Amb + seguretat

Judicis verbals

L’opció més ràpida per a resoldre petits conflictes
1 Desembre de 2024

Judicis verbals. L’opció més ràpida per a resoldre petits conflictes

Aquest procés legal està dissenyat per resoldre disputes de petita quantia i s’aplica en casos com reclamacions de diners, desnonaments per impagament, deutes de lloguer o disputes veïnals. Una via ràpida i senzilla per solucionar aquests conflictes.

El judici verbal és un procés judicial simplificat que pretén resoldre conflictes civils de menor quantia o que no requereixen una anàlisi exhaustiva. Amb la reforma recent de la Llei d’enjudiciament civil, introduïda pel Reial decret 6/2023, el límit econòmic per a aquests casos es va ampliar de 6.000 a 15.000 euros. També s’augmenten les matèries que es poden tramitar mitjançant judici verbal, sumant nous supòsits, com les accions relacionades amb condicions generals de contractació, per exemple demandes per clàusules abusives, i qüestions de propietat horitzontal, com problemes d’impagament en una comunitat de veïns.

Generalment, aquests judicis es resolen en pocs mesos, depenent de la complexitat del cas i de la càrrega de treball del jutjat. Un dels seus avantatges principals és que facilita l’accés a la justícia, especialment per als qui no disposen de grans recursos econòmics o coneixements legals. A continuació, expliquem en què consisteixen aquests processos legals.

Què caracteritza aquesta mena de judicis?

El judici verbal es caracteritza per la brevetat, la senzillesa, l’oralitat i l’economia processal. Això vol dir que és un procés àgil, amb formalitats reduïdes, on la paraula té un paper fonamental i amb costos més baixos que altres procediments: les persones físiques estan exemptes del pagament de les taxes judicials (impost que han d’abonar les persones o entitats que acudeixen als tribunals per resoldre un conflicte). En general, el judici verbal es fa servir en reclamacions monetàries sempre que les quantitats siguin inferiors a 15.000 euros (abans de la reforma, el límit era de 6.000 euros). Es prioritza que els actes de judici, vistes i audiències es facin telemàticament, sempre que es disposi dels mitjans tècnics i el jutge ho permeti. La necessitat d’advocat i procurador depèn del tipus de procediment i de la quantia reclamada. Si la quantitat és inferior a 2.000 euros, en general, la representació legal no és obligatòria. Hi ha alguns procediments, com els desnonaments, en què la representació legal és obligatòria i no importa la quantitat reclamada.

Quins assumptes es poden resoldre?

El judici verbal és una eina legal molt útil per a resoldre una gran varietat de conflictes menors. Aquests en són alguns exemples:

Reclamacions de quantitats

  • Impagament de lloguers. Locals comercials o habitatges.
  • Deutes per subministraments. Impagament de les factures d’electricitat, aigua, gas…
  • Factures impagades. Per serveis professionals, com una reparació o una consulta mèdica, compres…
  • Devolució de quantitats lliurades. En el cas de dipòsits o fiances que s’haurien de tornar quan finalitza un contracte.
  • Disputes d’herència. Quan els hereus no estan d’acord amb la distribució de béns d’un familiar difunt.

Desnonaments

  • Per falta de pagament. Quan el llogater no abona les rendes acordades amb l’arrendador.
  • Per finalització del contracte. Si el contracte d’arrendament ha conclòs i el llogater es nega a deixar l’habitatge.
  • Per precari. Quan una persona ocupa un immoble sense tenir un contracte que ho justifiqui.

Reclamacions per danys i perjudicis

  • Danys en béns. Per exemple, si hi ha danys materials en un accident de trànsit o per una inundació que afecta la propietat.
  • Danys morals. En situacions on una persona pateix lesions físiques o psicològiques per l’acció d’una altra persona.

Conflictes veïnals

  • Sorolls molestos. Quan un veí genera sorolls que pertorben la tranquil·litat dels altres.
  • Ocupació indeguda de zones comunes. Quan algú fa servir una àrea compartida, com ara un garatge o un pati, sense tenir-hi dret.
  • Obres il·legals. Si un veí fa treballs que posen en risc la seguretat de l’edifici.

Altres casos específics

  • Reclamacions de pensió per a menors o cònjuges.
  • Rectificació de fets inexactes. Quan algú necessita corregir informació falsa que el perjudica.
  • Protecció de drets reals inscrits. Per salvaguardar drets sobre propietats registrades.
  • Venda de béns mobles a terminis i arrendaments financers (lísing).

On es presenta la demanda?

La demanda per a un judici oral es presenta al jutjat de primera instància del domicili del demandat. El tràmit es pot fer telemàticament. Ara bé, si la demanda és contra empreses, empresaris o professionals en relació amb la seva activitat, també es pot presentar al jutjat de primera instància del lloc on aquells fan la feina. Hi ha algunes excepcions: si la quantitat que es reclama no supera els 90 euros i no hi ha jutjat de primera instància al municipi del demandat, la demanda es presentarà al jutjat de pau. En litigis que involucrin consumidors, es pot triar el tribunal del domicili del consumidor o del demandat. Per a reclamacions derivades d’accidents de trànsit, cal presentar la demanda al jutjat de primera instància corresponent al lloc on ha ocorregut el sinistre. En casos d’assegurances i vendes a terminis, el tribunal competent serà el del domicili de l’assegurat o comprador o el del demandat, segons ho decideixi el demandant.

Què són els judicis verbals sumaris?

El judici verbal sumari es fa servir per a resoldre assumptes civils que són menys complexos i que requereixen una resolució ràpida. S’aplica a casos en què la quantitat en disputa no és gaire elevada. Alguns exemples són:

  • Fer valer un dret sobre un bé immoble –com una casa– que està registrat a nom d’una persona.
  • Disputes sobre la possessió de béns heretats.
  • Desnonament per impagament de lloguer.
  • Aturar la construcció d’una obra nova o demolir-ne una en mal estat.

En aquests casos no es permet que la part demandada plantegi reconvenció (una resposta del demandat on presenta la demanda contra el demandant), les proves i els testimonis són limitats per a agilitzar al màxim el judici i les sentències no són definitives.

I els plenaris?

El judici verbal plenari és un procediment més exhaustiu que el sumari, ja que permet una anàlisi més detallada de les demandes de les parts involucrades. Es fa servir en casos específics, com ara:

  • Desnonament per precari (quan algú ocupa un immoble sense tenir-hi dret).
  • Reclamacions d’aliments.
  • Rectificació de fets inexactes. Quan algú necessita corregir informació falsa que el perjudica.

En aquests judicis, no hi ha tantes restriccions sobre les proves que poden presentar les parts. Les sentències tenen l’efecte de cosa jutjada; és a dir, que no es pot tornar a jutjar el mateix tema en un altre judici. A més a més, a diferència dels judicis verbals sumaris, en els plenaris sí que s’admet la possibilitat de contrademanda per part del demandat.

Com es desenvolupa un judici verbal?

Demanda

El judici verbal, encara que es basa en l’oralitat, comença amb la presentació d’una demanda. Aquest document ha d’incloure els noms, cognoms i adreces del demandant –qui presenta la demanda– i del demandat. També és important que expliqui clarament al jutge la raó de la demanda i què es demana. A més a més, ha d’esmentar les lleis que abonen la reclamació i les proves, que poden ser documents o testimonis.

Resposta a la demanda

Una vegada s’ha presentat la demanda, el jutjat la revisa per decidir si l’admet a tràmit. Si s’accepta, es notifica al demandat, que té un termini de deu dies per a presentar la resposta. Després de rebre la resposta del demandat o quan aquest termini finalitza, el jutge establirà la data per a la vista oral. Abans de començar el judici verbal, el jutge pot convocar una audiència de conciliació per intentar que les parts arribin a un acord. Si no s’aconsegueix un acord, se celebrarà la vista oral.

Vista oral

Durant la vista, el jutge permet que les parts facin aclariments sobre els fets esmentats en els seus escrits. Així, les parts poden presentar proves que serveixin de suport a les al·legacions: documents, declaracions de testimonis o qualsevol altre tipus d’evidència pertinent. Les proves es presenten verbalment i el jutge té la facultat d’acceptar o rebutjar el que consideri necessari. Un cop s’han presentat tots els arguments i proves, el jutge tanca la vista. En aquest moment, s’informa les parts que el cas quedarà en espera de sentència.

Sentència

Al final de la vista, el cas queda llest per a sentència, que es dicta en un termini de deu dies. En casos de desnonament d’habitatge, la sentència s’ha de dictar en cinc dies. És important considerar que, malgrat la simplicitat que té, el judici verbal respecta els principis bàsics del dret, com el dret a la defensa i el principi de contradicció (dret de totes les parts a participar activament en un procés judicial, presentant proves i arguments en defensa seva), a fi de garantir un judici just. A més a més, les parts tenen la possibilitat de recórrer la sentència si no hi estan d’acord, excepte en demandes on la quantia no excedeixi els 3.000 euros, llevat d’algunes excepcions en funció de la matèria del judici (drets fonamentals o conflictes en propietat horitzontal).

Es pot apel·lar la sentència?

La Llei d’enjudiciament civil estableix certes regles sobre els recursos d’apel·lació que es poden presentar contra les sentències dictades en judicis verbals. Aquestes normes consideren tant la quantia de la demanda com les raons de la tramitació el judici. Si es permet l’apel·lació, els interessats tenen un termini de vint dies des de la notificació de la sentència per a presentar-la. Els documents s’han d’enviar a l’Audiència Provincial corresponent.

Pel que fa a la quantia de la reclamació, si el valor és inferior a 3.000 euros, no es pot presentar un recurs d’apel·lació. Això significa que la decisió del jutge de primera instància és definitiva i no la pot revisar un tribunal superior. Però si la quantitat reclamada supera els 3.000 euros, sí que es pot interposar un recurs d’apel·lació.

Un cas pràctic

En Joan, propietari d’un apartament, demanda la seva llogatera, la Maria, perquè no ha pagat el lloguer durant tres mesos. Les dues parts no arriben a un acord, per tant van a judici. En Joan presenta documents que mostren que la Maria ha deixat de pagar, mentre que ella explica que està buscant feina i no pot pagar. En Joan proposa com a proves el contracte de lloguer i els rebuts. La Maria suggereix presentar un informe de cerca d’ocupació i testimonis que afirmin que està intentant aconseguir una feina. El jutge accepta les proves d’en Joan, però rebutja l’informe de la Maria perquè no és rellevant.

En Joan demana que se li permeti desallotjar la Maria i recuperar els diners. La Maria demana més temps per a poder pagar. Després d’escoltar les dues parts, el jutge decidirà si la Maria ha de ser desallotjada i, si és així, li atorgarà un termini perquè pagui el deute abans que s’executi el desallotjament.