Etiquetes més transparents

Begudes alcohòliques. Etiquetes més transparents

Qualsevol aliment envasat que tinguem a casa té un etiquetatge que en mostra els ingredients i les propietats nutricionals. Això és lògic i ja ens hi hem acostumat, afortunadament, però és de ciència-ficció per a la majoria de les begudes alcohòliques, almenys fins fa ben poc. Tradicionalment, a la Unió Europea, aquestes begudes han estat exemptes d’incloure en l’etiquetatge la llista d’ingredients i la informació nutricional. Aquesta és la raó per la qual, quan comprem un vi, un licor o una cervesa, només en sabem la graduació. Però aquesta exempció ha arribat a la fi, i ara som en un període de transició en què les empreses han d’incorporar aquestes dades progressivament. De fet, ja van fent-ho.

No és una transició senzilla. Per entendre el camí recorregut i el que queda per recórrer hem d’entendre d’on venim, i per fer-ho ens hem de remuntar al 2011: en aquell any, la Unió Europea va aprovar el Reglament 1169/2011, on establia requisits clars perquè els etiquetatges asseguressin la transparència, i on es va decidir excloure les begudes alcohòliques de l’obligatorietat d’incloure informació nutricional i d’ingredients.

Des del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), senzillament se’ns diu que “n’estaven exemptes perquè així es va considerar quan es va aprovar el reglament”. D’altra banda, José Luis Benítez, director general de la Federació Espanyola del Vi (FEV), suggereix que possiblement era perquè “les begudes alcohòliques, encara que es considerin un aliment, no tenen una degradació del producte que pugui ser nociva per a la salut. En realitat, no sabem quina era la raó d’aquesta exempció, però llavors ja es va dir que es revisaria el 2016”.

I, efectivament, aquesta revisió va arribar. El setembre de 2017, la Comissió Europea va publicar un informe relatiu a l’etiquetatge obligatori de la llista d’ingredients i a la declaració nutricional de les begudes alcohòliques, i va destacar la necessitat que hi hagués més transparència. En aquest informe convidava la indústria “a presentar una proposta d’autoregulació”.

D’autoregular a obligar

Aquest concepte d’“autoregulació” és una de les claus del debat i de les dificultats que té per al consumidor entendre la norma i com s’aplica. Jacobo Olalla, director general de Cervesers d’Espanya, després d’assenyalar que la normativa d’etiquetatge d’aliments s’aplica de manera general als productes alimentaris, apunta les particularitats de la cervesa: “Si bé es considera un aliment, la normativa no exigeix la inclusió obligatòria de la llista d’ingredients ni la informació nutricional completa, però requereix que indiqui el grau alcohòlic si supera l’1,2%. Tanmateix, el sector cerveser, en un exercici de transparència, ha assumit voluntàriament el compromís de proporcionar aquesta informació, equiparant-se a les exigències d’etiquetatge d’altres aliments”.

Les begudes espirituoses també estan en un marc d’autoregulació. El juny del 2019, Spirits Europe va signar un acord que implica el compromís del sector de facilitar, de manera voluntària, la informació nutricional i la llista d’ingredients al consumidor. En aquest sentit, Bosco Torremocha, director executiu d’Espirituosos Espanya, apunta que el seu sector “posa a la disposició del consumidor tota la informació sobre el valor nutricional i la llista completa d’ingredients dels seus productes des de l’etiqueta”. En el seu cas, assenyala, aquest compromís d’autoregulació “s’està implantant des del maig del 2023 gradualment, de manera que cada vegada que les empreses sol·licitin noves etiquetes, ja inclouran aquesta informació”.

Per tant, cerveses i espirituosos s’acullen a l’autoregulació. Però… què passa amb el vi? Es troba en una situació diferent. El desembre del 2021 es va publicar el Reglament (UE) 2021/2117 que incorpora noves normes d’etiquetatge aplicables al vi i als productes vitivinícoles aromatitzats a partir del 8 de desembre de 2023. En concret, les noves normes obliguen a aquests productes que incloguin en l’etiquetatge la llista d’ingredients i la informació nutricional.

El cas del vi

Per què en el cas del vi es parla d’obligatorietat i no es deixa en mans de l’autoregulació? Com a director general de la FEV, José Luis Benítez assenyala que “l’autoregulació és enormement complicada en un sector on el 99% són pimes i, d’aquestes, el 75% són micropimes. Parlem de petits cellers familiars i és molt difícil arribar a seguir aquest model”. Per això, assegura que van ser ells els qui en van defensar l’obligatorietat. “Si incloure aquesta informació és voluntari, cap autoritat vigilarà que es dugui a terme efectivament. Volíem que fos de compliment obligat”.

Lleis, normes, reglaments, normatives… En què es tradueix per al consumidor? Bàsicament que, a partir del 8 de desembre de 2023, les etiquetes amb informació nutricional i d’ingredients és obligatòria per als vins que s’han produït a partir d’aquest moment. Els que s’han elaborat amb anterioritat –per exemple, tots els criança o reserva– no tenen aquesta obligació. “Per tant, encara que la implementació de les etiquetes que porten aquesta informació està sent massiva, no vol dir que ja les puguem trobar als lineals”, assenyala Benítez.

Què s’està fent?

Així les coses, a mitjan any la polèmica es va reavivar. Un informe, elaborat pel Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Madrid, el Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) i el Grup de Treball d’Alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), mostrava que només en el 22,2% de les begudes alcohòliques s’havia fet efectiu el compromís que les etiquetes ofereixin informació nutricional i dels ingredients. En aquest informe, Iñaki Galán, un dels autors, assenyalava que “la voluntarietat no es compleix” i demana que sigui obligatori com en el cas del vi.

Bosco Torremocha indica que és un procés gradual i assenyala que, “segons l’auditoria feta per Mercadinámica, el 70% de les referències de cervesa ja té informació nutricional en l’etiqueta”, encara que és voluntari per a aquest producte. També Cervesers d’Espanya al·ludeix al compromís sectorial mitjançant el qual s’està incloent progressivament informació nutricional i llista d’ingredients en l’etiquetatge de les cerveses elaborades a Espanya. Segons la Federació Espanyola del Vi (FEV), per a qui aquesta informació sí que és obligatòria, “és un informe que s’ha fet el primer semestre del 2023, abans que entrés en vigor l’obligatorietat”.

La polèmica del QR

Un altre punt de debat és com s’hauria de mostrar la informació al consumidor. En aquest sentit, la indústria ha batallat per aconseguir que es permeti l’etiquetatge digital mitjançant codis QR. Aquesta opció permet als consumidors accedir a la informació nutricional, a ingredients i dades sobre consum responsable quan escanegen el codi, i facilita que les petites i mitjanes empreses del sector s’hi adaptin sense augmentar els costos de l’etiquetatge físic.

“Des de 2017 hem lluitat per aconseguir-ho i hi hem fet pressió”, explica José Luis Benítez. “Hem aconseguit que es posi informació obligatòria en l’etiqueta, com els al·lergògens o les calories, i la resta en un QR. Ens sembla que és el futur i, a més a més, et permet donar moltíssima més informació, que en l’etiqueta a penes es podria llegir”. Pel que fa a les crítiques sobre si el codi suposa una falta de transparència, assenyala que “repto qualsevol persona a fer la prova amb els consumidors a veure si prefereixen la informació amb QR o en una lletra minúscula”. Bosco Torremocha defensa la implantació de l’etiquetatge digital perquè proporciona “accessibilitat per als consumidors, millora la traçabilitat i dona agilitat i rapidesa en les actualitzacions”.

Com es compleix la llei

La implementació d’aquesta mesura ha estat diversa a Europa: mentre que alguns fan costat a aquesta via digital perquè té flexibilitat i accés multilingüe, les organitzacions de salut pública prefereixen que la informació s’inclogui directament en l’etiqueta perquè té més visibilitat i combat millor els problemes de salut associats al consum d’alcohol. Així i tot, la UE considera que l’etiquetatge digital és un pas important per a alinear la indústria de begudes alcohòliques amb els estàndards de transparència exigits en altres begudes.

Pel que fa al compliment de les normes, des del Ministeri ens responen que “les comunitats autònomes són les administracions públiques competents per a comprovar i vigilar que es compleixi la legislació comunitària i nacional. En la producció primària –vinyes– i en la indústria –cellers– els corresponen a les conselleries d’Agricultura, mitjançant els serveis oficials de sanitat i producció agrària, i també als serveis oficials de qualitat agroalimentària. Als establiments de venda al consumidor –botigues i supermercats– i en la venda en línia –webs i plataformes–, són els serveis oficials de Consum de les comunitats autònomes. Quan es tracta d’importacions, els controls els fan a la frontera els serveis de Sanitat i Comerç Exterior”. Segons el Ministeri, si es detectessin incompliments, s’iniciaria un expedient sancionador que seguiria el tràmit administratiu corresponent.