Els beneficis de créixer amb una mascota
Els animals de companyia milloren la salut física i psicològica de les persones. Diferents estudis mèdics han confirmat que conviure amb una mascota ajuda a reduir la pressió arterial i els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès). Així mateix, en proporcionen un important suport social, contribueixen a disminuir el sentiment de solitud i milloren l’estat d’ànim de les persones. Però encara n’hi ha més. Per als nens i les nenes, cohabitar amb un animal és especialment profitós, i els gossos són els animals que aporten més beneficis. “Proporcionen més interacció física de la que podríem tenir amb altres animals. Aquest fet pot suposar un avantatge molt important per als menors”, explica Jaume Fatjó, director de la càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els gossos no només són grans companys de joc, també faciliten el desenvolupament i l’aprenentatge d’unes certes habilitats emocionals i socials. “Per a les famílies, l’animal de companyia ofereix una oportunitat per a promoure en els menors el sentit de la responsabilitat i de l’empatia, ja que depenen de nosaltres per a ser feliços. Però és important que els adults ensenyin als més petits a relacionar-se bé amb els seus animals i, sobretot, a respectar la necessitat que tenen d’una certa privacitat”, apunta Fatjó.
Ments i cossos més sans
Segons un informe publicat en la revista mèdica Pedriatric Research, els nens d’entre dos i cinc anys que conviuen de manera activa amb un gos, és a dir, aquells que participen en les seves rutines diàries, com el passeig i l’alimentació, mostren un major desenvolupament emocional i social. El treball evidencia que els menors tenen un 30% menys de possibilitats de presentar problemes de conducta o amb els seus companys de classe en comparació amb altres menors que no tenen gos.
L’informe també subratlla com d’important és el paper que tenen les mascotes a l’hora de fomentar l’exercici físic i evitar el sedentarisme. D’acord amb una altra recerca impulsada per Human Animal Bond Research Institute (HABRI), els menors de famílies amb gossos porten una vida més activa: tan sols passejar amb l’animal suposa sumar 29 minuts diaris d’exercici. Per als investigadors, tenir un gos pot ajudar a combatre l’obesitat infantil, considerada com un dels problemes més greus del segle xxi per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Un estudi elaborat per un grup d’investigadors del departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, ha arribat a unes conclusions similars. Després de fer un seguiment a 120 nens d’entre tres i cinc anys i analitzar l’impacte del contacte amb aquests animals en el seu desenvolupament social i emocional, van resoldre que la presència de les mascotes des dels primers anys de vida és de gran ajuda.
Abans de donar la benvinguda d’una mascota a casa hem de meditar-ho amb calma. En major o menor grau, un animal canvia per complet les rutines i els costums de la casa. Per tal de verificar que estem preparats per a l’adopció, la Fundació Affinity aconsella seguir aquestes pautes:
- Reflexionar. Quin és el motiu pel qual volem un animal a la família?
- Consensuar la decisió. L’adopció és un compromís de tots. Els menors han de saber quin paper exerciran en la seva cura.
- Dedicar temps a buscar. No tots els animals són adequats per a una llar. Cal deixar-se aconsellar per un veterinari o un responsable del centre d’adopció.
- Trobar el company ideal. Serà el que s’adapti més bé als nostres hàbits, rutines i espais.
- Comprometre’s amb la cura. No són accessoris que puguem treure de la nostra vida quan vulguem.
- Valorar els recursos disponibles. Les cures poden ser molt diferents depenent de l’animal. Alguns hauran de visitar més el veterinari, uns altres requeriran més temps d’exercici físic i d’altres necessitaran un espai més gran.
- Recompte d’obligacions. Com a cuidador, cal procurar el benestar físic i emocional de l’animal de companyia.
- Ser realista amb les expectatives. Sens dubte hi haurà moments preciosos, però d’altres es faran una mica més costera amunt. Hem d’estar preparats per a entendre la naturalesa de l’animal.
Sociabilitat i responsabilitat
Els avantatges de cohabitar amb gossos no s’aprecien només entre els menors en edat preescolar. Els nens de més edat i els adolescents també reben els favors d’aquests animals, atès que ajuden a millorar l’autoestima, aporten sensació de seguretat, permeten que els menors desenvolupin el sentit de la convivència, ensenyen a compartir –no tan sols en l’àmbit material, també en l’emocional–, redueixen el sentiment de solitud i disminueixen l’estrès. “Qualsevol comportament afectiu fa que segreguem hormones que tenen a veure amb el benestar psicològic”, apunta Elena Daprá, psicòloga clínica del Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid.
També ajuden els nens i les nenes a socialitzar: “En el moment del passeig, per exemple, es produeix una trobada amb altres nens que també tenen gos. L’animal, en aquests casos, es converteix en un nexe, un punt en comú que permet començar a parlar”, subratlla. Així mateix, els gossos propicien l’adquisició de responsabilitats: “Si els pares volen, es treballa molt bé. Les responsabilitats comporten un aprenentatge en valors. El fet de fer servir l’empatia impulsa el valor de no fer-li a l’altre el que no vols que et facin a tu. A més, els gossos fan que es redueixi l’agressivitat: l’animal respon a qui té enfront i, si el nen està agressiu, l’animal ho estarà, i al contrari”, resumeix l’especialista.
Si hi ha nens a casa, la raça, el caràcter de l’animal, la mida o l’edat semblen condicionants importants a l’hora de triar el gos. No obstant això, és un error pensar que hi ha races bones i races dolentes. Qualsevol gos degudament socialitzat i ensinistrat positivament pot convertir-se en el millor company de jocs, aventures, alegries i penes.
D’acord amb un recent estudi publicat en la revista Science, la raça té poca influència en la personalitat d’un gos: només determina el 9% del comportament dels animals. Segons explica Elinor Karlsson, biòloga computacional de la Universitat de Massachusetts i responsable de l’estudi (es van analitzar més de 18.000 gossos), “pel que fa al comportament de l’animal, és com la sort en un sorteig”.
El comportament dels gossos depèn, principalment, de la socialització, de l’educació i de l’entorn que els proporcionem els humans. Els adults són responsables que el nen i l’animal tinguin una bona relació i generin un vincle saludable. Tal com destaquen a la Fundació Affinity, “no només és important educar el gos, sinó també educar i acompanyar l’infant en el procés”.
Les mascotes poden ser terapèutiques
En l’àmbit terapèutic, els animals són uns mediadors excel·lents. Als Estats Units és molt habitual introduir-los com a suport en les teràpies psicològiques, com en els casos de menors amb estrès posttraumàtic (TEPT). Aquest trastorn es caracteritza per uns símptomes molt clars: alteracions negatives en la cognició, un baix estat d’ànim, molta evitació, sobretot amb allò relacionat amb el fet traumàtic, i pensaments molt intrusius. “El gos té algunes característiques que poden anar molt bé en els casos de pensaments intrusius. Un animal és un estímul que reforça el fet de trobar-se en un entorn segur. Actua, per tant, com una base segura per a experiències, moments i situacions que fan que el nen estigui conscient en el present”, explica Elena Daprá. “També evoca emocions agradables que, d’alguna manera, compensen les emocions desagradables que tenen els menors pel fet traumàtic”, afegeix Daprá. “La teràpia amb animals té un alt percentatge d’èxit amb nens; no obstant això, no hi ha proves fefaents que aquesta millora sigui exclusivament causada pels animals”, conclou la psicòloga.
Quan el gos es converteix en el màxim suport
Els gossos són un important suport emocional per a gestionar els moments difícils. La Fundació Aladina desenvolupa una teràpia amb cans i nens amb càncer en col·laboració amb la Fundació Gossos Blaus. Ho explica Lorena Díez, directora d’hospitals de la Fundació Aladina: “Treballem amb pacients des dels tres fins als 21 anys. Les activitats que s’hi fan són diferents depenent de l’edat. Amb els més petits, al principi, se’ls presenta l’animal. Se’ls diu com es diu, se’ls explica i se’ls ensenya a cuidar-lo, a pentinar-lo, a donar-li menjar, a passejar-lo. Després, es desenvolupen jocs grupals o individuals. Un punt a favor és que hi ha moltes possibilitats per a convertir aquest moment d’interacció en una acció divertida i dinàmica”, explica.
Amb els adolescents, la teràpia s’aborda des d’un altre punt de vista. Com explica Díez, “hi ha una sèrie de moments en els quals la malaltia es porta pitjor. En aquests casos, a través de l’animal, s’aconsegueix que un pacient que està en aïllament i no vol interactuar tregui un somriure. Els animals aconsegueixen que surti de la seva habitació, que jugui i interactuï, que oblidi on és o què li passa”.
Els gossos estan ensinistrats per a entrar en una unitat hospitalària sense interferir en les rutines. “No es distreuen amb olors o sorolls. Tenen vacunes especials i contínues per a no contagiar cap pacient. En tot moment estan acompanyats i guiats pel terapeuta, que sap com ha de canalitzar el treball. El que realment es busca és aconseguir el benestar físic, psíquic i, sobretot, emocional de cada pacient”. Perquè tot encaixi, els terapeutes estan en continu contacte amb l’equip mèdic. “Se’ls explica quins casos atendran, en quins processos es troben aquests nens, quines necessitats tenen ells i les seves famílies. Aquests especialistes acompanyen en el tractament i en els moments més complicats, com ara, una defunció”, sintetitza la directora d’hospitals.
A la Fundació Aladina van ser dels primers a introduir les teràpies amb gossos presencials en una unitat oncològica. Aquesta és una activitat que s’ha estès amb altres de caràcter autonòmic. “Hi portem 20 anys, financem el 100% d’aquestes teràpies i actuem als hospitals amb els quals tenim convenis signats, que són molts a tot Espanya. Ara es veu tot molt normalitzat, però ha estat molt complex fer entendre als equips hospitalaris que un gos podria aportar beneficis al pacient i no el contagiaria. Només quan van comprovar que la feina que es feia era meravellosa i que tot anava rodat, hem anat creixent”, rememora Díez.
Intervencions assistides
L’Associació Internacional d’Organitzacions d’Interacció Humà-Animal (IAHAIO) defineix les intervencions assistides amb animals com aquelles “accions amb finalitats terapèutiques, educatives i/o lúdiques amb les quals es tracta de treure el màxim profit de les interaccions entre humans i animals amb l’objectiu d’aconseguir els màxims beneficis per a les persones”. D’acord amb l’explicació de GEMCA, grup especialista en medicina del comportament de l’Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Animals Petits, hi ha tres modalitats d’intervencions assistides amb animals:
1.Teràpia assistida amb animals (TAA). Interaccions entre una persona i un animal amb objectius terapèutics preestablerts, en què s’actua com a part integral d’un procés rehabilitador. Per exemple, quan a un menor li costa dormir a la nit, en una teràpia assistida el gos el pot ajudar a guanyar confiança i gestionar aquest problema.
2.Educació assistida amb animals (EAA). Consisteix a incorporar un animal en aules i/o classes de suport, de manera que es faciliti i s’afavoreixi l’adquisició dels continguts curriculars mitjançant la motivació que suposa la presència de l’animal i l’ús de tècniques visuals i divertides. Per exemple, si una nena o un nen té problemes a l’hora de llegir en veu alta a classe i necessita guanyar autoestima, en aquesta intervenció el gos li aporta seguretat per a afrontar aquesta por.
3.Activitats assistides amb animals (AAA). Són activitats lúdiques amb efecte terapèutic, però sense objectius concrets, en les quals les persones es relacionen amb l’animal a fi de millorar la seva qualitat de vida. Per exemple, quan un menor amb càncer no es vol aixecar del llit, l’arribada d’un gos a la unitat d’oncologia l’impulsa a aixecar-se i jugar.
Aquestes intervencions amb animals van dirigides a una gran varietat de col·lectius amb diferents tipus de patologies i necessitats especials, en les quals també s’inclouen persones de qualsevol edat i condició física o cognitiva. “Entre els diferents programes desenvolupats a Espanya, els àmbits de la neurorehabilitació, l’educació, la salut mental, la integració social i la gerontologia són els que acaparen un major nombre. No obstant això, hi ha altres possibles àmbits d’actuació, com en la violència de gènere, institucions carceràries, àmbits hospitalaris, estressos posttraumàtics en nens procedents de països en guerra, jutjats de família…”, resumeixen a GEMCA.
Molt més que el millor amic
D’acord amb l’Associació Internacional d’Organitzacions d’Interacció Humà-Animal, només els animals domèstics, entre els quals s’inclouen també els de granja, poden intervenir en les teràpies. A Espanya, “l’espècie animal més usada és el gos (95%, el 62%, en exclusiva), seguida del cavall (25%), els animals de granja (13%), els gats (13%) i els ocells (7%)”, puntualitzen a GEMCA.
Els animals d’intervenció han de reunir uns criteris específics adequats a les necessitats requerides en el programa. Són seleccionats “tant per la seva morfologia com pel seu comportament, equilibrat i predictible, per tenir una correcta socialització i ser entrenats amb tècniques basades en el reforç positiu. Hauran de tenir una educació i un ensinistrament correctament constituïts, un caràcter sociable i afectuós, però també capacitat de recuperació davant l’estrès que pogués generar-se durant les sessions”, remarca el grup d’especialistes. I afegeix que és molt important que “l’animal se senti còmode i alegre en tot moment, estigui sa i presenti unes bones condicions higienicosanitàries, de manera que hagi de dur a terme revisions veterinàries periòdiques i un manteniment higiènic adequat”.
Quant als motius que fan que els gossos siguin l’espècie animal més utilitzada, a GEMCA destaquen la seva gran capacitat d’aprenentatge. També en subratllen “el caràcter sociable i afectuós amb les persones, que ajuda a establir vincles i relacions predictibles i segures, fet que afavoreix el sentiment afectiu”.
A més dels gossos, conviure amb altres animals domèstics com els gats és una experiència enriquidora per als més petits de la casa. Per conèixer el vincle entre els animals de companyia i els nens, la Fundació Affinity ha elaborat un estudi, únic a Espanya, entre menors d’entre 9 i 13 anys. La principal conclusió és que no només hi ha una atracció natural entre humans i mascotes, sinó que la canalla se sent reconfortada amb la seva companyia.
La majoria dels nens confessen que gaudeixen o els agradaria gaudir de la companyia d’un gos o d’un gat. Del 94% que ja conviu amb un animal, 6 de cada 10 afirmen sentir-se millor quan tenen la mascota prop. “Comprovem que l’animal de companyia ajuda el nen a gestionar moments d’ansietat i d’estrès, tal com també observem en els adults. Per exemple, els nens que van participar en l’estudi ens van dir que quan tenien un mal dia o quan es despertaven d’un malson, primerament busquen consol en l’animal de companyia, a més de fer-ho en els pares”, explica Jaume Fatjó, director de la càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona.