Engreixar-se o no, És cosa dels gens?
Imaginem el nostre cos com una figura de Lego. Tenim diferents peces i, per muntar-les, fan falta instruccions. Si hi ha cap error, les peces no encaixaran o la figura quedarà desquadrada. El genoma humà (o ADN) és aproximadament el manual d’instruccions genètiques que es troba a cada cèl·lula. El formen els 23 parells de cromosomes que es troben al nucli, així com un petit cromosoma que es troba als mitocondris cel·lulars. Cada conjunt de 23 cromosomes conté aproximadament 3,1 mil milions de bases de la seqüència d’ADN, com ara una mena d’oració llarga amb la descripció completa de l’organisme. Els gens són les paraules d’aquesta oració. Per si no fos prou, cada gen pot tenir una sola funció o diverses. Si està danyat o té alguna alteració (mutació), la lectura de les instruccions serà errònia i aquestes funcions es podrien veure alterades. Com una funció més dins del nostre cos, una mala codificació en algun dels mecanismes lligats a la nutrició pot fer que algunes persones tinguin més predisposició a l’obesitat o a la hipercolesterolèmia, per citar-ne dos exemples.
Corregir l’adn
Seqüenciar el genoma ens permet conèixer el manual d’operacions del nostre cos, aventurar com es comportarà en el dia a dia i, si és el cas, crear pautes per a prevenir riscos de salut. Genetistes, biòlegs i biotecnòlegs són els professionals que s’encarreguen de “descodificar” el genoma. I abans d’abordar qualsevol estudi, deixen clar que els gens no es poden canviar. Per seguir amb l’exemple, no es poden modificar les lletres d’aquesta llarga oració. No obstant això, hi podem posar comes, punts o accents, per “corregir” la gramàtica del nostre genoma que, en la vida real es tradueix a prendre decisions de salut. I la nutrició és una d’aquestes palanques on es pot actuar.
Qüestió de conceptes
La genòmica nutricional encara és una disciplina jove i poc coneguda. S’estudia com una àrea de recerca molt àmplia que integra, al seu torn, altres disciplines, com ara la nutrigenètica, que investiga com el nostre cos respon als diferents nutrients en funció del nostre perfil genètic individual. Per exemple, analitza els gens que poden fer que una persona tingui dificultats per metabolitzar uns certs nutrients, fet que podria augmentar la seva predisposició a patir unes certes malalties.
La nutrigenòmica, per la seva part, estudia la forma en què els nutrients dels aliments poden afectar els nostres gens. Per exemple, examina per què els hidrats de carboni poden engreixar molt una persona, però assentar molt bé a una altra. Finalment, la nutriepigenètica aborda com els aliments que ingerim poden modificar la manera com funcionen els nostres gens. Actualment tots aquests conceptes s’inclouen en un: la nutrició de precisió.
Un dels grans referents en aquesta matèria, José María Ordovás, director del programa Nutrició de Precisió i Obesitat de l’Institut IMDEA Food, i investigador del Centre de Recerca en Nutrició Humana i Envelliment (HNRCA) a Boston, reconeix que encara no hi ha una definició única per a aquesta disciplina. “Com a ciència, la
nutrició de precisió busca descobrir i atendre els efectes en la salut d’aquesta interacció complexa entre els nostres factors interns (la genètica) i externs (la microbiota, l’entorn alimentari, l’activitat física, el son, així com les seves característiques econòmiques, socials, mediambientals…). Aquest enfocament multidimensional ens permetrà respondre preguntes com ara què cal menjar, quan, on i com. A més, permet fer-ho d’una manera més personalitzada en comptes de les recomanacions nutricionals generals que es donen avui dia ”, explica Ordovás.
Un humà té més de 40.000 gens que es codifiquen de diferent manera en cada individu i el fan únic.
Es coneixen més de 50 trets genètics que fan que els mateixos hàbits no tinguin efectes idèntics en persones diferents. Per aquesta raó, els test genètics han esdevingut una eina prometedora per a la medicina preventiva. Es fan a partir d’una mostra de saliva, que s’envia al laboratori per extreure’n l’ADN, analitzar-ne la seqüència i buscar els possibles polimorfismes relacionats amb unes certes patologies. A partir d’aquí, es pauta una dieta.XXXXXXXXXX
Ara com ara, la sanitat pública no els cobreix, són cars (uns 300 euros) i es fan a clíniques privades. Alguns seqüencien el genoma complet. Unes altres, més assequibles, només busquen aquells gens relacionats amb les patologies associades a un problema determinat. A mesura que avancen les recerques es descobreix com incideixen unes certes mutacions en problemes metabòlics concrets. Encara més, conèixer aquesta associació no implica necessàriament que sempre es puguin donar recomanacions nutricionals contrastades. Queda molt de camí per fer.
Hi ha un gen de l’obesitat?
Una de les preguntes que més es repeteix a les consultes dels nutricionistes i endocrinòlegs és per què unes certes persones tenen més dificultat per controlar la gana i com aquest factor pot derivar en predisposició a l’obesitat. I una de les respostes pot ser al gen FTO, el famós “gen de la obesitat”. “Aquest gen codifica una proteïna –en concret, una desmetilasa– que modifica l’ARN missatger i això implica que modula el funcionament d’altres gens. Té una elevada influència al cervell i fa una funció important en els mecanismes que regulen la gana i el comportament alimentari. També s’ha observat que modula el desenvolupament del teixit adipós i l’acumulació de greix”, explica Lidia Daimiel, directora del Grup de Control Nutricional de l’Epigenoma a l’IMDEA.
Algunes variants d’aquest gen s’associen a una pitjor capacitat del cos per a sentir-se sadoll i a respostes neuronals més fortes envers imatges de menjar, en regions cerebrals involucrades en la regulació de la gana. I com més gana, més dificultat per contenir l’impuls de menjar i, per tant, més predisposició a l’obesitat i a l’acumulació de teixit gras. Daimiel assenyala que “també s’ha observat una relació entre la presència d’aquestes variants i el comportament alimentari. Així, els qui presenten les variants en el gen acostumen a menjar més, especialment greixos i proteïnes, i tenen més tendència al pica-pica”.
Detectar-ho és fàcil: es fa mitjançant una PCR o amb la seqüenciació genètica. El següent pas és aplicar una nutrició personalitzada, no amb pautes generals, sinó atenent aquestes peculiaritats genètiques. “Quan s’identifica una alteració de la gana i del comportament alimentari d’un individu, podem treballar atenent la capacitat assaciant dels diferents aliments i la distribució dels àpats al llarg del dia per evitar els pica-pica i afartaments”, destaca Daimiel. Una altra via d’acció és regular el metabolisme basal (la quantitat de calories que necessita l’organisme per dur a terme les seves funcions metabòliques bàsiques), per exemple, augmentant la pràctica i la intensitat d’activitat física.
Ultraprocessats i adn
La nutrigenètica obre una nova via de recerca entorn dels aliments ultraprocessats, ja molt qüestionats per la seva possible relació amb l’aparició d’uns certs tipus de malalties no transmissibles, com ara el càncer o l’obesitat. La doctora Celia Martínez participa actualment en un estudi sobre la metilació de l’ADN relacionada amb els nutrients que contenen els aliments ultraprocessats. “La metilació –explica– actua com un interruptor que engega o apaga uns certs gens potencialment vinculats a la predisposició de patir unes certes malalties, com ara l’obesitat”.
“Aquesta alteració de l’expressió de l’ADN pot tenir lloc a causa de la dieta, inclogui o no aliments processats, però sempre és reversible a llarg termini si s’intervé en el menú habitual que cadascú tria”, adverteix. El que s’investiga en aquest estudi, anomenat METHYL-UP, és determinar si un alt consum d’aliments ultraprocessats pot afectar la metilació de l’ADN i, en conseqüència, si augmenta el risc d’obesitat. “Encara no tenim prou dades per treure’n conclusions, però hem observat diferències en la metilació de l’ADN en persones amb un consum alt i baix d’aliments ultraprocessats. Les conseqüències d’aquestes diferències en relació al risc de patir obesitat encara s’han de determinar”, analitza Celia Martínez.
GANA I SACIETAT
Amb l’estudi dels gens es pot buscar si hi ha alguna alteració en els mecanismes hormonals que regulen el binomi gana/sacietat.
TENDÈNCIA A ENGREIXAR-SE
S’analitza la resposta de l’organisme a les modificacions en la dieta i a l’exercici físic, és a dir, si comença a cremar els dipòsits de greix amb facilitat o si, per contra, opta per la destrucció muscular.
METABOLISME
L’anàlisi dels gens relacionats amb l’absorció, metabolització i acumulació dels greixos i hidrats de carboni permet configurar dietes personalitzades canviant la proporció d’un nutrient o d’un altre.
INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES
Moltes es deuen a alteracions genètiques dels enzims que intervenen en el metabolisme del nutrient específic. És el cas de la intolerància a la lactosa o la mala absorció de la fructosa.
RISC CARDIOVASCULAR
S’analitza, per exemple, si una dieta amb un contingut alt d’omega-3 redueix el risc de malaltia cardiovascular en un perfil determinat de persones o no; o si hi ha una mutació en el gen LDLR (el famós “colesterol genètic”).
Nutrició personalitzada
Com més s’avança en el coneixement de la genètica aplicada a la nutrició, més força cobra la idea que l’obesitat és una malaltia d’origen multifactorial. No n’hi ha prou amb portar una nutrició equilibrada i uns hàbits saludables. El genoma condiciona quins aliments o quin esport i a quina intensitat aconseguiran els millors resultats per a una persona determinada. També, com influeix en la microbiota intestinal.
Conèixer el genoma és una cosa semblant al que passava a la pel·lícula Minority Report, en què Tom Cruise detenia delinqüents abans que cometessin les seves malifetes. Actuar sobre la dieta segons la lectura del genoma contribueix a reduir el risc de desenvolupar malalties cròniques, com ara l’obesitat o les patologies cardiometabòliques. D’aquesta manera s’estalvien molts costos en tractaments i el pacient guanya anys de salut. El professor José María Ordovás matisa, no obstant això, que “amb la nutrició de precisió no tractem de desenvolupar prescripcions úniques per a persones individuals, sinó més aviat d’estratificar les persones en diferents subgrups de població. Una cosa semblant al que fem habitualment amb les talles de les sabates o de la roba”. És el que es coneix com a nutritipus.
Cal que revisem el nostre genoma?
La publicitat dels tests genètics de vegades els planteja gairebé com una exigència per a tota la població, fins i tot, per a les persones amb hàbits saludables quant a nutrició, activitat física o son. “Penso que per a una persona sana, amb bons gens i bons hàbits, conèixer el seu genoma no tindria més impacte en la seva vida. No obstant això, aquesta persona avui dia és una minoria, una rara avis, i la major part de nosaltres vivim en un ambient obesogènic [entorn que estimula hàbits i comportaments que condueixen a l’excés de pes]”, destaca Ordovás.
Que la nutrició no sigui una ciència exacta i que les recomanacions de certs aliments, com ara els greixos o les carns vermelles, canviïn cada cert temps condiciona també la possibilitat d’arribar a una dieta perfecta d’acord amb el genoma. “En la pràctica de la nutrició de precisió encara hi ha molta imprecisió. Estem aprenent a predir com responem cadascun de nosaltres a uns aliments o uns altres, i això és clau per al pas següent, que és fer les recomanacions d’hàbits saludables –no només de nutrició– personalitzats”, apunta Ordovás.
La nutrició de precisió també obre la porta a la crononutrició, és a dir, no només què mengem, sinó quan mengem i com distribuïm el que mengem en els diferents moments del dia. “Hi ha una moda precisament ara de menjar uns dies sí i uns altres no, o concentrar el període dels àpats en un nombre reduït d’hores. Però insisteixo que cadascun de nosaltres és diferent. Segons el que anem descobrint, és millor abans que després, és a dir, sembla que és més saludable esmorzar, dinar i sopar aviat que tard”. Però això encara està en estudi.
L’ús de les tecnologies genètiques en l’àmbit de l’alimentació i la nutrició comença a democratitzar-se, però encara queda molt de camí per recórrer. Així, per exemple, avui és possible adquirir tests a farmàcies o a internet que detecten intoleràncies alimentàries diferents (fet que exigeix que el consumidor prengui unes certes cauteles, perquè no hi ha una regulació específica per a aquests productes), però arribar a dietes personalitzades basades en la genètica de cada persona serà una fita que requereix encara llargs anys de recerca.
El futur
Malgrat els avenços dels últims anys, encara queda molt per descobrir per tal de desenvolupar completament la nutrició de precisió. “Hem avançat, però no fins al punt que un rellotger donaria per bo vendre el seu rellotge”, il·lustra José María Ordovás, investigador del Centre de Recerca en Nutrició Humana i Envelliment (HNRCA) a Boston. Quant de temps es pot tardar a aconseguir oferir recomanacions personalitzades a cada pacient? “Aquesta és, possiblement, la pregunta més difícil de respondre. Quan vaig començar aquesta àrea de la recerca als anys huitanta, assegurava que en els pròxims cinc anys; i he dit el mateix durant més de quatre dècades. Però crec que ara serà cert”, opina Ordovás, que fa seva una frase del físic danès Niels Bohr: “Predir és molt difícil, especialment si és el futur”.