Fam oculta: malnodrits per menjar malament

Fam oculta: malnodrits per menjar malament

Vivim en una època de superabundància. L’accés als aliments és fàcil i produïm i comprem més del que podem consumir, fins al punt que, durant l’any 2022, els espanyols van llençar a les escombraries 1.201 milions de quilos/litres d’aliments i de begudes sense consumir, segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Però, com se sol dir, quantitat i qualitat no són el mateix i sota aquest tòpic s’amaga una paradoxa preocupant: tot i l’abundància general d’aliments, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) de 2022, més de 3.000 milions de persones a tot el món pateixen diferents formes de malnutrició –entre aquestes s’inclouen la desnutrició, la sobrealimentació i les deficiències dietètiques– i un 10% de la població passa gana.

Algú podria pensar que aquestes dades es refereixen exclusivament als països en vies de desenvolupament, però la malnutrició també és un problema greu de les economies avançades i les xifres que ho demostren són alarmants. A Espanya, prop de 90.000 morts a l’any s’associen a dietes inadequades i els costos directes de tractar el sobrepès ascendeixen a prop de 1.950 milions d’euros a l’any.

A més a més, aquest problema està directament relacionat amb les desigualtats i la injustícia social, cosa que li afegeix una nova dimensió: el 75% dels nens i adolescents espanyols en situació de vulnerabilitat social tenen dificultats per a accedir a aliments nutricionalment adequats per al seu creixement, salut i benestar, segons un estudi de la Universitat CEU San Pablo i la Fundació Mapfre, i més de sis milions de persones –un 13,3% de la població espanyola– pateixen inseguretat alimentària, segons l’estudi encapçalat per la doctora Ana Moragues, Alimentant un futur sostenible, de la Universitat de Barcelona.

Falta de vitamines i minerals

La dietista-nutricionista Blanca Raidó fa gairebé dotze anys que treballa a la Creu Roja, on exerceix de tècnica de l’àmbit de salut. Diàriament està en contacte amb centenars de famílies que treuen el cap a l’abisme de la inseguretat alimentària: “La manca d’accés freqüent a aliments que siguin suficients i nutritius i que a nivell de seguretat siguin innocus, a causa de factors econòmics, socials o culturals”, explica Raidó.

Fins fa uns anys, organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) feien servir el concepte de malnutrició A per referir-se a la desnutrició clàssica, pròpia dels països en desenvolupament, que es caracteritza per una falta general d’aliments i de calories, i el de malnutrició B com un problema més específic dels països desenvolupats que se centra en la qualitat nutricional de la dieta, no en la quantitat de calories. Però avui dia, es parla més de desnutrició i de malnutrició, i els experts fan servir també el concepte de “fam oculta”. Segons l’OMS, es tracta d’una deficiència de micronutrients –vitamines i minerals– que es produeix quan el patró d’alimentació no és prou variat, i que dona lloc a un consum insuficient, deficient o inadequat de determinats aliments, com ara fruita, llegums, verdura i hortalisses, carn i peix, lactis i aliments rics en greix d’origen vegetal.

La fam oculta és una forma de malnutrició que sol passar desapercebuda perquè no sempre es reflecteix en un pes baix o en una aparença desnodrida. A més a més, molts professionals de la salut no estan familiaritzats amb aquest concepte i això, sumat a la complexitat diagnòstica –que requereix avaluacions continuades en el temps i per això sol ser complicat–, explica en part que estigui infradiagnosticat. També comporta un estigma social important, perquè l’associació entre pobresa i malnutrició pot fer que algunes famílies ocultin el problema.

Obesitat també és malnutrició

La fam oculta no afecta només les persones que viuen en situació d’escassetat alimentària, sinó també les que consumeixen a l’excés aliments de qualitat nutricional escassa; és a dir, que és possible tenir sobrepès o obesitat i patir malnutrició: “L’obesitat també és malnutrició. Que mengin no vol dir que prenguin els nutrients que necessiten”, explica Raidó. A més a més, hi ha una relació directa entre la capacitat econòmica i l’excés de pes: “Històricament venim de la idea que una persona amb sobrepès o obesa menja bé, que té una bona vida. Vinculem l’obesitat a l’abundància, però les estadístiques ens diuen just el contrari: en les persones que es troben en risc d’exclusió social, els nivells de sobrepès i d’obesitat estan per sobre de la mitjana”.

Segons l’últim estudi Aladino, elaborat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, el 47,3% dels nens i nenes que viuen en entorns familiars amb ingressos inferiors als 18.000 euros anuals pateixen problemes de sobrepès o obesitat, un 14% més que els menors que viuen en llars amb un ingrés superior als 30.000 euros anuals.

Com triem la nostra dieta?

L’elecció dels aliments que comprem, a banda de les preferències personals, té molt a veure amb tres factors: la nostra capacitat econòmica, la cultura alimentària i el nivell de coneixements que tinguem. Quan els diners escassegen, les tries se solen limitar a aliments barats amb un alt contingut calòric, però baixos en nutrients, com els aliments ultraprocessats. “Si no tens la informació correcta, vas al supermercat i veus que comprant ultraprocessats tens la possibilitat de comprar més quantitat que comprant fruita o peix, i no saps els beneficis que comporta menjar aquests aliments, perquè tires cap als primers”, explica Blanca Raidó. Hi ha una relació directa entre el nivell educatiu i l’accés a l’alimentació. Les persones amb un nivell educatiu i social alt tenen menys probabilitats de patir inseguretat alimentària.

L’estudi Alimentant un futur sostenible també reflecteix aquesta realitat. Segons aquest informe, el percentatge de llars que no consumeixen cinc racions al dia de fruita i verdura per raons econòmiques s’eleva a un 38,7% entre les llars amb una inseguretat alimentària moderada o greu. A més a més, un 3,1% de les llars enquestades tampoc es pot permetre el consum de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. Però entre les llars que tenen alguna mena d’inseguretat alimentària, aquest percentatge arriba fins al 20,3%.

Conseqüències sobre la salut

Erradicar la inseguretat alimentària s’ha convertit en una urgència, ja que com veurem perpetua situacions de desigualtat i té un impacte directe en el creixement, en la salut i en el benestar dels infants. La dietista-nutricionista Blanca Raidó explica que les conseqüències negatives sobre la salut de la inseguretat alimentària se solen separar en tres grups: les físiques, les cognitives i les socioemocionals. Les físiques tenen a veure amb un pes baix i un retard en el creixement, però l’impacte físic té més conseqüències, especialment a nivell cognitiu: “Tot afecta el desenvolupament del cervell, i això té un impacte directe sobre el rendiment escolar, perquè no s’han desenvolupat bé el llenguatge, la concentració i la memòria”, analitza Raidó. “Al final, tot això comporta un abandonament dels estudis, que al seu torn els afectarà quan siguin adults”, adverteix.

Finalment, també hi ha la part socioemocional. Aquestes carències físiques i cognitives poden conduir a una baixa autoestima, que genera sentiments d’inseguretat i frustració, i això va minant l’autoconfiança i la motivació i la relació amb l’entorn personal i laboral. A més a més, assenyala l’experta, també pot portar a situacions de depressió o d’ansietat. “És com un peix que es mossega la cua. Si estàs amb depressió o ansietat, menjaràs pitjor, tindràs una altra vegada patologies, problemes de malalties no transmissibles –cardiovasculars, alguns tipus de càncer i la diabetis– o altres situacions que t’impedeixin sortir d’aquesta situació”. Raidó aclareix: “He parlat de nens i nenes, però, si exceptuem els problemes de creixement, gairebé tot és extrapolable als adults”.

A llarg termini, la inseguretat alimentària també incrementa el risc de malalties cròniques en l’edat adulta i pot perpetuar cicles de pobresa i desigualtat, ja que afecta les oportunitats educatives i laborals futures. En aquest sentit, la malnutrició és un problema individual, però també col·lectiu, perquè té un impacte profund en el benestar social i econòmic del país.

Què hi podem fer?

Abordar la inseguretat alimentària requereix un enfocament integral, que impliqui millorar l’accés a aliments frescos, educar les famílies, implementar polítiques públiques efectives i crear un entorn que promogui hàbits alimentaris saludables. Raidó considera que l’educació nutricional és fonamental: “És l’eina bàsica perquè tothom sàpiga què ha de menjar. És a dir, que tingui accés als aliments i que després sàpiga quins ha de triar. Volem prevenir, i no haver de curar.”

L’educació passa per l’escola, però Blanca Raidó també insisteix en la importància d’establir programes de formació o campanyes en mitjans que proporcionin informació senzilla i útil que ajudi a combatre l’entorn obesogènic on vivim, amb una hiperabundància d’aliments ultraprocessats i de baixa qualitat nutritiva que contribueixen a la malnutrició: “Vivim en un ambient que no hi ajuda gens. Hi ha molta publicitat i moltes influències i, si no tens la formació per a saber què és correcte i què no, no pots prendre decisions adequades”. A més a més, la detecció de casos a les escoles i als centres d’atenció primària hauria de millorar: reforçar la formació dels sanitaris i dels professors perquè els signes de malnutrició de la inseguretat alimentària solen ser subtils. Alguns símptomes físics inclouen fatiga constant, pal·lidesa, propensió a emmalaltir, fragilitat del cabell o ungles trencadisses. En l’àmbit escolar, els nens poden presentar problemes de concentració, energia baixa i un rendiment acadèmic deficient. Per això és important que es detecti precoçment.

Solucions que funcionen

Fins fa poc, part de les famílies vulnerables rebien ajuda en forma d’aliments –o altres productes, com ara roba o estris– , però cada vegada hi ha més organitzacions que defensen que lliurar targetes moneder en comptes de menjar –les persones que en reben poden comprar directament en diferents comerços– té més avantatges: a més de dignificar l’ajuda, converteix les persones usuàries en receptores actives i no en subjectes passius de l’ajuda; això contribueix a millorar la seva recuperació. Els últims anys, la Creu Roja ha triplicat el lliurament de targetes moneder i ha rebut una subvenció excepcional del Govern perquè posi en marxa un programa de targetes moneder a tot el territori.

“Fa poc vam presentar els resultats d’un estudi que vam fer entre gairebé 1.200 persones usuàries de targetes moneder per a comprar aliments. Hem vist que si fem el lliurament de targetes i s’acompanya d’informació, milloren els seus hàbits alimentaris”, explica Raidó. “A més d’impartir tallers, envien SMS durant un període de temps amb missatges molt senzills com ara ‘Avui has menjat fruita?’. Hem constatat que així la gent millora les seves compres”, conclou.