Tot orella
a pèrdua d’audició és un problema galopant per als sistemes sanitaris del món. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en 1.500 milions de persones les que viuen amb alguna discapacitat auditiva. En 30 anys s’estima que en seran 2.500 milions. L’envelliment de la població, l’exposició als nivells alts de soroll i, en menys gran manera, algunes malalties infeccioses o l’herència genètica conformen les principals causes.
La comunitat científica adverteix de la falta de conscienciació social d’un problema de gran impacte en la vida diària. “Una de cada tres persones de més de 65 anys desenvoluparà una pèrdua auditiva, també anomenada hipoacúsia. En la gent gran redueix anys de vida independent i és un factor que facilita la neurodegeneració. Impedeix fer gestions, anar a comprar o comprendre el que els diu el metge”, comenta Isabel Varela, presidenta de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBB) i professora d’investigació de Neurobiologia de l’Audició del CSIC.
No és només qüestió d’edat
El recorregut de la sordesa en les societats contemporànies no només s’explica per l’augment dels anys de vida. “La pèrdua de l’audició cada vegada depèn menys de l’edat i més de com ens cuidem l’orella”, apunta Luis Lassaletta, cap del servei d’Otorrinolaringologia de l’hospital Universitari La Paz (Madrid). Ho confirmen estudis de l’OMS, que xifren en 1.000 milions el nombre de persones que podrien experimentar una sordesa prematura, irreversible i evitable per una mala cura de l’orella, ja sigui pels altaveus eixordadors en locals d’oci o pel volum alt dels auriculars amb què consumeixen sèries, podcast, vídeos en directe, videojocs…
En el cas d’Espanya, a l’avanç de la hipoacúsia cal afegir-hi la poca conscienciació ciutadana sobre el tema. Els investigadors lamenten els escassos estudis estadístics sobre la presència de la sordesa. L’últim, elaborat per l’INE el 2008, xifrava en 1.064.000 els espanyols amb algun tipus de discapacitat auditiva. “La comunicació no ha estat mai un problema en la nostra societat. Es parla molt i molt alt i la lectura de llavis és molt informativa en espanyol. Però la sordesa redueix la qualitat de vida, dificulta l’educació, la integració laboral, redueix les possibilitats d’oci i s’associa a un posterior declivi cognitiu, depressió o neurodegeneració”, assenyala Varela.
Una bona alimentació està relacionada amb menys deteriorament auditiu. Així ho demostra un estudi del 2019 publicat a American Journal of Epidemiology, basat en un seguiment d’infermeres durant tres anys, que va detectar que les participants amb més adhesió al patró dietètic mediterrani presentaven menys deteriorament auditiu. Però reduir el consum de sucre també pot protegir aquest òrgan. Segons el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA, “la pèrdua auditiva és dues vegades més comuna en persones amb diabetis. Fins i tot en prediabetis, les taxes de pèrdua auditiva són un 30% més altes que en les persones amb nivells de sucre normals”. Finalment, l’alcohol i el tabac també tenen conseqüències en la nostra audició. Un alt consum d’alcohol es relaciona amb la deterioració del nervi auditiu, igual que el tabac. Fumar pot desencadenar una pèrdua auditiva crònica per l’efecte de la nicotina sobre el nervi auditiu, fet que es demostra perquè els fumadors tenen més propensió a les infeccions d’orella.
Més que un sentit
Les orelles són la porta d’entrada de l’audició. En l’orella interna, els sons que sentim transiten a través de la còclea, una espiral plena d’un líquid anomenat endolimfa que, quan entra en contacte amb les ones sonores, forma un onatge que mou les cèl·lules ciliades. Naixem amb una dotació de 20.000 cèl·lules que van disminuint amb l’edat i que, un cop danyades, no es regeneren.
Però les funcions de l’orella interna no acaben en l’escolta. “Per a l’ésser humà, l’orella ha funcionat com un radar per a explorar l’entorn. Així, enganxat a la còclea hi ha el vestíbul, format per tres eixos que interaccionen amb el moviment del cap i estableixen la sensació d’equilibri. La transmissió d’aquesta informació al cervell, juntament amb el que percebem per la vista i el tacte, ens permet saber en quina posició estem i ajustar la resta del cos per mantenir l’equilibri. Quan el laberint de l’orella interna es danya, es produeixen problemes d’equilibri que, de vegades, s’associen a problemes auditius”, apunten Isabel Varela i Luis Lassaletta.
Causes nombroses
L’anàlisi de la capacitat auditiva es fa a partir d’una prova anomenada audimetria, basada en l’emissió de diferents intensitats tonals mesurades en decibels (dB). Perquè ens situem, un murmuri comprèn els 20 dB; la música d’un concert de rock en viu, entre els 80 dB i els 120 dB, i el so d’un motor de reacció, entre 140 dB i 180 dB. L’audimetria indica valors normals quan es poden sentir tons a menys de 20 dB. Hi ha hipoacúsia lleu quan la captació màxima de l’orella es troba entre els 26 dB i 40 dB, moderada quan els valors oscil·len entre els 41 dB i els 55 dB, pèrdua moderadament severa entre 56 dB i 70 dB; severa entre 71 dB i 90 dB i profunda quan no es perceben sons de més de 91 dB.
En funció de la causa, podem parlar d’hipoacúsia conductiva quan l’afectació correspon a l’orella externa o mitjana, i deixa una sensació d’obstrucció i d’esmortiment de les paraules, amb una dificultat especial si hi ha molt de soroll de fons. Entre les causes més freqüents hi ha l’otitis, malformacions o traumatismes, els efectes adversos d’alguns medicaments, tumors, l’osteosclerosi (la formació d’un os patològic a l’orella mitjana) i els taps de cerumen. Entre les opcions de tractament s’inclouen medicaments, intervencions quirúrgiques i pròtesis auditives.
Si l’afectació té lloc a l’orella interna, la hipoacúsia s’anomena neurosensorial o neurosensitiva i converteix els sons en indistingibles, especialment en condicions sorolloses. Tenen especial prevalença en la infància i es poden donar per herència genètica o per factors ambientals prenatals (com les infeccions per toxoplasmosi, citomegalovirus, rubèola o sífilis), perinatals (per un naixement prematur) i postnatals (per infeccions com el xarampió, la meningitis i la parotiditis.) La vacunació contra aquests virus té una efectivitat d’entre el 90% i el 95%.
- La cera fa una funció. El conducte auditiu té unes cèl·lules destinades a expulsar qualsevol microorganisme visitant. La cera també és un mecanisme de defensa, tal com assenyalen múltiples estudis que n’avalen la funció antigèrmens. A més, part de l’excés de cerumen s’elimina a través de processos com la masticació.
- Neteja exterior. El pavelló auditiu extern es pot netejar mentre ens rentem el cap amb un teixit humit a tota la superfície on arribem amb el dit.
- Adeu als bastonets. L’única cosa que s’aconsegueix fent-los servir és compactar i introduir, més encara, el cerumen cap al fons de l’orella externa. L’ús pot tenir greus repercussions en la nostra salut auditiva, com ara pèrdues d’audició, ferides, infeccions o perforacions.
- Les gotes, només si les prescriu un metge. Es recomana no aplicar-se cap tipus de medicament en forma de gotes sense prescripció mèdica. Tampoc s’aconsella fer servir els difusors d’aigua marina, perquè humitegen l’orella i augmenten el risc d’infecció.
- Cal consultar l’especialista. Per als que tenen tendència a la formació de taps o a desenvolupar patologies auditives es recomana acudir a l’otorrinolaringòleg amb assiduïtat. Només un sanitari expert en l’orella pot eliminar un tap de manera segura. Cal evitar l’ús de qualsevol remei casolà (com ara aplicar-hi oli d’oliva o apropar-hi una espelma encesa) o la intervenció de persones sense formació adequada, ja que hi ha risc de provocar una lesió permanent.
- Cal reduir l’ús d’auriculars. L’abús d’auriculars d’aparells externs passa factura a la salut auditiva. Pot afavorir la producció de cerumen, incrementar la brutícia i els residus o produir infeccions i pèrdues d’oïda.
Un dany irreversible
En el cas dels adults, la hipoacúsia neurosensitiva està considerada una fase natural que es desenvolupa progressivament amb l’envelliment. La comunitat científica no la considera una malaltia perquè reflecteix la situació normal de l’òrgan en l’edat avançada. Comença al voltant dels 60 anys, amb molèsties de sorolls i limitacions en la vida quotidiana. No hi ha un tractament específic, però alguns pacients es poden beneficiar dels audiòfons.
L’altra causa de la hipoacúsia neurosensitiva és el trauma acústic. És a dir, l’exposició al soroll de manera intensa o prolongada que crea un mal irreversible. Entre els factors, la causen la intensitat sonora per sobre dels 80 dB, seguit del temps d’exposició (com més temps, més dany), les freqüències compreses entre els 2.000 i els 3.000 Hz i la susceptibilitat individual, que pot tenir un component genètic.
La recerca d’un tractament específic suposa un dels reptes de la medicina. De moment, els audiòfons i els implants coclears són l’opció per a aquests pacients. “Els audiòfons són una bona solució a llarg termini per a la majoria de les pèrdues auditives, sempre amb el seguiment correcte de l’evolució del trastorn”, explica Faustino Núñez, president de la comissió d’Audiologia de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia. Tal com explica aquest expert, “el metge especialista en Otorrinolaringologia és, per llei, l’únic professional capacitat per prescriure aquests dispositius que, amb l’informe corresponent, durà a terme el tècnic en audiologia audioprotèsica o audioprotètica”.
El repte d’abaixar el volum
L’informe sobre contaminació acústica de l’Agència Europea de Medi Ambient de 2020 determinava que un 20% de la població europea –més de 100 milions persones– “estan exposades a nivells de soroll prolongat que resulten perjudicials per a la salut”. La mateixa institució recalca que el soroll esdevé el segon factor contaminant perjudicial per a la salut, just per darrere de la pol·lució. I el pronòstic de l’AEMA és que els perjudicis s’agreugin els pròxims anys.
“Hi ha soroll eixordador en gimnasos, competicions esportives, concerts, discoteques, bars…”, comenta Isabel Varela. A això cal sumar l’auge dels auriculars, dispositius que han espais públics, amb recomanacions explícites per a zones d’activitats esportives i formatives. S’és molt permissiu amb un tema que passarà factura quan els joves d’avui tinguin 50 anys”, analitza Varela. Perquè, per a la ciència, recuperar l’audició perduda per exposició al soroll planteja tot un desafiament ple d’incògnites.
Segons un informe de l’OMS, més de 1.100 milions de nens i joves d’entre 12 i 35 anys al món es troben en risc de patir pèrdues d’audició per culpa dels nivells excessius de soroll.
- El 50% dels casos de pèrdua d’audició en joves es poden prevenir si es redueix l’exposició a sorolls forts.
- El 40% està exposat a nivells excessius de soroll en discoteques, bars i esdeveniments esportius.
- El 50% escolta els dispositius electrònics amb un volum més alt del recomanat.
- 360 milions de persones al món pateixen discapacitat auditiva profunda i moderada.
Consells per a prevenir els danys auditius
- Fixar el volum dels dispositius a un màxim d’un 60% de la capacitat o triar els que s’autoregulin.
- Limitar el temps d’exposició a activitats sorolloses.
- Estar atent als signes de pèrdua d’audició, com ara xiulets a les orelles.
- Si es detecten símptomes de pèrdua auditiva, cal acudir a l’otorrinolaringòleg.
