o a la boca) ens transmeten sensacions sobre els aliments que mengem, però el so també condiciona la nostra percepció. Un estudi elaborat amb patates fregides va descobrir que si s’augmentava el so global que feien a la boca (és a dir, si quan es mossegaven eren més sorolloses) o si s’incrementaven específicament els sons d’alta freqüència que es produïen quan es mastegaven, les patates semblaven més cruixents i fresques. Una altra recerca va mostrar que quan es canviava el so d’una màquina de càpsules de cafè i s’amplificaven els tons aguts, es percebia que la beguda feia més mal gust (i la valoració millorava de nou quan es reduïen aquests sons). Aquests descobriments reforcen la idea que els nostres sentits tenen un paper en l’alimentació i es tenen en compte a l’hora de dissenyar nous aliments.
Així s’escalfen les sobres
Les sobres poden causar una intoxicació alimentària perquè el menjar, una vegada s’ha cuinat, no rep un tractament tèrmic posterior suficient per a destruir-ne els microorganismes. Per aquest motiu, les sobres han de conservar-se sempre a la temperatura de refrigeració (com a màxim a 5 °C) o de congelació i, en cas que s’hagin de menjar calentes, s’han de reescalfar fins que arribin almenys a 75 °C al centre de l’aliment. Per arribar a aquesta temperatura podem fer servir els fogons –amb els quals obtenim un calfament homogeni–, però també és vàlid fer-ho al microones. Si ho fem d’aquesta última manera, caldrà escalfar les sobres per fases, remenant l’aliment i tornant-lo a escalfar diverses vegades per a assegurar que s’aconsegueix la temperatura de seguretat en tot l’aliment.
Moniatos: què els diferencia de les patates
Els moniatos, dits també batates, estan emparentats de lluny amb les patates, encara que nutricionalment són molt semblants. La diferència està en el fet que aquestes arrels són molt riques en betacarotens, que li donen el color taronja característic. La calor activa l’amilasa, un enzim que transforma el seu midó en un sucre simple, la maltosa, i per aquesta raó s’endolceixen en la cocció, cosa que els fa molt adequats per a coccions llargues com la que es fa al forn.
Què significa l’“extra” de la melmelada?
La melmelada normal i l’extra s’elaboren bullint fruites amb sucre, ja siguin senceres o triturades, per obtenir una textura espessa. Es diferencien bàsicament en la quantitat de fruita, ja que en l’extra és obligatori fer servir com a mínim 500 g de fruita per cada quilogram de melmelada, mentre que en la versió normal n’hi ha prou amb 300 g. A més a més, l’extra conté menys trossos de pela, llavors o peduncles.
Més fibra, menys bacteris resistents
Una dieta amb més fibra es relaciona amb menys bacteris resistents als antibiòtics en la nostra flora. Això és així perquè la flora o microbiota conté alguns dels gens que la fan immune als antibiòtics. Un estudi del Departament d’Agricultura dels EUA ha demostrat que una dieta amb més fibra i menys proteïna animal es relaciona amb una quantitat inferior d’aquests gens.