Veritat o mentida

Al·lèrgies. Tan freqüents com desconegudes

No se sap el motiu exactament, tot i que se sospita que el canvi climàtic i la gran quantitat de tòxics en l’ambient tenen la culpa que el nombre de persones al·lèrgiques hagi crescut massivament els últims anys. Cada vegada tolerem menys substàncies que en principi no són nocives i el nostre sistema immunitari hi reacciona en contra. Però malgrat aquest increment, no tots els esternuts, picors o molèsties han de ser un símptoma d’al·lèrgia.
1 Maig de 2022
hombre con alergia

Al·lèrgies. Tan freqüents com desconegudes

És una malaltia | Fals

L’al·lèrgia no és una malaltia en si mateixa, sinó la causa d’una o de diverses malalties. Es considera una resposta exagerada i una reacció d’hipersensibilitat del sistema immunitari, provocada per substàncies determinades, que origina un seguit de símptomes i signes de malalties. Per exemple, si una persona pateix episodis de tos, xiulets al pit i dificultat respiratòria, li diagnostiquen asma. Si una al·lèrgia ha causat aquests símptomes, llavors es considera una asma al·lèrgica, una malaltia crònica que és molt freqüent entre al·lèrgics.

Una reacció adversa a un aliment no és el mateix que ser al·lèrgic | Vertader

Només el 2% dels adults i entre el 3% i el 7% dels nens espanyols pateixen al·lèrgies alimentàries, segons dades de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), fet que no té res a veure amb una intoxicació o una intolerància. Una intoxicació pot afectar qualsevol persona si s’ingereix prou quantitat d’un tòxic per a provocar-la. La pot causar un tòxic extern, com ara un aliment en mal estat (bacteris), o un tòxic intern natural (com el dels bolets verinosos). Això no té res a veure amb les reaccions que no són tòxiques (hipersensibilitat) que provoca un aliment en bon estat i que tan sols afecten una proporció petita de persones. La hipersensibilitat es pot originar de dues maneres: amb una resposta immunològica (al·lèrgia) o amb una resposta no immunològica (intolerància). Una de les reaccions no immunològiques més conegudes és la intolerància a la lactosa, que es produeix perquè hi ha un problema per digerir la lactosa adequadament en persones que tenen un dèficit de l’enzim lactasa. Les reaccions de tipus immunològic, com ara l’al·lèrgia a la proteïna de la llet, tenen lloc quan el cos es defensa contra aquests compostos perquè els identifica com una cosa estranya i produeix anticossos.

Sempre que es tenen símptomes cal fer-se un estudi | Fals

La conjuntivitis, la rinitis, la dermatitis atòpica i de contacte, la urticària, la inflamació de la pell i l’asma són símptomes de diferents al·lèrgies; a més d’altres digestius com ara dolor, gasos o diarrees, de lleus a molt intenses. Però això no significa que totes les persones que presentin aquests símptomes siguin al·lèrgiques, ja que poden haver-hi altres causes. Per això, per fer-se un estudi d’al·lèrgia s’han de sumar altres factors, com el fet que aquests símptomes s’allarguin en el temps o es repeteixin amb freqüència, i també si és evident que hi ha una relació clara entre tocar, respirar o menjar alguna substància i l’aparició dels símptomes. D’altra banda, si la reacció és molt intensa, presenta alguna complicació (manca d’aire, edema de glotis, palpitacions, caiguda de la tensió arterial o xoc) o si limita les activitats i disminueix la qualitat de vida, també és recomanable fer-se un estudi.

Poden aparèixer en edat adulta | Vertader

És més freqüent en nens i adolescents, però pot aparèixer en qualsevol època de la vida. Hi ha alguns casos (molt poc freqüents) en què l’al·lèrgia es desenvolupa durant la gestació i als pocs dies del naixement ja apareixen els símptomes d’al·lèrgia en el bebè. També poden aparèixer en persones grans, i algunes d’específiques, com l’al·lèrgia a medicaments, es donen més en adults.

Tots els al·lèrgics s’han de sotmetre a immunoteràpia | Fals

Conegudes popularment com les vacunes de l’al·lèrgia, la immunoteràpia amb al·lergògens consisteix a administrar al pacient dosis petites de la substància que li provoca l’al·lèrgia. Fins ara, és l’únic tractament que combat la causa d’algunes al·lèrgies, però no s’acostuma a fer servir en tots els pacients. No hi ha vacunes per a totes les al·lèrgies alimentàries o per a la urticària crònica. Es fa servir, sobretot, en al·lèrgics a substàncies ambientals (pols, fongs, pol·len, epitelis d’animals), al làtex i a verins d’abelles i vespes. Si es pot evitar fàcilment l’al·lergogen que la causa (deixar de menjar alguna cosa que la provoca), els símptomes són lleus i es respon bé a la medicació (els fàrmacs n’alleugereixen els símptomes), no cal vacunar-se.

Poden desaparèixer | Vertader

En algunes persones, després d’anys desenvolupant una reacció a una substància, l’al·lèrgia pot arribar a desaparèixer completament; en unes altres pot romandre tota la vida, tot i que també en poden millorar els símptomes amb el pas del temps, i que cada vegada siguin menys intensos.

Igualment, hi ha casos en què l’al·lèrgia desapareix de manera espontània i, altres vegades, gràcies al tractament. La mala notícia és que una al·lèrgia també pot empitjorar. En alguns casos, algunes persones adquireixen al llarg dels anys noves al·lèrgies, nous símptomes o més intensos. Que evolucioni a pitjor o a millor depèn de la predisposició individual, del grau d’atòpia (hipersensibilitat a agents externs), d’haver rebut un tractament més o menys efectiu o de com de constant hagi estat.

Sempre es manifesta al primer contacte | Fals

Hi ha persones que presenten l’al·lèrgia al primer contacte amb l’al·lergogen, però n’hi ha d’altres que, després d’anys consumint un aliment sense cap reacció, un bon dia els provoca l’al·lèrgia. La raó es troba en el fet que, de vegades, a l’organisme tenim anticossos per a alguns al·lergògens, però el contacte no produeix símptomes. Davant d’exposicions repetides, la persona forma més anticossos contra un al·lergogen determinat, fet que acabarà provocant-li símptomes.

Les proves cutànies són les úniques que la detecten | Fals

Les al·lèrgies es detecten  provocant que es manifestin. Per això cal posar la persona en contacte amb els possibles al·lergògens, i les proves cutànies són el mètode que més fan servir els especialistes per veure com reacciona la pell del pacient. Però alguns casos d’al·lèrgies alimentàries o a medicaments requereixen que la reacció es provoqui de manera oral, normalment per poder ratificar-ne el diagnòstic. En aquests casos, s’ofereix l’aliment o el medicament d’una manera controlada i a l’hospital per veure la reacció del pacient.

S’hereten?

Les al·lèrgies en si no es transmeten necessàriament de pares a fills, però el que sí que s’hereta és la predisposició genètica per patir-les. A l’hora de desenvolupar una al·lèrgia també influeix molt l’exposició a la substància que la provoca; per això, si una persona que n’ha heretat la predisposició, es manté al llarg de la vida en un ambient allunyat d’aquests al·lergògens, pot ser que acabi no desenvolupant l’al·lèrgia, ja que la facilitat per patir-la no significa l’obligatorietat de patir-la. Per contra, hi ha persones sense aquesta càrrega genètica però exposades a alguna substància en quantitats superiors a les normals (per exemple, algú que ha de treballar tota la vida envoltat d’animals) que pot arribar a patir-la.

En definitiva, per desenvolupar una al·lèrgia cal sumar genètica i ambient: si tenim molta càrrega genètica, farà falta poca càrrega ambiental, i si tenim poca càrrega genètica, caldrà més càrrega ambiental. Però qualsevol persona pot desenvolupar al·lèrgies.