Carxofa. Tan saludable com les altres

Aprima. Fals

Aquest és el gran mite que la persegueix, però en sí la carxofa no té la propietat de cremar greix. Això sí, és perfecta per a incloure-la en qualsevol patró d’alimentació saludable, ja que té un contingut gras molt baix (0,2 g/100 g), aporta molt poques calories (23 kcal/100 g), bastant fibra (9,4 g/100 g) i aigua (83,33 g/100 g). En definitiva, és tan beneficiosa i recomanable com moltes altres verdures.

En càpsules o en suplements ens ajuda a perdre pes. Fals

A la comunitat científica no li consta cap estudi –seriós i sense conflicte d’interessos amb les marques que promouen aquesta mena de productes– que avali l’eficàcia dels suplements i càpsules d’extracte de carxofa per a perdre pes. Aquest reclam i l’absència de documentació que ho evidenciï han estat denunciats per molts professionals.

És antioxidant. Veritat

La carxofa destaca perquè té un contingut alt en polifenols; això vol dir que és rica en antioxidants que poden prevenir el dany oxidatiu i que està molt relacionat amb l’inici de moltes malalties. Alguns estudis que s’han fet als Estats Units i s’han publicat a l’American Journal of Clinical Nutrition afirmen que en tenen una quantitat que pot arribar fins a un 6% del seu pes i que només és comparable a la de les fruites vermelles i la soia. A més d’aquests compostos, també conté vitamina C i K, és alta en potassi i en àcid fòlic (vitamina B9).

Es degrada molt ràpid. Veritat

Precisament els polifenols, que són els que aporten les qualitats més saludables de la carxofa, són els culpables d’accelerar la degradació des del moment en què es talla. És a dir, que s’oxida molt de pressa i, com a conseqüència, apareix en les fulles un color marronós que no vol dir que estigui dolenta. Un truc perquè això no et passi és col·locar els cors de carxofa en una barreja de llimona i aigua a mesura que les tallem. La vitamina C anul·la la degradació, però l’inconvenient és que li aporta un sabor àcid que no agrada a tothom.

Tots els nutrients es concentren al cor. Fals

La part de la carxofa que més es consumeix és el cor, que es pot menjar cru –en amanides–, en conserva o cuit. Però en les fulles d’aquesta verdura s’emmagatzemen molts dels seus nutrients, per això es poden menjar les fulles més tendres torrades o barrejades per fer-ne humus o per afegir-les a altres receptes. Les fulles més externes i dures de la carxofa es poden aprofitar per a fer brous o cremes.

La cocció n’altera les propietats. Veritat

Quan bullim la carxofa disminueix el contingut en fibra i altres carbohidrats, minerals i vitamines, que se solen diluir parcialment en el líquid de la cocció, per això és bona idea reutilitzar-lo en altres preparacions. Això no obstant, si les bullim augmenta el contingut en greixos i proteïnes, i també la digestibilitat gràcies a un efecte de concentració. Si les fem al vapor, els compostos antioxidants s’estoven i es desprenen; d’aquesta manera augmenta la quantitat de polifenols que ens arriben a l’organisme i s’absorbeixen millor.

Depura l’organisme. Fals

La depuració és un procés que fa l’organisme de manera natural a través dels ronyons i el fetge, i no depèn del consum de cap aliment. El que sí que és cert és que la carxofa, com moltes altres verdures, ajuda a eliminar greixos i toxines del fetge i, per tant, contribueix al seu funcionament correcte. Això és perquè que en la composició d’aquesta verdura hi ha una sèrie de substàncies anomenades cinarina i cinaropicrina, que són els compostos responsables del sabor amarg de la carxofa. La cinarina és la més activa de les dues i presenta un efecte colerètic (és a dir, facilita l’eliminació de sals biliars de la vesícula) i diürètic (facilita l’eliminació de líquids).

L’aigua de carxofa pot ser diürètica. Veritat

La cinarina que conté la carxofa augmenta la producció d’orina, i per tant té efectes diürètics, però no més que una infusió de dent de lleó, aspreta o hibisc. Aquesta propietat pot reduir la retenció de líquids, però no s’ha comprovat que aporti cap benefici per al tractament de les malalties renals.

Si les fulles es trenquen està fresca. Veritat

A l’hora de triar la carxofa ens hem de fixar en el color, que ha de ser d’un to verd brillant, i descartar les que tinguin taques negres o rascades. També cal comprovar-ne la textura i triar les que estiguin dures, ja que el que caracteritza la frescor és que tinguin les fulles atapeïdes. Per a assegurar-nos-en, podem intentar doblegar la fulla exterior de la carxofa i si es parteix vol dir que està fresca. Si es doblega i torna al seu lloc sense trencar-se és perquè no ho està. Quan les portem a casa és millor conservar-les amb la tija perquè no s’assequin. A la nevera, les podem guardar en aigua, com una flor, o en una bossa de plàstic ben tancada.